OPINIÓ - EDITORIAL
«Els nervis a Madrid són tan indissimulables que ahir va córrer l'alarma quan es va saber que un possible candidat a secretari d'estat dels Estats Units és un dels més ferms defensors del dret d’autodeterminació de Catalunya al congrés nord-americà».
 |
| Diversos congressistes americans, entre els quals Dana Rohrabacher, amb Roger Albinyana i Jordi Solé. |
16.11.2016 22:00
Ho havíem dit i comença a passar: quan les dates fossen definitives i clares passarien coses. A Madrid –ja en parlava fa un parell de dies– hi ha unes fissures cada dia més evidents. I mentrestant comencen a sonar veus a Europa que avisen que això no pot continuar així gaire temps més.
Continuem amb Margallo. En la seua venjança contra Rajoy, ahir va travessar una ratlla més: declarà que la solució del problema català ja es juga a Brussel·les i Nova York, en referència a la UE i l’ONU. Déu n’hi do quina xarrera que té l’ex-ministre i quines coses que diu. No és que no se sabés, això, és que no ho volien reconèixer de cap manera. Per això és tan xocant que ho diga precisament ell.
A la diplomàcia catalana fa temps que li arriben insinuacions en el sentit que la jugada de Margallo consistia a obligar Catalunya a fer la DUI per poder anar al Consell Europeu i exigir una declaració unànime contra el trencament de la legalitat estatal. És a dir, volia convertir la DUI en un colp d’estat antidemocràtic. Si és així, cada dia ho tenen més malament.
Perquè les fissures en el poder judicial els fan un mal extraordinari. Si una part dels magistrats del Constitucional s’oposa a ser l’ariet de la repressió, com ha fet ja, Rajoy ha de començar a fer
explicacions prolixes, i això se li complica. Si, a més, una part del parlament (Podem i els diversos nacionalistes) li planten cara, Rajoy ha de començar a fer explicacions prolixes, i això se li complica. I si la Generalitat maniobra i fa que la raó del trencament legal no siga fer la DUI directament, sinó fer el referèndum, aleshores Rajoy ha de començar a fer explicacions prolixes, i tot se li complica molt. Pocs estats europeus s’alinearan amb ell contra el dret de vot.
Se li complica tant la cosa que ahir l’ex-vice-presidenta de la Comissió Europea Viviane Reding va dir a Catalunya Ràdio coses que no havíem sentir dir mai. Especialment, que la molesta molt la manca de diàleg entre Catalunya i Espanya, manca de diàleg que tothom a Europa sap que té un sol culpable, que és l’estat espanyol. És cert que Reding és una de les polítiques europees més amables de sempre amb Catalunya. I és cert que ara no té un càrrec oficial a banda de ser eurodiputada del PP. Però té el prestigi intacte i els seus col·legues se l’escolten molt.
Els nervis a Madrid són tan indissimulables que ahir hi va córrer l’alarma quan es va saber que un possible candidat a secretari d’estat dels Estats Units és un dels més ferms defensors del dret d’autodeterminació de Catalunya en el congrés nord-americà, Dana Rohrabacher. I encara més quan, simultàniament, va començar a circular la hipòtesi que el nou ministre d’Afers Estrangers alemany pot ser Martin Schultz, sens dubte el polític alemany que coneix més intensament Catalunya. La primera possibilitat avui em sembla remota, la segona no tant. Però totes dues són un reflex claríssim de la feblesa de la influència espanyola.
Diu Margallo que tot és en joc a Brussel·les i a Nova York? Doncs tinc la sensació que, contra allò que s’imaginaven, guanyar aquestes dues batalles els podria arribar a resultar més complicat que guanyar ací i tot.
Enllaç article :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada