Editorial Vicent Partal : S’equivoca el president Aragonès

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Les eleccions espanyoles seran una gran oportunitat per a l'independentisme, a condició que no es prove de salvar Espanya, l'única cosa que interessa als comuns

 

 

El president Aragonès després de la compareixença d'ahir. (Fotografia de Quique García)

 

 

 

Vicent Partal

30.05.2023 - 21:40

Actualització: 31.05.2023 - 07:44

 

 

Després de la consulta del 9-N, el 25 de novembre de 2014, el president Artur Mas va fer un parlament en què proposà per primera vegada d’anar a fer la independència directament. Va instar a fer una llista única en unes eleccions catalanes, que havia de tancar ell i recollir una proposta molt concreta i detallada de com proclamar la independència. Era el temps de la Via Catalana, el moment en què el Consell Assessor per la Transició Nacional havia fet la millor anàlisi que tindrem mai de com es passa de ser part d’Espanya a ser independents, el moment en què el PSC defensava de fer un referèndum d’autodeterminació, quan els liberals europeus havien expressat el seu suport al procés, l’hora en què Espanya estava més desconcertada amb tot allò que es vivia.

 

Però, una setmana després, Oriol Junqueras va respondre al discurs de Mas amb un contradiscurs que ho engegava tot a rodar. No tan sols per allò que deia, sinó per com ho deia. Mas seia a primera fila de l’auditori i va haver d’aguantar estoicament tot de provocacions de l’orador i d’un públic que va aclamar Junqueras als crits de “president, president”.

 

El resultat d’aquella setmana terrible per a l’independentisme van ser molts mesos d’una guerra civil implacable i la pèrdua d’una gran oportunitat. El carrer, els independentistes de base, vam quedar estabornits amb tant d’odi i en vista de la primera gran constatació de fins a quin punt

Alfred Bosch critica amb duresa la direcció d’ERC pels mals resultats a Barcelona

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

L'ex-diputat assegura que si no hi ha un tomb, el "que vam veure diumenge pot acabar sent només un primer avís d’un càstig encara més fort"

 

 

 

 

Redacció

30.05.2023 - 21:36

Actualització: 30.05.2023 - 23:11

 

 

L’ex-diputat d’ERC Alfred Bosch, candidat que va ser a la batllia a l’Ajuntament de Barcelona l’any 2015, ha publicat un article a Parlem Clar, on critica durament l’estratègia que ha portat als resultats de les eleccions municipals de diumenge i demana de “corregir errors greus que han donat, el passat diumenge, uns fruits tan minsos”. Bosch va ser rellevat de la candidatura d’ERC a l’ajuntament quan encapçalava els sondatges, per una decisió personal d’Oriol Junqueras.

 

En l’article Bosch qualifica el paper d’ERC de “desastrós” i centra les crítiques, no en el candidat, Ernest Maragall, de qui diu que és el mateix que va obtenir deu regidors i va guanyar les eleccions ara fa quatre anys, sinó en uns altres factors. El primer és el context nacional, que, segons que explica, s’ha passat de “l’estela de l’1 d’octubre, en el qual, diguem les coses com són, ERC va ser un dels que més va jugar, va arriscar i va rebre”, a un canvi en què “avui poca gent veu ja Junqueras i ERC com a víctimes principals d’una gran injustícia. Sobretot després dels indults, la percepció és que el joc polític ha substituït el moral”.

 

Bosch posa l’accent en el fet que “l’aposta d’ERC avui dia no és tant que sigui més o menys independentista –sobre això podríem discutir sense final–, sinó sobretot que no sembla independentista.

Rufián: poc més que un teleespectador espanyol

 

 

OPINIÓ

 

"Telecinco fulmina el programa Sálvame (...) La reacció de Rufián ha estat lloar Jorge Javier Vázquez: 'ha fet molt més (...) que mil campanyes polítiques'"

 

 

 

 

 

Albano-Dante Fachin
09/05/2023 20:09 

 

 

 

 

 

És la notícia de la setmana televisiva: Telecinco fulmina el programa Sálvame, que s’emetia a les tardes i al seu lloc posa l’Ana Rosa Quintana. Si algú s’havia perdut les mentides d’Ana Rosa al matí, ara també les podrà escoltar a la tarda.

