La declaració de
Marcos Benavent a la Guàrdia Civil permet de construir un croquis de
quin era el procediment per aconseguir comissions il·legals.
Marcos Benavent, a la sortida d'una declaració a la Ciutat de la Justícia de València
Amb l’aixecament del secret de sumari de cas Imelsa
que s’ha conegut avui es pot construir un croquis de com funcionava la
corrupció dins de l’empresa pública que dóna nom a la investigació.
Sobretot, gràcies a Marcos Benavent, ex-gerent d’Imelsa.
En una declaració davant la Guàrdia Civil prestada al juny del 2015,
s’autoconfessava com el recaptador de la trama. Ell era l’encarregat de
parlar amb empresaris als quals demanava diners un cop es decidien les
adjudicacions públiques.
Seguidament, aquests diners els lliurava a l’ex-president de la Diputació Alfonso Rus, al seu ex-cap de Gabinet,
El túnel transfronterer de l'AVE, a vista d'ocell. Foto: Europa Press
El túnel transfronterer que connecta Espanya i França per AVE quedarà en
mans dels estats espanyols i francès, tenint en compte que TP Ferro, l'empresa privada que ho gestiona,
participada per ACS i Eiffage, no ha superat el concurs de creditors i
anirà a la liquidació en no aconseguir acord amb els bancs per
reestructurar el seu deute de 557 milions d'euros.
Així ho han anunciat aquest dijous les dues constructores després de
constatar el rebuig de la banca al pla de rescat que van proposar per a
la infraestructura durant la junta de creditors celebrada a primera hora
del matí.
En no aconseguir el suport dels bancs, el Jutjat Mercantil de Girona
declararà la liquidació de la
L'empresa pública respon al Govern que els acords d'inversió amb el Ministeri pel servei de Rodalies no són vinculants
El conseller de Territori afirma que el gestor d'infraestructures
ferroviàries està ''fora de control'' al ''desautoritzar'' els pactes
polítics que es van signar amb la ministra Ana Pastor
Un comboi de línia R1 de Rodalies sortint de l'estació de Sant Adrià de Besòs. Foto: Adrià Costa
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, està ''tip'' de
fer rodes de premsa per denunciar el mal servei de Rodalies i encara més
després de la resposta que ha rebut d'Adif al requeriment previ administratiu per demanar explicacions
per no executar el pla d'inversions de 306 milions compromès el 2013
amb Foment i del qual només s'ha executat el 4,1%. Rull ha assegurat
que, en la seva resposta, Adif assegura que els acords polítics del
Ministeri de Foment no els vincula administrativament en l'execució de
les seves inversions. Rull ha qualificat ''d'escandalosa'' la resposta
d'Adif que ''desautoritza'' els acords anunciats per la ministra Ana
Pastor. El conseller ha assegurat que ''Adif està fora control''.
El conseller ha assegurat que si hi havia algun dubte per part del
Govern a optar per la via judicial per
L'aerolínia de baix cost Norwegian volarà de Barcelona a San
Francisco, Los Angeles, Miami i Nova York a partir de l'estiu, i obrirà
base a l'aeroport del Prat.
JÚLIA MANRESA El Prat de Llobregat
Cap altre aeroport espanyol té vol directe amb San Francisco actualment. / GETTY
L'estiu que ara acaba haurà estat l'últim en què caldrà
fer escala a aeroports com els de Heathrow o Amsterdam per arribar a la
Costa Oest dels Estats Units des de Barcelona. L'aerolínia escandinava
de baix cost Norwegian Airlines ha complert la seva promesa i ha anunciat l'obertura de quatre noves rutes amb els Estats Units, dues de les quals a la Costa Oest,
a partir del 5 de juny de l'any que ve. De fet, l'aerolínia noruega
ha superat les expectatives generades ara fa un any en anunciar no només
quatre rutes sinó la instal·lació d'una base de llarg radi des de l'aeroport de Barcelona que començarà per oferir vols a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami.
Però els plans són anar a més. El conseller delegat, Bjorn Kjos,
ha explicat a l'ARA que aquesta base serà la plataforma per oferir
altres connexions directes de llarg abast, com ara el Carib, l'Amèrica Llatina o l'Àsia.
L’ex-secretari d’Estat d’Economia i des de fa dos anys director executiu
del Fons Monetari Internacional (FMI), Fernando Jiménez Latorre,
substituïrà a José Manuel Soria com a representant de l’estat espanyol
al Banc Mundial.
Avui a les 12 de la nit acabava el termini per
presentar un candidat alternatiu.
Abans del novembre s’impulsarà la llei general tributària per definir els tributs d’una eventual república.
