EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dijous, 11 de novembre de 2021. 22:23
Temps de lectura: 3 minuts
Un recent col·loqui entre quatre dels cinc últims consellers d'Economia que ha tingut Catalunya des del 2003, a saber: Antoni Castells, del PSC ( 2003-2010), Andreu Mas-Colell, Convergència (2010-2016), Oriol Junqueras, Esquerra (2016-2017) i l'actual titular del departament Jaume Giró, de Junts per Catalunya, va derivar, i no és la primera vegada que això succeeix, en la qüestió de si Catalunya va tenir realment la possibilitat o no de disposar, com el País Basc, d'un concert econòmic a l'inici de la transició espanyola. I també sobre si aquesta opció se'n va anar en orris per l'equivocació, desídia o error de càlcul, dels partits llavors considerats simplement nacionalistes. El debat, organitzat pel diari Ara, no hauria tingut més conseqüències, i potser tampoc tant ressò mediàtic, si l'asfíxia econòmica de Catalunya no fos la que és i entre el públic no hagués estat present el president Jordi Pujol, qui, amb gran lucidesa, als seus 91 anys, es va convertir en el convidat sorpresa del col·loqui.
Remoure la història interessadament o a través de lectures parcials de documents deixa incomplets el que van ser aquells anys i, sobretot, el període fonamental per obtenir una mica de llum sobre l'època que ens ocupa i que no és cap altre que el de l'elaboració de l'Estatut de Sau -anomenat així perquè que els ponents es van reunir al parador que porta
