dilluns, 29 de maig del 2023

Editorial Vicent Partal : Una merescuda bufetada als partits independentistes

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Era molt difícil fer això que ha fet aquesta nit la gent: deixar de sotmetre's al xantatge partidista

 

 

 


 

 

 

Vicent Partal

28.05.2023 - 23:14

Actualització: 29.05.2023 - 04:31

 

 

 

 LINK AUDIO : https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2023/05/gravacio-podcast-28523-23.37.mp3

 

 

Hi ha un paper impressionant de Simone Weil que es va publicar l’any 1950 al número 26 de La Table Ronde i que porta per títol “Nota sobre la supressió general dels partits polítics“. Són vint pàgines i prou, però plenes d’intel·ligència i humanitat. La gran filòsofa francesa, l’únic gran esperit del nostre temps segons Albert Camus, ataca amb una duresa espectacular el mal que el partidisme fa a la democràcia i a la llibertat de les persones.

 

Weil afirma que el partidisme obliga a una autèntica “dimissió de l’esperit” que fa que els militants es regesquen no pel desig de la veritat sinó per la conformitat amb les ordres. I què és allò que aquesta dona tan especial, voluntària de la Columna Durruti a Espanya i resistent contra el nazisme a França, recomana de fer? Ho explica amb una paràbola: “Si podeu fugir de les mans d’aquesta gent que us amenaça amb el fuet, fugiu-ne. I si podeu evitar de caure entre les seues mans, eviteu-ho.” El pamflet de la senyora Weil, i dic pamflet en el sentit més elevat del terme, acaba amb una declaració inapel·lable: “L’operació de prendre partit ha substituït l’operació de pensar.”

 

Jo no acostume a portar barret, però si en portàs, avui me l’hauria de traure davant l’enorme lliçó de dignitat que l’electorat independentista ha donat als partits. Això que ha fet tanta gent d’abstenir-se, de no sotmetre’s més al xantatge, és una de les coses més difícils que aquest país podia fer. I l’ha feta. I ha tornat a demostrar fins a quin punt

el Primer d’Octubre va ser un terratrèmol que ens va canviar la vida. El Primer d’Octubre ens va ensenyar que nosaltres teníem el poder de canviar-ho tot i aquell ensenyament ha parit un país nou, amb gent que es comporta diferentment i que sempre troba la manera de traure el cap i de deixar clar que si ells es rendeixen nosaltres no.

 

Les dades, en relació amb això, no deixen cap ombra de dubte. L’electorat independentista ha dit prou i ha castigat durament els partits polítics pel seu egoisme, per la seua supèrbia, pel seu sectarisme, per haver avantposat la lluita per l’hegemonia a la llibertat del país i per haver-se cregut, en definitiva, que amb el màrqueting i el control dels mitjans podrien fer-nos oblidar.

 

La bufetada, com era previsible, ha estat especialment dura amb Esquerra Republicana, el partit que més ha fet per destruir tot allò que va significar el Primer d’Octubre. Però també el partit que més decisions contràries al sentit comú ha adoptat, atrapat en el cabdillisme delirant d’Oriol Junqueras, que és el gran perdedor d’aquesta nit.

 

Junts, evidentment, té en la gran victòria de Xavier Trias a Barcelona un bàlsam que ho guareix tot. La sensació ciutadana a la capital, molt estesa, era que calia fer fora Ada Colau i Trias ho ha sabut fer i ho ha fet bé. Però Junts no hauria de perdre de vista que és precisament en els seus feus on l’abstenció és més alta.

 

Pel que fa a la CUP, i tot esperant els pactes que puga haver-hi a Girona, és evident que no ha connectat tampoc amb el seu electoral tradicional. Tots tres partits independentistes, doncs, han de reconsiderar seriosament què fan i com ho fan. I han d’entendre que una bona part del país ha canviat per sempre i ja no els deixarà fer allò que vulguen. Cap elecció d’ençà del Primer d’Octubre no és una elecció més. La d’aquesta nit tampoc.

 

Mentrestant, al País Valencià i les Illes el pitjor malson s’ha fet realitat i el PP i Vox han aconseguit la majoria de les institucions. La pujada de la dreta extrema i de l’extrema dreta –també al Principat, eh?– és un fenomen molt preocupant. A tot Europa hi ha un ascens de l’extrema dreta, i la culpa, en bona part, la té la desafecció creixent entre les classes mitjanes i populars i l’esquerreta aquesta caviar que ha fet de la política un negoci.

 

Per als valencians, i per als mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, però, s’obre ara un període molt complicat, en què patirem molt i en què trobarem a faltar molt allò que alguns hem denunciat de fa temps. En vuit anys no s’han fet coses tan bàsiques i necessàries com rebaixar el sostre electoral al 3% -mira que això només hauria canviat coses!- assegurar el requisit lingüístic o la reciprocitat de les televisions públiques. I quan tu no fas la faena els teus contraris se n’aprofiten.

 

Tindrem temps, aquests dies, d’anar analitzant ací a VilaWeb fil per randa tot això, perquè aquesta nit hem viscut uns quants terrabastalls polítics. De moment, estigueu atents demà a l’especial de La tertúlia proscrita que emetrem a primera hora de la vesprada i a tot el treball d’anàlisis, mapes i dades que ja us anem oferint i que continuarem ampliant aquesta nit i al matí.

 

PS1. Com sabeu, fa dies que vam estrenar la lectura automatitzada dels articles, amb una veu sintètica. Però els editorials els llegiré jo. Si ho voleu provar, tan sols heu de clicar en el reproductor que hi ha al capdamunt d’aquest article.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/una-merescuda-bufetada-als-partits-independentistes/