Editorial Vicent Partal : S’equivoca el president Aragonès

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Les eleccions espanyoles seran una gran oportunitat per a l'independentisme, a condició que no es prove de salvar Espanya, l'única cosa que interessa als comuns

 

 

El president Aragonès després de la compareixença d'ahir. (Fotografia de Quique García)

 

 

 

Vicent Partal

30.05.2023 - 21:40

Actualització: 31.05.2023 - 07:44

 

 

Després de la consulta del 9-N, el 25 de novembre de 2014, el president Artur Mas va fer un parlament en què proposà per primera vegada d’anar a fer la independència directament. Va instar a fer una llista única en unes eleccions catalanes, que havia de tancar ell i recollir una proposta molt concreta i detallada de com proclamar la independència. Era el temps de la Via Catalana, el moment en què el Consell Assessor per la Transició Nacional havia fet la millor anàlisi que tindrem mai de com es passa de ser part d’Espanya a ser independents, el moment en què el PSC defensava de fer un referèndum d’autodeterminació, quan els liberals europeus havien expressat el seu suport al procés, l’hora en què Espanya estava més desconcertada amb tot allò que es vivia.

 

Però, una setmana després, Oriol Junqueras va respondre al discurs de Mas amb un contradiscurs que ho engegava tot a rodar. No tan sols per allò que deia, sinó per com ho deia. Mas seia a primera fila de l’auditori i va haver d’aguantar estoicament tot de provocacions de l’orador i d’un públic que va aclamar Junqueras als crits de “president, president”.

 

El resultat d’aquella setmana terrible per a l’independentisme van ser molts mesos d’una guerra civil implacable i la pèrdua d’una gran oportunitat. El carrer, els independentistes de base, vam quedar estabornits amb tant d’odi i en vista de la primera gran constatació de fins a quin punt

Alfred Bosch critica amb duresa la direcció d’ERC pels mals resultats a Barcelona

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

L'ex-diputat assegura que si no hi ha un tomb, el "que vam veure diumenge pot acabar sent només un primer avís d’un càstig encara més fort"

 

 

 

 

Redacció

30.05.2023 - 21:36

Actualització: 30.05.2023 - 23:11

 

 

L’ex-diputat d’ERC Alfred Bosch, candidat que va ser a la batllia a l’Ajuntament de Barcelona l’any 2015, ha publicat un article a Parlem Clar, on critica durament l’estratègia que ha portat als resultats de les eleccions municipals de diumenge i demana de “corregir errors greus que han donat, el passat diumenge, uns fruits tan minsos”. Bosch va ser rellevat de la candidatura d’ERC a l’ajuntament quan encapçalava els sondatges, per una decisió personal d’Oriol Junqueras.

 

En l’article Bosch qualifica el paper d’ERC de “desastrós” i centra les crítiques, no en el candidat, Ernest Maragall, de qui diu que és el mateix que va obtenir deu regidors i va guanyar les eleccions ara fa quatre anys, sinó en uns altres factors. El primer és el context nacional, que, segons que explica, s’ha passat de “l’estela de l’1 d’octubre, en el qual, diguem les coses com són, ERC va ser un dels que més va jugar, va arriscar i va rebre”, a un canvi en què “avui poca gent veu ja Junqueras i ERC com a víctimes principals d’una gran injustícia. Sobretot després dels indults, la percepció és que el joc polític ha substituït el moral”.

 

Bosch posa l’accent en el fet que “l’aposta d’ERC avui dia no és tant que sigui més o menys independentista –sobre això podríem discutir sense final–, sinó sobretot que no sembla independentista.

El FNC guanya les eleccions a la Masó i arrabassa l'alcaldia a Junts

 

 

El FNC obté 91 vots i quatre regidors amb un 75% de participació

 

Política 29.05.2023 10.45 hACN

 

 

Logo del FNC Autor/a: FNC

 

 

 

El Front Nacional de Catalunya (FNC) ha guanyat les eleccions del 28-M a la Masó (Alt Camp) amb 91 vots dels 177 comptabilitzats. 

