OPINIÓ
"Les constitucions culminen les revolucions, no les provoquen. Tal serà també tasca de l'assemblea de representants del CxR com a assemblea constituent"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol Feixista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Govern Espanyol Feixista. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 de desembre del 2021
Desperteu-vos d’una vegada, líders independentistes!
OPINIÓ
Cal buscar i trobar maneres de desobeir que destorbin a l’enemic espanyol, cal una resposta contundent basada en la desobediència compartida entre Govern, institucions civils, professors, pares i mares i estudiants
Joan Puig 06/12/2021
Què més necessiteu per reunir-vos i decidir una estratègia conjunta? Què posin més gent a la presó? Que segueixin robant-vos el patrimoni? Que continuïn amb la nostra liquidació com a minoria nacional? Què la repressió a l’escola de Canet es repeteixi a més col·legis? Què la deriva dels mitjans públics de comunicació amb la llengua catalana vagi en augment, com el que va succeir en el FAQS d’aquest dissabte on un periodista no va poder preguntar en català i no ha passat res?…
Encara no us creieu que els governants espanyols mai, mai no donaran el més mínim als ciutadans de Catalunya? Ens consideren una minoria nacional que mai serè fidel a Espanya i que, per tant, cal exterminar. Ni nou model de finançament, ni execució pressupostaria, i sobretot ni cap pas endavant amb cap la taula de diàleg, negociació o de perdre el temps. La prova evident és que des del setembre no s’han produït més reunions, ni tan sols de discretes. El PSOE ja ha tret els fruits que volia de la taula, foto i
“Li pots preguntar en castellà, sisplau?”
OPINIÓ
"El problema el tenim a casa, amb partits polítics que ni tan sols utilitzen la seva majoria parlamentària per fer complir els principals fundacionals de TV3 amb la llengua"
dilluns, 29 de novembre del 2021
Boye desafia Llarena: ha comunicat a la policia que no es pot detenir Puigdemont?
EXILI
Alba Solé Ingla
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 29 de novembre de 2021. 12:12
Actualitzat: Dilluns, 29 de novembre de 2021. 13:27
Temps de lectura: 2 minuts
L'advocat Gonzalo Boye, que porta la defensa a l'exili dels eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, ha presentat un escrit al Tribunal Suprem per demanar al magistrat Pablo Llarena si ha obeït la justícia europea i ha suspès la causa contra els seus representats. Divendres de la setmana passada, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va deixar clar que les euroordres contra els líders independentistes estan suspeses. Així, el vicepresident d'aquest òrgan va desestimar, un cop més, la petició dels polítics exiliats que volien que se suspengués l'aixecament de la seva immunitat. El TGUE va desestimar la demanda de Puigdemont, Comín i Ponsatí per recuperar la immunitat com a eurodiputats perquè va considerar que no calia perquè les euroordres estaven suspeses.
Ara, Boye demana a Llarena si ja ha dictat les oportunes instruccions per fer efectiva la suspensió del procediment legal "a tots els efectes". L'advocat posa l'accent en si Llarena ja ha comunicat la suspensió a les diferents
Aquest va ser "el greu error" de l'Estat en el referèndum de l'1-O, segons el CNI
REFERÈNDUM
Núria Casas
Foto: Captura Sexta
Barcelona. Dilluns, 29 de novembre de 2021. 09:17
Actualitzat: Dilluns, 29 de novembre de 2021. 12:52
Temps de lectura: 2 minuts
Per primera vegada, des del mateix CNI, es fa autocrítica i s'admet el desastre que va suposar per a la imatge de l'Estat espanyol que asseguressin que no se celebraria el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i, posteriorment, es portés a terme negant la major.
Qui va ser director del CNI de l'any 2004 al 2009, Alberto Saiz titlla de "gran punxada" i "error molt greu" per part dels serveis del Centre Nacional d'Intel·ligència Espanyol, veure les imatges de la votació i posa l'accent, especialment, en un element: "Les urnes es van estar buscant. Quan el president del govern espanyol surt dient que no hi haurà referèndum perquè no hi ha urnes és perquè algú es va equivocar. I aquest algú va poder ser el CNI", confessa Saiz al programa Salvados de La Sexta.
