Diuen que la bombolla europea ha esclatat; que el tedi i la relativa pau interna que hi ha en la rutina diària als edificis de les institucions europees de Brussel·les s’ha acabat. N’és la causa un escàndol de relacions de poder i de favoritisme entre la petita elit que aquests últims anys s’ha fet forta entorn del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. El protagonista i el focus de totes les crítiques, l’alemany Martin Selmayr, el nou home fort de la Comissió, que va arribar al càrrec de secretari general per un procediment molt dubtós en què ha tingut el paper de protagonista secundària Clara Martínez Alberola, la mà dreta de Juncker i el principal ariet del PP espanyol a Brussel·les contra l’independentisme català.
Juncker, Selmayr, Martínez Alberola i Margaritis Schinas. Quatre polítics que han actuat amb coordinació, d’esquena a la resta de comissaris i en benefici propi, per a consolidar el seu poder privilegiat al capdamunt de la Comissió. És això que ha enfurismat tant la Comissió com el Parlament Europeu, que ja investiga el cas del nomenament il·legítim de Selmayr com a secretari general. I és alarmant, perquè el procediment que es denuncia, en un moment de crisi de credibilitat i de confiança en les institucions europees, és com abocar benzina al foc de l’euroscepticisme.
La designació de Selmayr ha estat ben ombrívola. Va ser el cap de gabinet de Juncker fins el 21 de febrer proppassat, quan va ser ascendit a secretari general.
El càrrec de cap de gabinet el va passar a ocupar Martínez Alberola, i Selmayr substituïa el veterà Alexander Italianer. Però ningú no estava al cas que
Clara Ponsatí ha deixat Brussel·les i s’ha instal·lat li Escòcia al
començament d’aquesta setmana, quan va agafar un avió per
reincorporar-se a la seva feina de catedràtica d’Economia a la
Universitat de St. Andrews. Les autoritats acadèmiques ja han rebut
l’ex-consellera d’Ensenyament, que ha presentat la dimissió al president
Puigdemont. Ponsatí va rebre VilaWeb ahir dissabte en un lloc
indeterminat del Regne Unit per explicar el seu pas, per què ha deixat
Brussel·les, què farà a Escòcia, com afronta el seu futur personal i
legal, i com veu l’actual procés polític. La catedràtica Ponsatí, però,
també té temps per mirar enrere i valorar l’1-O i els dies posteriors.
—Per què heu vingut a Escòcia?
—He de continuar amb la meva vida i necessito activitat professional i
modus vivendi. Al mateix temps m’ha semblat positiu que hi hagués una
veu dels exiliats catalans al Regne Unit. He escrit una carta al
president Puigdemont en què li explico que renuncio al meu lloc de
consellera, que ha estat un període molt breu i extraordinàriament
intens, que estic agraïda que se’m donés confiança i que, malgrat que
tot el que hem fet és farcit d’encerts, també hi ha limitacions òbvies:
Catalunya encara no és independent. Per mi va ser un honor i un
privilegi ser la consellera d’ensenyament de l’1-O. Ell m’agraeix el
servei i em demana que segueixi disponible per la causa de la llibertat
de Catalunya. Hi estic.
—Us sentiu segura des d’un punt de vista legal, al Regne Unit?
—Al 100% no ho estàs mai. Aquí podria viure, certament, un procés com el
viscut a Bèlgica: arrest policial, declarar davant el jutge, veure què
decreta, etc. I ens podríem trobar amb un jutge que estigués d’acord amb
Llarena. Poc probable, però qui sap. No es pot descartar.
—Potser una monarquia us salva d’una altra monarquia.
La convocatòria de la vaga feminista d’aquest 8 de març ha mobilitzat
milers de dones a tot el país. A les principals ciutats hi ha hagut
manifestacions, històriques a València i Barcelona, amb els lemes ‘Si
les dones parem, s’atura el món’ i ‘Ens aturem per a canviar-ho tot’. A
Andorra, Perpinyà, Palma, Tarragona, Girona, Alacant, Lleida, Elx…, però
també en ciutats mitjanes i viles, la reivindicació de la igualtat
entre homes i dones també s’ha fet notar.
Al matí hi ha hagut talls en algunes carreteres i mitjans de
transport públic. Les concentracions i mobilitzacions han començat ben
aviat i han continuat tot el dia, amb el punt culminant de les
manifestacions del vespre. Una de les accions més impressionants ha
estat a Vinaròs, on 739 creus blanques a la platja han recordat les víctimes de la violència masclista.
A Barcelona, els Mossos d’Esquadra han identificat sis persones
a la plaça d’Urquinaona. Segons la policia, dos homes i quatre dones
han fet pintades al carrer de Fontanella i, una volta han arribat a la
plaça d’Urquinaona amb la resta de
Un confident explica a directe!cat el seu pas per una de les seves empreses.
Karl Jacobi cantant a la banda que es va fer a mida Group66
Redacció | Karl Jacobi és
l'empresari alemany que va titlar als independentistes de "mentiders",
que han generat "una guerra a Catalunya" i que desitja que tots els
sobiranistes "acabin a la presó"
i que va faltar al respecte a la màxima autoritat de Catalunya, Roger
Torrent, en un dinar-col·loqui al Circulo Ecuestre el dimarts passat.
Aquí us expliquem el perfil d'aquest individu.
