Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de gener del 2019

La patinada diplomàtica de Felip VI a l'Iraq



MONARQUIA







Maria Macià
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 30 de gener de 2019
















Greu error de l'equip del rei Felip VI durant la seva visita a Irak aquest dimecres. El monarca ha aterrat aquest matí a Bagdad d'imprevist per fer una visita sorpresa a les tropes espanyoles destinades al país, acompanyat per la ministra de Defensa, Margarita Robles, i diversos comandaments militars.




L'avió en el qual viatjava duia a les finestres dues banderes, una d'espanyola a la dreta i una d'iraquiana a l'esquerra. La bandera que s'ha col·locat però, no era la de l'actual República d'Irak, sinó la del règim Baasista, que va dominar el país entre 1968 i 2003. Es tracta d'una insígnia amb tres franges horitzontals de colors negre, blanc i vermell i tres estrelles verdes al mig.



Aquesta bandera va ser modificada durant el règim de Saddam Hussein l'any 1991, que va afegir-hi la frase Allahu akbar (Déu és gran) entre les estrelles. Finalment, el país va abandonar aquesta bandera l'any 2004, coincidint amb la fi del govern baasista, amb l'objectiu d'eliminar els símbols que recordessin l'època dictatorial.



Allau de crítiques

dilluns, 28 de gener del 2019

Alfonso Guerra blanqueja la dictadura de Pinochet



MÓN - ESPANYA







'Entre la dictadura de Pinochet, horrible, i la de Maduro, horrible, hi ha una diferència: que en un l'economia no va caure i en l'altre ha caigut', ha assegurat 
















Per: Redacció 

28.01.2019  16:32





L’ex-vice-president del govern espanyol, Alfonso Guerra, ha tornat a ser notícia per unes declaracions polèmiques. Avui ha dit que algunes dictadures són ‘eficaces’ en el terreny econòmic, però que la de Veneçuela de Nicolás Maduro ‘no serveix per a res’. L’ha comparada amb la del dictador xilè, Augusto Pinochet. ‘Almenys a Xile l’economia no va caure’.












‘Entre la dictadura de Pinochet, horrible, i la de Maduro, horrible, hi ha una diferència: que en un l’economia no va caure i en l’altre ha caigut’, ha assegurat Guerra, qui ha afegit que Veneçuela travessa una situació de ‘ruïna‘. No obstant això, l’ex-mandatari socialista s’ha mostrat a favor que

dissabte, 26 de gener del 2019

[Àudio] Iñarritu avisa que “algú que treballa a l’Audiència Nacional serà notícia” per “estar involucrat en un fet força greu”




Dona la primícia a Catalunya Ràdio, en relació al seguit d'articles que ha publicat La República destapant jutges ultranacionalistes rere l’anonimat de la xarxa





 



Marina Bou Cabero|
















El senador d’EH Bildu, Jon Iñarritu, ha parlat al programa ‘Estat de Gràcia’ de Catalunya Ràdio sobre el seguit d’articles que ha publicat La República destapant jutges ultranacionalistes rere l’anonimat de la xarxa. En relació a això, Iñarritu ha deixat anar una primícia per avisar que  “algú que treballa a l’Audiència Nacional serà notícia” aquest mes de febrer per “estar involucrat en un fet força greu”.



Iñarritu s’ha declarat “defensor a ultrança de la llibertat d’expressió” però ha carregat contra “alguns funcionaris de l’Estat que pel càrrec que tenen -jutges, fiscals, policies…- han de mantenir un nivell de neutralitat, i quan parlen com a ciutadans (que poden tenir la seva opinió política) no fan ús de la seva llibertat d’expressió, sinó que usen l’amenaça, l’insult i la

Jutges ultranacionalistes rere l’anonimat (V): Carlos Antonio Vegas Ronda




Actualment excerceix a Barcelona i acumula centenars de tuits on desprèn profund odi contra els catalans, els Mossos i recopila perilloses declaracions masclistes








Redacció|







Carlos Antonio Vegas Ronda, jutge del Social número 1 a Barcelona








La República us anirà oferint per entregues alguns dels magistrats catalanofòbics i radicals que s’amaguen sota perfils falsos a les xarxes amb la col·laboració d’Anonymous Catalunya. Després de descobrir que @LaLupaJudicial és el jutge Francisco José Trujillo Calvo, que @LadyCrocs és la magistrada María Teresa Puchol Soriano, que @LaPeLo1 és Laura Peña Lozano i que @LuisaMarGG és la magistrada Luisa Maria Gómez Garrido, avui us parlarem d’un jutge absolutament desenfrenat a Twitter.



