Editorial Vicent Partal : Nosaltres som els amos de la seua por

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

"Això que Esquerra Republicana, i molt particularment Oriol Junqueras, han fet aquestes darreres hores és, simplement, situar-se al costat dels irrellevants, tot renunciant voluntàriament a ser amos de la por espanyola"

 

 

 

Per: Vicent Partal

08.06.2021  21:50

 

 

L’escena passa el 1993 en una mansió noruega impressionant, Borregaard Manor, situada prop de Sarpsborg, una ciutat de la riba oriental del fiord d’Oslo. Una casa imponent però alhora discreta i apartada de la vista de tothom. Durant vuit mesos, s’hi van fer catorze reunions entre l’Organització d’Alliberament de Palestina i l’estat d’Israel, unes reunions que formalment no van existir mai.

 

Ens situem en un dels moments més difícils d’aquella llarga negociació. Al voltant de la taula hi ha Hassan Asfour, conegut per Abu Alà, Maher al-Kurd, Uri Savir i Joel Singer. Ningú no sap que hi són i ells no hi són en nom de ningú. Però tots tenen càrrecs importants de segona fila i tots parlen amb el coneixement dels seus màxims dirigents, a Tunis i a Tel-Aviv. Hi ha recomptes oficials, llibres, documentaris, fins i tot films que han descrit minuciosament com va esclatar finalment la tensió soterrada:

Editorial Vicent Partal : L’exili lluita, l’exili guanya

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Una vegada més, es demostra que hi havia i hi ha un camí perquè l'independentisme català puga derrotar Espanya i no és un camí de rendició

 

 

 

Per: Vicent Partal

02.06.2021  21:50

 

 

Ja deveu saber tots que ahir el Tribunal General de la Unió Europea va acceptar les mesures cautelars que havien presentat el president Carles Puigdemont i els consellers i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí contra la retirada de la seua immunitat parlamentària. Tots tres, doncs, recuperen els drets adquirits gràcies als vots dels ciutadans i podran circular lliurement per tota la Unió Europea –encara que val més que no entren, de moment, a l’estat espanyol. De moment. Ja hi entraran quan toque i amb tots els drets i proteccions.

 

La decisió és excepcional per la velocitat amb què s’ha pres i perquè normalment el tribunal és molt restrictiu amb la concessió de mesures cautelars. Però també per un fet molt insòlit: el tribunal ha retornat la immunitat als tres eurodiputats abans i tot d’escoltar les al·legacions del parlament, perquè considera que amb això que expliquen els membres del

Editorial Vicent Partal : Negociar sense la pressió del carrer

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

"Em sembla difícil d'imaginar que amb un carrer actiu s'hagués arribat a la situació on som, que és completament il·lògica"  

 

Per: Vicent Partal

13.05.2021  01:50

 

 

El procés d’independència ha viscut situacions molt complexes en el curs dels anys, situacions que normalment han tingut a veure amb la incapacitat constatada dels partits polítics de posar el país davant els seus interessos en determinats moments –no tots són iguals en aquest sentit, això és evident, però tots han creat situacions difícils en un moment o altre.

 

Allò que sempre ha desencallat aquests moments ha estat el carrer. La pressió del carrer. Tots tenim al cap grans manifestacions que han obligat les forces polítiques a trobar uns acords mínims que els permetessen de superar alguns d’aquests moments clau.

 

Aquesta és la diferència que hi ha ara. La darrera gran manifestació independentista és l’acte del Consell per la República a Perpinyà, el 29 de febrer de 2020, i d’això fa ja 438 dies. És veritat que la Diada es va commemorar com es va poder i que les reaccions a la

Aixecar la DUI? Ara ja no és qüestió d'aixecar cap DUI, sinó d'aplicar-la, de saber com es fa (Per Vicent Partal)

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Cinc propostes concretes als partits independentistes

 

 

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, durant la sessió de proclamació de la República Catalana.