 

Davant aquesta notícia televisiva, la reacció de Rufián ha estat lloar Jorge Javier Vázquez: “ha fet molt més Jorge Javier Vázquez dient que el feixisme, el racisme i l’homofòbia són porqueria que mil campanyes polítiques”. Aquesta afirmació m’ha fet pensar dues coses.

 

 

Primera: suposem que és veritat que algunes afirmacions esporàdiques a un programa com Sálvame són “molt més” que “mil campanyes polítiques”, caldria preguntar-se quina mena d’inútils porten els últims 13 anys fent “campanyes polítiques” contra el feixisme, el racisme i l’homofòbia. Una afirmació com aquesta em sembla greu, tenint en compte que el seu partit porta, des de 2003, més de 15 anys al Govern de la

Editorial Vicent Partal : A Marta Martorell aquesta vegada li ha tocat de fer de boc expiatori

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL 

 

El govern va fulminar ahir la directora general de Funció Pública per salvar la consellera Vilagrà, i així ens recordava que la política professional és una selva on tothom, quan pot, mata per sobreviure o mor

 

 

Marta Martorell quan era batllesa de Tiana (fotografia: ERC).

 

 

Vicent Partal

02.05.2023 - 21:40

Actualització: 03.05.2023 - 01:19

 

 

El govern va fulminar ahir Marta Martorell, directora general de Funció Pública, arran del caos de les oposicions fetes aquest cap de setmana. Però el problema és que Marta Martorell havia estat nomenada per al càrrec el 17 de gener d’enguany i el concurs en què s’adjudicà a l’empresa Cegos el control de les oposicions, d’aquestes oposicions que li han significat l’acomiadament, va ser formalitzat el 27 de desembre de l’any passat. Així doncs, tothom pot entendre que en aquest cas ella no pot tenir-hi molta culpa ni responsabilitat personal. De fet, la publicació del concurs d’externalització es va fer el 5 de setembre, el concurs es va adjudicar el 22 de novembre i el contracte es va signar, com he dit abans, el 27 de desembre. Per tant, tot s’havia tancat i signat vint-i-un dies abans que ella prengués possessió.

 

Evidentment, Marta Martorell és allò que se’n diu un boc expiatori. Simplement, en aquesta ocasió li ha tocat a ella. Arran de l’allau de protestes i en vista del to que va agafant la polèmica, el govern ha sacrificat preventivament un peó per veure si d’aquesta manera

Ponsatí denúncia la Generalitat per negar-li l’accés als informes contra independentistes

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L'eurodiputada al·lega que el departament d'Interior li ha denegat sol·licituds d'accés a la informació pública

 

 

 

Ponsatí, el dia que va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra en el seu retorn a Barcelona

Joaep Reixach Fumanya

03.05.2023 - 11:11

|

Actualització: 03.05.2023 - 11:20

 

 

L’eurodiputada Clara Ponsatí ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat davant del TSJC perquè segons defensa, no li ha facilitat l’accés als atestats dels Mossos d’Esquadra sobre moviments independentistes. “Obrim la via judicial per aturar la repressió de la Generalitat de Catalunya contra els independentistes i evitar que el cos dels Mossos d’Esquadra pugui continuar actuant com a cooperador necessari de l’estat espanyol,” diu una nota de premsa difosa per Junts per Catalunya.