NÚRIA ORRIOLS Barcelona
El vicepresident, Oriol Junqueras, amb de la directora de l’ATC, Teresa
Ribas, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. / C. CALDERER
Una de les potes clau de la transició cap a la
independència és la Hisenda pròpia. Ara per ara, la conselleria del
vicepresident, Oriol Junqueras, es dedica a desenvolupar totes les
competències autonòmiques que fins ara no s’havien desplegat -altres
comunitats autònomes tenen agències tributàries amb més múscul- però
també treballa de cara a una eventual desconnexió amb Espanya. Segons
fonts del departament, el Govern prepara el marc legislatiu de què
hauria de disposar el sistema tributari d’una República Catalana i abans
d’acabar l’any -segons avancen les mateixes fonts a l’ARA- s’impulsarà
la llei general tributària. El seu objectiu és definir el sistema
d’impostos en una Catalunya independent (l’IRPF, l’IVA, l’impost de
societats o els tributs que es decideixin establir) i els seus tipus. El
més probable, segons fonts consultades, és que tiri endavant abans del
novembre en el marc de la ponència conjunta sobre Hisenda pròpia de
Junts pel Sí i la CUP al Parlament.
Aquesta nova
legislació se suma a la proposició de llei que van registrar els
anticapitalistes i la coalició entre CDC, ERC i independents a principis
de juliol sobre el Codi Tributari de Catalunya, que inclou els llibres
primer, segon i tercer en relació a l’administració dels organismes
tributaris. A diferència d’aquesta primera proposició de llei, que
encara se cenyeix al marc autonòmic, la llei general tributària ja
formaria part de
El president de la patronal CEOE assegura que unes terceres eleccions són "l'única solució" a la escenari polític espanyol.
EUROPA PRESS Madrid
Rosell ha plantejat que els parlamentaris tinguin vot secret / ACN
El president de la CEOE, Juan Rosell,
creu que en aquest moment "l'única solució" al bloqueig polític "és
tornar a passar per les urnes" i ha dit que en el futur podrien
buscar-se solucions com " la votació secreta dels diputats, perquè així ningú sigui presoner del que diuen els partits polítics".
En una entrevista a la COPE, el president de la patronal ha advertit
que
Ho ha declarat
Higini Cierco, un dels màxims accionistes de la Banca Privada d'Andorra i
la primera persona que va reconèixer 'amenaces i extorsions' de
l'ambaixada espanyola.
Un dels dos màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra, Higini
Cierco, va declarar davant la batlle que el conseller delegat del banc,
Joan Pau Miquel, no havia denunciat les suposades amenaces i coaccions
de comandaments espanyols per obligar-los a filtrar informació bancària
sobre Pujol, Mas o Junqueras per por que se l’acusés d’haver revelat
secrets professionals. Segons que va explicar, per al conseller delegat
de la el fet de confessar determinats secrets era ‘un crim d’estat’.
Les gravacions difoses de la declaració de Cierco
davant la justícia andorrana estaven marcades per la por del màxim
accionista de denunciar la presumpta extorsió a la seva família o als
negocis que té a
El pla d'ajust també inclou l'acceptació de la llei d'unitat de mercat.
D.S.U. Madrid
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha pilotat els canvis en
l’impost que han fet que la recaptació no remunti. / PABLO BLÁZQUEZ
DOMÍNGUEZ / GETTY
La condicionalitat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro,
imposa a Catalunya per cobrar els diners del Fons de Liquiditat
Autonòmic (FLA) s'endureix. El pla d'ajust que l'executiu espanyol ha
aprovat a Catalunya a canvi d'aquests diners inclou, per primer cop, l'obligació d'ampliar els horaris comercials, segons avança aquest divendres 'El País', i tal com figura al resum d'aquest document elaborat pel ministeri.
En concret, la Generalitat s'ha compromès amb Hisenda a dur a terme una
"flexibilització d'horaris comercials" que incorpori un " augment dels festius d'obertura
i d'hores setmanals d'obertura per a tots els establiments". D'aquesta
manera, el govern espanyol aprofita la força que li dóna el control de
la caixa per imposar a l'executiu català la seva recepta liberalitzadora
en la regulació comercial, punt que havia provocat confrontació entre
tots dos governs.
A més, en el mateix document figura el compromís de la Generalitat d' acceptar la llei d'unitat de mercat espanyola,
que possibilita l'exercici d'empreses autoritzades a altres comunitats
autònomes a Catalunya. Aquesta normativa també havia estat motiu de
disputa entre els dos executius, perquè la Generalitat considerava que
li arrabassava competències en la regulació de determinades activitats.
