OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
Els testimonis que ha citat la fiscalia per a mirar de demostrar malversació l'1-O treuen de polleguera les acusacions
Per: Josep Casulleras Nualart
12.03.2019 19:39
Un tal Toni ha portat de corcoll els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal des de fa dos dies, durant els interrogatoris de testimonis en el judici contra el procés al Tribunal Suprem.
El tal Toni és la persona que suposadament es va posar en contacte amb
l’empresa Unipost per a fer la distribució de les notificacions als
membres de les meses electorals de l’1-O i amb un
dissenyador gràfic que havia de fer de mitjancer per a la impressió de
cartells sobre el referèndum. És una investigació que ja fa molts mesos
que és en marxa al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, i que
aquests dies apareix al Suprem en la fase testifical.
Qui és ‘el tal
Toni’? El responsable d’Unipost, Francisco Juan Fuentes, no ho va saber dir. I el dissenyador Enric Vidal, tampoc. Li va semblar, veient-lo a la tele, que era Antoni Molons,
ex-secretari de Difusió del govern. A Madrigal i Moreno se’ls ha
il·luminat el rostre quan han sentit que Vidal deia que potser era
Molons. L’obsessió dels fiscals: demostrar que el tal Toni era Molons.
Una obsessió que demostra la desesperació per la manca de proves per a
demostrar el delicte de malversació.
Perquè no existeix la conspiració per a la malversació. O
n’hi ha, o no n’hi ha; o es van utilitzar diners públics per a una
activitat declarada il·legal, o no se’n van destinar. O hi ha factures, o
no n’hi ha. I de moment no n’hi ha. L’ex-ministre Cristóbal Montoro,
quan va comparèixer, només va saber dir que hi havia sospites que se
n’hagués comès, de malversació, malgrat el control asfixiant dels
comptes de la Generalitat que ell mateix va imposar el setembre del
2017. I dels empresaris i autònoms que van fer feines més o menys
relacionades amb el referèndum, cap d’ells no va cobrar res, i alguns
van arribar a fer factures negatives i no van ingressar efectivament ni
un euro. Per això la desesperació dels fiscals, perquè no hi ha manera
de trobar-ne. I el ‘tal Toni’ ho exemplifica de la millor manera. Les
sessions d’avui i d’ahir a la tarda han arribat a tenir un to gairebé
surrealista, delirant. Fins i tot amb testimonis contradient-se entre
ells.
Cita a l’hotel Colón
Enric Vidal (dessuadora verda, samarreta del club de fans
català del mític Sankt Pauli) ha anat responent les preguntes del fiscal
Moreno d’una manera més o menys evasiva, amb poca concreció i amb un
record molt vague dels fets. A ell, que és dissenyador gràfic i
coordinador d’acció política d’ERC de Badalona a començament de setembre
li va trucar un individu de qui només sabia el nom. Toni. Li va demanar
que redimensionés uns cartells i que fes de mitjancer amb tres empreses
gràfiques perquè els imprimissin. Van quedar a l’hotel Colón de
Barcelona, a la plaça de la Catedral, es van veure cinc minuts, i el tal
Toni li va donar un llapis de memòria amb el disseny ja fet dels
cartells, un número de telèfon de contacte i el nom de les tres empreses
a qui ho havia de lliurar. Moreno es feia creus que el testimoni no
demanés dades al ’tal Toni’. No va demanar a aquest senyor alguna dada
d’identitat més? No. No va preguntar-li quin cognom tenia, ni res No. Ni
li va demanar cap targeta? No. Li va dir de part de qui venia? No.
Simplement que es deia Toni. Sí.
Després Vidal ha declarat que va veure que es tractava de
l’anunci amb les vies del tren i que duia el logo de la Generalitat. I
va veure més endavant en imatges de televisió que ‘el tal Toni’ tenia un
aspecte molt similar al de l’Antoni Molons. ‘Vaig suposar que era ell’.
I després? Doncs va contactar i va parlar amb aquestes empreses,
Artyplan, Global Solutions i Marc Martí. Amb un d’ells, Enric Marí,
comercial d’Artyplan, en van parlar bo i prenent un cafè a la llibreria
Laie de Pau Claris, a Barcelona. Ara, la versió de l’un i de l’altre és
diferent. Vidal, el dissenyador gràfic, ha declarat que no li van dir
pas que l’encàrrec es facturaria per Òmnium Cultural, ni que això ho
pagaria la Generalitat. Marí, el comercial, ha dit que sí, que havien
convingut a qui havien de carregar les factures, a la Generalitat, tot i
que no van especificar a quin departament. I que el cost pujaria a
17.000 euros. També ha recordat vagament que Vidal li va dir que el
propòsit de dividir en tres impremtes la producció dels cartells podria
reduir el risc que els intervingués la Guàrdia Civil.
