La injustícia espanyola no farà res per investigar el Catalangate: Arxiven la causa d’espionatge a Torrent i Maragall

 

 

El jutge al·lega la manca d’autor conegut per parar en sec la investigació i per ara permet la impunitat dels culpables de l’espionatge

 

 

Redacció 30/05/2022

 

 

El president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat d'ERC Ernest Maragall arriben a la sala on ERC celebra una reunió. Imatge del 15 de juliol de 2020. (Horizontal)

 

 

 

El jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha arxivat provisionalment la investigació per l’espionatge als telèfons mòbils del líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, i l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, mentre no arriba la informació sol·licitada a l’empresa israeliana NSO, propietària del programari Pegasus. El magistrat considera que en no poder avançar la investigació sense aquesta informació, la instrucció podria caducar, i per això suspèn els terminis d’instrucció fins que NSO respongui. La defensa de Maragall i Torrent ha recorregut la decisió i demana al jutjat que “imprimeixi agilitat” a la investigació.

 

En el recurs de la defensa, al qual ha tingut accés l’ACN, l’advocat diu que “legalment no existeix cap supòsit de sobreseïment previst per instruccions lentes”. Per això, demana al magistrat que investigui més i acordi les pròrrogues que facin falta per allargar la instrucció de sis mesos en sis mesos. “La instrucció ja portava materialment paralitzada feia més d’un any”, recorda el lletrat. Però al·lega que l’arxivament

Amnistia Internacional exigeix a Sánchez que repari el dany causat als espiats amb Pegasus

 

 

L’entitat de drets humans també reclama una reforma garantista de la llei de secrets i una revisió de les normes del CNI per frenar els abusos

 

 

Redacció 26/05/2022

 

 

Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN

Amnistia Internacional (AI) ha fet públic un informe amb 10 recomanacions sobre la gestió del cas Pegasus per “arribar a la veritat dels fets, establir mesures de reparació a les víctimes de violacions de drets humans i evitar que es repeteixin els episodis de vigilància arbitrària i massiva i vulneració de drets humans”.

 

AI dona la benvinguda a la promesa del president espanyol, Pedro Sánchez, de canviar la Llei de Secrets Oficials (LSO), tot i que recorda que “després d’anys de debat i immobilitat, es necessita, de forma immediata passar de les paraules als fets”. En tot cas, demana que el CNI i els cossos policials no usin Pegasus fins que no s’estableixi un protocol que impedeixi els abusos i les vulneracions de drets.

 

En aquesta línia, l’entitat demana revisar les normes del CNI per no posar en risc el dret a la

Sánchez justifica l’espionatge a l’independentisme i s'espolsa la responsabilitat

 

 

ESPIONATGE

 

 

Anuncia dues úniques iniciatives: reformar el control intern del CNI i actualitzar la llei de secrets oficials 

 

 

John McAulay
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 26 de maig de 2022. 10:42
Actualitzat: Dijous, 26 de maig de 2022. 15:12
Temps de lectura: 4 minuts  

 

La compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats aquest dijous havia generat una important expectativa. L'objectiu d'aquesta sol·licitud era que donés explicacions sobre el coneixement i les mesures del govern central en relació amb l'espionatge a més d'una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista, com ja va destapar el laboratori Citizen Lab fa més d'un mes. Però les esperances que aquest cop l'Executiu ajudés a aclarir s'han diluït ràpidament. I és que les explicacions de Pedro Sánchez no han servit de gairebé res. De fet, tot i parlar durant més d'una hora, el mandatari ha dedicat només alguns minuts al cas específic de l'espionatge al moviment independentista. I quan ho ha fet, ha estat per a justificar-lo i espolsar-se de la responsabilitat.