En aquesta cinquena entrega ens centrem en el perfil @EstadoCharnego i ja podem comprovar tota una declaració d’intencions amb el nickname. Ell és el jutge Carlos Antonio Vegas Ronda. El magistrat, després de 17 anys exercint d’advocat, i d’haver estat docent a la UAB, va accedir a la judicatura espanyola l’any 2010. Va exercir com a titular del Jutjat del Social número 1 de Benidorm (Alacant) i després jutge del Social número 2 de Terrassa. Actualment exerceix de magistrat del Social número 1 de Barcelona, la capital catalana. Ha estat membre, com tots els altres magistrats, de la ultranacionalista espanyola Asociación de Jueces Francisco de Vitoria.



   
La seva intenció és marxar de Catalunya i exercir a Madrid. Però malgrat les seves reiterades peticions, el CGPD li ha denegat la petició, fins i tot, especificant, que és

dijous, 24 de gener del 2019

Brussel·les obre expedient a l’estat espanyol per incomplir les normes europees en matèria de seguretat ferroviària



MÓN - ESPANYA







Veu deficiències en la forma en què l'estat analitza i investiga els accidents i incidents 

















24.01.2019  14:14





La Comissió Europea ha informat avui de l’obertura d’un expedient sancionador contra l’estat espanyol en considerar que els seus procediments de control de la seguretat ferroviària no compleixen els requisits que exigeix la normativa comunitària.



Brussel·les veu deficiències en la forma en què la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) analitza i investiga els accidents i incidents, segons ha informat la institució comunitària en un comunicat.



També veu problemes en les tècniques de supervisió per part de l’Agència Estatal de

El Suprem es nega a investigar les irregularitats de la cúpula judicial espanyola



MÓN - ESPANYA







La sala segona refusa dues querelles de l'sssociació Atenes contra el govern de Rajoy, el CGPJ i el TC 
















Per: Redacció 

24.01.2019  15:37





El Tribunal Suprem espanyol ha refusat les dues querelles del col·lectiu de juristes Atenes contra el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional  (TC) i contra el govern de Mariano Rajoy. Denunciaven la ‘prevaricació continuada’ de la cúpula judicial espanyola pels nomenaments de magistrats afins al PP i la ‘vulneració de drets fonamentals de participació política’ del govern Rajoy per haver impedit la investidura de Carles Puigdemont amb un recurs al TC.



La sala segona del Suprem, la mateixa que jutjarà els presos polítics, també ha resolt que l’associació Atenes pot haver comès ‘abús processal’ i ha obert una peça separada que pot acabar amb una sanció de sis mil euros al col·lectiu de juristes.



L’associació Atenes havia presentat dos recursos de súplica amb arguments jurídics que

L’ultranacionalisme espanyol calca el discurs de Donald Trump amb Veneçuela




Casado, Rivera i Abascal demanen reconèixer Juan Guaidó








Redacció

|







El president nord-americà Donald Trump









El president de l’Assemblea Nacional veneçolana i líder opositor Juan Guaidó va autoproclamar-se ahir “president interí” de Veneçuela durant una manifestació contra el president Nicolás Maduro. Una notícia a la qual han reaccionat dirigents polítics arreu del món, entre els quals Donald Trump, president dels Estats Units i primer líder mundial a reconèixer Guaidó.



“Els ciutadans de Veneçuela han patit durant molt de temps a mans del règim il·legítim de Maduro. Avui, he reconegut oficialment al president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaido, com a president interí de Veneçuela”, escrivia Trump a Twitter.



Un discurs que ha estat replicat per les veus de

dimarts, 15 de gener del 2019

Allau de retrets a Vox per haver-se finançat amb fons iranians



PARTIT ULTRA








El Nacional
Barcelona. Diumenge, 13 de gener de 2019



















El partit d'ultradreta Vox ha rebut una allau de crítiques per haver finançat la campanya electoral de l'any 2014 amb fons de l'exili iranià. Els partidaris del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran, un grup contrari al règim dels aiatol·làs, va enviar 146 donatius, per valor de 800.000 euros, a un compte de Vox per finançar la seva campanya per a les eleccions europees d'aquest grup espanyolista i ultradretà.



 Aquestes donacions haurien estat comunicades al Tribunal de Comptes, que no les va investigar. Vidal-Quadras, que va ser el candidat a aquelles eleccions i que no va sortir escollit, hauria afirmat que els donatius arribaven "de forma individual" i no a través de cap organització.