També admet l'error amb Puigdemont
Més enllà de les urnes, també admet un doble error: no ser capaços d'aturar el president Carles Puigdemont. "Es va reaccionar tard amb Puigdemont. I un cop ha fugit i està buscat per la justícia espanyola sí és un objectiu del CNI". Novament, arriben tard. El desastre que
Pinça judicial de Felipe VI i Lesmes a Barcelona contra els enemics d’Espanya
PAÍS - PRINCIPAT
El rei espanyol torna a presidir l'acte de lliurament dels despatxos judicials, enmig de la crisi de desprestigi de la justícia espanyola
Per: Josep Casulleras Nualart i Albert Salamé (fotografies)
29.11.2021 14:12
En el moment que el poder judicial espanyol està més qüestionat que mai a nivell internacional, Felipe VI ha tornat a acompanyar a Barcelona la cúpula judicial en l’acte de lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges sortits de l’Escola Judicial, situada a Vallvidrera. El rei espanyol ha tornat a presidir l’acte a l’Auditori. per satisfacció del president del CGPJ, Carlos Lesmes, després de l’absència l’any passat per decisió, o “recomanació”, del govern espanyol, espantat per la proximitat de la sentència del Suprem contra el president Quim Torra. Avui la situació política a Catalunya, amb el desgel entre el govern de Pere Aragonès i el de Pedro Sánchez, és diferent. Però la situació del poder judicial continua essent la mateixa, utilitzat per l’estat, amb la benedicció de Felipe VI, com una eina de repressió contra l’independentisme. I això no canvia: el rei, en un discurs en general molt eixut, ha recordat que “a Espanya, el poder judicial forma part nuclear de l’estat”. I ha demanat als nous jutges que “continuïn afiançant aquesta legitimitat constitucional i moral que li correspon al poder judicial.”
I s’ho escoltava des de primera fila de l’Auditori el president de la sala segona del Suprem i del tribunal que va condemnar els presos polítics, Manuel Marchena. Unes cadires més enllà, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, acompanyant les cúpules de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Just ara fa un any, Trapero es preparava per a la
divendres, 26 de novembre del 2021
Avís del TGUE a Llarena: l'euroordre contra Puigdemont està suspesa
EXILI
Marta Lasalas
Barcelona. Divendres, 26 de novembre de 2021. 12:19
Temps de lectura: 2 minuts
El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) insisteix que les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí estan suspeses arran de la qüestió prejudicial que el jutge instructor Pablo Llarena va presentar a Luxemburg. Amb aquest argument, el vicepresident del TGUE ha desestimat de nou la petició dels polítics independentistes exiliats que se suspengui l'aixecament de la seva immunitat. Aquesta mesura va ser sol·licitada pels tres eurodiputats després de la detenció de Puigdemont a l'Alguer el passat 23 de setembre.
El vicepresident assegura que el procés penal està suspès fins que el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï sobre la petició de decisió prejudicials i que això es deriva directament del plantejament de la citada petició i no necessita una decisió específica del Tribunal Suprem al respecte.
El TGUE avisa que
dilluns, 22 de novembre del 2021
Polèmica després que Casado assisteixi a una missa en record de Franco
FRANQUISME
Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 22 de novembre de 2021. 13:31
Actualitzat: Dilluns, 22 de novembre de 2021. 15:12
Temps de lectura: 2 minuts
Què hauria passat si, posem per cas, la cancellera alemanya en funcions Angela Merkel, de centredreta, hagués assistit a una missa en honor al dictador Adolf Hitler? És la pregunta que s’han formulat aquest dilluns diversos grups de l’esquerra espanyola al Congrés dels Diputats. Se l’han fet després que ahir es descobrís, gràcies al mitjà Newtral, que Pablo Casado havia assistit a una missa a Granada en honor al dictador Francisco Franco pel 20-N. Una de les onze que van celebrar-se a tot Espanya. Segons l’entorn del president del PP, no ho va saber fins que va ser dins l’església granadina. Avui, el dirigent conservador ha esquivat les preguntes que li han fet.
