La Guàrdia Civil torna a entrar a la Generalitat a demanar documentació de l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Els agents han entrat aquest matí a les dependències del Gabinet Jurídic Central 

Per: Redacció

09.07.2019  11:24




Agents de la Guàrdia Civil han tornat a entrar a la Generalitat per demanar documentació relacionada amb el referèndum del Primer d’Octubre per ordre de la jutgessa Alejandra Gil, del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de l’1-O.



Segons que han informat a VilaWeb fonts del govern, han entrat a Presidència, Afers Estrangers, Treball, Intervenció General d’Economia i el Gabinet Jurídic Central.



No és pas cap escorcoll, sinó que els han demanat uns documents concrets, que els els han lliurat.



En el cas del Palau, els agents han abandonat les dependències poc abans de la una.

L'operació d'Estat anti-Maragall culmina: Felip envia Elionor a Barcelona

CASA REIAL 






Marc Villanueva
Foto: GTRES
Barcelona. Viernes, 14 de junio de 2019

En periodisme les casualitats no existeixen: 24 hores abans que Manuel Valls faci alcaldessa Ada Colau amb Jaume Collboni d'escuder la Corona fa oficial el que En Blau va publicar fa mig any: la princesa i futura reina Elionor ja té dia i lloc per fer el seu primer discurs públic i polític: serà al novembre a Barcelona.

La decisió del Gobierno d’acollir Leopoldo López posa l’Estat en un problema diplomàtic

VENEÇUELA

L'ambaixada espanyola va decidir acollir l'opositor de Maduro en ple alçament militar

Redacció|02/05/2019

El cop d’Estat fallit de Juan Guaidó, autoproclamat president de Veneçuela reconegut per Pedro Sánchez, pot provocar, de rebot, un greu problema diplomàtic per al Gobierno espanyol que ahir va decidir posar a disposició la seva ambaixada a Caracas perquè el dirigent opositor Leopoldo López es refugiés durant l’alçament militar.



Amb el cop fallit, l’executiu de Sánchez es troba en una situació de gran complexitat diplomàtica, ja que, segons dades del Padrón de Residentes en el Extranjero de l’any 2011 a Veneçuela hi ha una uns 175.000 espanyols, és el tercer país del món que més colònia espanyola té, per darrere d’Argentina, amb 346.000, i França (190.000).

   

López, que complia una condemna de 14 anys de presó en arrest domiciliari, fou alliberat dimarts passat per un grup de

El Coronel Pérez de los Cobos sí que va participar d’un cop d’Estat violent

El guàrdia civil també està esquitxat per un cas de tortures al País Basc

Gerard Sesé|05/03/2019

Pla curt, extret de senyal institucional, del coronel Diego Pérez de los Cobos, durant la compareixença al Tribunal Suprem, el 5 de març de 2019 (horitzontal)

El coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, està declarant avui al Tribunal Suprem en un judici on s’acusa polítics i activistes pacifistes i cívics, els presos polítics, entre altres delictes, de rebel·lió.



Una acusació que signifiquen molts anys de presó i que, a més, implica que durant el 20-S i l’1-O hi va haver violència. El relat que intenten construir des de la Fiscalía, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació particular d’ultradreta, és un autèntic exercici de falsejar la realitat per intentar justificar que hi va haver violència.

   

Però aquest judici contra l’independentisme està ple de contradiccions que desmunten les acusacions. Una d’elles és que una de les “perles” de les acusacions per a basar a favor seu la rebel·lió és Diego Pérez de los Cobos que justament sí que va participar d’un cop d’Estat en tota regla i violent.



Suport com a voluntari al cop d’Estat de Tejero

Censuren a TV la confessió de Tejero: "El 23-F seguí las órdenes del Rey”

TELEVISIÓ







Marc Villanueva
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 25 de febrer de 2019

Cada 23 de febrer Espanya viu un deja vu: recorda (cada cop menys) l'autèntic cop d'Estat que ha patit la democràcia espanyola, la de la Guàrdia Civil entrant a trets al Congrés dels Diputats l'any 1981. Però alhora es tapa qui hi havia a l'ombra, el senyor X del 23- F. Les veus que assenyalen l'aleshores cap de l'Estat i cap de les Forces Armades, el rei Joan Carles, són tornades a silenciar cada 23-F. L'any passat TV3 va gosar entrevistar al FAQS un company del colpista Antonio Tejero que ho va dir clar: "Según Tejero, las órdenes del 23-F venían de Casa Real". 