Aquesta notícia ha aixecat polseguera a les xarxes, que han carregat amb contundència contra el partit. L'advocat Gonzalo Boye s'hi ha pronunciat. "Espanyol i molt espanyol", ha indicat en una piulada.


















 El diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián s'ha adreçat al president de la formació, Santiago Abascal, per retreure-li una

divendres, 11 de gener del 2019

El govern espanyol reitera que no hi haurà gestos amb els presos pels pressupostos



GOVERN ESPANYOL







Nicolas Tomás | Carlota Serra
Foto: ACN
Madrid | Barcelona. Divendres, 11 de gener de 2019




















El govern espanyol ho aposta tot a les inversions per aconseguir el vot del PDeCAT i ERC als seus pressupostos. “Es compleix amb l’Estatut”, ha deixat clar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, aquest divendres en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ha aprovat els comptes públics. Aquestes inversions, ha insistit, són un “element suficientment atractiu” perquè hi votin a favor. Més enllà d'això, l'executiu de Sánchez ha reiterat que no hi haurà cap gest en l’àmbit judicial cap als presos polítics per a facilitar-ne la tramitació.



La portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ha insistit que la Moncloa “no entrarà per res en assumptes que corresponen al poder judicial exclusivament”. Així és com han actuat "fins ara", ha repetit. Ha subratllat que els pressupostos representen “millores per a la ciutadania, inversions i blindatge de l’Estat del benestar”.



En la mateixa línia, Montero ha llançat un missatge als partits independentistes: “Aquells que

dijous, 10 de gener del 2019

Demolidor reportatge de 'The New Yorker' sobre la pervivència de Franco a Espanya



FRANQUISME







Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 10 de gener de 2019
















La revista The New Yorker, la publicació cultural més important del món, ha publicat un contundent reportatge sobre la pervivència del franquisme a Espanya. "Les ferides obertes d'Espanya. Dècades després del règim de Franco, els ciutadans del país segueixen desenterrant els crims del passat", titula la revista. El missatge latent és que la transició del 78 no va canviar les pulsions internes espanyoles, ni va tancar les carpetes pendents. Queda evident que Espanya és en aquest sentit una excepció a Europa.



The New Yorker no amaga que a Espanya no hi va haver ruptura amb el franquisme sinó més aviat por. "L'esperança de restaurar la memòria històrica és en molts sentits una resposta a l'apropiació del passat per part del règim franquista. Durant dècades després de la Guerra Civil, es va ensenyar als nens que el cop del 1936 estava justificat; més tard va guanyar la idea que les dues parts eren igualment responsables de les atrocitats de la guerra (el conflicte va costar 500.000 vides). Fins i tot avui dia el còmput històric és vist sovint com una qüestió indesitjable, que

dimecres, 9 de gener del 2019

El missatge viral contra Vox: "Calli i deixi treballar els immigrants"




Un treballador del camp a Andalusia denuncia la xenofòbia del partit d'extrema dreta








Redacció



Un treballador del camp a Andalusia denuncia la xenofòbia del partit d'extrema dreta




Es diu Serigne Mamadou, treballa al camp, a Andalusia, i ha llançat un contundent missatge contra Vox en un vídeo que s'ha fet viral. Des del camp mateix, denuncia la xenofòbia de la formació, a la qual acusa d'incitar al racisme. El vídeo el va penjar al seu Facebook i ha tingut molt ressò amb la pàgina del col·lectiu Spanish Revolution, nascut a partir del moviment del 15-M.













Aquest treballador d'origen senegalès defensa que els africans que han fet com ell han

dilluns, 17 de desembre del 2018

L’extrema dreta parapolicíaca de la transició, embrió del terrorisme d’estat



ESPANYA - CULTURA - JOC DE MIRALLS







Carlos García Juliá, un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el 1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició








Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá.









16.12.2018  21:50





Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel Rodríguez Leal.



El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya, i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz Nájera.



Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va desaparèixer després d’haver complert quinze anys.



Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de condemna.



El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.



Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film

La marina britànica intercepta un vaixell espanyol que seguia un submarí nuclear a Gibraltar



MÓN - ESPANYA







No és la primera vegada que l'HMS Talent es converteix en el centre d'una polèmica diplomàtica entre Madrid i Londres 
















Per: Redacció 

17.12.2018  12:18





Creix la tensió entre la Gran Bretanya i l’estat espanyol a Gibraltar. La marina britànica va interceptar divendres passat un vaixell espanyol que seguia el submarí nuclear HMS Talent quan sortia del port gibraltareny en una missió secreta, segons que explica The Sun.