Per: Vicent Partal

01.02.2021  01:50

 

 

Els grups independentistes s’han embolicat aquestes darreres hores en una controvèrsia sobre el formalisme d’aixecar o deixar d’aixecar la famosa DUI, la declaració d’independència proclamada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. Com si aquest gest fos el nivell que hagués de marcar la diferència real entre ells. El debat és tan curiós com irreal.

 

Entenguem-nos: les declaracions com la del 27 d’octubre no s’aixequen mentre són vigents. I el parlament, que és l’única institució del món que amb la llei internacional a la mà la podria derogar, no l’ha derogada mai. De manera que té vigència. La declaració es va suspendre el 10 d’octubre i entre aquell dia i el 27 sí que hi va haver una situació que en reclamava un aixecament. I precisament haver-ho fet és una acció que tots hem de reconèixer i valorar als diputats de la legislatura anterior. Especialment, perquè ho van fer unes persones que havien decidit –crec que erròniament, però ara tant hi fa– que aquesta declaració no la podrien defensar i que se n’haurien d’anar a l’exili o a la presó per continuar intentant d’arribar a l’objectiu. Tot això que ha passat aquests tres anys i allò que cadascú ha fet d’aleshores ençà, ara ho podem interpretar com vulgueu, però no és correcte que oblidem ni el moment concret ni les condicions d’aleshores. Ni el preu que n’han pagat tots.

 

Siga com siga, ara ja no és qüestió d’aixecar cap DUI, sinó d’aplicar-la. I aquesta és la qüestió real que no s’hauria d’esquivar, que no hauríem de deixar que els partits independentistes esquivassen. Puc entendre que seria interessant i reconfortant que el nou parlament –si hi ha majoria independentista, si aquesta majoria es pot posar d’acord o si se supera el 50% dels vots, per exemple– emetés una declaració recordant la validesa de l’acte polític i jurídic que la cambra va fer el 2017. No dic que no. Però hi insistesc: el problema ja no és aquest. La qüestió és com es fa efectiva la república. Que tenen raó, sí, els qui diuen que no es pot fer d’avui per demà. Però cal que recorden que si no es fa el primer pas avui, simplement no hi haurà mai cap demà.

 

I ací jo sí que crec que hi ha accions, algunes calcades de les que hi ha hagut en diversos països europeus en sengles processos d’independència, que són molt més definitòries i aclaridores que no pas fer una altra declaració. Accions, gests, que tenen el potencial de marcar un canvi de to dels ciutadans, un tomb de debat i un nou marc d’expectatives d’una manera immediata. Que serien un revulsiu complet. De manera que n’explicaré algunes, de més senzilla a més complexa, per si escau que cap partit les considera interessants i les vol entomar.

 

1. Retirar els diputats de Madrid.

No és cert que cap país no s’haja independentitzat amb la meitat de la població en contra

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

En moltes de les independències europees recents la societat es trobava partida per la meitat en el moment de la independència

 

 

 

 

Tinc un respecte escrupolós pels presos polítics i tendesc a matisar les seues opinions entenent que el fet d’estar injustament privats de llibertat els condiciona. Fins i tot els condiciona en coses tan simples com ara consultar enciclopèdies o llibres. Però entenc que, sense trencar aquest respecte, he de poder discutir les seues opinions, molt especialment si són basades en fets erronis. Ahir el vice-president Oriol Junqueras, en la línia de declaracions semblants d’Esquerra Republicana aquests darrers temps, va afirmar: “No hi ha cap país que hagi arribat a la independència quan té el 50% de la societat en contra.” I això, em sap greu, però no és així.

 

He d’aclarir d’entrada que la formulació, per si, ja és molt estranya. Perquè capgira la formulació tradicional que sempre, en una decisió política qualsevol, compta quanta gent hi ha a favor, no quanta gent hi ha en contra. Però també perquè no hi ha cap mètode acreditat per a definir com es calcula quanta gent va en contra d’alguna cosa, excepte en el cas d’un referèndum.

