OPINIÓ - EDITORIAL
«Els nervis a Madrid són tan indissimulables que ahir va córrer l'alarma quan es va saber que un possible candidat a secretari d'estat dels Estats Units és un dels més ferms defensors del dret d’autodeterminació de Catalunya al congrés nord-americà».
Diversos congressistes americans, entre els quals Dana Rohrabacher, amb Roger Albinyana i Jordi Solé. |
16.11.2016 22:00
Ho havíem dit i comença a passar: quan les dates fossen definitives i clares passarien coses. A Madrid –ja en parlava fa un parell de dies– hi ha unes fissures cada dia més evidents. I mentrestant comencen a sonar veus a Europa que avisen que això no pot continuar així gaire temps més.
Continuem amb Margallo. En la seua venjança contra Rajoy, ahir va travessar una ratlla més: declarà que la solució del problema català ja es juga a Brussel·les i Nova York, en referència a la UE i l’ONU. Déu n’hi do quina xarrera que té l’ex-ministre i quines coses que diu. No és que no se sabés, això, és que no ho volien reconèixer de cap manera. Per això és tan xocant que ho diga precisament ell.
A la diplomàcia catalana fa temps que li arriben insinuacions en el sentit que la jugada de Margallo consistia a obligar Catalunya a fer la DUI per poder anar al Consell Europeu i exigir una declaració unànime contra el trencament de la legalitat estatal. És a dir, volia convertir la DUI en un colp d’estat antidemocràtic. Si és així, cada dia ho tenen més malament.
Perquè les fissures en el poder judicial els fan un mal extraordinari. Si una part dels magistrats del Constitucional s’oposa a ser l’ariet de la repressió, com ha fet ja, Rajoy ha de començar a fer