 

Ponsatí sosté que va presentar una bateria de sol·licituds d’accés a la informació pública al Departament d’Interior l’any 2022, però que la conselleria de Joan Ignasi Elena li va contestar que no disposa d’aquesta informació. L’eurodiputada diu que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) li va rebutjar que tingués accés als atestats, però que

Experts del Quebec adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos” i recomanen “prudència” a Aragonès

 

 

El Partit Québécois anima el Govern a "entendre's" amb Moncloa i a buscar suports perquè l'Estat accepti un referèndum

 

 

Reunió del president del Govern, Pere Aragonès, amb el Consell Acadèmic per a l'acord de claredat Data de publicació: dimecres 19 d’abril del 2023, 16:29 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

 

Agències

Dilluns, 24 d'abril de 2023

 

 

“Un acord que identifiqui quan i com podem tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar així l’acord de claredat, el setembre de 2022, i sis mesos després ha presentat el Consell Acadèmic que ha de pilotar el projecte. Però com valoren des del Quebec la Llei de Claredat del 2000 (aprovada pel govern federal canadenc sense acord amb els independentistes)? L’ACN ha parlat amb experts del Quebec, que adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos”, i recomanen “prudència” a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima el Govern a “entendre’s” amb la Moncloa, i a buscar suports perquè l’Estat accepti un referèndum.

 

“Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents”. Ho diu Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d’observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia “dissuadir” els independentistes del Quebec d’organitzar més referèndums -després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà.

 

En conversa amb l’ACN, Turp constata la “noblesa” del “gest” del Govern en impulsar l’acord de claredat. “De què té por Espanya? És molt democràtic”, subratlla. El president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) considera que la proposta d’Aragonès està orientada a aconseguir el mateix que va fer Escòcia després de negociar amb el Regne Unit, i que va permetre el referèndum de 2014.

 

“Un punt de partida de mínims”

Joaquim Colominas: “No formaré part de l’acord de la claredat, no té recorregut polític i és una cortina de fum”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El professor de ciència política de la UB Joaquim Colomina no va voler formar part del consell acadèmic d'experts que ha de preparar l'acord de la claredat

 

 

Josep Rexach Fumanya

18.04.2023 - 21:40

|Actualització: 19.04.2023 - 10:26

 

 

L’acord de la claredat impulsat pel govern de Pere Aragonès ha començat a caminar amb la presentació de consell acadèmic d’experts que l’ha de preparar. En aquest consell no hi haurà Joaquim Colominas, professor de ciència política de la UB, a qui l’equip de Presidència va fitxar fa poques setmanes. Després d’haver participat en tres reunions, Colominas va decidir d’abandonar el vaixell. Diu que no està d’acord amb els objectius de l’acord de la claredat i llegeix aquest instrument com un “esquer” d’ERC per a arribar a la següent convocatòria electoral. Colominas, que va ser membre de la junta d’Òmnium i director de la fundació CatDem, atén les preguntes de VilaWeb per explicar per què va declinar de formar part del consell acadèmic de l’acord de la claredat.

 

—No sereu un dels integrants del consell acadèmic d’experts que pilotarà l’acord de claredat.
—Ben bé no hi vaig acabar d’entrar. Vaig fer tres reunions, dues amb els coordinadors, i una amb la resta del consell acadèmic. Des del començament vaig parlar molt clar i vaig mostrar-hi el meu recel. I en la reunió conjunta del 4 d’abril vaig explicar-los que era molt lluny d’aquest acord de claredat per diferents motius.

 

—Per què vàreu rebutjar d’entrar-hi?

L’ANC titlla el govern d’Aragonès de col·laboracionista i li demana que convoqui eleccions

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El secretariat nacional de l'entitat emet un posicionament molt dur contra l'acord de claredat impulsat pel govern català

 

 

 

 

 

Redacció

17.04.2023 - 14:38

 

 

L’ANC creu que la proposta d’acord de claredat presentada pel govern de Pere Aragonès “ignora” les demandes prèvies de referèndum i que es tracta d’una distracció després del “fracàs” de la negociació amb l’estat. “A aquest govern col·laboracionista no li queda més via que abandonar la seva aposta cap al no-res, i si no està disposat a materialitzar la República Catalana ha de dimitir i convocar eleccions plebiscitàries per fer la independència”, diu el comunicat.