 

En cas de referèndum no hi ha dubte: si la majoria dels electors, el 50%, vota contra la independència ja està. No hi ha independència. En això estaríem tots d’acord. I per tant cal

Tres apunts d’urgència sobre el nou muntatge de la Guàrdia Civil contra l’independentisme. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Com més s'agenolle l'independentisme, més colps rebrà i les detencions d'avui demostren que no hi ha ningú que puga restar-ne al marge  

 

 

Per: Vicent Partal

28.10.2020  13:01

 

 

La gravetat de la nova operació de la Guàrdia Civil contra l’independentisme és gran. Ho és en si mateixa, per l’agressió que significa contra ciutadans compromesos, detinguts per la seua ideologia. Novament. Però hi ha tres detalls molt cridaners que crec que mereixen una reflexió especial.

 

1. A la Guàrdia Civil no li para els peus ni el fet d’haver estat desacreditada i qualificada de mentidera pels tribunals espanyols, en relació amb operacions semblants.

Aquest nou muntatge arriba quan fa pocs dies de la sentència de l’Audiència espanyola sobre el cas Trapero, que desacredità greument la tasca de la Guàrdia Civil. El tribunal va qualificar de mentider el tinent coronel Daniel Baena, que sembla que és qui també mou l’operació d’avui. Diu, textualment, la sentència: ‘Aquestes tres dades [les que la seua investigació va aportar] no es corresponen a la realitat.’ Això hauria d’implicar automàticament apartar aquest home de qualsevol responsabilitat pública. Però no únicament no ha estat apartat, sinó que immediatament li han permès d’empescar-se un nou muntatge i tornar a alimentar el relat repressiu –potser fins i tot amb un component de ràbia per la bufetada rebuda.

 

Si hi ha cap investigació activa sobre aquestes persones i cal contrastar-ne les dades, tots els detinguts d’avui haurien pogut ser cridats a declarar pel jutge i estic segur que hi haurien acudit. Detenir-los amb operacions antiterroristes (armes llargues, caputxes per a ocultar la identitat dels agents, carrers tallats…) només respon a la voluntat d’aterrir el moviment i a la pràctica de criminalitzar-lo amb les imatges.

 

2. La responsabilitat política de la repressió és del govern espanyol. I tan sols si l’independentisme ho entén i actua en conseqüència podrà redreçar la situació i avançar.

Editorial Vicent Partal : No cal plebiscitar el mandat del Primer d’Octubre: cal complir-lo

 

 OPINIÓ - EDITORIAL

 

«És, si més no, estrany que els partits que es declaren fidels a l'esperit i el mandat del Primer d'Octubre ara ens proposen de convertir unes simples i rutinàries eleccions autonòmiques espanyoles en un instrument de ratificació» 

 

 

 

 

 

Per: Vicent Partal 

01.10.2020  21:50

 

 

Els partits polítics catalans han entrat de ple en la campanya electoral i, en la recerca de vots, han començat a amollar idees a tort i dret, amb una lleugeresa que de vegades no pot ser més irritant.

 

Per exemple, aquesta idea a què ahir, de manera diversa, es van referir tant el president Carles Puigdemont com el vice-president Pere Aragonès: que cal convertir les eleccions en una mena de plebiscit sobre el Primer d’Octubre, amb la barrera establerta al 50% del vot popular.

 

És una idea especialment incomprensible per a mi. Perquè implica, inevitablement, que el mandat del Primer d’Octubre s’ha de renovar. I jo crec que el mandat del Primer d’Octubre no s’ha de renovar:

Editorial Vicent Partal : Valls fa ballar Colau i el PSC, i l’independentisme hi cau de quatre potes

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

 

«A Manuel Valls, Heribert Barrera no li fa ni fred ni calor. No en sap ni el segon cognom. Ni li interessa. Però sap que, provocant aquest debat ara, aconsegueix de fer ballar tothom la ronda que a ell li interessa»  

 

 

 

 

 

 

Per: Vicent Partal 

24.09.2020  21:50

 

 

La política catalana i l’espanyola, comparades amb la francesa, són de vol gallinaci. De manera que a qualsevol polític de tercera divisió que haja passat pel cor de la política francesa li és fàcil d’imposar-se enmig de la mediocritat local. Fins i tot si és Manuel Valls.