 

El partit ha obtingut quatre regidors i governarà amb majoria en aquest municipi després d'arrabassar l'alcaldia Endavant la Masó, vinculat a Junts. 

 

Aquesta formació ha aconseguit 67 vots i tres regidors quan en la legislatura passada va guanyar els comicis amb set regidors. En la jornada electoral d'aquest diumenge, la participació s'ha xifrat en el 75, 31% i l'abstenció al 24,68%.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA : 

https://www.racocatala.cat/noticia/59784/fnc-guanya-eleccions-maso-arrabassa-lalcaldia-junts?id_butlleti_enviar=3253&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=fnc-guanya-eleccions-maso-arrabassa-lalcaldia-junts

 

 

Editorial Vicent Partal : Una merescuda bufetada als partits independentistes

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Era molt difícil fer això que ha fet aquesta nit la gent: deixar de sotmetre's al xantatge partidista

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

28.05.2023 - 23:14

Actualització: 29.05.2023 - 04:31

 

 

 

 LINK AUDIO : https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2023/05/gravacio-podcast-28523-23.37.mp3

 

 

Hi ha un paper impressionant de Simone Weil que es va publicar l’any 1950 al número 26 de La Table Ronde i que porta per títol “Nota sobre la supressió general dels partits polítics“. Són vint pàgines i prou, però plenes d’intel·ligència i humanitat. La gran filòsofa francesa, l’únic gran esperit del nostre temps segons Albert Camus, ataca amb una duresa espectacular el mal que el partidisme fa a la democràcia i a la llibertat de les persones.

 

Weil afirma que el partidisme obliga a una autèntica “dimissió de l’esperit” que fa que els militants es regesquen no pel desig de la veritat sinó per la conformitat amb les ordres. I què és allò que aquesta dona tan especial, voluntària de la Columna Durruti a Espanya i resistent contra el nazisme a França, recomana de fer? Ho explica amb una paràbola: “Si podeu fugir de les mans d’aquesta gent que us amenaça amb el fuet, fugiu-ne. I si podeu evitar de caure entre les seues mans, eviteu-ho.” El pamflet de la senyora Weil, i dic pamflet en el sentit més elevat del terme, acaba amb una declaració inapel·lable: “L’operació de prendre partit ha substituït l’operació de pensar.”

 

Jo no acostume a portar barret, però si en portàs, avui me l’hauria de traure davant l’enorme lliçó de dignitat que l’electorat independentista ha donat als partits. Això que ha fet tanta gent d’abstenir-se, de no sotmetre’s més al xantatge, és una de les coses més difícils que aquest país podia fer. I l’ha feta. I ha tornat a demostrar fins a quin punt

Editorial Vicent Partal : No fotem, Piqué, no fotem!

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Si Piqué ha triat de prohibir estrictament el català, ha d’assumir la seua decisió, i les conseqüències, i no amagar-se rere el màrqueting

 

 

Gerard Piqué, durant un partit entre la Reial Societat i el FC Barcelona.

 

 

 

Vicent Partal

14.05.2023 - 21:40

Actualització: 15.05.2023 - 08:02

 

 

 

Dissabte, mentre a l’estadi de la USAP de Perpinyà es desplegava una pancarta gegant en suport de la llengua catalana i dels batlles perseguits per haver-la fet servir als plens, una nova agressió lingüística embrutava aquestes coses que fa Gerard Piqué, aquesta mena d’espectacle que ha organitzat basat en les regles del futbol. Una jugadora de la lliga femenina va rebre un cop i, mentre era a terra adolorida, es va exclamar per la duresa de l’entrada. Però, sorprenentment, l’organització no va tenir cap més preocupació que insistir-li de manera pública que s’havia de queixar en espanyol. Que es podia queixar per una entrada que podia haver-la lesionat i deixat fora de la competició, però que si es queixava ho havia de fer en espanyol.