 

Aquest és el posicionament que va adoptar el secretariat nacional durant el cap de setmana i en què va debatre el full de ruta marcat per Aragonès. Recorden que la proposta no compta amb el suport de la

Editorial Vicent Partal : Astrid Barrio i companyia

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El nomenament d'Astrid Barrio a la comissió de la claredat ha mogut molt enrenou, però és important de veure qui la hi acompanya i què representen, lamentablement, tots plegats

 

 

Marc Sanjaume

 

 

 

Vicent Partal

16.04.2023 - 21:40

Actualització: 17.04.2023 - 02:44

 

 

 

Jan Karski és l’autor d’un llibre extraordinari que porta per títol Història d’un estat clandestí. S’hi relata l’existència d’un estat clandestí, secret, a Polònia, durant l’ocupació nazi, en el funcionament del qual Karski va tenir un paper determinant com a diplomàtic. Impressiona llegir de quina manera els polonesos van ser capaços de crear una estructura estatal clandestina sota l’ocupació alemanya i soviètica, primíssima i sempre en risc, però suficient per a mantenir viva l’existència del seu país en el moment més difícil. Com és previsible, en el relat apareixen també misèries, traïcions, egoisme, por, defalliments. Però Karski raona amb una crua naturalitat com ho van aconseguir i afirma que va ser perquè van actuar tenint en tot moment com a nord només –i insisteix en la paraula “només”– la lleialtat a la idea de la llibertat i la independència de Polònia.

 

Aquests dies la notícia que Astrid Barrio ha estat convidada pel govern de Catalunya a formar part del comitè d’experts que hauria de dissenyar el fantasmagòric acord sobre la claredat ha causat sorpresa i moltes reaccions, de riure o d’indignació. És normal, perquè la decisió és esperpèntica, una collonada còsmica si em permeteu de citar Josep Pla. Astrid Barrio es va distingir per la seua bel·ligerància contra el procés d’independència, i va ser tan agressiva i violenta, tan poc acadèmica i rigorosa, que el fet que el govern li done una cadira acadèmica ara és simplement incomprensible.

 

Però el problema és que si ens quedem mirant la senyora Barrio no hi veurem més enllà. I allò que en realitat ens hauria

Una unionista com Astrid Barrio ens durà a la independència?

 

 

Rescatem articles i piulades de la flamant assessora de l'acord de Claredat en contra de l'1-O o un nou referèndum

 

Política 

16.04.2023 05.45 h 

Redacció

 

Piulada d\'Astrid Barrio contra la celebració d\'un referèndum d\'autodeterminació a Catalunya Autor/a: @AstridBarrio

 

 

 

El fitxatge del Govern de la politòloga Astrid Barrio com a assessora del consell acadèmic de l'acord de Claredat ha causat estupefacció i indignació. Si la base d'aquest acord és fixar les condicions d'un nou referèndum d'Autodeterminació, aquest cop pactat amb l'Estat, sobta l'elecció per aquest comitè d'una figura com Barrio que no només ha criticat la celebració de l'1-O, sinó que ha negat la legitimitat de la Generalitat per a convocar un nou referèndum, acordat o no, amb Espanya.

Repassar els tuits d'Astrid Barrio, els seus articles a premsa o intervencions a tertúlies, és escoltar el parer d'algú que no veu en una consulta refrendaria una solució al conflicte amb Espanya, sinó "un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals", "una cosa forassenyada", "una pèrdua de temps", i pensa que la ciutadania ja "votem regularment" a les diferents eleccions i "decidim".

Respecte a l'1-O, el tracte de delicte i el resumeix així: "El seu presumpte crim? Ignorar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d'ençà de la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d'octubre)". Segons Barrio, "el referèndum va ser il·legal i no se'n deriva cap mandat".

La politòloga és, a més, fundadora de la Lliga Democràtica, juntament amb Josep Ramon Bosch, de Sociedad Civil Catalana, i Eva Parera, exnúmero dos de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona i líder de Valents. Un experiment fallit de partit regionalista, ser un híbrid entre l'ànima més autonomista de CiU i l'unionisme de Ciutadans, i que després de fracassar intentant concorre amb el PSC a les eleccions al Parlament, va provar de confluir, sense èxit, amb l'antic espai convergent a Centrem.

 

 

 

Aragonès exigeix que l’estat faci una proposta però ell no fa cap proposta per a la meitat de catalans que no són indepentistes ni creuen que un referèndum reso res. I si comencem per aquí? Ah, això no, som un sol poble que ignora la meitat.

