El parlament d'Islàndia debatrà una condemna a Espanya pels presos i exiliats de l'1-O

PRESOS POLÍTICS







Antoni Maria Piqué
Foto: @Althingi
Barcelona. Dimarts, 4 de desembre de 2018

El parlament islandès (Alþingi) debatrà una proposta de resolució que condemna “la resposta del govern d'Espanya al referèndum d'independència de Catalunya, incloses les detencions de polítics catalans”. L’han presentada els sis diputats del Partit Pirata. “Aquesta resolució”, diu la proposta, “no dona suport a la causa de la independència de Catalunya, sinó que és un recordatori seriós al govern espanyol que tothom té dret a servir als seus votants sense arriscar-se per això a perdre la seva llibertat”.



El text de la proposta recorda que “des que va tenir lloc el referèndum, [l’Estat espanyol] ha emès ordres de detenció contra nombrosos polítics a Catalunya i almenys nou d'ells s’han estat mesos a la presó sense acusació formada. Entre ells s’hi troba l'expresidenta del Parlament. Altres són a l'exili i en perill de ser detinguts si tornen a casa seva”.



També resum el trajecte del referèndum entre la seva convocatòria pel Parlament el 6 de setembre del 2017, la seva celebració l’1 d’octubre i la seva anul·lació el 8 de novembre “amb l’argument que
violava la constitució”, recorda la proposta, que reprodueix la pregunta del referèndum i el seu resultat: 92,01% dels votants pel sí.



Una de les signants de la proposta, l'advocada i periodista Þórhildur Sunna Ævarsdóttir, és la presidenta de la comitè Jurídic i dels Drets Humans del Consell d'Europa. La mesa de l’Alþingi encara no ha decidit quan es debatrà aquesta proposta.

Iniciativa del Partit Pirata

 

Signen la proposta els sis diputats del Partit Pirata (Píratapartýið): Álfheiður Eymarsdóttir, Levi Bjorn Gunnarsson, Halldora Mogensen, Helgi Hrafn Gunnarsson, Jon Thor Olafsson, Þórhildur Sunna Ævarsdóttir. Els pirates van obtenir el 9,2% dels vots a les legislatives del 2017 i sis dels 63 escons de l’Alþingi, on són a l’oposició. Són part de la coalició de govern a l’ajuntament de Reykjavík, la capital, on hi viuen la meitat dels 350.000 habitants del país. Islàndia, que no és membre de la Unió Europea, va tenir gran protagonisme en les independències dels països bàltics i de l'ex-Iugoslàvia.



Els pirates van aparèixer el 2012 arran de la recessió econòmica i van agafar molta força.



A les eleccions dels 2016 van ser el tercer partit més votat. Pot definir-se’l com un partit entre llibertari i social liberal, especialitzat en drets civils (van aconseguir derogar la llei de la blasfèmia el 2015), la democràcia directa i el govern obert (democràcia digital), el dret a l’autodeterminació, la llibertat d'informació i d'expressió, i la lluita contra la corrupció.








Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/parlament-islandia-condemna-espanya-presos-politics-exiliats-referendum_331674_102.html