 

Amb la proposta de retirar la medalla de Barcelona al president Heribert Barrera, el racista Valls ha fet una jugada de billar a la qual l’Elisi i Matignon ens tenen acostumats, als qui seguim la política d’allà amb meticulositat, però que per aquestes terres no és gaire comuna. Valls no té cervell, no té pensament, no té idees i encara menys té decència ni valors. Però té molta pràctica. I en un món polític com el d’avui, això és molt. Ha quedat ben clar en aquest afer.

 

 

A Valls, Heribert Barrera no li fa ni fred ni calor. No en sap ni el segon cognom. Ni li interessa. Però sap que, provocant aquest debat ara, aconsegueix de fer ballar tothom la ronda que a ell li interessa. Entre més coses, perquè ni la majoria dels polítics ni la majoria dels mitjans entenen a què juga i, per tant, no reaccionen com caldria reaccionar.

 

Valls no va contra Barrera: va contra ERC i l’independentisme

Editorial Vicent Partal : Els Borbons. La família. El negoci. L’amant

OPINIÓ - EDITORIAL

Les declaracions de Corina zu Sayn-Wittgenstein tenen un impacte directe en el cor de la maniobra que han articulat a corre-cuita la gent la cort per a salvar la monarquia espanyola 

Per: Vicent Partal 

20.08.2020  21:50

Diuen que aquest estiu, al sud dels Pirineus, ha despertat autèntic furor entre els interessats en la política la sèrie francesa Les hommes de l’ombre, emesa fa uns quants anys, al nord, per France 2.



La sèrie és interessant i retrata d’una manera, diguem-ne, molt americana la vida interior del Palau de l’Elisi, la seu de la presidència de la república francesa. I una de les coses que crida l’atenció és que entra prou a fons en un dels terrenys més delicats de la política: la relació entre la vida personal dels polítics i la política mateix.

La tradició diu que, en referència als polítics, no hauria de comptar gens amb qui

El ‘pacte constitucional’ sobre la monarquia no va ser cap pacte sinó una imposició. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«Juan Carlos va ser rei per l'única legitimitat a la qual podia acollir-se personalment, que no era sinó la victòria militar de Franco el 1936» 

Per: Vicent Partal

05.08.2020  21:50




M’ha sorprès que el govern socialista, primer, i la dreta espanyola, després, hagen alçat la barrera per a provar de frenar la crisi constitucional oberta per la fugida de Juan Carlos al·ludint al respecte a un suposat ‘pacte constitucional’. Pedro Sánchez s’hi va referir en la conferència de premsa de dimarts, però vaig pensar que era una manera poc afortunada de fer la viu-viu i prou. Ahir, però, la concordança de Vox al PSOE a l’hora de referir-se al ‘pacte constitucional’ com a argument per a blindar-se en la defensa de la monarquia em va fer pensar que ja no era cap casualitat sinó un guió. Això sí, sorprenentment pobre i ben demostratiu del moment de desconcert que sembla que es viu a Madrid.



Sorprenentment pobre perquè no hi va haver cap pacte constitucional de cap mena sobre la monarquia espanyola i ningú no pot invocar-lo sense ficar-se en un embolic de trànsit molt difícil. Les corts espanyoles es van limitar a sancionar la decisió de Franco, sense

Si Esquerra i Junts no reaccionen i pacten, la bogeria repressiva se’ls emportarà. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

«És que no s'entén, encara, que en la situació actual el PSOE no té cap al·licient per a resoldre res i que viu còmodament parant una mà per a rebre vots de franc mentre amb l'altra autoritza la repressió i la justifica?»