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) March 26, 2021

No és cert: un referèndum es un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals. https://t.co/ZKHO5Xh1M1

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 28, 2021

Vol diàleg però si no s’accepten les seves demandes tornarà a tirar pel dret. No, no vol resoldre el conflicte, vol fer un referèndum. https://t.co/GxKBg405nc

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) January 28, 2020

No per més repetir-ho serà veritat. El seu pressumpte crim? Ignonar la Constitució (6/7 setembre), desobeir el TC (d’ençà la suspensió de la llei del referèndum) tractar de fer una secessió unilateral. (1-27 d’octubre) Posats a explicar, millor exçlicar-ho tot. https://t.co/kCxopxgxZe

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) February 5, 2019

Mentida. Ni el 80% de la població té com a prioritat el referèndum ni tan sols la arriba al 80% dels representants malgrat la sobrerrepresentació independentista. Aquest abús i falsejament groller de les estadístiques ja ha fet prou mal. https://t.co/PUR6EDWiRZ

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 30, 2020

Està molt bé que recordin a Europa que són els de l’1 d’octubre, els del referèndum ilegal, els de la deriva iliberal que pensen que el poble, el que ells consideren poble, ho pot tot i està per sobre de tot. https://t.co/UJLvAt3C4J

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) May 23, 2019

Tornar a fer un referèndum és la resposta de @QuimTorraiPla al rebrot i a la pèssima gestió de la pandèmia. I a qualsevol cosa. Tot menys governar i assumir responsabilitats. Resulta inqualificable. https://t.co/atmrabcTMH

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) July 22, 2020

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA  :

https://www.racocatala.cat/noticia/59149/unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia?id_butlleti_enviar=3210&utm_source=butlleti_article&utm_medium=butlleti&utm_campaign=unionista-com-astrid-barrio-ens-dura-independencia

"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva és l'espanyola"

 

 

Esquerra ha organitzat un acte presidit per una bandera espanyola a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president Irla

 

 

Política 

16.04.2023 05.00 h

 Redacció

 

 

 

Acte \'El Dia de la República\' d\'ERC a Sant Feliu de Guíxols, presidit per una bandera espanyola, el 15 d\'abril del 2023 Autor/a: Toni Strubell

 

 

 

"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva bandera és espanyola. On és el partit que s'havia de trencar el pit per la República Catalana? Quin daltabaix!", amb aquesta piulada, l'escriptor i membre de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell ha denunciat l'absència de la senyera a l'acte d'homenatge a la República que ERC Baix Empordà ha organitzat a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla.

 

 

 

Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva bandera és espanyola. On és el partit que s'havia de trencar el pit per la República Catalana? Quin daltabaix! pic.twitter.com/UMEBWJUeSR

— ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana (@tonistrubellt) April 15, 2023

 

El "Dia de la República" ha comptat amb les intervencions de Joan Tardà, el regidor santfeliuenc, Jordi Cambronero i Núria Ferrer del col·lectiu Guíxols Futur, i ha començat amb una ofrena floral al monument

Un conseller d'ERC penja una bandera espanyola pel 14-A

 

Joan Tardà, també ha recordat la proclamació de la República, amb un "per la República Catalana agermanada amb la III República espanyola"

 

 

Memòria Històrica, Racó Català 

15.04.2023 14.15 h 

Redacció

 

 

Foto del conseller de Territori, Juli Fernàndez, d\'una bandera espanyola republicana i una estelada Autor/a: Juli Fernàndez

 

 

 

 

El 14 d'abril del 1931, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquell mateix dia, amb unes hores de diferència,  Niceto Alcalá-Zamora va proclamar la Segona República Espanyola. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha volgut celebrar aquesta doble efemèride penjant una tricolor espanyola al costat d'una estelada i ho ha compartit a Twitter amb el següent missatge: "Visca la República" i l'emoticona del puny alçat.