 

 

Fa uns quants anys que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar Elena Vavilova, la famosa espia del KGB que havia passat dècades als Estats Units infiltrada com si fos una americana qualsevol –la seua vida va inspirar la famosa sèrie televisiva The Americans. I ella em va dir que la cosa més difícil de totes havia estat entrenar-se perquè no se li escapés cap paraula en rus en situacions de dolor –específicament, em va

Un dels esvalotadors de l’Espanyol que van saltar al camp a l’estadi de Cornellà és un candidat del PP a Sant Joan Despí

 

 

ESPORTS - ELECCIONS

 

 

Yago Darnell, número 9 a la llista del PP a Sant Joan Despí, va participar en els aldarulls dels ultres de l'Espanyol

 

El candidat del PP a Sant Joan Despí Yago Darnell | Twitter @DiegoFSRB

Redacció

|

Dilluns, 15 de maig de 2023

 

 

El candidat del PP a Sant Joan Despí, Yago Darnell, és un dels seguidors ultres de l’Espanyol que van provocar disturbis després de la victòria del FC Barcelona contra el RCD Espanyol en el partit disputat a l’estadi de Cornellà-El Prat.

 

Diverses persones van saltar ahir al camp en acabar l’esdeveniment i van provocar diversos desordres. Tal com ha avançat ‘El Nacional’ i ha confirmat l’ACN, un dels seguidors de l’Espanyol que va saltar al camp és Yago Darnell, que a banda de candidat del PP és Un entrenador de futbol infantil.

 

En imatges que circulen per les xarxes socials es pot veure com Darnell fins i tot va llençar a terra una càmera de televisió. Segons ha confirmat l’Ara, els populars han denunciat “tota conducta violenta” i ja li han demanat que plegui. Així mateix,

[VÍDEO] Octuvre posa al descobert les Fake-News de La Vanguardia i El Periódico

 

 

Brutal aquest vídeo de la factoria d’Albano Dante i Marta Sibina on queda palès el periodisme de claveguera de les dues grans capçaleres de Catalunya.

 

 

 

 

Redacció

|Diumenge, 7 de maig de 2023

 

 

No només La Vanguardia va fer el ridícul amagant la realitat de les paraules del Bruce a Barcelona sinó que també La Vanguardia i El Periódico porten temps fent el joc a les clavegueres de l’estat contra el procés independentista.
No us perdeu aquest vídeo.

 

 

 

🔴🔴🔴 Aquesta setmana El Periódico de Catalunya i La Vanguardia han fet moviments que no haurien de passar desapercebuts a l'independentisme.
PASSA-HO.https://t.co/9VT4TrRujZ

— octuvre (@OctuvreCAT) May 7, 2023

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/video-octuvre-posa-al-descobert-les-fake-news-de-la-vanguardia-i-el-periodico/

 

 

Ballar al ritme d’Espanya

 

 

OPINIÓ

 

"L'amnèsia històrica és consubstancial a l'autonomisme perquè l'única manera de fer autonomisme és esborrant les proves que estem subjectes per la força"

 

 

 

 

 

 

Albano-Dante Fachin

26/04/2023 11:09 

 

 

 

 

El Nadal de 2017 el vam celebrar amb un nus a l’estómac. Feia dos mesos que uns quants líders independentistes estaven presos per haver organitzat un referèndum on havíem participat tots. Era igual si eren del teu partit o si els havies votat algun cop o no. Sopar en família se’ns feia incòmode sabent que ells estaven tancats en una cel·la. Això va ser al principi. L’Estat va mantenir els ostatges durant anys i vam haver d’aprendre a conviure amb aquesta realitat. Vam haver d’aprendre a gaudir d’una excursió per la muntanya, d’un sopar amb amics o del naixement d’un nou membre de la família. Tot això sense perdre de vista que aquella muntanya, que aquell sopar i que aquell nou membre de la família pertanyien a un país subjecte per la violència. Un país on els seus representants democràtics estaven tancats a les presons del país veí. Per no perdre aquesta consciència, per mantenir viva aquesta memòria col·lectiva, ens ajudàvem amb trobades polítiques, amb activisme a les xarxes o amb un simple llacet groc a l’abric. A la llum d’aquests records, les imatges de Pere Aragonès, Marta Vilalta, Ernest Maragall i altres membres d’ERC fent ballarusques aquest Sant Jordi em van colpir.