Enguany la confirmació ve de puny i lletra del mateix  colpista Tejero:

El Correo de Madrid

El digital El Correo de Madrid publicava fa pocs dies, la setmana del 23-F, aquesta nota manuscrita del colpista Antonio Tejero en què confessa ben clar, del seu puny i lletra, en una nota en paper amb el seu "membrete" a la capçalera: "Tomamos el Congreso a las órdenes del Rey”. El text l'enviava l'extinent coronel de la Guàrdia Civil a un conferenciant que havia de parlar a un auditori de Cartagena sobre el Cop d'Estat. Tejero li escriu a un paper  amb una bandera espanyola i un "viva España" entre exclamacions: 



"En esta conferencia que vas a dar quiero que pongas de relieve que tomamos el Congreso, los Guardias Civiles a las órdenes del Rey, para que se pusiera un gobierno militar, pero que al ver que se convertía la cosa en una traicionesca borbonada para meter a marxistas en un Gobierno del que no se me dijo nada, no lo aceptamos.Por eso lo nuestro fue un contragolpe del que se benefició Leopoldo Calvo Sotelo que nunca nos dio las gracias”. 

EFE

Terminologia catrense tronada al servei d'un nostàlgic del franquisme: Joan Carles donava les ordres als colpistes del 23-F però finalment va trair els executors del cop per

Espanya, França, Suècia, Àustria i el Regne Unit reconeixen Guaidó com a president interí de Veneçuela

MÓN - AMÈRICA

Avui s'esgota l'ultimàtum de la UE perquè Nicolàs Maduro convoqui eleccions presidencials 

Per: Redacció 

04.02.2019  10:10

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha reconegut aquest matí a Juan Guaidó com ‘el president encarregat’ de convocar eleccions a Veneçuela. La Moncloa ha fet aquest pas després d’esgotar-se l’ultimàtum que la UE havia imposat a Nicolás Maduro perquè convoqués eleccions presidencials.



Segons Sánchez, Guaidó, que es va autoproclamar president ara fa dues setmanes, té la legitimitat per a ser el president interí del país, ja que fou escollit president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela. ‘El poble Veneçuela mereix unes eleccions lliures’, ha dit. El president espanyol també ha anunciat que l’estat encapçalarà el grup de contacte internacional per verificar els comicis.



A primera hora del matí, els governs de França i Suècia ja havien reconegut Guaidó com el president interí de Veneçuela. El ministre d’Afers Estrangers francès, Jean–Yves Le Drian, ha explicat la decisió de la següent manera: ‘Considerem que avui el president de

Maduro ataca Borrell i acusa Espanya de ‘colonialista’

MÓN - EUROPA

El president de Veneçuela diu a Sánchez que convoqui eleccions espanyoles perquè no és un president elegit a les urnes 

Per: Redacció 

25.01.2019  20:00

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha respost a l’exigència formulada pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de convocar eleccions al més aviat possible, amenaçant de reconèixer a Juan Guaidó com a president si no ho fa. Maduro ha decidit de respondre el govern espanyol dient-li que Pedro Sánchez convoqui eleccions perquè no ha estat elegit president per les urnes.



‘Si ells volen eleccions, que les facin a Espanya’, ha replicat Maduro en una conferència de premsa. ‘No pot donar lliçons ni posar cap ultimàtum’, ha advertit, en referència a Borrell. També ha acusat el govern espanyol de ‘repetir el guió’ de l’ex-president José María Aznar, que va donar suport al cop d’estat del 2002 contra Hugo Chávez. També ha acusat Espanya de mantenir un comportament ‘colonialista’.



‘Ens plantem davant d’Espanya, davant el seu racisme i la seva discriminació’, ha

La Moncloa manté l’amenaça del 155

MÓN - ESPANYA

La portaveu de govern espanyol, Isabel Celaá, ha descartat una aplicació 'permanent' 

Per: Redacció 

14.12.2018  13:51

La portaveu de govern espanyol, Isabel Celaá, ha insistit que el seu executiu manté la porta oberta al 155, però rebutja l’aplicació d’un ‘155 permanent’ com demanen PP i Ciutadans. Segons Celaá, ‘els que volen encobrir la seva posició recentralitzadora’, però ha advertit també que donarà una resposta ‘serena però ferma, proporcional i contundent’ a qualsevol vulneració de la Constitució.



Així ho ha dit a la conferència de premsa posterior al consell de ministres parafrasejant el missatge que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va llançar al debat monogràfic sobre Catalunya al Congrés dels Diputats aquest dimecres.



