L’ex-ministre d’Afers Estrangers José Manuel García–Margallo
ha amenaçat avui que l’estat espanyol no es retirarà ‘pacíficament’ del
Principat. ‘No lliurarà les claus de les dependències i arriarà la
bandera’, ha afirmat a El matí de Catalunya Ràdio. L’ex-ministre ha dit
que està a favor de les acusacions per rebel·lió contra el govern de
Puigdemont i la presidenta Forcadell.
Segons ell, la via unilateral per
aconseguir la independència comporta ‘necessàriament’ violència.
El conseller Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira,
es van trobar a Suïssa a començament d’octubre. Puig era de visita al
país en el marc de la desena trobada de comunitats catalanes a
l’exterior.
El conseller ha publicat avui una fotografia de la trobada, quan fa
set mesos que la dirigent d’ERC és a l’exili. ‘Set mesos d’exili dolgut
però conscients que cada dia podem fer més per les nostres companyes i
companys a la presó’, ha escrit.
Un any després, l'independentisme no afluixa i ha tornat a sortir al carrer, aquest cop, per exigir la llibertat dels Jordis. En l'aniversari de l'empresonament del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'exlíder de l'ANC i actualment president del grup de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez,
milers de persones s'han concentrat a la plaça de Catalunya per
denunciar la presó provisional que pateixen i exigir que siguin
alliberats.
L'acte, organitzat per l'ANC i Òmnium, ha volgut ser reivindicatiu però també emotiu. Així, ha comptat amb un recull de frases dels Jordis, amb la interpretació del tema No ens fareu callar de Marcel Pic i amb connexions amb les tres presons catalanes on hi ha líders sobiranistes empresonats i on també hi havia concentracions. El moment en què s'ha connectat amb el centre penitenciari de Lledoners ha estat un dels més emotius, amb l'enlairament de 365 fanalets en representació dels dies que fa que els Jordis estan empresonats.
També s'han celebrat concentracions a les places de pobles i ciutats d'arreu de Catalunya.
L’ANC de les Terres de l’Ebre va donar escalf a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, amb un acte divendres a
l’exterior del Centre Penitenciari de Mas d’Enric, a El Catllar.
Entre
els molts discursos que s’hi van fer va destacar el de Jordi Romeva,
membre de la sectorial de l’ANC Jubilats per la Independència.
Romeva,
que també és el pare de Raül Romeva, va fer un dur discurs on va
carregar contra els partits independentistes. Podeu veure l’acte
complert fent clic ací (al minut 1:01:03 hi ha el discurs de Jordi Romeva, i al 1:01:03 el de Manel Alves). També podeu escolteu-lo ací mateix:
‘Senyores diputades i senyors diputats: com podeu fer vida normal
mentre els vostres companys i
El Tribunal Constitucional espanyol
(TC) ha admès a tràmit per unanimitat el recurs presentat pel
vice-president Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva contra la seva
suspensió de càrrec públic.
El jutge instructor del Tribunal Suprem
espanyol Pablo Llarena i la Sala d’apel·lacions van acordar i confirmar
la suspensió després de processar-los pel delicte de rebel·lió.
El TC diu en la seva providència que en aquest cas s’aprecia que ‘hi
ha una especial transcendència constitucional perquè el recurs planteja
un problema o afecta un vessant d’un dret fonamental sobre el qual no hi
ha doctrina d’aquest tribunal’.
Carlota Camps
Barcelona. Dimecres, 26 de setembre de 2018
Després de mesos d'incertesa, JxCat i ERC han trobat una fórmula per superar l'escull sobre la suspensió de diputats imposada pel jutge del Suprem Pablo Llarena. L’acord
fet públic aquest dimecres proposa votar sobre si el ple considera
suspesos els diputats processats i ofereix als diputats afectats que
"designin" els seus "drets parlamentaris" en un company de grup
parlamentari mentre el TS no resol els recursos contra el seu
processament.