 

 

 

Visca la República✊ pic.twitter.com/mE59ctWKOH

— Juli Fernàndez Olivares 🎗 (@julifernandez) April 14, 2023

 

La proclamació de la República Catalana va ser un dels primers maldecaps del nou govern de Madrid que

Crítiques a Aragonès per no haver defensat Puigdemont i els CDR davant Zoido

 

 

PAÍS

 

 

“Els independentistes ens hem dedefensar tots davant d'aquestes agressions, aquestes mentides”, ha dit Jordi Turull

 

 

 

 

 

 

EFE/Redacció

22.03.2023 - 11:23

Actualització: 22.03.2023 - 12:07

 

 

Crítiques a Pere Aragonès per no haver defensat el president Puigdemont i els CDR de les mentides de l’ex-ministre espanyol Juan Ignacio Zoido durant la comissió Pegasus. Uns quants membres de Junts han retret a Aragonès que no desmentís Zoido quan va vincular l’independentisme amb Rússia i Vladímir Putin.

 

 

 

 

📌Zoido menteix per atacar el president Puigdemont @KRLS i el president Aragonès no el defensa per vergonya de tota una Nació. https://t.co/J1hP0Cogzo

— Cristina Casol (@cnacasol) March 22, 2023

 

El secretari general de JxCat, Jordi Turull, s’ha expressat així en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Ens ha dolgut molt que, havent sentit l’ex-ministre Zoido abocant mentides per a atacar el president Puigdemont, per part del president de la Generalitat no hi hagués una defensa o fins i tot un atac contra ell per les

Editorial Vicent Partal : L’acceptació de la ‘rojigualda’ com a senyal de submissió

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La Generalitat sembla que ha assumit que la bandera espanyola presidesca alguns actes i siga present en les activitats del president Aragonès a l'estranger. Recordeu Santiago Carrillo?

 

 

La consellera Serret parlant a Barcelona en l'acte

 

 

 

Vicent Partal

15.03.2023 - 21:40

Actualització: 15.03.2023 - 22:43

 

 

Espanya és un dels pocs països del món que no té una bandera nacional clara i indiscutida. L’actual bandera oficial, de fet, és la dels generals insurrectes del 1936. Si llegiu la constitució del 1978 veureu que s’hi parla d’una bandera sense cap escut –això de posar-hi l’escut és una invenció posterior– i que és exactament la mateixa, amb les mateixes dimensions i proporcions, que va dibuixar el general Miguel Cabanellas Ferrer el 29 d’agost de 1936. Abans la bandera nacional espanyola havia estat la bandera amb tres bandes iguals, roja, groga i morada, institucionalitzada per la República, que havia substituït de manera molt efectiva les ensenyes bicolors prèvies.

 

Un detall important, sovint massa oblidat, per a entendre què significa la bandera bicolor és que el colp d’estat començà amb els franquistes enarborant la bandera tricolor de la República, perquè en aquell moment ningú no discutia que la tricolor era la bandera nacional d’Espanya. Fou un mes després

Editorial Vicent Partal : El pacte de Rufián i Campuzano és tan sols la punta de l’iceberg

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Creixen de manera preocupant comportaments d’Esquerra Republicana que responen a un tarannà i a unes maneres de fer més pròpies de l’il·liberalisme que no pas de la seua tradició democràtica

 

 

Oriol Junqueras durant la Trobada de Municipis Republicans (fotografia: Europa Press).

 

 

 

 Vicent Partal

13.03.2023 - 21:40

Actualització: 13.03.2023 - 21:42

 

 

Durant la primera restauració borbònica espanyola –final del segle XIX i començament del XX–, l’alternança política va ser fortament condicionada a tot arreu pel caciquisme polític. Hi havia una xarxa d’organitzacions locals que interferien en el desenvolupament de les eleccions, que manipulaven l’aparell administratiu per afavorir el partit del qual depenien. El sistema més habitual era que el govern prometés en plena campanya que havia acordat de fer una cosa molt favorable als ciutadans si guanyava el seu candidat i no fer-la si no guanyava.