 

Des de l’octubre del 2017 tots hem ballat, cantat i fet festes amb els amics. No ens podem

El "Cataluña es España" d'Ariadna Oltra a Boye a 'Els Matins' de TV3

 

 

L'advocat li diu que Puigdemont "vol tornar a Catalunya", no a Espanya i la periodista respon "si Puigdemont trepitgés Catalunya, seria territori espanyol".

 

 

Política 

25.04.2023 21.15 h 

Redacció

 

 

L\'advocat Gonzalo Boye a \'Els Matins\' de TV3

 

 

 

 

A 'Els Matins' de TV3 han entrevistat Gonzalo Boye, advocat dels europarlamentaris de Junts Clara Ponsatí i Carles Puigdemont. Després de parlar de la tornada a Catalunya de Ponsatí, la presentadora del programa, Ariadna Oltra, li ha preguntat a Boye, pel retorn del president. Aquest li ha reiterat el seu convenciment que guanyaran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. "I, per tant, que tindran immunitat i podran tornar a trepitjar territori espanyol", li ha etzibat Oltra. El lletrat li ha replicat: "El president el què ha dit és que vol tornar a Catalunya, no ha parlat Espanya".

 

La periodista ha insistit en el fet que Puigdemont on tornava era a Espanya: "Tal com estan les coses Catalunya dins del territori espanyol, ara mateix si trepitgés Catalunya, seria territori espanyol, sí?". L'advocat, molt educadament, li ha contestat: "Jo crec que no".

Un eurodiputat filonazi serà el ponent de la petició d'empara de Ponsatí

 

 

Dzhambazki ja es va encarregar de la demanda del Tribunal Suprem per aixecar la immunitat als eurodiputats de Junts

 

 

Política 

25.04.2023 18.30 h 

ACN

 

 

 

 

 

L'ultradretà búlgar Angel Dzhambazki serà el ponent de la petició que l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha fet a l'Eurocambra perquè protegeixi la seva immunitat després que fos detinguda al març en el seu retorn a Catalunya. Segons confirmen fonts del comitè d'Afers Jurídics de l'Eurocambra, aquesta és la decisió que han pres els coordinadors del comitè d'Afers Jurídics en una reunió celebrada aquesta tarda. Dzhambazki, que es va fer famós l'any passat per fer la salutació nazi en un ple de l'Europarlament, ja es va encarregar de la petició del Tribunal Suprem a la cambra per aixecar la protecció parlamentària dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Ponsatí.

 

Ponsatí va demanar al Parlament Europeu que protegís la seva immunitat després de la detenció a Barcelona. Un cop presentada la petició,

Ponsatí, al cap dels Mossos: “Lamentable, el numeret que vau organitzar per mostrar a l’amo que sou obedients”

 

 

PAIS - PRINCIPAT 

 

 

Eduard Sallent ha defensat la legalitat de la detenció de l'eurodiputada i ha dit que els Mossos faran allò que determini Pablo Llarena

 

 

 

 

Redacció - ACN

 

24.04.2023 - 11:24

|Actualització: 24.04.2023 - 11:57

 

 

El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha defensat la detenció de l’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí el 28 de març, quan va tornar a Barcelona després de cinc anys d’exili. “La detenció es va produir, amb la informació que teníem, en el moment idoni“, ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Sallent ha dit que els “Mossos faran el que determini el jutjat”, tenint en compte que Ponsatí no s’ha presentat avui al Tribunal Suprem espanyol, on era citada a declarar. 