En rodes de premsa aquest dilluns al matí al Congrés, els grups de l’esquerra han reclamat respostes al cap de l'oposició. Començant pel portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez, que ho ha qualificat com una “agressió” i una “irresponsabilitat absoluta”. Per això el dirigent socialista ha reclamat explicacions sobre la seva assistència, si realment estava
[Vídeo] TV3, el mejor altavoz de sus verdugos
CATALANOFOBIA
El sábado entrevistaba a Cayetana Álvarez de Toledo para 'venderle' el libro que ha escrito, cuando está política rechazó la invitación de este mismo programa FAQS la última vez porque según ella, "TV3 no es una televisión, es una máquina sectaria de destrucción del discrepante".
dimarts, 16 de novembre del 2021
El ministre-president de Flandes reclama a la Unió Europea una solució per als exiliats
MÓN - EUROPA
Jan Jambon ha visitat l'oficina parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Barcelona i s'hi ha reunit telemàticament
Per: Redacció
16.11.2021 18:10
El ministre-president de Flandes, Jan Jambon, ha reclamat a Europa i els tribunals de la UE una solució per als exiliats. En declaracions a l’ACN després d’una reunió telemàtica amb Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de l’oficina europarlamentària que han obert a Barcelona estant, el cap de l’executiu flamenc ha dit que era estrany a l’Europa del segle XXI que uns càrrecs electes no poguessin trepitjar la seva circumscripció i que ell s’hi hagués de reunir telemàticament.
Puigdemont ha destacat la bona relació que uneix Catalunya i Flandes: “Compartim un mateix objectiu: la democràcia, fer una Europa millor i el dret d’autodeterminació.” Ponsatí li ha agraït l’acollida en l’exili i el suport que Flandes els ha donat aquests darrers anys. “L’aliança entre Catalunya i Flandes mai no s’ha trencat”, ha afegit Comín.
Durant la visita a Barcelona, Jambon també s’ha reunit amb alguns dels antics presos polítics indultats –Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull, Carme Forcadell i Joaquim Forn–, i amb el vice-president del govern, Jordi Puigneró, al Smart City Expo.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
divendres, 12 de novembre del 2021
El cap dels espies
OPINIÓ
Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 12 de novembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
Moltes vegades, per entendre què passa en un moment i lloc concrets s'ha de tenir clar l'origen d'aquesta situació o com s'ha gestat l'escenari que permet que tot això passi. Tenir clar d'on ve la pols que ara enfanga la realitat de l'estat espanyol requereix, com en qualsevol altre escenari, fer la vista enrere i, tard o d'hora, això s'acabarà descobrint.
Fa molt poc he pogut llegir El jefe de los espías, d'Editorial Roca i escrit per Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote, llibre sense el qual és molt difícil comprendre determinats fenòmens que afecten no només la realitat espanyola i catalana, sinó, també, la manera d'aproximar-se a aquesta realitat i com se n'informa.
El jefe de los espías és una gran recopilació, anàlisi i contextualització molt documentada de les agendes, anotacions i reflexions d'Emilio Alonso Manglano, qui va ser director del
Per què Catalunya no va tenir concert econòmic
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dijous, 11 de novembre de 2021. 22:23
Temps de lectura: 3 minuts
Un recent col·loqui entre quatre dels cinc últims consellers d'Economia que ha tingut Catalunya des del 2003, a saber: Antoni Castells, del PSC ( 2003-2010), Andreu Mas-Colell, Convergència (2010-2016), Oriol Junqueras, Esquerra (2016-2017) i l'actual titular del departament Jaume Giró, de Junts per Catalunya, va derivar, i no és la primera vegada que això succeeix, en la qüestió de si Catalunya va tenir realment la possibilitat o no de disposar, com el País Basc, d'un concert econòmic a l'inici de la transició espanyola. I també sobre si aquesta opció se'n va anar en orris per l'equivocació, desídia o error de càlcul, dels partits llavors considerats simplement nacionalistes. El debat, organitzat pel diari Ara, no hauria tingut més conseqüències, i potser tampoc tant ressò mediàtic, si l'asfíxia econòmica de Catalunya no fos la que és i entre el públic no hagués estat present el president Jordi Pujol, qui, amb gran lucidesa, als seus 91 anys, es va convertir en el convidat sorpresa del col·loqui.
