OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
La declaració de Montserrat del Toro, decisiva per a les acusacions, ha
acabat essent erràtica i poc creïble, i els altres testimonis no han
provat la malversació
Per:
Josep Casulleras Nualart
06.03.2019 19:44
Avui la fiscalia ha fet aigües a la sala de vistes del
Tribunal Suprem espanyol.
Ha estat un fracàs estrepitós, perquè els testimonis que hi han
desfilat, tots proposats per l’acusació, no tan sols no han servit per a
fonamentar el relat acusatori, sinó que l’han fet trontollar. El cas
més cridaner ha estat el de
Montserrat del Toro, una de les principals testimonis contra
Jordi Cuixart i
Jordi Sànchez, pel seu paper en l’escorcoll a la seu del Departament d’Economia del
20 de setembre
de 2017 com a secretària judicial. Ella va servir durant la fase
d’instrucció per a construir el relat que aquell dia hi havia hagut
sedició, i rebel·lió, en la manifestació per a protestar contra l’assalt
a la Generalitat.
Perquè ella va explicar, i avui ho ha reiterat, que
va haver de fugir pel terrat, entrar a l’edifici contigu del Teatre
Coliseum i sortir per allà perquè no ho podia fer per la porta
principal. Però la credibilitat del testimoni de Del Toro ha trontollat,
i ha suscitat molts dubtes sobre un dels puntals del relat acusatori:
per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides.
Segurament la fiscalia pensava que podria ser molt més convincent i
aclaridora, però no li ha funcionat gaire bé, aquest testimoni. Els que
han vingut després, proposats també per les acusacions, encara han estat
més desastrosos. Els fiscals han acabat desorientats.
Montserrat del Toro, testimoni clau en tot aquest procés judicial, és
seguidora de pàgines ultranacionalistes espanyoles, com ara Unidad
Nacional Española i Leridanos Que No Quieren la Independencia, i és
simpatitzant de Ciutadans, tal com va demostrar el diari
Público aviat farà un any. El jutge
Marchena ha provat d’impedir que l’advocat
Andreu Van den Eynde
li demanés per aquestes afinitats, perquè no considera rellevant
l’adscripció ideològica de la testimoni. Però Van den Eynde ha
aconseguit que li