 

Boye confirma que Ponsatí plantarà Llarena: “Ha de complir el dret de la UE i tancar el procediment”

 

Sallent ha assenyalat que els Mossos van detenir Ponsatí en el moment que van considerar “més oportú” i ha indicat que el jutge va determinar que la seva detenció era legal quan

Experts del Quebec adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos” i recomanen “prudència” a Aragonès

 

 

El Partit Québécois anima el Govern a "entendre's" amb Moncloa i a buscar suports perquè l'Estat accepti un referèndum

 

 

Reunió del president del Govern, Pere Aragonès, amb el Consell Acadèmic per a l'acord de claredat Data de publicació: dimecres 19 d’abril del 2023, 16:29 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

 

Agències

Dilluns, 24 d'abril de 2023

 

 

“Un acord que identifiqui quan i com podem tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar així l’acord de claredat, el setembre de 2022, i sis mesos després ha presentat el Consell Acadèmic que ha de pilotar el projecte. Però com valoren des del Quebec la Llei de Claredat del 2000 (aprovada pel govern federal canadenc sense acord amb els independentistes)? L’ACN ha parlat amb experts del Quebec, que adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos”, i recomanen “prudència” a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima el Govern a “entendre’s” amb la Moncloa, i a buscar suports perquè l’Estat accepti un referèndum.

 

“Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents”. Ho diu Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d’observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia “dissuadir” els independentistes del Quebec d’organitzar més referèndums -després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà.

 

En conversa amb l’ACN, Turp constata la “noblesa” del “gest” del Govern en impulsar l’acord de claredat. “De què té por Espanya? És molt democràtic”, subratlla. El president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) considera que la proposta d’Aragonès està orientada a aconseguir el mateix que va fer Escòcia després de negociar amb el Regne Unit, i que va permetre el referèndum de 2014.

 

“Un punt de partida de mínims”

El Ministre d’Assumptes Exteriors dona a entendre que Ponsatí no és espanyola en no convidar-la a una “reunió amb eurodiputats espanyols”

 

 

El ministre d'Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va prescindir de l'eurodiputada

 

 

L'exconsellera Ponsatí, a la sortida de la Ciutat de la Justícia després de declarar Data de publicació: dimarts 28 de març del 2023, 23:32 Localització: Barcelona Autor: Eli Don

 

 

Redacció

|Dimarts, 18 d'abril de 2023

 

 

L’exconsellera i eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, ha publicat un tuit aquest matí al·legant que aquest dilluns el ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va prescindir d’ella en una “reunió amb eurodiputats espanyols”. Més enllà del fet que Ponsatí no fos inclosa en aquesta trobada, el que se n’extreu és que, tal com ella apunta a través de la piulada, Albares no la considera espanyola, un detall que ha convertit immediatament el tuit en mediàtic, sobretot perquè no hi ha cap mena de dubte del to absolutament irònic que fa servir Ponsatí al missatge. “Per primer cop, i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb el ministre del PSOE sobre qui no és espanyol”, escriu l’eurodiputada.

 

 

Ahir, el ministre @jmalbares no em va convidar a la reunió amb eurodiputats espanyols. Per primer cop, i sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb el ministre del PSOE sobre qui no és espanyol. https://t.co/zJswkqqJio

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) April 18, 2023

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/el-ministre-dassumptes-exteriors-dona-a-entendre-que-ponsati-no-es-espanyola-en-no-convidar-la-a-una-reunio-amb-eurodiputats-espanyols/

 

Editorial Vicent Partal : Astrid Barrio i companyia

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El nomenament d'Astrid Barrio a la comissió de la claredat ha mogut molt enrenou, però és important de veure qui la hi acompanya i què representen, lamentablement, tots plegats

 

 

Marc Sanjaume

 

 

 

Vicent Partal

16.04.2023 - 21:40

Actualització: 17.04.2023 - 02:44

 

 

 

Jan Karski és l’autor d’un llibre extraordinari que porta per títol Història d’un estat clandestí. S’hi relata l’existència d’un estat clandestí, secret, a Polònia, durant l’ocupació nazi, en el funcionament del qual Karski va tenir un paper determinant com a diplomàtic. Impressiona llegir de quina manera els polonesos van ser capaços de crear una estructura estatal clandestina sota l’ocupació alemanya i soviètica, primíssima i sempre en risc, però suficient per a mantenir viva l’existència del seu país en el moment més difícil. Com és previsible, en el relat apareixen també misèries, traïcions, egoisme, por, defalliments. Però Karski raona amb una crua naturalitat com ho van aconseguir i afirma que va ser perquè van actuar tenint en tot moment com a nord només –i insisteix en la paraula “només”– la lleialtat a la idea de la llibertat i la independència de Polònia.

 

Aquests dies la notícia que Astrid Barrio ha estat convidada pel govern de Catalunya a formar part del comitè d’experts que hauria de dissenyar el fantasmagòric acord sobre la claredat ha causat sorpresa i moltes reaccions, de riure o d’indignació. És normal, perquè la decisió és esperpèntica, una collonada còsmica si em permeteu de citar Josep Pla. Astrid Barrio es va distingir per la seua bel·ligerància contra el procés d’independència, i va ser tan agressiva i violenta, tan poc acadèmica i rigorosa, que el fet que el govern li done una cadira acadèmica ara és simplement incomprensible.

 

Però el problema és que si ens quedem mirant la senyora Barrio no hi veurem més enllà. I allò que en realitat ens hauria

El Rosselló no és Catalunya per TV3 (i tampoc el saben situar al mapa)

 

 

IDENTITAT

 

 

Ni tan sols Catalunya del Nord, ja que diferencien entre "Rosselló" i "Catalunya"

 

 

Identitat 

17.04.2023 01.00 h 

Redacció

 

 

Mapa del \'TN\' de TV3 dels incendis del nord de Catalunya, el 16 d\'abril del 2023 Autor/a: @gcapdevila

 

 

 

 

Catalunya viu immersa en una greu onada d'incendis. Un dels més importants està al nord del país, amb un miler d'hectàrees cremades.

 

El 'TN' de TV3 ha informat del drama que viu la població amb un mapa ple d'incorreccions. Tal com ha denunciat l'editor de la revista 'Esguard', Germà Capdevila, en pantalla apareix "Rosselló" i a la banda sud de la frontera, "Catalunya", on hi hauria de figurar la impressió d'"Alt Empordà", que és el que correspondria, perquè com indica Capdevila: "Ambdues comarques són Catalunya".

 

 

 

 

Per què costa tant entendre-ho? On diu "Catalunya" ha de dir Alt Empordà. Ambdues comarques són Catalunya. pic.twitter.com/LzaOgit0iB

— Germà Capdevila (@gcapdevila) April 16, 2023

 

Però el cúmul de despropòsits que conté el mapa és més gran. El Rosselló no toca amb l'Alt Empordà, per tant,

Editorial Vicent Partal : No cal perdre més temps: ja fa deu anys que la teoria del referèndum acordat és feta

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

No es justifica de cap manera que el govern català perda ara un any estudiant una possibilitat que la Generalitat ja va estudiar i aclarir l'any 2013

 

 

Enoch Albertí, Carles Viver i Pi-Sunyer i Joan Vintró, tres dels membres del CATN

 

 

 

 

Vicent Partal 

12.04.2023 - 21:40

Actualització: 13.04.2023 - 08:12

 

 

L’any 2013 la Generalitat de Catalunya va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional, un grup de treball que durant poc més d’un any va elaborar divuit informes molt sòlids que abraçaven la majoria d’aspectes que calia tenir en compte per al moment de la independència. Des de com s’havia d’organitzar la política monetària fins a l’abastament d’aigua i d’energia; de la successió d’ordenaments i administracions a la distribució d’actius i passius entre Espanya i Catalunya; de l’organització d’una seguretat social pròpia a l’execució d’un procés constituent per a dotar la nova república de la legislació necessària per a fer camí com a estat independent.