Remoure la història interessadament o a través de lectures parcials de documents deixa incomplets el que van ser aquells anys i, sobretot, el període fonamental per obtenir una mica de llum sobre l'època que ens ocupa i que no és cap altre que el de l'elaboració de l'Estatut de Sau -anomenat així perquè que els ponents es van reunir al parador que porta
dimecres, 10 de novembre del 2021
Alay a judici: la Fiscalia demana 3 anys de presó i 17 d'inhabilitació
CAS VOLHOV
Gemma Liñán
Foto: Carles Palacio
Barcelona. Dimecres, 10 de novembre de 2021. 12:21
Actualitzat: Dimecres, 10 de novembre de 2021. 13:15
Temps de lectura: 2 minuts
El jutjat d’Instrucció 28 de Barcelona ha obert ja tots els tràmits per jutjar Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, pel seu viatge a Nova Caledònia l’any 2018, amb motiu de la celebració del referèndum d’independència i una visita als presos polítics a Lledoners. Segons l’escrit de l’obertura del judici oral, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, l’acusen de malversació i prevaricació i la Fiscalia demana 3 anys de presó i 17 d’inhabilitació. El jutge investiga d’on van sortir els 4.580 euros del viatge i 15,20 euros del peatge d’anar i tornar a Sant Joan de Vilatorrada.
En l’escrit judicial, que té data d’ahir, 9 de novembre, el magistrat no adopta mesures cautelars que afectin la llibertat d’Alay, però sí que li demana que pagui en 24 hores una fiança de 4.732 euros.
A finals de setembre l’Audiència de Barcelona va rebutjar el recurs presentat per Alay contra l’acusació de malversació i prevaricació, continuada per haver utilitzat recursos públics per finançar el viatge. El cas es remunta a l’any 2020 quan la Fiscalia de Barcelona va presentar una querella contra Alay per malversació de diners públics, arran d’un viatge a
dilluns, 8 de novembre del 2021
L'estocada del govern espanyol a 205.043 catalans
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Diumenge, 7 de novembre de 2021. 22:23
Actualitzat: Diumenge, 7 de novembre de 2021. 23:07
Temps de lectura: 2 minuts
El Tribunal Constitucional acaba de tombar la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes de 205.043 catalans que declaraven unes rendes iguals o inferiors a 12.450 euros anuals en l'exercici fiscal del 2020. La rebaixa, que va ser pactada entre el govern de Quim Torra i els comuns com una de les condicions imposades per la formació morada per aprovar els pressupostos d'aquell any, va ser posteriorment recorreguda pel govern espanyol —del qual també en formen part Podemos i els comuns— per invasió de competències. Els perjudicats, que potser no arriben a assabentar-se en gaires ocasions de la cotilla que els suposa la dependència espanyola, viuran en carn pròpia aquest any la visió més centralista de l'Estat.
L'autodenominat 'govern més progressista de la història', amb el recurs que va presentar es treia així la careta i el Tribunal Constitucional només ha hagut de fer l'estocada final: és més important defensar per tots els mitjans l'Espanya uniforme que no pas deixar passar una llei, els beneficiaris exclusius de la qual són les classes populars més necessitades. No deixa de ser sorprenent que totes i cadascuna de les mesures socials aprovades pel
dijous, 4 de novembre del 2021
Editorial Vicent Partal : Un judici indignant i una situació insostenible, fins i tot per als Mossos
OPINIÓ - EDITORIAL
Hem arribat a un punt que la BRIMO pot liquidar els Mossos si els Mossos no la liquiden
Per: Vicent Partal
03.11.2021 21:50
Això que hem vist aquests dies durant el judici als Nou dels Lledoners clama al cel. Que la Generalitat demane anys de presó per motius polítics basant-se en les imputacions d’uns agents que després resulta que no reconeixen els agressors o no tenen cap lesió important és molt greu. Tant greu que crec que la situació no és tan sols que siga insostenible durant més temps per als polítics –com ho va ser per al president Torra i ho és ara per al president Aragonès–, és que la situació és insostenible sobretot per al cos dels Mossos d’Esquadra, que hauria de ser el primer interessat a acabar aquesta xacra que tant en degrada la imatge, el prestigi i la credibilitat davant la societat.