 

Per: Vicent Partal

23.07.2020  21:50




Ahir, el Tribunal Suprem espanyol va passar per alt novament la seua pròpia legalitat, atribuint-se de sobte la capacitat de decidir sobre els permisos penitenciaris.



Significativament, sobre els permisos penitenciaris dels presos polítics catalans, només. I significativament, també, el dia que l’Audiència Provincial de Girona li recordava que la decisió sobre la utilització de l’article 100.2 corresponia a les audiències provincials i no pas al Suprem. Tant hi fa. El Suprem ha canviat novament les regles del joc a mig partit i ho ha fet amb el suport explícit del govern espanyol, que ha fet servir la fiscalia, orgànicament dependent de l’executiu, com a instrument per a apuntalar la nova teoria jurídica.

Això que fa el Suprem és un acarnissament. Discriminatori. Contra la presidenta Forcadell, a qui té una ràbia molt especial, com és públic i notori, i contra tots els presos polítics. Un acarnissament que es pot qualificar de discriminació. Es canvien les regles del

Editorial Vicent Partal : El cinisme d’Europa respecte al Black Lives Matter

OPINIÓ - EDITORIAL

«Si les vides negres són importants, ho deuen ser tant a aquella banda de l'Atlàntic com en aquesta de la Mediterrània. O no?» 

Per: Vicent Partal

23.06.2020  19:50

El Parlament Europeu ha emès una resolució contra el racisme i el supremacisme blanc, centrada en els fets que han tingut lloc recentment als Estats Units. Hi han votat a favor 493 diputats i, per increïble que puga semblar, 104 hi han votat en contra. La resolució condemna Donald Trump i la seua ‘retòrica inflamada’, a més de l’intent de desplegar l’exèrcit que va fer. La resolució demana a les institucions europees de denunciar també la persecució de les poblacions d’origen africà i del poble gitano i acaba dient que ‘black lives matter’, és a dir, que les vides negres són importants.

Evidentment, em sembla important la denúncia de l’assassinat de George Floyd i de la política de Donald Trump. I crec que està bé i cal recordar que a Europa hi ha poblacions discriminades pel seu origen. Però, al mateix temps, no puc deixar de demanar-me com pot dir, el Parlament Europeu, que les vides negres

Editorial Vicent Partal : Ferrovial i sanitat: una decisió imperdonable

OPINIÓ - EDITORIAL

És immoral que es retallen mil milions en sanitat o se'n donen disset a Ferrovial, quan encara dura el ressò dels aplaudiments als balcons

Per: Vicent Partal

07.06.2020  21:50



El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat a una empresa filial de Ferrovial el seguiment dels contactes amb gent infectada per coronavirus i això ha desfermat una polèmica enorme.

El Col·legi de Metges de Barcelona i el sindicat Infermeres de Catalunya han demanat al Departament de Salut que rectifiqués. La mesura ha causat sorpresa fins i tot dins el govern, una part del qual se sent molt incòmode amb la decisió de la consellera Vergés.



L’adjudicació, feta a dit perquè ho permet l’estat d’alarma, puja a disset milions d’euros, però amplifica el ressò de la polèmica anterior sobre la gestió del telèfon d’atenció sanitària 061 per aquesta mateixa empresa.
  


Algú dirà que la decisió és discutible d’un punt de vista tècnic i hi haurà temps per a parlar-ne. Però crec que avui ja es pot dir que, en qualsevol cas,

Editorial Vicent Partal : Pel debat independentista: quatre constatacions i tres conclusions

OPINIÓ - EDITORIAL

Entrem en una fase nova i molt important del procés d'independència i crec que ja n'hi ha prou de lamentacions

Per: Vicent Partal

26.05.2020  21:50

En la seua columna d’avui, Pere Martí actualitza i aprofundeix la informació sobre l’enfrontament obert a Madrid entre la Guàrdia Civil i el govern espanyol. No afegiré, per tant, més informació a la que ja vaig donar ahir –quan vaig mirar d’emmarcar la importància d’aquesta crisi– i a la que ell dóna avui. Sí que voldria, emperò, situar la importància d’aquest afer en relació amb el procés d’independència de Catalunya i potser de més territoris del nostre país i de l’actual estat espanyol.