 

Aquest consell assessor tenia un nivell intel·lectual altíssim. Dirigit per Carles Viver i Pi-Sunyer, comptava amb tretze membres, entre els quals hi havia personalitats com ara la catedràtica d’hisenda pública Núria Bosch, l’empresari Joan Font, els catedràtics de dret constitucional Joan Vintró i Enoch Albertí, juntament amb noms molt més coneguts del gran públic, com ara Germà Bel, Carles Boix, Salvador Cardús, Ferran Requejo i Àngel Castiñeira.

 

Els treballs del consell han romàs com una referència imprescindible, encara que avui siguen difícils de trobar. Són feines molt sòlides i molt documentades en la majoria de casos, que calia fer i que, per sort, ja

La policia patriòtica tenia un talp al cercle íntim del director del Cesicat

 

 

TRIBUNALS

 

Unes converses de Whatsapp delaten l'ofensiva de l'Operació Catalunya contra l'organisme de ciberseguretat català

 

 

 

Una imatge del control del CESICAT/Pol Solà

 

 

 

Quico Sallés Barcelona/Madrid
10/04/2023 21:16 

 

 

 

Un dels primers organismes de la Generalitat a rebre crítiques i pressions i a ser portada a la Fiscalia en l’envestida de l’Estat contra el sobiranisme va ser la Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, el conegut com a Cesicat. Un centre de ciberseguretat que va ser rebatejat per la força mediàtica unionista com el “CNI catalán”. Ara, missatges de Whatsapps entre alts càrrecs del Ministeri de l’Interior de l’època del govern del PP mostren que el Cesicat va ser un objectiu de la policia patriòtica, que va aconseguir infiltrar un talp en el cercle més íntim de l’aleshores director de l’organisme, Carles Flamerich, l’any 2013.

 

Ciutadans, PP i fins i tot el PSC van denunciar activitats del Cesicat, que interpretaven com una entitat dedicada a “espiar l’espanyolisme”. L’organisme també va rebre cops per part de l’independentisme d’esquerres quan es van filtrar seguiments, fets a través de fonts obertes com ara les xarxes socials, de diversos activistes. El pressing al CESICAT va acabar als tribunals arran d’una denúncia per revelació de secrets contra Carles Flamerich en una investigació que, curiosament, va dirigir el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Un cas que va acabar amb una sentència absolutòria, ara ja ferma, del 13 d’octubre de, 2020. El Cesicat, per tant, també va ser part de l’Operació Catalunya. 

 

Uns whatsapps delaten l’estructura del ministeri de l’Interior contra l’organisme. El document que Albert Rivera va mostrar al Parlament el 4 de desembre de 2013 / Quico Sallés
 

 

Tots contra el Cesicat

Editorial Vicent Partal : El llibre que explica que Espanya ha triat el pitjor camp de batalla que podia triar

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Hem de ser conscients de la feliç coincidència en el temps entre la constitucionalització d’Europa en mans d’un tribunal democràtic i l’enfrontament català amb Espanya

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

02.04.2023 - 21:40

Actualització: 02.04.2023 - 21:43

 

 

El retorn de Clara Ponsatí i les polèmiques interessades que ha suscitat es poden aclarir i contextualitzar llegint un d’aquells llibres que ho expliquen tot. Parle de L’Union par le droit (SciencesPo), d’Antoine Vauchez, un volum que porta un subtítol ben aclaridor: “L’invention d’un programme institutionnel pour l’Europe”. Vauchez hi explica amb tota mena de detalls que les institucions judicials europees han anat creant un programa capaç de donar sentit i unitat a la complicadíssima i no sempre ben resolta trama política que ha evolucionat d’ençà del tractat de Roma fins a l’actual Unió Europea. I explica, sense deixar marge a la discussió, que el dret ha esdevingut la palanca principal amb què Europa s’ha pogut afermar com un nou centre de poder, per damunt dels estats que la componen. Això significa, parlant del conflicte nacional català, que Espanya ha triat el pitjor camp de batalla que podia triar.