Aquesta situació té origen en una colla de despropòsits que s’han de resoldre i que convergeixen, una vegada més, en la necessitat de dissoldre la BRIMO i reconsiderar totalment l’ordre públic a Catalunya. Perquè hem de tenir clar tots que hem arribat a un punt que la BRIMO, sobretot aquesta unitat, pot liquidar els Mossos si els Mossos no la liquiden.
Si m’ho permeteu, miraré d’explicar la ruta que mena a aquestes situacions tan indefensables, tot dibuixant tres fases.
Primera fase: la legalitat
El programari espia Pegasus, a la "llista negra" dels Estats Units
ESPIONATGE
Judit Pellicer
Foto: unsplash
Barcelona. Dijous, 4 de novembre de 2021. 10:30
Actualitzat: Dijous, 4 de novembre de 2021. 12:39
Temps de lectura: 2 minuts
L'administració de Joe Biden ha dit prou. Els Estats Units d'Amèrica (EUA) han inclòs a la seva llista negra d'empreses amb les exportacions prohibides al seu territori la companyia israeliana NSO Group, responsable de la creació i comercialització del programari espia Pegasus, el qual ha servit per espiar activistes, defensors dels drets humans, polítics i càrrecs electes d'arreu del món. Sense anar més lluny, aquest va ser el programari utilitzat per espiar l'expresident del Parlament i actual conseller Roger Torrent i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall.
El govern estatunidenc ha justificat incloure l'empresa israeliana en aquesta llista per suposar una amenaça a la seguretat nacional. Per què? Doncs, perquè qualsevol telèfon infectat per Pegasus es converteix en la porta d'entrada per espiar tota la vida de l'usuari. Un dispositiu afectat per aquest software permet llegir tots els seus missatges, accedir a les fotografies, monitorar la seva localització i fins i tot fer servir la càmera impunement.
"Aquestes eines han permès a governs estrangers aplicar repressió transnacional, que és la pràctica de governs autoritaris per seguir dissidents, periodistes i activistes fora de les
Les mentides de Lesmes en la guerra contra Laura Borràs pels magistrats a Catalunya
OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL
El CGPJ topa amb el parlament i respon a la presidenta que elimina un dels “magistrats autonòmics” del TSJC
03.11.2021 21:50
El Consell General del Poder Judicial espanyol està disposat a augmentar el domini directe sobre els magistrats a Catalunya. Ho vol fer intensificant el control sobre la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot privant el parlament de proposar un dels dos magistrats que fins ara li havien correspost. I ho ha anat fent, efectivament, amb un seguit de maniobres i decisions que ha pres aquests darrers cinc anys en silenci, és a dir, sense comunicar res al Parlament de Catalunya. Ha cobert les vacants al TSJC amb magistrats de carrera, designats discrecionalment pel CGPJ, afins a Carlos Lesmes, per bé que per llei hauria correspost a la cambra catalana de suggerir els noms. Aquest article de VilaWeb va destapar ara fa un mes aquestes maniobres del CGPJ de Lesmes. I, arran d’aquesta informació, la presidenta del parlament, Laura Borràs, va decidir d’actuar, i amb l’acord per unanimitat de la mesa va enviar una carta a Lesmes demanant-li explicacions, és a dir, com pensaven resoldre l’anomalia que significa haver eliminat de facto el segon magistrat autonòmic (ara només en resta un) d’una sala de cinc magistrats. La resposta del CGPJ a la carta de Borràs confirma l’objectiu de les maniobres: retira al TSJC un dels dos magistrats autonòmics que tenia d’ençà del 1989.
Les maniobres silencioses de Lesmes per a controlar els magistrats a Catalunya
Perquè el CGPJ diu en el seu informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, que les
dimarts, 2 de novembre del 2021
Més derrotes judicials per al cim judicial espanyol. Per Xoán-Antón Pérez-Lema
OPINIÓ
Xoán-Antón Pérez-Lema
La Corunya. Dimarts, 2 de novembre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
El raper Josep Miquel Arenas (Valtònyc) va ser condemnat el 2017 per aquest Tribunal d'excepció anomenat “Audiència Nacional” a la pena de tres anys i mig per delictes d'expressió, en concret per injúries greus al llavors Cap de l'Estat (a qui es va referir com a “lladre”) i suposades lloances a ETA, ja desapareguda en aquells dies i amb qui no tenia vinculació directa o indirecta, la qual cosa determinava que les desventurades i insultants paraules de Valtònyc no portessin intrínseca cap amenaça violenta directa ni indirecta, sinó expressions, sí, desafortunades i feridores, però que no serien delicte en cap altre Estat europeu.