 

 

De fet, Sánchez ha dedicat més estona a atacar el Partit Popular que no pas a permetre posar una mica més de llum sobre el cas del CatalanGate. La seva intervenció ha arrancat precisament centrant-se en aquesta temàtica. El president ha acusat els populars d'haver utilitzat les institucions de

El Govern punxa

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 23 de maig de 2022. 22:23
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 00:11
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

En complir-se un any del Govern presidit per Pere Aragonès, la puntuació que rep l'executiu català és del 4,55 i només l'aproven els votants d'Esquerra, Junts i la CUP. La confiança en el president de la Generalitat és poca o cap per a més del 50% dels catalans i només el 16,4% hi tenen molta o bastant. Aquesta és una de les dades publicades aquest dilluns per El Nacional a partir d'una enquesta que per a aquest diari ha realitzat l'Institut Feedback, que dirigeix el professor Jordi Sauret. Les desavinences entre els socis, la falta d'una agenda política clara en clau catalana, el pobre perfil en la política espanyola, l'absència de resposta davant dels atacs a la llengua i, en resum, una política borrosa i, en moltes ocasions, sense rumb aparent, ha acabat passant factura i, amb això, sent possible una eventualitat que fins ara sempre s'havia descartat: l'independentisme podria perdre les pròximes eleccions catalanes.

 

Perquè qui sí que aprofita la situació política és el PSC, que està en condicions d'ampliar els resultats que va obtenir fa un any, a més de veure's beneficiats els comuns. La política de Salvador Illa dona fruits i el seu paper de cap de l'oposició rep una valoració raonable tant pels votants

Ja n'hi ha prou

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 20 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

Les reaccions a partir del descobriment del CatalanGate són moltes i diverses: mentre uns tracten de banalitzar l'espionatge, altres d'encobrir-lo i no pocs simplement de silenciar-lo a veure si mitjançant el silenci mediàtic i el pas del temps se'ns oblida que som davant d'un dels escàndols coneguts més greus des de la Transició i quin impacte té i tindrà en una Europa que mira l'estat espanyol amb preocupació i els seus ciutadans amb llàstima.

 

Mentre tot això passa, altres que ens hem vist directament afectats per uns actes tan escandalosos i delictius com aquests, anem repassant situacions, agendes, vivències, documents i resolucions per anar lligant caps i veure com és de profund el mal infligit no només a la nostra intimitat i drets, sinó, també, a un sistema que es presenta com a democràtic quan no ho és. "Democràcia plena", en diuen, però no és més que una trista tramoia que mira de representar un escenari democràtic que, ben mirat, està molt lluny de ser-ho.

 

En l'esmentat procés de recerca i encaix de peces anem lligant uns caps amb els altres, la qual cosa ens porta a poder afirmar que la paciència

Colau i l'empenta a l'alcaldia de les clavegueres i el CNI

 

 

EDITORIAL

 

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 15 de maig de 2022. 21:54
Actualitzat: Diumenge, 15 de maig de 2022. 22:05
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Des de sempre hem sabut, perquè n'hi ha proves i dades suficients, que Ada Colau va obtenir l'alcaldia de Barcelona el 2015 en unes condicions si més no sospitoses. Només l'actuació planificada de les clavegueres de l'Estat per inventar-se un fals compte del llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa, va apartar l'aleshores dirigent de Convergència d'una victòria que tenia segura. La campanya electoral de les municipals va anar d'aquest compte inventat que, convenientment alimentada per tots els que no volien que la capital de Catalunya seguís en mans independentistes, va acabar convertint-se en el monotema, sense que servís de res que la banca suïssa UBS certifiqués que no disposava de cap compte així. El dany estava més que fet i la candidata dels comuns va pujar a cavall d'aquesta campanya de desprestigi de Trias que finalment li acabaria reportant l'alcaldia.

 

 

Les clavegueres de l'Estat a través del diari El Mundo van fer la seva feina i la policia patriòtica va aconseguir l'objectiu: Trias va perdre l'alcaldia per uns 15.000 vots. Quan el juny del 2017 —més de dos anys després— la Fiscalia Anticorrupció va arxivar la causa perquè no hi havia indicis que avalessin l'existència de diners de Trias a l'estranger, l'objectiu ja s'havia aconseguit i es va acabar imposant un aquí no ha passat res. El deep state havia aconseguit el principal objectiu i a ningú, excepte als qui havien descavalcat del poder de la

Ron Deibert , rotund: "A Espanya hi ha una crisi democràtica i de seguretat"

 

 

CATALANGATE

 

 