Estic sorprès d’algunes reaccions a aquestes notícies i de l’anàlisi que se’n fa. Perquè observe una tendència d’alguna gent a disminuir-les o fins i tot a irritar-se, gent que nega que això servesca de res o pronostica que, anant molt bé, perdrem una altra oportunitat i encara serà pitjor. Parlem d’això nostre!, em diuen repetidament, com si ‘això nostre’ no fos un enfrontament que té un antagonista.

Ja he dit ara i adés que jo no puc fer res contra l’agror que s’ha apoderat del moviment independentista. Ni és faena meua argumentar contra els sentiments íntims de cadascú. Sí que he dit, però,

Editorial Vicent Partal : Pactar a Madrid? La realitat ha tombat el principi de realitat

OPINIÓ - EDITORIAL

«L'engany de Zapatero amb l'estatut és l'engany de Pedro Sánchez amb la taula de diàleg i el govern més progressista de la història. I tots dos enganys menen al mateix lloc: cal la independència» 

Per: Vicent Partal

20.05.2020  21:50




De la partició de l’independentisme el 2017 van emergir dos corrents contradictoris: l’unilateralista i el pactista. Redefinir el procés no era simple, i encara menys en el nostre cas, on tot es complica amb una cruenta batalla per l’hegemonia administrativa i depèn d’un sistema intel·lectual i mediàtic que funciona a la búlgara –el partit no és l’expressió pràctica i d’acció d’una anàlisi honrada sobre la societat, sinó que el discurs públic, l’anàlisi, té la funció d’apuntalar a posteriori la voluntat del partit.

Tot això origina una boira espessa on fa dos anys i mig llargs que vivim. Tanmateix, amb el pas del temps la realitat va imposant-se sobre el voluntarisme ideològic i arriba un dia que un llamp esclata i dissipa els dubtes. Sembla que ahir va passar això amb el trencament del pacte que en deien de legislatura, que havia fet pivotar al voltant del PSOE no només Podem sinó també partits com Esquerra Republicana, Compromís o Bildu. La humiliació de Bildu ja en la matinada d’avui és especialment significativa. No es pot fer el ridícul d’una manera més gran.



Ahir la via que una part de l’independentisme havia teoritzat com a via del diàleg amb l’esquerra espanyola va topar amb la realitat. Pedro Sánchez és un barrut d’una dimensió tan excepcional que ningú no pot assegurar que demà no canvie d’opinió, si li convé. Però

Editorial Vicent Partal : La Internacional Progressista com a possible nou model de fer política i d’organitzar-se

OPINIÓ - EDITORIAL

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, des d'un punt de vista molt plural 

Per: Vicent Partal

11.05.2020  21:50




Aquesta setmana s’ha activat la Internacional Progressista, una nova organització mundial que vol bastir una alternativa política, cultural i social al món en què vivim. El projecte naix amb el suport de noms importants del pensament i l’activisme de tot el món, i crida molt l’atenció pel model d’organització i participació que proposa i també per les consideracions ideològiques que fa.

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals –amb un partit representant cada nació o estat–, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, partint d’un punt de vista molt plural. Es proposa de coordinar accions a escala mundial, bastir una plataforma de reflexió i pensament i posar en contacte mitjans progressistes de tot el món amb una perspectiva de lluita per un seguit de valors:

Editorial Vicent Partal : L’absurda discussió amb ERC sobre el nacionalisme (I)

OPINIÓ - EDITORIAL

«Com a periodista i com a ciutadà, no estic disposat a callar quan es degrada perillosament el discurs públic i es brutalitza l'intel·lecte col·lectiu fins a l'extrem d'erosionar la raó» 

Per: Vicent Partal

24.04.2020  21:50





Deia Joan Fuster que ‘seria inimaginable un nacionalisme sense un altre nacionalisme enfront’. El geni de Sueca va trobar en el seu admirable rigor intel·lectual i en la seua enorme capacitat pedagògica la clau per a reduir un debat difícil, que avui ens fa perdre tant de temps, als seus termes exactes. Ho mata amb una sola frase: ‘Seria inimaginable un nacionalisme sense un altre nacionalisme enfront.’ I jo i molta més gent com jo vam tenir la sort de llegir-lo de ben joves per poder entendre-ho.

