Editorial Vicent Partal : La Internacional Progressista com a possible nou model de fer política i d’organitzar-se

OPINIÓ - EDITORIAL

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, des d'un punt de vista molt plural 

Per: Vicent Partal

11.05.2020  21:50




Aquesta setmana s’ha activat la Internacional Progressista, una nova organització mundial que vol bastir una alternativa política, cultural i social al món en què vivim. El projecte naix amb el suport de noms importants del pensament i l’activisme de tot el món, i crida molt l’atenció pel model d’organització i participació que proposa i també per les consideracions ideològiques que fa.

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals –amb un partit representant cada nació o estat–, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, partint d’un punt de vista molt plural. Es proposa de coordinar accions a escala mundial, bastir una plataforma de reflexió i pensament i posar en contacte mitjans progressistes de tot el món amb una perspectiva de lluita per un seguit de valors:

ERC ja prepara les constituents amb actes i una campanya sobre el seu model de república

PROCÉS CATALÀ

Esquerra treballa amb la previsió de presentar-se en solitari i marcarà perfil propi amb mítings on hi participaran Junqueras i Rovira

El partit recollirà aportacions ciutadanes amb la campanya "La República que farem" i a l'estiu celebrarà una conferència per aprovar el projecte que defensarà en la futura Assemblea constituent.

 

 

 

Roger Tugas | 03/10/2016 a les 07:38h

Les campanyes electorals, com les del 26-J, han estat dels pocs escenaris en què ERC ha tingut veu pròpia en el darrer any | Isaac Meler

Des de la campanya de les eleccions plebiscitàries, ERC ha mantingut un perfil discret i ha preferit no significar-se massa. De la mà de CDC (després PDC) al grup parlamentari de Junts pel Sí i al Govern, els republicans han preferit no diferenciar-se massa dels seus socis, conscients que això podia donar arguments a aquells que els volguessin acusar de deslleials o de voler trencar la unitat independentista.

 

Tan sols s'han permès cert perfil propi en les eleccions espanyoles (on van preferir no fer coalició, tot i que primant la unitat d'acció), en votacions al Parlament molt puntuals (de forma pactada, en relació al monument franquista de Tortosa o les beques a les escoles que segreguen per sexe) o traient pit d'algunes polítiques concretes (com les desprivatitzacions per les que aposta el conseller de Salut, Toni Comín).

 

En canvi, els dirigents d'ERC han preferit no fer pública la seva opinió en aspectes tan rellevants com el debat entorn la investidura inicial d'Artur Mas, la reforma tributària per fer els impostos més progressiu que reclamava la CUP, o fins i tot el referèndum vinculant (el qual era ben vist pels republicans, que van preferir no reconèixer-ho per no dificultar la pedagogia interna de Carles Puigdemont en el si del PDC).

La competència partidista