El director de Citizen Lab opina que l'única solució al CatalanGate és una investigació independent 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Eduardo Parra / Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La premsa internacional continua fent-se ressò de l'espionatge a l'independentisme. En un reportatge publicat aquest diumenge pel rotatiu britànic The Guardian, l'expert en ciberseguretat i director de Citizen Lab, Ron Deibert, alerta que la magnitud de l'escàndol conegut com a CatalanGate ha "catapultat Espanya en una crisi democràtica i de seguretat nacional", que només es pot esclarir "amb una investigació independent". En l'entrevista, el rotatiu indica que, malgrat la 'substitució' de l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, "l'escàndol es nega a desaparèixer". “Cessar la cap d'intel·ligència em sembla com nomenar un xai per sacrificar-lo”, opina Deibert, i afegeix que la decisió de l'Executiu de Pedro Sánchez "no respon a cap de les preguntes de qui va comprar el programari espia, qui l'autoritza, com es justificava anar darrere de persones que clarament no són objectius legítims per cap estàndard internacional raonable, i que impliquen violacions flagrants dels drets de privacitat".

 

"Aparentment democràtics"

Tal com ha explicat l'expert en ciberseguretat que va destapar el CatalanGate, "una societat aparentment democràtica" no és compatible amb l'espionatge a activistes i periodistes. És per això que no ha deixat d'exigir que s'obri una comissió independent per esclarir els fets. En l'entrevista, Deibert opina que el descobriment que els telèfons de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el del president Sánchez, també han estat espiats, és un altre argument de pes més com per fer-ho. Amb tot, el director de Citizen Lab es mostra incrèdul davant l'immobilisme a l'Estat: "Què està passant? Si jo fos ciutadà espanyol, demanaria que hi hagués una investigació imparcial. Però sembla que potser no passarà", lamenta, perquè la gent ho veu com un "problema de Catalunya". En l'entrevista, l'expert s'ha mostrat encara més sorprès "per la complaença que va veure" malgrat la magnitud de l'escàndol, a més de "decebut que molta gent del país sembla que no tinguin cap problema amb què s'hagi perseguit els líders catalans". 

 

Crisi democràtica

Editorial Vicent Partal : Pedro Sánchez ensuma el perill i per això posa els castors a treballar

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La dimissió de Paz Esteban és tan sols una forma poc convincent de mirar d’evitar la destitució de Margarita Robles i la seua dimissió després

 

 

Margarita Robles ahir, explicant la destitució de Paz Esteban. Fotografia d'Emilio Naranjo.

 

 

 

 

10.05.2022 - 21:40  

 

El govern espanyol ha decidit de sacrificar la directora del CNI, Paz Esteban. És la primera destitució causada per l’espionatge amb Pegasus. No és ni de bon tros suficient, però sí que és un relleu que cal llegir amb detall. Fixant-se en la litúrgia. Perquè no hi ha cap país on fer fora la cap dels espies així, de la nit al dia, siga una feina senzilla ni rutinària.

 

Dic que cal fixar-se en la litúrgia perquè l’explicació feta pública ahir per la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va ser qualsevol cosa tret de normal. Va cridar molt l’atenció, per exemple, que no fes servir ni una vegada la paraula “destitució” i que no vinculés el “relleu” a l’escàndol provocat pel Catalangate. Perquè tothom sap que aquesta és la qüestió i la raó del pas fet.

 

I per què ho va fer, això, la ministra? Doncs perquè està comprovat que, en

Marruecos espía a España pero Catalunya es siempre la excusa de sus males

 

 

El Estado español con el CNI a la cabeza no da para más y se empecina en ver como 'enemigo' a espiar a Catalunya, cuando son otros de los que tendría que preocuparse.

 

 

por Josep Herrera

11 mayo, 2022 

 

 

Per Lina Smith/Europapress

 

 

 

Las sospechas de espionaje al presidente español Pedro Sánchez y a la ministra de Defensa Margarita Robles conducen desde hace días hasta el otro lado del Estrecho. Exactamente la reino alauita de Marruecos. Hipotéticamente país ‘amigo’. O eso es lo que se fuerzan a creer en España.