Aquesta sentència va ser confirmada pel Tribunal Suprem estatal que presideix Marchena el 2018 i, per això, Valtònyc, fins a aquest moment una bèstia ferotge en les seves paraules i cançons, va fer el que faria qualsevol persona normal que conegués, com sens dubte coneixien els seus advocats, la dinàmica judicial d'aquests anys de repressió i lawfare: marxar al Regne plurinacional de Bèlgica i posar-se sota la protecció de la xarxa jurídica, política i de suport del president Puigdemont i dels consellers i consellera exiliats en l'estat flamenc-valònic. Persones que, per cert, sembla que van ser capaços d'obrir-li les neurones del “sentidiño”, del “seny”, al mallorquí.
Però no estem analitzant les cançons desafortunadament ofensives (encara que mai delictives) d'un noi de 20 anys en el moment dels fets, sinó de la repressió àcida i cruel del Regne d'Espanya, que fa tres anys que intenta aconseguir l'extradició d'aquest home de
Les defenses destapen el bluf del cas dels 9 de Lledoners
POLÍTICA
Cap dels Mossos ferits pot reconèixer els implicats i admet en que no van veure els acusats aixecant cap barricada
 |
| Els '9 de Lledoners' al banc dels acusats durant el judici a Manresa | ACN |
Suar la cansalada. Això és el que ha fet aquest matí el lletrat de la Generalitat, Lluís Conesa, encarregat de fer la defensa dels Mossos d’Esquadra denunciants en el judici dels 9 de Lledoners que ha començat aquest matí a la funcional sala de vistes del Jutjat Penal 2 de Manresa. Els advocats de la defensa, David Aranda, Eva Pous, Teresa Rosell i Jordi Rosell han tingut clara l’estratègia i han plantejat el judici com una qüestió de fets i prova. Amb traça i habilitat han fer confessar als Mossos que ni van veure els encausats fent barricades ni van poder veure’ls propinant-los cops que serien la causa de les lesions denunciades. Només un dels Mossos ha admès que va identificar tres dels acusats per “falta de respecte”. “Ens van dir Mossos fills de puta o traïdors”, ha recordat vagament. De fet, ha afegit que tots es van identificar sense problema i que pràcticament va estar una hora amb ells mentre es feien els tràmits a la “tablet”.
El judici ha començat amb les qüestions prejudicials al·legades per les defenses on reclamaven la nulitat de la prova. L’objecte del contenciós és la protesta pel trasllat dels presos polítics de Lledoners a Madrid, el primer de febrer de 2019 per celebrar el judici al Tribunal Suprem. Els atestats policials acusaven els encausats d’haver carregat contra la línia policial i haver lesionat tres agents. Superat el primer pas, a la banqueta han començat a declarar testimonis. S’ha invertit l’ordre, els acusats ho faran demà. Els testimonis han estat els Mossos d’Esquadra de l’ARRO que van denunciar lesions. I aquí hi
Continuen els escàndols a la Corona: la Fiscalia suïssa troba dues altres offshore de Juan Carlos I
El Borbó utilitzava les empreses extraterritorials per desviar diners dels comptes de la Fundació Zagatka a la Familia Real
Redacció 02/11/2021
 |
| Imatge de la familia reial espanyola |
Els testaferros de Juan Carlos I van constituir altres dos offshores —societats extraterritorials— a Panamà i a Vaduz per desviar diners dels comptes de la Fundació Zagatka a la Familia Real, segons expliquen a Okdiario. Tota la gestió, evidentment, executada amb plena opacitat.
El rei fugat va nomenar la seva esposa, fills i nets com a beneficiaris de la fundació Zagatka, registrada a la capital de Liechtenstein, on es gestionen paradisos fiscals des d’Europa. Els gestors de la fundació van transferir a l’offshore panamenya Lactuva S.A., només entre febrer i juliol de 2008, una quantitat de
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