 

Les crítiques a aquest funcionament van anar creixent fins al punt que foren en la base de la gran ruptura democràtica que va significar la República del 1931. El nou règim va prometre, en efecte, d’eliminar aquests comportaments en nom de la

Editorial Vicent Partal : Li sobra, i li fa nosa, el parlament al president Aragonès?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que el govern tire endavant l’anomenat acord de claredat havent-lo rebutjat el parlament és un símptoma molt preocupant d’autoritarisme i d’imposició

 

 

Fotografia: EFE/Quique Garcia.

 

 

 

Vicent Partal

08.03.2023 - 21:40

 

 

S’acaba de saber que el govern de la Generalitat de Catalunya ha encarregat al politòleg Marc Sanjaume, professor de la Universitat Pompeu Fabra, la coordinació d’un grup d’experts que tindria per missió fer un primer esborrany d’un “acord de claredat” per a presentar a les autoritats espanyoles amb la voluntat de sol·licitar un altre referèndum d’autodeterminació.

 

El govern, qualsevol govern, pot encarregar els estudis que vulga sobre els temes que li puguen semblar interessants. Però en el cas que ens ocupa hi ha una particularitat digna de ser remarcada i que fa que la situació siga excepcional. Com tothom deu recordar, el setembre de l’any passat el president Aragonès va presentar al parlament aquesta proposta i la cambra la va rebutjar de manera directa i contundent. Únicament els comuns van sumar els seus vots als d’Esquerra Republicana i ni tan sols Junts, que en aquell moment es mantenia dins el govern de coalició, s’hi afegí.

 

I això no és tot. En menys d’una hora el govern espanyol –que seria el destinatari de la proposta–, mitjançant la portaveu, Isabel Rodríguez, ja va rebutjar la idea i va deixar clar que

A l’ombra del poder

 

 

OPINIÓ

 

"L'altra ombra que es projecta sobre el govern del MHP Aragonès, ombra desmesurada, gairebé grotesca, com la d'un ciclop de l'antiguitat, és la del president del seu partit"

 

 

 

Ramon Cotarelo
07/02/2023 20:10 

 

 

 

 

Als del PSC els agrada dir que són el “govern alternatiu”. Es veuen com el que els britànics anomenen el ‘shadow cabinet’, el govern a l’ombra. Rebutgen, però, això de l’ombra. Per un atavisme animista, els espanyols atribueixen subjectivitat a l’ombra i parlen de “mala ombra”, per exemple, el “fantasma de mala ombra” del Juan de Mairena, de Machado.

 

Ningú no vol estar a l’ombra i el poder, menys que ningú. El poder és exhibicionista. L’encanta lluir-se, fer-se veure, fer-se sentir en tots els sentits de sentir. Els anomenats “poders en l’ombra” mai hi són, a l’ombra i no fan una altra cosa que palesar-se, com es dedueix de l’expressió “poders fàctics”. No hi ha res més visible que els fets. Per això els socialistes es diuen govern alternatiu, no a l’ombra; ans al contrari, es volen ben bé al prosceni, ben bé a la llum perquè el que cerquen és projectar la seva ombra sobre el govern present i absent al mateix temps de la pomposa Generalitat republicana.

 

L’altra ombra que es projecta sobre el govern del MHP Aragonès, ombra desmesurada, gairebé grotesca, com la d’un

Editorial Vicent Partal : El president i la presidència

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

ERC té el dret d’aguantar totes les humiliacions si vol i li convé, però el president, perquè exerceix la presidència, crec que hauria de pensar-se més què fa

 

 

El president Aragonés durant la seua intervenció d'ahir (fotografia: Quique Garcia).

 

 

 

Vicent Partal

26.01.2023 - 21:40

Actualització: 27.01.2023 - 07:34

 

 

Això que ara explicaré va passar el 2005. El president Pasqual Maragall, que va ser un dels primers polítics del país a interessar-se per internet, va decidir que volia obrir un bloc i em va demanar de presentar-lo amb ell, petició que vaig acceptar, molt content. Per això el dia de la presentació vam quedar una bona estona abans a palau, per parlar, ell, jo i Marta Continente, un dels cervells més brillants de l’administració catalana, que en aquell moment –si no vaig equivocat– s’encarregava precisament de la incipient digitalització de la Generalitat i, amb molta gent que també feia molta feina, de la reforma dels feixucs procediments burocràtics.

