OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
Els testimonis que ha citat la fiscalia per a mirar de demostrar malversació l'1-O treuen de polleguera les acusacions
Per: Josep Casulleras Nualart
12.03.2019 19:39
Un tal Toni ha portat de corcoll els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal des de fa dos dies, durant els interrogatoris de testimonis en el judici contra el procés al Tribunal Suprem.
El tal Toni és la persona que suposadament es va posar en contacte amb
l’empresa Unipost per a fer la distribució de les notificacions als
membres de les meses electorals de l’1-O i amb un
dissenyador gràfic que havia de fer de mitjancer per a la impressió de
cartells sobre el referèndum. És una investigació que ja fa molts mesos
que és en marxa al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, i que
aquests dies apareix al Suprem en la fase testifical.
Qui és ‘el tal
Toni’? El responsable d’Unipost, Francisco Juan Fuentes, no ho va saber dir. I el dissenyador Enric Vidal, tampoc. Li va semblar, veient-lo a la tele, que era Antoni Molons,
ex-secretari de Difusió del govern. A Madrigal i Moreno se’ls ha
il·luminat el rostre quan han sentit que Vidal deia que potser era
Molons. L’obsessió dels fiscals: demostrar que el tal Toni era Molons.
Una obsessió que demostra la desesperació per la manca de proves per a
demostrar el delicte de malversació.
Perquè no existeix la conspiració per a la malversació. O
n’hi ha, o no n’hi ha; o es van utilitzar diners públics per a una
activitat declarada il·legal, o no se’n van destinar. O hi ha factures, o
no n’hi ha. I de moment no n’hi ha. L’ex-ministre Cristóbal Montoro,
quan va comparèixer, només va saber dir que hi havia sospites que se
n’hagués comès, de malversació, malgrat el control asfixiant dels
comptes de la Generalitat que ell mateix va imposar el setembre del
2017. I dels empresaris i autònoms que van fer feines més o menys
relacionades amb el referèndum, cap d’ells no va cobrar res, i alguns
van arribar a fer factures negatives i no van ingressar efectivament ni
un euro. Per això la desesperació dels fiscals, perquè no hi ha manera
de trobar-ne. I el ‘tal Toni’ ho exemplifica de la millor manera. Les
sessions d’avui i d’ahir a la tarda han arribat a tenir un to gairebé
surrealista, delirant. Fins i tot amb testimonis contradient-se entre
ells.