No és la primera vegada que l’HMS Talent es converteix en el centre d’una polèmica diplomàtica entre Madrid i Londres. A principis d’any, la Royal Navy va disparar un tret d’avís quan una embarcació dels guardacostes espanyols es va apropar massa al submergible.



Els vaixells de la marina britànica han d’actuar habitualment contra embarcacions espanyoles que entren il·legalment a les aigües gibraltarenyes.



El 4 de desembre, per exemple,  la corbeta de guerra Infanta Elena de la flota espanyola ho va fer tot fent sonar l’himne espanyol.








Enllaç notícia :



 

Diari suís 'Le Temps': "Espanya no guanyarà el judici dels presos catalans"



PRESOS POLÍTICS







Alba Solé
Foto: Wikimedia - Daniel Schwen
Barcelona. Diumenge, 16 de desembre de 2018




















"Catalunya, el procés que Espanya no pot guanyar". Aquest és el títol de l'editorial d'aquest diumenge de Le Temps, el principal diari suís de llengua francesa.



El rotatiu comença explicant la celebració dels 40 anys de la Constitució espanyola; una festa que "està envoltada d'una forta olor de podrit", apunta Le Temps. "Desapareguda durant quatre dècades, torna l'extrema dreta, alimentada per una crisi a Catalunya que està lluny d'arreglar-se", explica Le Temps al mateix temps que augura que a Espanya "li esperen unes setmanes i mesos delicats" pel procés judicial contra les autoritats independentistes.














El diari de Suïssa atribueix la victòria de Vox a les eleccions andaluses a "una nostàlgia de la dictadura del general Franco" i al "deteriorament de la crisi de la independència catalana"; culpa, segons Le Temps, de la

dimecres, 12 de desembre del 2018

L'última de Borrell: confon l'operatiu policial a Mallorca amb Veneçuela



CONFUSIÓ







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 12 de desembre de 2018
















El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, ha tornat a fer unes declaracions polèmiques. En aquest últim cas, el ministre ha comparat irònicament l'operatiu policial fet aquest dimarts a Mallorca, on es van requisar ordinadors i mòbils de periodistes del Diari de Mallorca i l'agència Europa Press, amb Veneçuela.



Ho ha dit responent aquest dimecres una pregunta feta durant un col·loqui al 'Foro ABC'. "No tinc ni la menor idea de què va passar ahir a Palma. Pensava que havia passat a Veneçuela, ho sento, no puc opinar sobre una cosa que desconec", ha dit concretament.



La pregunta era, textualment, si "considerava que, en un país modern i democràtic de la UE pogués entrar la Policia en una redacció requisant mòbils i ordinadors, violant el secret professional". La moderadora del debat li ha aclarit que la pregunta es referia als fets ocorreguts a Mallorca aquest dimarts.








Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/borrell-confon-operatiu-policial-mallorca-venecuela_334269_102.html 


dimarts, 11 de desembre del 2018

La policia espanyola requisa documentació a la seu d’Europa Press Balears per una filtració periodística



CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ







La periodista s'ha acollit al seu dret professional a no revelar les fonts, però els agents s'han emportat el seu telèfon mòbil personal, dos ordinadors de l'empresa i diversos documents en paper 
















Per: Redacció 

11.12.2018  16:51





Agents de lapolicia espanyol s’han personat a la delegació balear de l’agència de notícies Europa Press per a requisar documentació i equips corporatius i personals, en el marc d’una investigació dins del cas Cursach, amb l’objectiu de determinar l’origen d’una filtració periodística que va avançar en primícia Europa Press Balears.



Tres agents i una secretària judicial han lliurat a la redacció l’ordre de registre i han exigit a la periodista que cobreix informació relacionada amb el cas Cursach que lliurés qualsevol documentació sobre la macrocaus.



La redactora s’ha acollit al seu dret professional a no revelar les fonts i els agents li han denegat la possibilitat de contactar amb els serveis jurídics de l’empresa. Per això,

divendres, 7 de desembre del 2018

'Brussels Times' avisa: possible crisi diplomàtica amb Espanya per les vagues de fam



MINISTERI D'EXTERIORS







Lluís Bou
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 7 de desembre de 2018




















El diari The Brussels Times, mitjà belga en anglès, ha advertit del risc d'una nova crisi diplomàtica entre Bèlgica i Espanya per les vagues de fam que fan Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull.