Així, el primer punt proposa "acordar la suspensió de drets i deures"
dels diputats encausats, on els independentistes votaran 'no', i un
segon punt on es proposa "acordar que mentre duri la situació jurídica
actual i no es resolguin els
Alba Solé / Carlota Camps Foto: Robert Southon
Barcelona. Dimecres, 26 de setembre de 2018
Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquest dimecres al matí els acampats de plaça Sant Jaume. Els concentrats estaven instal·lats a la plaça des de l'11 de setembre i hi eren per exigir al Govern que implementi la República.
Els agents han demanat als assistents que retiressin les tendes, i poc
després han arribat els antiavalots, han encerclat el campament i
han començat a recollir el material dels concentrats.
Els participants de l'acampada han observat el desallotjament des de
fora i mentre els Mossos netejaven la plaça ells han cridat consignes
com "fora les forces d'ocupació" o bé "independència".
També han cridat
proclames com "llibertat presos polítics" i han demanat al president
Quim Torra, que aquest matí tenia una reunió al Palau de la Generalitat,
que sortís de l'edifici.
Demba Kouma, natural de Mali, conegut com ‘el Diamant dels Lledoners’, comparteix mòdul amb els presos polítics. Ara, després de vuit anys i vuit mesos de presó, ha aconseguit un permís de 48 hores i ha explicat la seva història. Diumenge, després d’haver escoltat la cantada pels presos durant cada cap de setmana, hi va participar per primera vegada.
Durant l’internament, Kouma havia brandat una samarreta groga de la seva cel·la estant mentre sentia els músics. Però diumenge va poder cantar pels seus amics: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull i Josep Rull. A part la veu, Kouma també va aportar un petit testimoni sobre els presos, una samarreta signada amb el missatge: ‘Per un país lliure i just per a tothom.’
A lledoners un pres que ha sortit de permís , lluïa aquesta samarreta regal dels presos polítics pic.twitter.com/z39mdDhuqK
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 25 de setembre de 2018
L'ANC, Òmnium Cultural i els CDR han recreat dues cel·les d'una presó davant la Comissió Europea i el Consell Europeu, a Brussel·les, per denunciar davant altres països l'existència de presos polítics a Catalunya.
L'acció forma part de la campanya 'Un poble empresonat' i les cel·les són les mateixes que es van instal·lar a Vic el novembre passat i que han visitat un total de 17 municipis en els darrers mesos.
"Amb aquesta acció volem que l'opinió pública internacional,
concretament l'europea, sàpiga que l'estat espanyol està intentant
convertir un dret, el de l'autdeterminació, en un crim", ha afirmat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.
El Nacional
Barcelona. Dilluns, 24 de setembre de 2018
La sala del 61 del Tribunal Suprem, presidida per Carlos Lesmes,
ha acusat els presos polítics catalans de "buscar només entelar
l'honorabilitat de la justícia espanyola" amb les recusacions que van
fer de tots els magistrats de la sala que jutjarà el cas de l'1-O.
Aquesta sala especial ha rebutjat per unanimitat apartar els cinc
magistrats de l'alt tribunal que jutjaran els processats, com van
sol·licitar alguns d'ells, una decisió que es va saber a principis de
mes, si bé avui s'ha fet pública la interlocutòria que inclou l'argumentació de la sala del 61.
Per a aquesta sala especial, totes les consideracions esgrimides pels
processats són "genèriques" i "manquen de justificació" per recusar els
magistrats que els jutjaran perquè "busquen només entelar
l'honorabilitat de la justícia espanyola". "La mera constatació que cap
de les consideracions dels recusants es refereix específicament als
magistrats recusats és raó suficient per rebutjar-les",
assenyala la sala, que precisa que
En els vídeos dels interrogatoris a l'Audiència Nacional, als quals
l'ACN ha tingut accés, es pot comprovar com, apel·lant als seus
antecedents personals i polítics, van voler argumentar que no creuen en la violència com a solució política, sinó que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia.
El vicepresident Oriol Junqueras va negar haver gastat cap diner públic en el referèndum de l'1-O, mentre l'exconseller de Cultura, Santi Vila, va destacar les seves negociacions amb polítics de
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Diumenge, 23 de setembre de 2018
El coordinador policial de l'1 d'octubre, el coronel Diego Pérez de los Cobos, ha admès que en els centres en què va actuar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es
va fer servir la força "en la immensa majoria". Així ho expressa el
mateix De los Cobos en els àudios de la declaració als quals ha tingut
accés TV3.
A més, el coronel es treu responsabilitats i acusa el major Trapero d'idear unes pautes d'actuació per als Mossos que, segons ell, eren "el complement perfecte per no complir" amb el manament judicial.
Ho va declarar aquest febrer a l'Audiència Nacional on
va ser citat com a testimoni en la causa per sedició i pertinença a
organització criminal contra el major Trapero i els alts càrrecs
d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler, que era director general de
Els parlamentaris
europeus, de sis estats diferents, critiquen que els comentaris
'perjudiquen l'estat de dret' i posen en risc 'la independència
judicial'
Quinze eurodiputats de sis estats
membres i quatre grups polítics al Parlament Europeu han reclamat a la
Comissió Europea que investigui els correus dels jutges filtrats avui
‘violen’ drets fonamentals. En una pregunta a la Comissió Europea, els
parlamentaris europeus asseguren que els ‘greus fets’ publicats
‘perjudiquen el principi de l’estat de dret i la independència judicial,
violant l’article 47 de la convenció europea de drets fonamentals’. A
més, recorden a la Comissió Europea que ja ha obert investigacions i ha
proposat prendre accions contra Hongria i Polònia, i afegeixen que la
Unió Europea ‘existeix per garantir els drets bàsics’.
‘Obrirà la Comissió Europea una investigació?’, pregunten els
eurodiputats. A més, qüestionen si les paraules dels jutges són
compatibles amb la independència judicial i el respecte a l’estat de
dret i demanen a la Comissió que es posicioni sobre si la imparcialitat
està garantida en els judicis contra els polítics catalans i els líders
de la societat civil d’acord amb el que estableix la Directiva 2016/343.
Els eurodiputats que impulsen la pregunta parlamentària són els
catalans Ramon Tremosa (PDECAT), Jordi Solé (ERC) i Josep Maria
Terricabras (ERC), i compten amb el suport dels belgues Bart Staes i
Diversos jutges espanyols, en un fòrum comú del Consell General del
Poder Judicial, han estat insultant els dirigents independentistes i el
moviment almenys des de l’Onze de Setembre del 2017.
Segons que han
publicat ElDiario.es i ElMon.cat,
el fòrum va recollir desenes de correus electrònics en què es titllava
els presos polítics i els exiliats de ‘nazis’, ‘virus’, ‘germen’,
‘criminals’, ‘violents’ o ‘fills de puta’, entre altres insults.
Són jutges d’arreu de l’estat espanyol. A més d’insultar greument
l’independentisme, criden a aplicar el codi penal i s’afirma que és una
‘qüestió d’estat’ i de ‘democràcia’.
Els correus també mostren preocupació pels fets del setembre i l’octubre
a Catalunya i per la situació dels jutges espanyols destinats al
Principat.
El Nacional Foto: Andrej Hunko
Barcelona. Dimecres, 19 de setembre de 2018
El diputat de Die Linke al Bundestag Andrej
Hunko ha assistit aquest vespre a la reobertura de la delegació catalana
a Berlín, que va ser clausurada quan el govern espanyol va intervenir
la Generalitat amb el 155. La delegada és Marie Kapretz.
"A partir d'avui hi ha un altre cop representació oficial de Catalunya a Berlín. Felicitats a Marie Kapretz", ha assenyalat Hunko.
Conclou en un
informe que l'error de traducció de les paraules de Llarena no és
'personalment imputable' als advocats i que ja va corregir-se davant el
jutge belga
El Col·legi d’Advocats de
Brussel·les ha donat la raó a l’advocat del president Puigdemont i dels
exiliats Gonzalo Boye i ha descartat d’investigar els lletrats per
l’error en la traducció de les paraules del jutge Pablo Llarena en la
demanda civil presentada a Bèlgica. Conclouen que no hi ha cap falta
deontològica i reafirmen que la traducció errònia fou un error.
En aquesta institució hi estan col·legiats Christophe Marchand
i Michèle Hirsch, advocats de Puigdemont i dels exiliats a Bèlgica. A
l’escrit, el president del Col·legi de Brussel·les, Michel Forges,
explica que ha contactat amb Hirsch i Marchand per a escoltar la seva
versió i que després d’un ‘atent examen’ de les dades que disposa
considera que no hi ha dubtes deontològics.
Es conclou que la situació denunciada deriva ‘manifestament d’un
error de traducció’ que no és
El vice-president del govern i
conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha condicionat el suport d’ERC al
pressupost de l’estat espanyol a l’alliberament dels presos polítics. En
un dinar organitzat per la Cambra Barcelona, Aragonès ha concretat que
la situació política de Catalunya no es podrà ‘començar a normalitzar’
fins que els presos polítics puguin tornar a la taula de negociació. ‘No
pots tenir una taula de negociació on per una banda hi ha l’estat i per
l’altra una cadira que està a Lledoners, Brussel·les o a Ginebra’, ha
comentat. Per això, ha constatat que, si el govern espanyol demana
suport, ‘caldrà avançar amb les dues qüestions en paral·lel’. D’altra
banda, pel que fa al pressupost del govern, s’ha mostrat confiat a
poder-lo tirar endavant amb la possibilitat d’arribar a acords amb
diverses formacions.
Ha descartat que es produís un intercanvi de suports entre els
independentistes i els socialistes per l’aprovació del pressupost de
l’estat espanyol i de la Generalitat i ha apuntat que això era viable 10
anys enrere i que avui dia hauria d’anar acompanyat ‘d’alguna cosa
més’. ‘És totalment contradictori que estiguis avalant un procés
judicial que acusa de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys de presó,
al president del partit polític que és prou dolent per ser acusat de
rebel·lió però prou bo perquè t’aprovi els pressupostos. Aquí hi ha
alguna cosa que no quadra’, ha lamentat.
Aragonès ha considerat que no es pot ‘extreure’ de la negociació del
pressupost de l’estat espanyol la situació política general i per això
ha convidat el govern espanyol a tractar aquest tema i la retirada dels
L'associació Drets
estudia presentar una querella contra el magistrat i la secretària per
prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals
El Tribunal Constitucional espanyol ha acceptat a tràmit els recursos d’empara de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya contra el jutge PabloLlarena,
que instrueix la causa general contra l’1-O. En els recursos,
sol·liciten empara per les resolucions dictades pel magistrat i que han
estat ratificades per la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, en les
quals es determina que el TS és l’òrgan competent per a jutjar la causa i no pas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per a Gabriel i Boya, la causa l’hauria d’instruir el TSJC i dubte de la imparcialitat del Suprem. En aquest sentit, la defensa argumenta que la querella en contra dels dirigents independentistes la va
Raül Romeva, tancat a la presó dels Lledoners, ha demanat de ‘no donar
validesa’ a la sentència que surti del judici a l’estat espanyol als
presos polítics, perquè, argumenta, no es tracta ‘d’un judici, sinó d’un
càstig.’
[MISSATGE DEL RAÜL] S'acosta un judici que no serà just i que, per tant, no serà un judici. Cal que tothom en sigui conscient. Per poder compartir la reflexió, des de Lledoners, un fil. 👇🏼 1/8
Romeva escriu, a través d’un fil de Twitter, la seva idea sobre què
passarà amb el judici i la sentència. ‘L’estat ha decidit posar per
davant de tots els drets fonamentals, per davant dels pilars democràtics
més bàsics, la seva integritat territorial’, assegura el polític. Per
aquests motius, afirma, que cal rebutjar la sentència que en surti,
sigui quina sigui: ‘No caiguem en la trampa de donar validesa a una
