El Consell per la República agafa velocitat

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 14 de novembre de 2021. 21:00
Actualitzat: Diumenge, 14 de novembre de 2021. 22:33
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Amb la constitució de l'Assemblea de Representants del Consell per la República aquest diumenge a Canet del Rosselló i la posterior elecció de la presidenta -Ona Curto, regidora de la CUP d'Arenys de Mar- i els altres quatre membres que l'acompanyaran a la Taula, escollits tots ells entre els 121 representants elegits en votació telemàtica a finals del mes d'octubre passat, es fa un pas important en el funcionament d'un organisme creat al marge de qualsevol paral·lelisme amb la política pensada en clau d'acció autonòmica.

 

El Consell pretén ser un organisme transversal i el motor permanent de la reclamació de la independència de Catalunya i les eleccions per conformar la Taula de l'Assemblea -el Parlament del Consell per la República- han respirat una transversalitat política imprescindible per iniciar una nova etapa. El següent pas serà, segurament, l'elecció del

Per què Catalunya no va tenir concert econòmic

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 11 de novembre de 2021. 22:23
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

Un recent col·loqui entre quatre dels cinc últims consellers d'Economia que ha tingut Catalunya des del 2003, a saber: Antoni Castells, del PSC ( 2003-2010), Andreu Mas-Colell, Convergència (2010-2016), Oriol Junqueras, Esquerra (2016-2017) i l'actual titular del departament Jaume Giró, de Junts per Catalunya, va derivar, i no és la primera vegada que això succeeix, en la qüestió de si Catalunya va tenir realment la possibilitat o no de disposar, com el País Basc, d'un concert econòmic a l'inici de la transició espanyola. I també sobre si aquesta opció se'n va anar en orris per l'equivocació, desídia o error de càlcul, dels partits llavors considerats simplement nacionalistes. El debat, organitzat pel diari Ara, no hauria tingut més conseqüències, i potser tampoc tant ressò mediàtic, si l'asfíxia econòmica de Catalunya no fos la que és i entre el públic no hagués estat present el president Jordi Pujol, qui, amb gran lucidesa, als seus 91 anys, es va convertir en el convidat sorpresa del col·loqui.

 

Remoure la història interessadament o a través de lectures parcials de documents deixa incomplets el que van ser aquells anys i, sobretot, el període fonamental per obtenir una mica de llum sobre l'època que ens ocupa i que no és cap altre que el de l'elaboració de l'Estatut de Sau -anomenat així perquè que els ponents es van reunir al parador que porta

L'estocada del govern espanyol a 205.043 catalans

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 7 de novembre de 2021. 22:23
Actualitzat: Diumenge, 7 de novembre de 2021. 23:07
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El Tribunal Constitucional acaba de tombar la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes de 205.043 catalans que declaraven unes rendes iguals o inferiors a 12.450 euros anuals en l'exercici fiscal del 2020. La rebaixa, que va ser pactada entre el govern de Quim Torra i els comuns com una de les condicions imposades per la formació morada per aprovar els pressupostos d'aquell any, va ser posteriorment recorreguda pel govern espanyol —del qual també en formen part Podemos i els comuns— per invasió de competències. Els perjudicats, que potser no arriben a assabentar-se en gaires ocasions de la cotilla que els suposa la dependència espanyola, viuran en carn pròpia aquest any la visió més centralista de l'Estat.

 

L'autodenominat 'govern més progressista de la història', amb el recurs que va presentar es treia així la careta i el Tribunal Constitucional només ha hagut de fer l'estocada final: és més important defensar per tots els mitjans l'Espanya uniforme que no pas deixar passar una llei, els beneficiaris exclusius de la qual són les classes populars més necessitades. No deixa de ser sorprenent que totes i cadascuna de les mesures socials aprovades pel

Polònia i Hongria són un problema (alerta a Espanya)

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 20 d'octubre de 2021. 21:45
Actualitzat: Dijous, 21 d'octubre de 2021. 09:42
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

 

 

La decisió del Tribunal Constitucional de Polònia negant la supremacia de la legislació comunitària sobre la del país està desencadenant, com era previsible, una veritable batalla política en el qual, es miri com es miri, Europa hi té molt a perdre si no la talla d'arrel. Encara que a Polònia només li ha donat suport Hongria i el govern del seu primer ministre ultranacionalista,Viktor Orban, el conflicte és enormement important, perquè la posició que acabi adoptant la Comissió Europea tindrà conseqüències sobre la resta dels estats membres de la UE. Una màniga ampla per a les posicions de Polònia i d'Hongria serà llegida com un missatge que la legislació comunitària se la pot tirar cada país com vulgui a l'esquena i, al revés, un senyal de màxima contundència sancionadora retraurà els països que poden tenir la temptació de seguir-ne els passos.

 

Espanya o, més en concret, els tribunals espanyols, i sobretot l'alta magistratura, el Tribunal Suprem, i també el Tribunal Constitucional, han demostrat en els últims temps que