 

Las revelaciones de que los teléfonos móviles de Pedro Sánchez y varios de sus ministros fueron infectados con Pegasus hace ahora un año, en una coyuntura marcada por la llegada de Brahim Ghali y el asalto migratorio a Ceuta, convierte a Marruecos en el principal sospechoso del espionaje.

 

Ahora se puede dar por confirmado que el reino de Mohamed VI ejerce sin escrúpulos un espionaje sistemático, contra sus súbditos y también contra

Destapan que la Moncloa habría estado siempre al corriente del espionaje a Pere Aragonés

 

 

El CNI habría informado al Gobierno de esta invasión de la intimidad del president, que creían que fue quien comandaba a los CDR y Tsunami Democrátic.

 

por Josep Herrera

11 mayo, 2022 

 

 

 

 

Se intuía pero no había pruebas. Ahora se sabe que La Moncloa estuvo informada del espionaje al presidente de la Generalitat, Pere aragonés. El diario El Mundo ha revelado que el CNI transmitió al Gobierno los motivos que justificarían la invasión de la intimidad del presidente.

 

El citado diario asegura que el CNI creía que Aragonés, siendo vicepresidente de la Generalitat, era el que comandaba los CDR y Tsunami Democràtic. De hecho, el Supremo también lo secundó y dio el visto bueno a este escándalo, y todo ello destrozaría por completo las excusas que ha dado el Gobierno desde el primer día en que se destapó el escándalo, negando estar al corriente de el espionaje.

 

Así pues, se destapa que el CNI avisó al Ejecutivo en 2019, «como siempre», de

Pedro Sánchez cessa la directora del CNI pel cas Pegasus

 

 

ESPIONATGE

 

Paz Esteban cau per la infecció dels telèfons del president espanyol i diversos ministres 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Juan Carlos Hidalgo / EFE
Barcelona. Dimarts, 10 de maig de 2022. 10:51
Actualitzat: Dimarts, 10 de maig de 2022. 14:45
Temps de lectura: 3 minuts  

 

Més de dues setmanes després que esclatés l'escàndol CatalanGate d'espionatge massiu a l'independentisme, ja ha rodat el primer cap. És el de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència i principal assenyalada pel cas Pegasus. Però no ha caigut per l'espionatge a l'independentisme, sinó per la infecció de tres mòbils del govern espanyol i un intent fallit. Aquest mateix matí s'ha formalitzat la seva destitució en Consell de Ministres i se li ha comunicat, un cop ha finalitzat l'anàlisi de tots els dispositius mòbils dels ministres. És un primer cap, que ja té substituta: Esperanza Casteleiro. Però l'independentisme i Unidas Podemos ja han advertit en les últimes hores que no n'hi ha prou amb la sortida d'Esteban i apunten també cap a la ministra Margarita Robles, màxima responsable política dels serveis d'intel·ligència.

 

Paz Esteban ha estat el tallafocs. Amb tota una trajectòria professional al CNI fins que va ascendir a directora el 2019, ha estat la principal assenyalada durant les últimes setmanes per l’escàndol d’espionatge polític. Era assenyalada per l’independentisme, que veia les urpes dels serveis d’intel·ligència espanyols darrere del CatalanGate, com després es va confirmar a la comissió de secrets oficials. Però també estava en el punt de mira del govern espanyol per l’enorme bretxa de seguretat que va permetre extreure diversos gigabytes de dades dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, i d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. 

 

L'encarregada de comunicar la destitució públicament ha estat la ministra Margarita Robles, que justament s'hi havia resistit. Ha hagut de fer un joc d'equilibris, visiblement incòmode, i ha negat fins i tot la major, en resposta a un

CatalanGate: si es vol, es pot

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 6 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

 

Els problemes, per regla general, tenen solució o, almenys, la tenen si s'identifica el problema, s'assumeix que existeix i s'analitza des d'una perspectiva àmplia que permeti abordar-lo de manera integral. Amb el CatalanGate passa el mateix i no sembla que l'actitud del govern central estigui apuntant en la direcció correcta ni anant a l'arrel del problema.

 

Fa ja gairebé tres setmanes d'ençà que el New Yorker va revelar el cas més gran d'espionatge polític conegut a Occident i veiem que el CatalanGate no només no va camí d'aclarir-se, sinó, molt al contrari, creix i creix a causa d'una sèrie d'errors tant d'anàlisi del problema com de recerca de solucions.

 

Pensar, com fan alguns, que la resposta a uns fets tan greus i delictius com espiar massivament opositors i els seus entorns se soluciona criminalitzant les víctimes o justificant, si més no parcialment, aquest espionatge, és tant com reconèixer

Puigdemont esclata pel CatalanGate: "Aneu a la merda"

 

 

ESPIONATGE

 

 

Puigdemont "envia a la merda" qualsevol taula de diàleg amb el govern espanyol 

 

 

Núria Casas
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 6 de maig de 2022. 10:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Les dues setmanes que fa de l'esclat del CatalanGate o la successió de fets sobre l'espionatge massiu a l'Estat espanyol, han revelat noves informacions que han desacreditat alguns dels actors pel que havien dit 24 hores abans. De negar les informacions del The New Yorker a admetre, el mateix CNI, que s'havia espiat polítics, advocats i membres de la societat civil independentista catalana.

 

En paral·lel, La Moncloa admetent que també va ser espiada per Pegasus, de moment admetent els telèfons de Sánchez i Robles, però sense reconèixer ni un mínim error en el control. I un malestar que creix des dels qui han estat espiats per l'Estat. El president Carles Puigdemont ha esclatat i ha escrit a twitter: "M'hi sumo: #aneualamerda. No ens podem asseure mai més en cap taula amb aquesta gent fins que haguem de decidir els termes de la separació. Aneu a la merda tots els qui heu violat les nostres vides i les de les nostres famílies. Miserables els qui ho feu i els qui ho justifiqueu".

 

 

Tuit Carles Puigdemont

 

 

 

Aquest "m'hi sumo", és la resposta que Puigdemont ha donat a un tuit anterior de qui va ser vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, durant l'espionatge:

Pedro Sánchez defuig l’escàndol Pegasus i treu a passejar el diàleg davant Aragonès

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

En l'acte de clausura de les jornades del Cercle d'Economia, Aragonès i Sánchez s'han trobat per primera vegada d'ençà que es va destapar el Catalangate 

 

 

 

 

Josep Rexach Fumanya

06.05.2022 - 14:32  

 

El govern català havia vist en les jornades del Cercle d’Economia l’escenari ideal perquè Pedro Sánchez no tingués més remei que reunir-se amb Pere Aragonès. Des de principi de setmana, la portaveu Patricia Plaja havia repetit per activa i per passiva que la trobada era més necessària i li va preguntar al president del govern si seria capaç d’acudir a Barcelona i anar-se’n de la ciutat sense donar cap explicació del Catalangate. Doncs al final sembla que sí, que ha estat capaç.

 

L’ombra de Pegasus sobrevolava avui la gran catifa de la reconciliació i el diàleg que cada any estén el Cercle d’Economia, i la prova eren el centenar de periodistes que feien de testimoni visual en una barrera col·locada a cinc metres preparada per a rebre les autoritats. El nivell de d’expectació era màxim, i es palpava en l’ambient. La Moncloa continua desmarcant-se de l’espionatge a dirigents independentistes, entre els quals Aragonès, mentre avui mitjans espanyols publiquen que el CNI posava en coneixement del govern totes les intervencions que feia. Per això Aragonès va exigir ahir responsabilitats a Sánchez i avui de bon matí li ha demanat que es desclassifiquin els arxius per saber qui va ordenar la vigilància contra ell.