‘La posició del govern és la defensa de la constitució, que consagra Espanya com un estat de les autonomies’ i la resolució per ‘vies polítiques’ del conflicte a Catalunya, ha dit Celaá. Segons la portaveu, la solució a Catalunya

’20-S’: Els moments més colpidors del documentari que desmunta l’acusació contra Sànchez, Cuixart i Trapero

PAÍS - PRINCIPAT

Us oferim un recull dels vídeos més destacats del documentari emès al 'Sense ficció' de TV3.

Per: Redacció 

28.06.2018  23:18

El programa ‘Sense ficció’ de TV3 ha estrenat  20-S, el documentari produït per Mediapro que reconstrueix, minut a minut, l’operació en què el 20 de setembre de l’any passat la policia i la Guàrdia Civil espanyoles van escorcollar el Departament d’Economia de Generalitat de Catalunya i van envoltar, sense ordre judicial, la seu de la CUP. Aquell dia van detenir càrrecs del govern català acusats d’haver organitzat el referèndum, i la gent, indignada, es va manifestar davant la seu de la conselleria. El documentari explica la protesta pacífica per mitjà d’un seguiment constant de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És una peça important perquè desmunta la versió oficial dels fets, que els acusa de sedició i violència. Al vídeo es demostra la contrària: tos dos van captenir-se com a homes de pau i van mitjançar entre la Guàrdia Civil, els manifestants i els Mossos.



Ací podeu veure els fragments més impactants d’aquest documentari que retrata una jornada històrica:

“Us demanem màxima tranquil·litat, us demanem sempre actitud no violenta. Ens volen provocar. Hem de demostrar que anem a defensar les institucions d’aquest país amb democràcia”. Jordi Sànchez.

Primeres alertes a Alemanya: "Cop d'estat silenciós a Espanya", diu 'Telepolis'

ARTICLE 155







Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 21 de maig de 2018

A Alemanya han aparegut les primeres alertes per la deriva que ha emprès el govern espanyol, conjuntament amb el PSOE i Cs amb la idea de mantenir l'article 155 a Catalunya. "Cop d'estat silenciós a Espanya", ha titulat aquest dilluns el diari Telepolis, considerat el Politico alemany, per descriure la gravetat de la situació.



Segons Telepolis, encara que el Senat espanyol va decidir a la tardor que l'article 155 de la Constitució cauria automàticament amb la formació de govern, "el PP, el PSOE i Cs ara es fan enrere". "A Espanya, que s'està allunyant cada cop més de ser una democràcia formal, no volen mantenir [el compromís inicial de retirar el 155] perquè no va ser possible impedir la investidura de Quim Torra la setmana passada", afegeix.



Telepolis apunta que aquesta situació dificultarà que el PNB doni suport als pressupostos de Mariano Rajoy, i especula que el president del PP podria rebre

El jutge Llarena denega la sortida de presó de Rull i Turull per a prendre possessió dels seus càrrecs

PAÍS - PRINCIPAT

L'advocat de tots dos, Jordi Pina, havia presentat un escrit a la Sala Penal del Tribunal Suprem demanant que els concedeixin la llibertat provisional ‘amb la celeritat més gran i urgència possible’.

Per: Redacció 

22.05.2018  11:41

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha denegat la sortida de presó de Josep Rull i Jordi Turull, que demà han de prendre possessió dels càrrecs de consellers de Territori i Sostenibilitat, i de Presidència, respectivament. El jutge argumenta que existeix un risc de reiteració delictiva ‘potenciat’ i diu que el ‘perill’ s’incrementa amb la voluntat expressada pel president, Quim Torra, que –segons Llarena– ha dit que impulsarà la república ‘il·legalment declarada’.



L’advocat de tots dos, Jordi Pina, havia presentat un escrit a la Sala Penal del Tribunal Suprem demanant que els concedeixin la llibertat provisional ‘amb la

La Guàrdia Civil entra al Palau de la Generalitat i a Òmnium en una operació contra l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Escorcollen el despatx i el domicili del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons.

Per: Redacció 

15.03.2018  09:15

La Guàrdia Civil ha activat una operació a Catalunya contra l’organització del referèndum de l’1-O, ordenada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Segons que ha informat la Guàrdia Civil a VilaWeb, ha traslladat a dependències policíaques el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, per a prendre-li declaració després d’haver entrat al seu despatx a la plaça de Sant Jaume, i també a casa seva. També han entrat a la seu d’Òmnium Cultural, segons que han confirmat fonts de l’entitat a VilaWeb.

La Guàrdia Civil diu que l’operació té a veure amb la investigació del jutjat número 13 i concretament contra el finançament del referèndum.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que el jutjat número 13 ‘ha acordat la pràctica de diferents diligències, consistents a tres entrades i escorcolls en els següents punts: la seu d’Òmnium Cultural, un domicili particular i el Palau de la Generalitat.’

Treballadors retinguts

El cap dels Mossos defensa Trapero i Forn davant Llarena i desmenteix la declaració de Pérez de los Cobos

PAÍS - PRINCIPAT

Ferran López assegura que la policia catalana va complir en tot moment els manaments judicials i que el coronel de la Guàrdia Civil sabia quin seria el desplegament de l'1-O.

Per: Redacció 

26.02.2018  16:02

El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Ferran López, ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena l’actuació dels Mossos durant el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de l’any passat. López ha defensat la versió del major, Josep Lluís Trapero, i ha reiterat que els Mossos havien complert l’ordre judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.



L’ordre de la jutgessa fou de retirar les urnes i tancar els col·legis, però sense ‘alterar la convivència ciutadana’.



López ha afirmat que l’encarregat del dispositiu policíac l de l’1-O –el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobis– sabia la planificació de la policia catalana per a aquella jornada. Així doncs, ha contradit la declaració que Pérez de los Cobos va fer al Suprem –que va servir de base per a mantenir Joaquim Forn empresonat–, segons la qual els Mossos no havien informat correctament la resta de cossos sobre el dispositiu que pensaven desplegar l’1-O i fins i tot havien vigilat els moviments de la policia espanyola el dia del referèndum per informar els concentrats que omplien els col·legis electorals per tal que es poguessin organitzar.



Segons fonts jurídiques, durant aquesta declaració de tres hores López ha

Felipe VI comprova la indignació dels catalans

PAÍS - PRINCIPAT

Manifestacions de rebuig, repics d’atuells eixordadors, himnes republicans i fredor institucional per al rei espanyol.

Per: Redacció

26.02.2018  01:50





Felipe VI ha tornat a Catalunya després del cop d’estat contra les institucions catalanes que ell mateix va avalar. Ha estat amb motiu de la inauguració del Mobile World Congress de Barcelona. Amb les protestes al carrer, els multitudinaris repics d’atuells i tot un seguit de gests crítics en el terreny institucional, començant pels de Roger Torrent, president del parlament, el rei espanyol ha pogut comprovar que no és benvingut a Catalunya.

Foto: Albert Salamé

Ahir al vespre el rei espanyol va arribar al Palau de la Música, on es feia el sopar de benvinguda del MWC, enmig d’un soroll eixordador de cassoles, xiulets i crits, amb milers de manifestants als carrers dels voltant, completament blindats per un fort dispostiu policíac de Mossos d’Esquadra i de la guàrdia urbana, que

Trapero, sol, davant Lamela

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 23 de febrer de 2018

Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos, ha arribat sol a l'Audiència Nacional. Només la seva advocada Olga Tubau l'ha acompanyat de manera visible. Ni suports -ell no els vol i demana que no hi siguin- ni el seu equip de confiança s'han deixat veure avui a les portes del jutjat que ja l'ha citat tres cops per declarar.



Avui el major dels Mossos té la intenció d'explicar tot el que van fer els Mossos l'1 d'octubre i els dies previs, just després que la jutgessa del TSJC Mercedes Armas, rebaixés la petició de la Fiscalia i recomanés tancar col·legis sense trencar la convivència.



Trapero declarar per primera vegada destituït en el seu càrrec. Els altres dos cops encara no s'havia ni nomenat el seu substitut (Ferran López) ni se l'havia apartat de les funcions. Per això sempre feia entrada pel passadís improvisat de l'Audiència Nacional amb Ferran López i Joan Carles Molinero. Avui, no. Avui

La Guàrdia Civil assenyala ara Jaume Roures en la persecució contra l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Elaboren un informe criticant el documental '1-O' i el lliuren al Suprem.

Per: Redacció 

14.02.2018  18:07

La Guàrdia Civil assenyala ara el productor audovisual Jaume Roures, director general de Mediapro, en la causa oberta contra el referèndum de l’1-O que instrueix el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Segons diversos mitjans espanyols, entre els quals El Mundo, la Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Suprem en què diu que Roures ‘podria haver-se integrat en el comitè executiu’ del referèndum, ‘en qualitat de professional expert en l’àmbit de la comunicació.’

L’informe, diuen aquests mitjans, diu que Roures va habilitar un centre de premsa des d’on el govern va anar informant del desenvolupament de l’1-O tant els dies previs com durant la jornada del referèndum. 

I troba remarcable el fet que Mediapro ‘va produir el vídeo de l’1-O, dofós per la cadena de televisió TV3, en la qual van narrar els esdeveniments relacionats amb

Junqueras, al TC: "Ni jo ni ERC tenim la voluntat d'executar cap acte il·lícit"

POLÍTICA

El líder republicà recorda en el seu recurs que no és candidat a la presidència de la Generalitat.

per Quico Sallés (Parlament) 14/02/2018 

 

"Cap dels investigats que es troben en llibertat provisional ha donat mostra de cap reiteració delictiva, i així ho han confirmat els tribunals, pel que no s'entèn perquè hauria el meu mandatari (Oriol Junqueras) de comportar-se de manera diferent atès el panorama polític actual en el que no existeixen condicions per a aquesta suposada reiteració, ni voluntat del meu manant no del seu partit polític d'executar cap acte il·lícit".




Aquest argument és una de les claus del recurs que ha presentat  el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras,davant del Tribunal Constitucional (TC) per considerar que s'estan vulnerant els seus drets fonamentals amb el seu empresonament provisional i incondicional i pel qual demana la seva posada en llibertat. Junqueras insisteix en l'escrit que no serà candidat a presidir la Generalitat.




El recurs, de 40 planes, i al que ha tingut accès El Món, es basa en quatre principis. D'entrada la vulneració del dret a tenir un jutge predeterminat per llei i imparcial. Un punt en el que incorpora que el vicepresident del Govern es troba davant la impossibilitat de recusació del Tribunal Constitucional, a més de

[ÀUDIOS] La violència de la policia espanyola va sorprendre els Mossos l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

La Vanguardia publica algunes de les comunicacions entre membres del cos durant el referèndum.

Per: Redacció 

14.02.2018  10:09

El primer d’octubre va començar de manera pacífica i festiva als col·legis electorals, sense cap incident. Fins que van irrompre els antiavalots de la policia espanyola i van començar a actuar amb violència. Les comunicacions entre membres dels Mossos d’Esquadra d’aquell dia que avui ha publicat La Vanguardia permeten de copsar-ho: la calma inicial i la sorpresa amb què els agents relaten l’arribada de desenes de furgons i d’agents de la policia espanyola i les càrregues.



S’arriben a sentir els crits de la gent enmig de la violència de la policia, mentre els agents dels Mossos relaten els ferits que hi ha, la necessitat que arribin ambulàncies. Els agents reben ordres dels comandaments de no intervenir en els atacs i de prioritzar l’atenció als ferits i el consell a la gent que hi havia prop dels col·legis afectats.



Entre quarts de set del matí i poc abans de les nou, els agents parlaven d’un

Última hora : El TC refusa les al·legacions de JxCat i manté les mesures cautelars contra la investidura de Puigdemont

PAÍS - PRINCIPAT

Després d'una reunió extraordinària que han fet aquest migdia.

Per: Redacció 

30.01.2018  14:33

El Tribunal Constitucional espanyol ha refusat les al·legacions que havien presentat Carles Puigdemont i JxCat a l’acord que el TC va prendre dissabte, segons les quals condicionava la sessió d’investidura de Puigdemont. 

JxCat pretenia que el TC anul·lés les mesures cautelars,que impliquen la suspensió de qualsevol investidura a distància, la condició que Puigdemont obtingui permís d’un jutge per a ser present a la sessió i la negació de la possibilitat que els diputats que es troben a Brussel·les deleguin el seu vot. 

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tc-refusa-les-allegacions-de-jxcat-i-mante-les-mesures-cautelars-contra-la-investidura-de-puigdemont/ 

 

Rajoy adverteix Torrent de la seva responsabilitat si manté el ple

INVESTIDURA







El Nacional
Foto: TVE
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2018

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimarts que li agradaria que el Parlament de Catalunya "acatés" la decisió del Tribunal Constitucional prohibint la investidura de l'expresident Carles Puigdemont des de la distància o via telemàtica i ha advertit el president del Parlament, Roger Torrent, que ha de ser "molt conscient" de les responsabilitats" que pot incórrer si "se salta" la resolució del tribunal de garanties.



"El president del Parlament incorrerà en responsabilitats per incomplir una resolució dels tribunals i tots aquells que donen suport a la seva decisió. Espero i desig que això no sigui així perquè a Catalunya cal recuperar la normalitat institucional, social i econòmica", ha declarat Rajoy en una entrevista en 'Els Esmorzars de TVE' recollida per Europa Press.



Després d'assegurar que espera que Puigdemont no accedeixi al Parlament perquè seria el "culmen de l'espectacle", el cap de l'Executiu ha recalcat que