Els problemes, per regla general, tenen solució o, almenys, la tenen si s'identifica el problema, s'assumeix que existeix i s'analitza des d'una perspectiva àmplia que permeti abordar-lo de manera integral. Amb el CatalanGate passa el mateix i no sembla que l'actitud del govern central estigui apuntant en la direcció correcta ni anant a l'arrel del problema.

 

Fa ja gairebé tres setmanes d'ençà que el New Yorker va revelar el cas més gran d'espionatge polític conegut a Occident i veiem que el CatalanGate no només no va camí d'aclarir-se, sinó, molt al contrari, creix i creix a causa d'una sèrie d'errors tant d'anàlisi del problema com de recerca de solucions.

 

Pensar, com fan alguns, que la resposta a uns fets tan greus i delictius com espiar massivament opositors i els seus entorns se soluciona criminalitzant les víctimes o justificant, si més no parcialment, aquest espionatge, és tant com reconèixer

l'absolut desconeixement de les regles més bàsiques del joc democràtic o, simplement, creure que el fi justifica els mitjans.

 

Mirar de posar el focus en algunes de les víctimes, buscant aportar justificacions ―llegeixi's coartades― per als delictes comesos, és pensar que el ciutadà mitjà és ximple i, a més, creure que el problema ja està definitivament dimensionat quan això tot just ha començat, perquè ni el nombre total d'espiats ha estat encara concretat ni les preteses justificacions per haver espiat 18 dels 65 ja coneguts seran vàlides quan surti tot el que sortirà.

 

Intentar instal·lar el relat que han existit dos tipus d'espionatges: l'injust ―Sánchez, Robles, altres autoritats centrals, informadors i personalitats públiques, que sorgiran― i el just ―contra els independentistes― és també un error, perquè el volum d'espiats és tan gran que no trobaran justificació ni per a una mínima part dels casos que es coneixen i que s'aniran coneixent.

 

Creure que es pot desviar l'atenció posant el focus i la responsabilitat en potències estrangeres és, igualment, un greu error, perquè això, d'una part, impedeix d'arribar a l'arrel del problema; per l'altra, generarà problemes en l'àmbit de la política exterior i, finalment, no impedirà que aquesta situació es repeteixi amb aquest o qualsevol altre programa d'espionatge electrònic.

 

Justificar que hi hagi casos en què està bé espiar determinats ciutadans és pensar en curt, és no ser demòcrata i, a més, és el caldo de cultiu perquè, des d'una perspectiva o una altra, tots puguem acabar sent subjectes passius d'uns delictes tan execrables. S'equivoquen els qui creuen que ha pogut estar bé o justificat en alguns casos, i veurem si aquest escàs o nul nivell d'exigència democràtica és l'adequat quan acabem sabent del tot la veritat.

 

" Les dades de qui ha estat, quant ha costat i com s'ha pagat aquest espionatge les té NSO, fabricant del Pegasus, i accedir-hi no és difícil si realment es vol "

 

Com ja he afirmat en altres ocasions, determinar qui ha estat, quant ha costat i d'on han sortit els diners per a aquest pla criminal han de ser les prioritats, si el que realment es vol és netejar els baixos fons de l'Estat i començar a construir una societat que pugui definir-se com a democràtica i no necessiti crosses o adjectius qualificatius per continuar funcionant.

 

No busquin les explicacions en els afectats. Cap de nosaltres no és culpable d'haver estat víctima d'aquest tipus de delictes. No pensin que poden existir raons, democràticament i legalment vàlides, per espiar ningú, perquè això no és el que fan els estats democràtics, tampoc les "democràcies plenes".

 

En realitat, aquí només tenen cabuda dues opcions: connectar el ventilador perquè res no canviï, tirant un vel sobre el que ha passat; o anar a l'arrel mateixa del problema, que és com millor se solucionen les coses. El camí que es triï marcarà el futur que ens espera.