Ni un euro
En aquests aspectes tots dos han diferit. I Marí ha
aportat algun detall més, com ara que va ser un representant d’Òmnium,
per a qui Artyplan feia anys que treballava, que va contactar amb ell
per un encàrrec d’impressió de cartells molt gran, que es posaria en
contacte amb ells Enric Vidal, com a mitjancer, i que s’hauria de
facturar a la Generalitat. Però en una cosa han coincidit tots dos
testimonis, Vidal i Marí, i precisament en la més important des d’un
punt de vista provatori per al judici: cap d’ells no va arribar a fer
cap factura ni a cobrar ni un euro per aquest encàrrec.
Com pot ser que algú arribi a treballar sense cobrar res? I
que fins i tot després d’això, després d’haver rebut un encàrrec de la
Generalitat pel qual no van cobrar, hagin continuat treballant per a la
Generalitat? A Moreno, un dels fiscals que fica la banya en la
malversació, això el treu de polleguera. Ja li va passar fa uns dies amb
el responsable de la campanya de Catalans a l’Exterior per a la
Generalitat, que va acabar renunciant a cobrar els 80.000 euros. Hi ha
un xoc de mentalitats, quan no entenen la capacitat col·laborativa, la
prudència i la comprensió de la societat catalana sobre el que podia
implicar i el que va acabar implicant el referèndum de l’1-O. I al
Suprem veiem aquests dies com s’ha edificat un enorme judici, pompós,
televisat, basat en fum. De ben segur que trobaran el ‘tal Toni’.
Però i
les factures?
VIST i SENTIT
Un dels testimonis de la defensa de Jordi Cuixart que Manuel Marchena no va acceptar és Bill Shipsey,
advocat especialitzat en la defensa dels drets humans i fundador d’Art
for Amnesty, l’ala artística d’Amnistia Internacional. Fou una de les
nombroses figures internacionals que va signar el manifest ‘Let Catalans
Vote’ i s’ha mostrat preocupat des de fa temps per la repressió contra
els independentistes catalans. Volia venir tant sí com no a veure en
primera persona el judici, al Tribunal Suprem espanyol, i avui ho ha
pogut fer. Considera que aquest judici significa una reculada en relació
a la defensa dels drets civils i polítics. Podeu llegir aquesta
entrevista recent que li va fer a VilaWeb Andreu Barnils:
MÉS INFORMACIÓ
La manifestació de Madrid contra el judici de dissabte guanya força:El Madrid solidari amb Catalunya fa una crida a una manifestació multitudinària dissabte
Guia de la manifestació a Madrid del 16 de març contra el judici
QUÈ PASSARÀ DEMÀ?
Demà declararan més testimonis proposats per la fiscalia
amb la intenció de demostrar la malversació. Són cridats a declarar
l’ex-responsable de Difusió Institucional de la Generalitat, Jaume
Mestre Anguera; l’ex-delegat de la Generalitat davant la Unió Europea,
Amadeu Altafaj, i l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo. Tant
Altafaj com Royo tenen oberta una causa com a investigats al jutjat
número 13 de Barcelona, i tenen el dret de no declarar. Altafaj, que viu
a Bèlgica, ja ha demanat d’exercir aquest dret i no haver d’anar fins a
Madrid per a fer-ho constar. El tribunla li ho ha acceptat. A la tarda,
s’espera que declarin dos observadors internacionals de l’1-O: el
director del Centre d’Estudis Estratègics de l’Haia, Paul Sinning, i
Helena Catt, International Election Expert Research Team. Als
observadors, els proposa la fiscalia, que només els vol per saber si van
cobrar alguna cosa de la Generalitat. Però el cas és que van ser
testimonis de la brutalitat policíaca, que Catt, per exemple, va
qualificar ‘d’operació d’estil militar curosament planificada’. Serà
feina de les defenses convèncer Marchena que els deixi preguntar
justament sobre això.
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
- Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
- Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
- Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
- 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
- Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
- Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
- Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
- 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
- Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
- Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
- Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
- Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
- Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
- Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
- Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
- Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-un-tal-toni-malversacio/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada