El PSC amplia la distància amb Junts i Aliança Catalana es dispara, segons el CEO

 

 

La formació de Sílvia Orriols podria triplicar els dos escons que té en aquesta legislatura i podria superar la CUP

 

 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb el president de Junts al Parlament, Albert Batet, al debat de política general / ACN

 

Josep Maria Botanch

 
27/11/2024 12:09 

 

 

 

El PSC guanyaria a les eleccions al Parlament amb entre 39 i 42 escons, igualant els 42 que va obtenir en els comicis del passat 12 de maig, i, a més aconseguiria ampliar la distància amb Junts, que seguiria sent la segona opció més votada, que perd vots i representació en benefici d’Aliança Catalana. Així es desprèn de la tercera onada del Baròmetre d’Opinió Pública del 2024, realitzada amb una mostra de 2.000 persones més grans de 18 anys, feta entre l’11 d’octubre i el 14 de novembre.

En efecte, el PSC es mantindria i Junts per Catalunya cauria respecte als últims comicis, però es mantindria com a segona força, amb 30-32, amb molt de marge respecte d’Esquerra Republicana, que repetiria en el tercer lloc sense canviar i amb una forquilla d’entre 20-21. El PP es mantindria com a quarta força amb 15-16, Vox se situaria cinquena, amb entre 10 i 11 escons, i els comuns, sisens (6-7), en un empat en escons, que superaria la CUP (5-6). 

Un tripartit encapçalat pels socialistes, amb ERC i Comuns, podria obtenir la majoria absoluta (65-70), tal com van aconseguir per la mínima en les darreres eleccions a la cambra catalana. Però, per contra, l’independentisme no assoliria la majoria que va perdre en els anteriors comicis, ni amb els escons de la formació de Sílvia Orriols (61-66).

Estimació d'escons i percentatge de vot dels partits al Parlament, segons el CEO

Els punts de l’acord d’alto-el-foc al Líban anunciat per Netanyahu

 

 

MÓN - LLEVANT

 

 

La treva preveu que l'Hesbol·là es retiri al nord del riu Litani i Israel surti de tot el territori libanès

 

 

 

 

Redacció

 26.11.2024 - 19:22

Actualització: 26.11.2024 - 20:27

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat un principi d’alto-al-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb la qual fa un any que manté un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

En una compareixença, aquesta mateixa tarda, després de la reunió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha dit que l’Hesbol·là no era el mateix Hesbol·là i que Israel havia fet retrocedir “dècades” la milícia xiïta. Ha dit que l’exèrcit israelià havia eliminat “el cap de la serp”, en referència al cap de l’organització islamista, Hassan Nasral·là.

Abans, havia reunit el seu gabinet de seguretat, i alguns dels seus ministres més destacats havien tingut converses al nivell més alt sobre aquest mateix afer. Hi ha reticències del sector més conservador del seu govern.

També ha dit que la durada de l’alto-el-foc dependria de què passés al Líban, i que tenia un pacte amb els EUA que l’autoritzava a actuar en cas que no es respectés el pacte. La setmana passada, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre d’arrest contra Netanyahu per crims de guerra i crims contra la humanitat per la guerra de Gaza. La treva és de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là s’ha de retirar al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, i Israel ha de sortir del territori libanès.

Sobre això, el diari L’Orient Le Jour ha publicat els punts de l’acord:

El Barça es consolida en una classificació de la Champions no apta per a cardíacs

 

 

CHAMPIONS LEAGUE

 

 

L'equip de Hansi Flick escala fins a la segona posició, mentre que el City i el PSG estan contra les cordes 

 

 

 

Alessandro Marruccelli
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 27 de novembre de 2024. 09:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

El Barça va recuperar el somriure el passat dimarts contra el Brest (3-0). Després de dos partits consecutius sense poder sumar la victòria, l'equip de Hansi Flick va dissipar dubtes amb un triomf solvent, segellat gràcies a les millors versions de jugadors com Pedri, Lewandowski o Cubarsí. Va ser una victòria autoritària, que va permetre als blaugrana escalar fins a la segona plaça de la classificació de la Champions League, només per darrere de l'Inter de Milà, que va derrotar l'RB Leipzig (1-0). Els blaugrana ja tenen quasi tota la feina feta, però aquest nou format amb una lliga unificada està brindant una infinitat de resultats sorprenents, que han deixat una classificació marcada per la igualtat. 

El Barça, amb pas ferm cap als vuitens de final

500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així

 

 

Cultura, Llengua 27.11.2024 11.30 h

 Redacció 

 

Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
 

 

 

 

'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.

463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'.  Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

Exjutges del Suprem i exfiscals es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes fiscals

 

 

MONARQUIA ESPANYOLA

 

Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18
Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13
Temps de lectura: 2 minuts 

Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars

Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret, del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions. 

Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars

Una nova mort evitable recau sobre les espatlles de Mazón

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

 

Un treballador va morir ahir mentre netejava un col·legi públic de Massanassa, tot i que feia setmanes que l'ajuntament hi havia prohibit l'entrada de voluntaris per risc d'enfonsament

 

 

 

 

 

 

Txell Partal

24.11.2024 - Actualització 24.11.2024 - 22.00 h     

 

 

 

Des d’ahir una nova mort recau damunt les espatlles de Carlos Mazón i el seu govern. Una nova mort evitable. Una altra persona ha perdut la vida per culpa de la nefasta gestió del govern valencià. L’home, que tenia cinquanta-un anys i era treballador de TRAGSA, una empresa estatal, va morir mentre netejava el col·legi Lluís Vives de Massanassa (Horta Sud). La passarel·la que connectava els dos edificis del centre es va enfonsar. I a dos operaris que en aquell moment treballaven al pati, els va caure tot el forjat a sobre. L’un va morir allà mateix; l’altre el traslladaren, ferit, a l’Hospital la Fe de València.

“Per què netejaven aquest edifici si ja s’havia dit que s’havia de tirar tot a terra?”, es demanaven les veïnes de l’escola minuts després de l’accident. I és una pregunta lògica. Tal com ha explicat el batlle de Massanassa, Paco Comes, l’escola havia estat catalogada per la Conselleria d’Educació amb nivell roig. De manera que forma part d’un grup de dotze escoles greument afectades per la gota freda, i que ja els han notificat que no s’hi podrà tornar a fer classes en tot el curs. L’estructura d’aquestes escoles han estat greument malmesa. Encara es treballa per a avaluar el risc real de tot plegat, però les comunitats educatives ja saben que segurament s’hi haurà de reduir la capacitat i reconstruir les instal·lacions.

 

 

 

Els veïns de Massanassa expliquen que els primers dies molts voluntaris van anar al centre per mirar d’ajudar en la neteja. Però que ja feia una setmana que els van informar que no hi entrassen per risc d’enfonsament. Ara feia dos dies que hi tornava a haver activitat a les instal·lacions, amb l’arribada d’un grup d’operaris de TRAGSA i membres de l’UME, que feien tasques d’inspecció i de neteja. “Per què els porten ací, amb la quantitat de coses que hi ha per netejar?”, demana una altra veïna.

Mentre aquests dubtes es formulen en veu alta, els ànims s’han escalfat molt i els veïns fan notar que se senten completament abandonats. Increpen Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol al País Valencià. Increpen els policies encarregats del cordó que aparta la gent i els mitjans del lloc dels fets. I increpen també els periodistes, acusant-nos de no informar de tot allò que passa realment al poble.

La gran por i el dubte que també comença a circular entre els veïns és: “I si ha caigut això, qui ens assegura que no puga caure casa nostra?” Alguns expliquen que fa vint-i-sis dies que el seu garatge és ple de fang, i que sols se n’han pogut extreure tres cotxes… I si això afecta l’estructura de l’edifici? Ningú no els sap respondre.

El Lluís Vives no és l’únic perill

Macron carrega contra les llengües de les nacions sota domini francès

 

 

LLENGUA

 

El president francès proclama que les llengües dites "regionals" divideixen la nació francesa. 

 

 

 

 

22 de novembre de 2024

Per Nikolaz Cardellach

 

 

El 14 de novembre passat, el president francès Emmanuel Macron va pronunciar un discurs carregat de supremacisme etnocida francofrancès davant de l’Acadèmia Francesa, amb motiu de la publicació de la novena edició del Dictionnaire de l’Académie française aquest mes (l’edició precedent es va publicar el 1935, i la redacció de l’actual havia començat el 1992).

En aquest discurs, Macron lloa l’ordonança de Villers-Cotterêts dictada pel rei Francesc I el 1539, que imposava l’ús del francès en els textos judicials i administratius, i blasma la mera existència de les llengües dites “regionals” com a “instrument de divisió”:

“Sí, la nostra nació […], va ser constituïda per l’Estat i per la llengua, especialment des de Villers-Cotterêts. La llengua va ser el gresol de la unitat del país, en primer lloc dels seus textos administratius, de les lleis i judicis pronunciats; va ser la fàbrica d’una nació que, altrament, s’escolava entre les seves llengües vernacles, patuesos, llengües regionals diferents, moltes de les quals encara existeixen, però que eren, en el fons, un instrument de divisió de la nació.”

Macron no sembla que es va adonar de la incoherència palmària que suposa afirmar que la nació francesa va ser una creació

Bosch de Foc Nou presenta un pla per aconseguir la independència que deixa descol·locades Alemany i Alba Camps

 

 

Mentre les candidates a la Secretaria General de Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional mantenen un dur enfrontament amb retrets, el candidat de Foc Nou presenta propostes per tornar il·lusionar  

 

Redacció

Diumenge, 24 de novembre de 2024

 

 

Només Foc Nou garanteix la veritat sobre els escàndols de falsa Bandera sobre els germans Maragall i el ninot
Els retrets creuats sobre el paper de la direcció d’ERC dels darrers anys i la figura d’Oriol Junqueras com a president del partit han centrat el debat de les aspirants femenines a secretari general celebrat aquest diumenge. Els candidats de Foc Nou, Alfred Bosch, ha llençat la proposta de la seva candidatura amb un pla per aconseguir la independència que ha deixat en fora de joc Elisenda Alamany i Alba Camps.

Nova Esquerra Nacional, Alba Camps, i Militància Decidim, Elisenda Alamany, s’han recriminat mútuament algunes decisions preses des de la cúpula de la formació

i especialment per la coneguda com a estructura paral·lela d’ERC, que suposadament encarregava accions sense el coneixement del gruix de la direcció.
Alamany ha defensat “fer gran” el partit i “reconnectar amb el país” i ha lloat Junqueras, a qui ha definit com a “el millor actiu polític”, però ha oblidat el seu acord amb Collboni a Barcelona i que va emprenyar les bases republicanes a Barcelona. Alhora, ha proposat crear una “comissió de la veritat sobre les estructures paral·leles” per aclarir com es van orquestrar i aprovar accions com els cartells contra els germans Pasqual i Ernest Maragall i l’Alzheimer, però no del ninot.
Camps ha criticat que opti per anomenar-la en aquests termes perquè no considera “una proposta per recosir acusar així companys”. “Que haguem de donar explicacions, d’acord. Però qui presidia aquest partit?”, li ha preguntat.

Bosch, que ha indicat que “costa de creure” que Junqueras no n’estigués al corrent. “Diu que ell passava per allà i no es va assabentar de totes aquelles incidències negatives”

 Ha dit, i ha preguntat “vistes les circumstàncies ha de continuar presidint el partit.

Les dues candidatures oficials han intentat negar l’evidència que van defensar l’acord amb el PSC, només Alfred Bosch s’ha mostrat contundent respecte els pactes
Els pactes d’ERC amb el PSC i el PSOE han estat l’altre gran element de debat entre els aspirants. L’exconseller de la Generalitat ha advertit que els socialistes incompliran els acords i “prenen el pèl” als republicans”. “De socialista només en tenen el nom. Són gent conservadora que ens allunyen de la república catalana”, ha advertit. També ha lamentat que ERC s’hagi convertit, ha dit, en “un partit al servei del PSOE”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/bosch-de-foc-nou-presenta-un-pla-per-aconseguir-la-independencia-que-deixa-descollocades-alemany-i-alba-camps/ 

Crit d’auxili de docents de Berlín pel clima de violència que pateixen en un institut on el 80% de l’alumnat no té l’alemany com a llengua materna

 

 

SOCIETAT

 

24/11/2024

 

 

 

 

La carta del professorat de l’escola secundària Friedrich Bergius, a Friedenau, Berlín, ha commogut i escandalitzat a parts iguals l’opinió pública alemanya. Segons informava el diari local Tagesspiegel, que ha tingut accés al document, els docents denuncien constants atacs i episodis d’assetjament per part dels alumnes.

Insults, amenaces i petards al pati són el pa de cada dia. Els banys s’han convertit en territori de por, on els mòbils, suposadament prohibits, es fan servir per a enregistrar humiliacions que després es comparteixen impunement a les xarxes.

En la majoria d’aules, el 80% dels alumnes no tenen l’alemany com a llengua materna. En algunes classes, fins i tot, aquest percentatge s’eleva al 100%. Diversos dels alumnes no han trepitjat mai una aula abans d’arribar aquí. Hi ha casos,