 

Amb aquest panorama arribava la cita d’avui. Fonts de la Generalitat havien deixat clar amb anterioritat que qualsevol encaixada de mans i conversa informal, distaria molt d’una trobada formal, que és el que reclama Aragonès d’ençà que es va saber que ell és un dels investigats pel CNI. Sánchez ha arribat somrient. Després de

Marlaska premia el número dos del CNI en ple escàndol pel CatalanGate i Pegasus

 

 

ESPIONATGE

 

 

Arturo Relanzón Sánchez-Gabriel, número dos del CNI, rep la medalla de plata al mèrit de la Guàrdia Civil 

 

 

Núria Casas
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 6 de maig de 2022. 09:56
Temps de lectura: 3 minuts  

 

El cap de la directora general del CNI, Paz Esteban, trontolla des de fa dies. Les seves explicacions d'ahir encara van escampar més responsabilitats dins el CNI per una gestió carregada d'errors i mala praxis. Però enmig d'aquest terratrèmol mediàtic, la ministra de Defensa, Margarita Robles, subratlla el seu suport cap a Esteban i, en paral·lel, un altre ministre replica el mateix model amb el número dos del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol.

 

Això és el que publica avui El Confidencial: el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha atorgat la Creu de Plata de la Guàrdia Civil a Arturo Relanzón Sánchez-Gabriel, la segona persona més important del CNI. I Marlaska ho ha decidit fent cas omís a tota l'actualitat política, deixant de banda el CatalanGate i el programa Pegasus que va espiar els mòbils de Robles però sobretot, de Pedro Sánchez.

 

Marlaska va deixar de banda el CatalanGate

Vorejant el ridícul a Estrasburg... i també a Madrid

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de maig de 2022. 21:45
Actualitzat: Dimecres, 4 de maig de 2022. 22:24
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Els eurodiputats reunits a Estrasburg per analitzar les conseqüències de l'espionatge de l'estat espanyol a l'independentisme català han tingut aquest dimecres a la tarda un tast del que és, en realitat, la dreta extrema espanyola en les seves tres organitzacions polítiques —PP, V🤢x i Ciutadans— i, també, des d'una posició molt més críptica, del PSOE. S'ha de tenir molt poc coneixement del que és la democràcia a Europa per anar amb el trabuc a l'espatlla a propagar, als quatre vents, que el programari Pegasus és per espiar els dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem per sedició i per ampliar fins i tot el focus a tots aquells que han vingut defensant públicament des del referèndum de l'1-O o la proclamació d'independència del Parlament el 2017 que ho tornarien a fer.

 

És obvi que Espanya té una posició difícil, insostenible. Incompatible amb qualsevol plantejament democràtic que es pugui fer. Hi ha hagut espionatge massiu, il·legal i indiscriminat als independentistes i encara no sabem ni qui és el responsable últim d'una acció il·lícita, ni qui no ha pagat la intromissió en la vida dels espiats. Tenim una certa idea que, d'una o una altra manera, l'escàndol assenyala l'estat espanyol, ja sigui un organisme oficial o les clavegueres: en molts casos, quan se'ls necessita, tampoc no són gaire lluny. Una altra cosa és l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles que sembla situar el Marroc entre els responsables, una molt mala posició per al president del govern espanyol després que hagi lliurat sense cap explicació convincent a Mohamed VI el poble sahrauí, renunciant Espanya a defensar el seu dret a l'autodeterminació.

 

Però tornem a Estrasburg. Sentir l'exministre de l'Interior José Ignacio Zoido dir les bajanades que va pronunciar en un minut va ser suficient per posar els pèls de punta als seus col·legues europeus. Va fer un margaritarobles, que sembla que

Editorial Vicent Partal : Pegasus esquerda l’escut espanyol a Brussel·les

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La sessió d’ahir al Parlament Europeu va posar en relleu l’aïllament d’Espanya malgrat el seu intent de control de les institucions 

 

 

 

 

 

04.05.2022 - 21:40  

 

A Brussel·les és un secret de domini públic que els espanyols fan servir les institucions europees en benefici propi. No són els únics, però pel volum que representen són el cas més important i dissonant. Hi ha de tot, com sempre, però una majoria notable no van a Brussel·les com a europeus, a actuar en defensa i en favor d’Europa, amb mentalitat europea. Molts, moltíssims, hi van com a espanyols. A veure què poden aconseguir per a Espanya, amb un fervor futboler i fanàtic pels seus colors poc o gens habitual en uns altres països. Fervor que posen sempre al capdavant.