I les pressions podrien haver començat a sorgir efecte, perquè el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va afirmar recentment que el Govern treballa perquè la nova llei de comerç de Catalunya comenci a tramitar-se al Parlament abans d’acabar l’any, i
va indicar que negociarà amb el sector el nombre màxim d’hores
d’obertura a la setmana. Baiget va deixar la porta oberta a una
ampliació de les actuals 72 hores setmanals d’obertura màximes fins a les 78.
Fonts de la conselleria neguen al rotatiu de Prisa que la mesura tingui
res a veure amb el FLA. De fet, aquest canvi es quedaria a mig camí del
que demana Hisenda, que també vol que les persianes de les botigues
catalanes estiguin obertes més dies festius a l'any, i no només més hores al dia.
El vice-president
del govern avisa la CUP que la qüestió de confiança s'haurà de lligar
d'una manera o una altra als comptes del 2017.
La setmana que ve es reprenen les reunions del consell de govern, tot
just abans que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es
trobi amb els representants de la CUP per parlar de la qüestió de
confiança. Serà una setmana intensa, segons que ha dit en una entrevista
a TV3 el vice-president de l’executiu, Oriol Junqueras.
Una de les
qüestions que segur que formaran part d’aquests contactes serà el
referèndum unilateral d’independència (RUI) i el dirigent republicà ha
confirmat allò que va dir fa uns quants dies el
Víctor Costa
Barcelona. Divendres, 19 d'agost de 2016
La nova Caixa Catalana,
la primera entitat financera obertament independentista, ja està a punt
d'enlairar-se. Es tracta d'una cooperativa de crèdit i treball sorgida
des de baix, de "la iniciativa ciutadana i popular" i sense comptar amb
"cap grup de poder, mediàtic, empresarial, polític o de cap mena" pretén
fer reviure l'esperit de la caixa d'estalvis popular (la del
boca-orella) o com a ells mateixos els agrada autodefinir-se: una
"autèntica entitat financera amb vocació social i inclusiva, governada
pels mateixos clients i treballadors".
Després de pràcticament dos anys perfilant el projecte de la nova
Caixa Catalana, el seu fundador i antic autònom de Caixa Catalunya,
Caixa d'Estalvis de Tarragona i la Caixa, Joan Olivé està ultimant els darrers detalls del full de ruta
de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Sccl, que comptarà
inicialment amb un capital social de 3.000 euros. De moment, ja hi ha
data per l'assamblea fundacional que
tindrà lloc el pròxim 3 de setembre a la Facultat d'Economia i Empresa
de la Universitat de Barcelona (UB). Allà s'espera que s'aprovin els
estatuts interns, es nombri el consell rector que estarà presidit pel
mateix Olivé i es posin a debat les pròximes passes.
L’Estat va destinar 3,4 milions dels impostos pagats pels catalans a l’alt tribunal, i 1.306,4 a l’exèrcit.
ROGER TUGAS Barcelona
Catalunya gasta més finançant el TC que en ambaixades
L’economista i director de la Fundació d’Estudis
d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, sovint defensa que el
càlcul del que va batejar com a “sistema de comptes públics
territorialitzats”, una alternativa a les balances fiscals que elabora
la Generalitat seguint els dos mètodes avalats internacionalment, aporta
com a gran novetat la possibilitat d’identificar a què es destinen els
recursos que aporten els ciutadans de cada comunitat, més enllà de saber
en termes genèrics el seu saldo fiscal respecte de l’Estat.
D’aquesta
manera, a més de permetre conèixer aquesta setmana que -sempre segons
els càlculs de l’economista de confiança de Montoro, que segueix només
el mètode de càrrega-benefici i ignora el de flux monetari- Catalunya va
patir el 2013 un dèficit fiscal de 7.189 milions -986 milions més que
l’any anterior-, els comptes avalats per l’executiu central detallen com
es gasten o de quina manera beneficien als catalans els euros que,
segons aquest model, paguen i que sí que tenen un retorn.
Els apartats dels annexos de l’informe de De la Fuente presenten
desenes i desenes de taules, amb un gran nivell de concreció, que
permeten identificar quants euros senzillament retornen en forma de
prestacions socials, transferències o infraestructures. Altres teòrics
beneficis per als catalans i els de les seves empreses, però, són més
qüestionables o, com a mínim, menys directes. Així, per exemple, el 2013
el cost de l’administració central de l’Estat -concentrada a Madrid- va
suposar 973,7 milions per als catalans, mentre que 1.306,4 milions més
van destinar-se al ministeri de Defensa i a l’exèrcit, i 424 milions a
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat que a Catalunya tenen
gairebé totes les competències traspassades als Mossos. Són quantitats
que no computen com a dèficit fiscal, ja que, segons De la Fuente,
beneficien els ciutadans de Catalunya.