"Madrid s'ha irritat amb els tuits que ha fet el nou ministre de Defensa belga, Sander Loones (N-VA), sobre la qüestió catalana [sobre les vagues de fam dels presos polítics catalans] i això es pot convertir en un incident diplomàtic", ha indicat.














El diari recorda que el ministre ha afirmat que els presos es veuen obligats a fer vaga de fam perquè el Tribunal Constitucional no

dimecres, 5 de desembre del 2018

El parlament d'Islàndia debatrà una condemna a Espanya pels presos i exiliats de l'1-O



PRESOS POLÍTICS







Antoni Maria Piqué
Foto: @Althingi
Barcelona. Dimarts, 4 de desembre de 2018
















El parlament islandès (Alþingi) debatrà una proposta de resolució que condemna “la resposta del govern d'Espanya al referèndum d'independència de Catalunya, incloses les detencions de polítics catalans”. L’han presentada els sis diputats del Partit Pirata. “Aquesta resolució”, diu la proposta, “no dona suport a la causa de la independència de Catalunya, sinó que és un recordatori seriós al govern espanyol que tothom té dret a servir als seus votants sense arriscar-se per això a perdre la seva llibertat”.



El text de la proposta recorda que “des que va tenir lloc el referèndum, [l’Estat espanyol] ha emès ordres de detenció contra nombrosos polítics a Catalunya i almenys nou d'ells s’han estat mesos a la presó sense acusació formada. Entre ells s’hi troba l'expresidenta del Parlament. Altres són a l'exili i en perill de ser detinguts si tornen a casa seva”.



També resum el trajecte del referèndum entre la seva convocatòria pel Parlament el 6 de setembre del 2017, la seva celebració l’1 d’octubre i la seva anul·lació el 8 de novembre “amb l’argument que

dimarts, 4 de desembre del 2018

VÍDEO: Un vaixell de guerra espanyol entra en aigües de Gibraltar provocant amb l’himne a tot volum



MÓN - ESPANYA







Aquest incident arriba després de l'estira-i-arronsa mantingut entre Espanya i el Regne Unit, abans que els 27 estats membres de UE es posessin d'acord en el text que formalitzarà el Brexit 
















Per: Redacció 

04.12.2018  17:26





La corbeta de guerra Infanta Elena de la flota espanyola ha entrat avui en aigües territorials de Gibraltar i pertanyents al Regne Unit, fent sonar l’himne espanyol. Aquest incident arriba després de l’estira-i-arronsa mantingut entre Espanya i el Regne Unit, abans que els 27 estats membres de UE es posessin d’acord en el text que formalitzarà el Brexit. Alguns socis europeus estaven ‘irritats’ i ‘enfadats’ amb les demandes d’última hora del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre Gibraltar.













Enllaç notícia :



 

Més de setanta entitats catalanes i de tot l’estat es manifestaran davant del Suprem contra la justícia espanyola



MÓN - ESPANYA







Han convocat una concentració el 15 de desembre contra la politització de l'alta magistratura, la persecució de la dissidència i la vulneració dels drets humans
















Per: Redacció 

04.12.2018  15:02





Més de setamta entitats socials, sindicals i polítiques catalanes i de la resta de l’estat espanyol es manifestaran el dissabte 15 de desembre davant la seu del Tribunal Suprem espanyol, a Madrid, per protestar contra la justícia espanyola. Amb el lema ‘No hi ha justícia’, es vol denunciar la politització de l’alta magistratura, la persecució de la dissidència i la vulneració dels drets humans, entre altres crítiques al funcionament judicial en casos com el procés sobiranista, els de llibertat d’expressió, delictes d’odi, violència masclista, corrupció política o els abusos dels bancs.



En el manifest de convocatòria de la manifestació, es recorden casos judicials escandalosos com els del Prestige, la Manada, el Castor, Nóos o Altsasu, i les condemnes contra els rapers Valtònyc i Pablo Hásel, el cas dels nadons robats, les crítiques a la llei mordassa o la llei de partits, les multes a sindicalistes per fer piquets de vaga o la falta d’investigació dels crims del franquisme i d’ultradreta, a més de les sentències del Tribunal d’Estrasburg contra la justícia espanyola.





En referència directa al procés sobiranista català, es critica la investigació de desenes de batlles, l’empresonament preventiu de diversos líders independentistes i les ‘ingerències greus en el funcionament’ del parlament i consistoris. També hi ha crítiques a les