La segona meitat del segle XX va ser una època convulsa com poques en el nostre país, però entre les poques sorts que teníem aleshores hi havia l’existència d’uns intel·lectuals extremadament lúcids i preparats que ens servien de guia, ens estalviaven debats absurds i

Editorial Vicent Partal : Què n’esperàveu? La repressió és una màquina cega

OPINIÓ - EDITORIAL

Què n’esperàveu? Què n’esperava la societat espanyola? Que es podia posar en funcionament una dictadura contra Catalunya sense que això afectàs la seua vida panxacontenta? 

Per: Vicent Partal

23.04.2020  21:50





Ja em disculpareu el to lamarckista del comentari d’avui, però és que ens trobem amb un d’aquells casos en què és difícil de discutir que la funció crea l’òrgan. I també, i això que dic ara ja és collita meua, que una volta instal·lada la funció, es queda.

Ahir molta gent es va sorprendre, he de suposar que de manera genuïna, de descobrir que la Guàrdia Civil persegueix les crítiques al govern de coalició PSOE-Podem fent servir una unitat impulsada temps enrere per combatre l’independentisme català. Perquè aquesta unitat ara ja noes dedica solament a identificar i molestar independentistes, sinó que ara identifica qualsevol que parle malament del govern espanyol. Per a construir aquest material, informes sobre allò que anomena ‘la situació de contrarietat a l’actual gestió de

Editorial Vicent Partal : El PSOE repesca la Guàrdia Civil contra la dissidència

OPINIÓ - EDITORIAL

Les declaracions del general no són sinó la conseqüència de la cadena d'esdeveniments creada per Pedro Sánchez 

Per: Vicent Partal

19.04.2020  21:50





‘Treballem amb els nostres especialistes en dues direccions. Una, mitjançant la prefectura d’informació, amb l’objectiu d’evitar la tensió social que originen tot aquest seguit de rumors falsos. L’altra línia de treball és minimitzar aquest clima contrari a la gestió de crisi per part del govern. Tots aquests rumors falsos, mirem de desmentir-los en les nostres xarxes socials.’

Aquesta frase ha causat un notable enrenou. La va pronunciar ahir el general José Manuel Santiago, cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil durant una conferència de premsa a la Moncloa. El ministre d’interior va eixir més tard a mirar de llevar-hi importància i

Editorial Vicent Partal : Després de la pandèmia, la ruptura serà l’única oportunitat de l’independentisme

OPINIÓ - EDITORIAL

«Cal tornar urgentment a l'etapa més audaç, preparada, brillant i transgressora de l'independentisme» 

Per: Vicent Partal

13.04.2020  21:50




Avui us oferim una altra de les entrevistes que publiquem aquests dies per a ajudar a entendre el món que la pandèmia va creant, una conversa amb Susanna Siegel, professora de filosofia de la Universitat Harvard. I hi fa dues reflexions que em semblen molt adients per a la tasca, que hauria de ser urgent, de repensar el projecte independentista. Per a entendre com s’ha de repensar tot enmig d’aquesta situació tan extraordinària.



Diu, invocant Hannah Arendt, que l’estabilitat dels governs autoritaris depèn de la capacitat que tinguen d’excloure’ns de la realitat, de fer creïble la realitat fabricada en què ells viuen ‒i quina definició més magnífica no és aquesta de l’actitud del govern espanyol actual! Però recorda, immediatament després, que tots els governs autoritaris tenen el