Administració central
El TC, la Casa del Rei, l’acció exterior, les Corts espanyoles...
Els grups independentistes fan "el primer pas cap a la futura Hisenda
catalana" en una setmana marcada pel xoc amb el Tribunal Constitucional.
GERARD PRUNA Barcelona
JxSí i la CUP han registrat al Parlament la segona llei de ruptura / P.MATEOS / ACN
El final de curs al Parlament continua marcat per
l'acceleració del procés sobiranista. Si dimecres el ple desobeïa
obertament el Tribunal Constitucional i admetia a tràmit la primera de les lleis de ruptura –la de l'Agència Catalana de Protecció Social–, aquest divendres JxSí i la CUP han tancat la ponència conjunta de la futura llei de l'administració tributària catalana.
La diputada de JxSí Maria Senserrich
ha celebrat que amb el text –que els dos grups volen que el ple admeti a
tràmit quan s'obri el curs polític al setembre– es faci "el primer pas del que ha de ser la
Sáenz de Santamaría ven com una concessió actualitzar una partida de deute.
MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid
Sáenz de Santamaría i Junqueres l'abril passat a la Moncloa. La reunió
d'aquesta tarda ha estat discreta, sense càmeres ni roda de premsa
posterior. / F. MELCION
Acord entre l'Estat i la Generalitat per donar cert
oxigen a les finances catalanes. El consell de ministres autoritzarà a
partir de demà al Govern endeutar-se a curt termini més de 680 milions
d'euros. És un dels resultats de la reunió discreta aquesta tarda a
Madrid entre el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i
la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de
Santamaría.
La Comissió Europea presentarà la setmana vinent la proposta exacta de multa al govern espanyol
per la seva desviació del dèficit, però ha decidit, a petició del
Parlament Europeu, deixar per a després de les vacances d'estiu la
decisió de congelar una part dels seus fons europeus.
D'acord amb la llei, la CE ha de presentar la multa a Espanya com a molt
tard el dia 27 de juliol. La sanció, que pot ser de zero euros o d'una
quantitat simbòlica, haurà d'anar acompanyada d'un nou marge per complir
amb el dèficit, que Brussel·les estudia que sigui de fins a dos anys
després de les
Segons la liquidació del model de finançament del 2014, Catalunya va
retrocedir set posicions després d'aplicar el sistema vigent.
per
ACN20 de Juliol 2016 a les 15.06 h
Catalunya va ser el 2014 la tercera comunitat autònoma que més
va aportar en recursos tributaris al sistema de finançament, però la
desena en recursos per càpita rebuts un cop aplicat el model de
finançament. Així ho recull una nota del Departament d'Economia i
Hisenda que fa referència a dades facilitades pel Ministeri d'Hisenda.
Concretament, Catalunya va aportar un 17,6% més que la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú i va rebre de l'Estat un 2% menys.
En recursos aportats, Catalunya es va situar per darrere de Madrid i
Balears i, un cop aplicat el sistema de finançament vigent, va
retrocedir fins a la
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que s'apliqui una retroactivitat "limitada en el temps".
Ciutadans protesten per aquestes clàusules
|
E.P
per
Agències / Redacció13 de Juliol 2016 a les 10.39 h
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimecres que la banca espanyola no torni totes les clàusules terra.
D'aquesta manera, la justícia europea considera que s'apliqui una
retroactivitat "limitada en el temps" en el càlcul de les quantitats que
els bancs hauran de tornar als afectats, unes pràctiques declarades
abusives pel Tribunal Suprem el maig del 2013.
Les opinions de l'advocat general no són vinculants pel Tribunal europeu,
que dictarà sentència sobre
La Comissió Europea ha dictaminat que Espanya no ha pres les mesures
efectives per reduir el dèficit i ha iniciat el procés per multar-la. El
dèficit públic de l'Estat va assolir l'any passat el 5% del PIB (sense
comptar amb les ajudes al sistema financer), malgrat el compromís
adquirit amb l'executiu comunitari de reduir-lo fins al 4,2%. El procés
que s'ha engegat aquest dijous podria acabar amb una sanció de 2.200
milions d'euros, a mitjan agost, i amb una suspensió dels fons
estructurals a partir del gener de 2017.
Brussel·les critica que, des del 2014, el govern de Mariano Rajoy va fer
un "esforç fiscal molt més baix del recomanat" i assenyala que l'any
següent la rebaixa de l'IRPF i les desviacions en despesa "van
empitjorar el