 

Vauchez ens recorda que, als inicis de la integració europea, als tractats de París i Roma no hi havia cap idea concreta sobre el paper que hi havia de fer la justícia, més enllà d’una vaga referència a l’acostament entre les legislacions estatals. I, a partir d’això i de la feina dels primitius tribunals de les comunitats europees, dibuixa davant els nostres ulls, d’una manera metòdica, com s’ha bastit allò que defineix d’autèntica “catedral jurídica”, aquesta utopia realitzada que és el dret europeu.

 

La seua explicació és apassionant, entretinguda i tot, perquè Vauchez ens detalla les intimitats dels tribunals que s’han anat succeint fins a arribar a l’actual TJUE, parlant dels jutges i juristes que han estat

Editorial Vicent Partal : L’acceptació de la ‘rojigualda’ com a senyal de submissió

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La Generalitat sembla que ha assumit que la bandera espanyola presidesca alguns actes i siga present en les activitats del president Aragonès a l'estranger. Recordeu Santiago Carrillo?

 

 

La consellera Serret parlant a Barcelona en l'acte

 

 

 

Vicent Partal

15.03.2023 - 21:40

Actualització: 15.03.2023 - 22:43

 

 

Espanya és un dels pocs països del món que no té una bandera nacional clara i indiscutida. L’actual bandera oficial, de fet, és la dels generals insurrectes del 1936. Si llegiu la constitució del 1978 veureu que s’hi parla d’una bandera sense cap escut –això de posar-hi l’escut és una invenció posterior– i que és exactament la mateixa, amb les mateixes dimensions i proporcions, que va dibuixar el general Miguel Cabanellas Ferrer el 29 d’agost de 1936. Abans la bandera nacional espanyola havia estat la bandera amb tres bandes iguals, roja, groga i morada, institucionalitzada per la República, que havia substituït de manera molt efectiva les ensenyes bicolors prèvies.

 

Un detall important, sovint massa oblidat, per a entendre què significa la bandera bicolor és que el colp d’estat començà amb els franquistes enarborant la bandera tricolor de la República, perquè en aquell moment ningú no discutia que la tricolor era la bandera nacional d’Espanya. Fou un mes després

Editorial Vicent Partal : El pacte de Rufián i Campuzano és tan sols la punta de l’iceberg

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Creixen de manera preocupant comportaments d’Esquerra Republicana que responen a un tarannà i a unes maneres de fer més pròpies de l’il·liberalisme que no pas de la seua tradició democràtica

 

 

Oriol Junqueras durant la Trobada de Municipis Republicans (fotografia: Europa Press).

 

 

 

 Vicent Partal

13.03.2023 - 21:40

Actualització: 13.03.2023 - 21:42

 

 

Durant la primera restauració borbònica espanyola –final del segle XIX i començament del XX–, l’alternança política va ser fortament condicionada a tot arreu pel caciquisme polític. Hi havia una xarxa d’organitzacions locals que interferien en el desenvolupament de les eleccions, que manipulaven l’aparell administratiu per afavorir el partit del qual depenien. El sistema més habitual era que el govern prometés en plena campanya que havia acordat de fer una cosa molt favorable als ciutadans si guanyava el seu candidat i no fer-la si no guanyava.

 

Les crítiques a aquest funcionament van anar creixent fins al punt que foren en la base de la gran ruptura democràtica que va significar la República del 1931. El nou règim va prometre, en efecte, d’eliminar aquests comportaments en nom de la