 

La conversa va començar per la xarxa –i espere poder contar algun dia una anècdota sucosa sobre això–, però, com era d’esperar, va derivar cap a la política. I en un moment determinat el president es va quedar mirant el seu despatx i va fer un gest amb les mans com provant d’agafar les parets i acostar-les. Aleshores va callar un instant llarg i va eixir del silenci dient una frase que em vaig apuntar en el meu bloc de notes perquè em va impressionar molt. Va dir: “Quan estàs aquí [volia dir al Palau de la Generalitat] hi ha com una cosa que s’apodera de tu per dins, com una responsabilitat històrica.”

Pasqual Maragall és un gran coneixedor dels Estats Units, de manera que la conversa va derivar cap a un tema que allí és molt habitual, però que ací encara causa sorpresa quan l’exposes:

Qui mana aquí

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Quan els independentistes caven trinxeres internes per no empassar-se el que vol el competidor independentista, acaben fent el que reclama el rival unionista"

 

 

 

Sílvia Barroso
26/01/2023 23:35 

 

 

 

 

 

La manera com el corredor de fons Salvador Illa s’ha anat apropiant de la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 seria digna d’estudi, si no fos que la mestria de la maquinària del PSC en aquests processos és coneguda de sobres. Va començar a finals d’agost a oferir-se per negociar els comptes i semblava un intent inútil. Es va trencar el Govern i ERC –o almenys Oriol Junqueras– no en volia saber res, mentre a Madrid els republicans sí que negociaven amb el PSOE. Al final Pedro Sánchez va tenir el vot d’ERC per als seus pressupostos com a cirereta del pastís, per fer bonic, però no el necessitava. I, com que no li calia, aquells tractes no es van lligar a la torna dels comptes de la Generalitat. A partir d’aquell moment, el PSC va començar a guanyar posicions.

 

Des d’aleshores Salvador Illa i Alícia Romero van començar a apujar el preu del que podria arribar a ser –encara no és segur– el seu sí als pressupostos del govern de Pere Aragonès sense Junts, amb ERC en solitari. Per guardar-se alguna carta, els republicans han mantingut oberta també la negociació amb els seus exsocis, i les escenes de sainet que s’han anat succeint han evidenciat que les condicions de negociació que posaven el PSC i Junts eren coincidents en punts fonamentals. 

 

Així és com els socialistes han fet emergir, com si passessin una espelma per un paper escrit amb tinta invisible, que tornen els vells temps:

Indignació a la xarxa per l’acomiadament de Manel Vidal i la censura de TV3

 

 

Nombroses personalitats han compartit missatges de solidaritat amb l’humorista censurat i han condemnat la deriva de la televisió pública catalana

 

 

Carme Garau 27/01/2023

 

 

 

Manel Vidal al programa 'Zona Franca' de TV3 | CCMA

 

L’acomiadament de Manel Vidal i la censura d’un gag sobre el PSC a TV3 han provocat una onada de reaccions a les xarxes socials. Si bé des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s’argumenta que “s’han traspassat els límits” en establir una comparació entre el partit socialista i els nazis, nombroses personalitats catalanes han defensat el gag i la crítica legitima a un partit que en incomptables ocasions ha demostrat ser més conservador que progressista.

 

Entre d’altres, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, ha criticat que TV3 no vulgui que es vegi el gag. “Doncs el compartirem”, ha avisat, tot traslladant el seu suport a l’humorista acomiadat.

 

 

 

Sembla que @tv3cat no vol que veiem aquest video. Doncs el compartirem.
Tot el suport a @massanagranaire pic.twitter.com/490lrfFNfH

— Eulàlia Reguant Cura (@aramateix) January 26, 2023

L’humorista Òscar Andreu ha carregat contra la doble vara de mesura a l’hora de jutjar si una crítica política pot emparar-se en la llibertat d’expressió. En aquest sentit, denuncia que