 

Si s'opta per entendre que el millor és encobrir aquests delictes perquè conèixer qui són els autors, quants diners s'han gastat i d'on han sortit, pot resultar devastador per a una manera d'entendre com ha de funcionar un estat, llavors veurem com aquest comportament, repulsiu, continuarà reproduint-se i com aquells que estan cridats a formar part del nostre entorn acaben allunyant-se de nosaltres i tractant-nos com a pàries dins d'una Unió Europea que, encara que no ho sembli, no està disposada a tolerar aquest tipus de comportaments. No n'hi ha prou amb creure's europeus, cal comportar-s'hi.

 

Al contrari, si a partir del CatalanGate es pretén posar punt final a unes pràctiques ja enquistades en el funcionament de molts sectors de l'Estat i es vol utilitzar aquesta ocasió per capgirar la història i avançar cap a una autèntica democratització d'Espanya, llavors serà necessari fer alguna cosa més que continuar criminalitzant una part de les víctimes i negant una realitat que augmentarà i es farà intolerable o immune als relats.

 

Si s'opta per aquesta segona via, que és l'única democràticament acceptable i sostenible, la manera d'investigar els fets és anar a l'origen del problema, que és l'ús del sistema Pegasus per espiar-nos a molts i danyar-nos a tots. Les dades de qui ha estat, quant ha costat i com s'ha pagat les té NSO, fabricant del Pegasus, i accedir-hi no és difícil si realment es vol, que és l'autèntica pregunta que sura sobre tots els relats que de mala manera es concatenen per part de l'executiu central.

 

" Una investigació efectiva, que és l'únic camí democràtic per sortir d'aquesta incipient crisi, resulta cada dia més necessària i és la via democràtica "

 

NSO té totes aquestes dades o, com a mínim, una part essencial, i només cal tocar les tecles adequades perquè es pugui accedir a una informació que a alguns no els agradarà, però que als demòcrates ens permetrà dormir més tranquils i creure que Espanya encara és viable com a estat democràtic.

 

Si el govern de Pedro Sánchez vol, llavors pot, i n'hi haurà prou que demani aquesta informació a les autoritats reguladores del fabricant, que disposen dels mitjans per accedir a totes les dades que guarda NSO en qüestió d'hores, si és que no les tenen ja, que és una altra derivada d'un cas criminal tan complex com aquest.

 

No tinc cap dubte que les autoritats reguladores del fabricant, que estan també enfrontades amb NSO i la investiguen, poden accedir a aquestes dades ―insisteixo, si no les tenen ja― i aportar-les a Espanya perquè es pugui començar un autèntic procés d'esclariment dels fets i d'exigència de les corresponents responsabilitats penals que se'n desprenguin.

 

Estic convençut que les autoritats reguladores del fabricant, davant del risc de generar un escenari geopolític advers als seus interessos, estaran disposades a lliurar aquestes dades i a col·laborar en la investigació, només cal valentia i deixar-los veure que existeixen temes sobre els quals Espanya també pot bascular.

 

Em costa creure que, si es plantegen les coses en termes justos i diplomàtics, davant d'un potencial reconeixement dels seus veïns com a estat, les autoritats reguladores del fabricant no estiguin més obertes, fins i tot plenament disposades, a col·laborar en l'esclariment d'aquests crims tan greus... En qualsevol cas, és qüestió de, discretament, intentar-ho.

 

Una investigació efectiva, que és l'únic camí democràtic per sortir d'aquesta incipient crisi, resulta cada dia més necessària i és la via democràtica. Qualsevol altra sortida, per atractiva que sigui, ens portarà a un atzucac i serà una cosa de la qual es penediran, sobretot aquells que avui veuen l'encobriment com la millor de les solucions, quan no ho és. Investigar els fets i depurar les responsabilitats és una cosa que, si es vol, es pot.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-catalangate-vol-pot_752667_102.html