 

Amb els anys, actuant així, cal reconèixer que han constituït un veritable escut polític i pràctic que protegeix els interessos del seu regne. De primer ho van fer amb una influència política que ara ja han perdut gairebé del tot. Però avui ho fan encara sobretot amb un sotagovern molt motivat i intencionat en les seues actuacions que mira de controlar i marcar el ritme dels llocs clau en les comissions del parlament, sovint com a nació i per damunt del partit a què són adscrits.

 

Històricament, la tàctica els ha funcionat, però el procés d’independència de Catalunya ha posat aquest escut en una tensió màxima perquè els ha obligat a fer

El CNI admet haver espiat Aragonès i l'entorn de Puigdemont amb autorització

 

 

ESPIONATGE

 

 

Paz Esteban aporta les autoritzacions del Tribunal Suprem de només una vintena dels espiats 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 5 de maig de 2022. 12:54
Actualitzat: Dijous, 5 de maig de 2022. 15:00
Temps de lectura: 3 minuts  

 

El Centre Nacional d'Intel·ligència va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts parlamentàries, aquesta és la versió que ha donat avui la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban ha rebaixat la llista a només 18 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Es troba molt lluny de la la llista de 65 de polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos que Citizen Lab ha acreditat que tenien el telèfon infectat amb el programa Pegasus. I queden moltes incògnites en l'aire: qui va espiar la resta d'independentistes? I el president espanyol Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles? El PSOE i la dreta n'han sortit molt satisfets; tot el contrari de l'independentisme.

 

La compareixença a porta tancada ha començat a les nou del matí i ha durat més de tres hores, amb presència de dos dels espiats amb Pegasus: els diputats Míriam Nogueras, de Junts, i Albert Botran, de la CUP. Abans s'ha procurat que els portaveus dels diferents partits deixessin els mòbils en guixetes i s'ha fet un

Boye es tajante: «Tsunami Democràtic en Suiza es una manifestación, en España es terrorismo»

 

 

El letrado de varios encausados por el Procés anuncia que llevará el caso CatalanGate a los tribunales de toda Europa

 

 

por Josep Herrera

 

2 mayo, 2022

en Catalangate, España, Països Catalans, Portada  

 

 

 

 

 

El abogado Gonzalo Boye el sábado en directo para Preguntes Freqüents o FAQS, de TV3.

 

 

 

El abogado Gonzalo Boye, es una de las personas incluida dentro de la lista de independentistas espiados con el software Pegasus de la compañía israelí NSO Grup. Boye, es abogado por ejemplo, del presidente en el exilio Carles Puigdemont y del presidente Quim Torra, y ha sido entrevistado a raíz del escándalo de espionaje en el programa Preguntes Freqüents o FAQS de TV3.

 

Boye no dudó ni un segundo en afirmar que «hemos sido espiados, hay pruebas periciales al respecto». En este sentido, ha remarcado que queda por determinar quién lo ha ordenado, quién lo ha pagado y de dónde lo ha pagado. «El hecho del espionaje no es presunto, sí lo es la autoría», ha advertido.

 

«Cuando se accede a un teléfono móvil con el programa Pegasus, se puede obtener todo el conjunto de información que uno tiene almacenado en móvil:

Editorial Vicent Partal : Que què podia fer Espanya, diu?

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL 

 

 

La pregunta retòrica de la ministra Robles té una reposta simple: hauria pogut fer com fan la majoria d'estats del món

 

 

Margarita Robles visitant una unitat militar (fotografia: J. J. Guillén).

 

 

 27.04.2022 - 21:50 

 

Per a justificar l’espionatge contra la classe política independentista catalana, Margarita Robles, ministra espanyola dels militars i responsable del CNI, es preguntava ahir en veu alta què havia de fer Espanya arran d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i la proclamació de la independència.

 

Bé, doncs simplement hauria pogut fer com el govern del Sudan, que el 2005 va signar els acords de Naivasha, en què reconegué les aspiracions sobiranes del Sudan del Sud i obrí pas al referèndum del 2011.

 

O hauria pogut fer com el govern d’Etiòpia, que va acceptar que una missió de l’ONU verificàs el referèndum de l’any 1993 pel qual Eritrea es va convertir en estat independent.

 

Hauria pogut fer també un pacte internacional com el que va conduir Namíbia a redactar una constitució que certificà