Pràctiques masclistes, dèspotes, garrepes i il·legals
directe!cat ha
pogut contactar amb una persona que va treballar a principis dels anys
90 per l'empresa Jacobi & Partners situada al Passeig Sant Joan amb
Diagonal. Tal com explica la font citada, que ha volgut mantenir el seu
anonimat, Jacobi deia tenir un el seu sistema "de caçatalents americà"
on seduïa joves que tot just sortien d'acabar la carrera. Una manera de
captar mà d'obra barata (que al seu país seria impensable) i així tenir
treballadors "sense contracte i "no ens pagava". El confident
prossegueix: "amb el temps t'adones que també ets part de la culpa per
acceptar aquelles condicions, però érem joves i jugava amb les
il·lusions".
"Tenia tot de logos amb diferents
marques" i deia que estava amb presència a molts països malgrat que
"mai vam tenir cap contacte". I quan algú venia a visitar les oficines,
un possible client, ens feia omplir les taules amb papers i bolis perquè
semblés que es treballava molt. Fins i tot, explica, "a Madrid tenia
una oficina on només treballaven dos alemanys i "va arribar a contractar
actors per 5.000 pessetes per a omplir una oficina de gent amb una
visita d'un client".
L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha
alertat l’estat espanyol que la presó preventiva dels presos polítics
catalans hauria de ser ‘una mesura d’últim recurs’. En l’informe anual
de les activitats d’aquest òrgan de les Nacions Unides, també insta a
la resolució del conflicte independentista mitjançant el diàleg polític.
L’Alt Comissariat també es mostra ‘consternat’ per la violència
policíaca durant l’1-O. ‘Tenint en compte l’ús de la força que va
semblar excessiu per part de la policia, la descripció de l’acció
policíaca l’1 d’octubre de “legal, legítima i necessària” és
qüestionable’, diu Zeid Ra’ad Al Hussein. El mateix Alt Comissionat ja
es va mostrar pertorbat per
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 6 de març de 2018
"Més de dos milions de vots a favor de la independència obliguen a
qualsevol institució de l’Estat a negociar, parlar i pactar, la
ignorància no serveix de res". Així s'ha pronunciat el president del Cercle d’Empresaris de Parla alemanya, Albert Peters, en la presentació d'un col·loqui al Círculo Ecuestre on ha participat el president del Parlament, Roger Torrent.
Peters també ha criticat el rei Felip VI per no
haver estat més "conciliador". "M’hauria agradat que el Rei tingués
paraules conciliadores per tots els catalans", ha dit Peters, en relació
al discurs pronunciat pel monarca el 3 d'octubre. En aquest sentit, el
president del Cercle d'empresaris alemanys ha criticat que l'Estat i la
monarquia per la seva actitud davant els votant del 21-D i també del
3-O.
Peters també ha criticat la política fiscal catalana, perquè ha
assegurat que "Catalunya paga i empassa", i ha exigit el corredor
mediterrani.
Tot i això, Peters ha criticat les paraules de Torrent al Col·legi d'Advocats,
on va denunciar la falta de separació de poders a Espanya i
l'existència de presos polítics. També li ha retret que no aprofités el
MWC per parlar amb el Rei espanyol per expressar les “seves molèsties”.
En aquest sentit, li ha exigit que
El president Carles Puigdemont ha fet un missatge institucional
aquest vespre des de Brussel·les. Ha anunciat que activava les
institucions republicanes i que denunciaria Espanya davant l’ONU.
Aquest matí el Parlament de Catalunya havia aprovat la resolució que
restitueix la presidència de la Generalitat, la legitimitat de
Puigdemont i les institucions catalanes i alhora condemna el 155.
Bernat Aguilar Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 25 de febrer de 2018
El llaç groc estarà enganxat a Pep Guardiola fins que ja no sigui necessari i els presos polítics
estiguin en llibertat. L'entrenador del Manchester City ha assegurat en
la roda de premsa posterior a guanyar el seu primer títol a Anglaterra
que "el llaç groc estarà sempre amb mi fins al final".
El City s'ha imposat contundentment a l'Arsenal a la final de la
Carabao Cup, però a banda del títol aconseguit, el protagonisme s'ha
centrat en el llaç groc que novament portava Guardiola tot i l'amenaça
de sanció de la Federació Anglesa de Futbol. "Abans que un entrenador,
sóc una persona. Si he trencat les normes, accepto la sanció o la
multa", ha explicat un Guardiola conscient que
Marta Lasalas Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 26 de febrer de 2018
El personal del pavelló de Catalunya instal·lat al Mobile World Congress ha rebut aquest matí el rei Felip VI amb llaços grocs
a les solapes durant la visita que el monarca hi ha fet amb motiu de la
inauguració del congrés. També la major part dels alts càrrecs presents
duien el llaç de protesta pels presos polítics.
A diferència de diumenge, en quel els alts càrrecs del Govern van
boicotejar el sopar inaugural presidit pel monarca, aquesta matí sí hi
havia representants de la Generalitat en la rebuda al monarca a la
inauguració oficial del Congrés.
Encapçalava la delegació el secretari
general de presidència, Joaquim Nin. També hi era el secretari d'empresa, Pau Villòria, que lluia el llaç groc a la solapa. Lluïa també el símbol de protesta el secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró,
-que no ha estat present durant la visita del Rei, però sí més tard i
ha mantingut una conversa amb
Felipe VI ha tornat a Catalunya després del cop d’estat contra les
institucions catalanes que ell mateix va avalar. Ha estat amb motiu de
la inauguració del Mobile World Congress de Barcelona. Amb les protestes
al carrer, els multitudinaris repics d’atuells i tot un seguit de gests
crítics en el terreny institucional, començant pels de Roger Torrent,
president del parlament, el rei espanyol ha pogut comprovar que no és
benvingut a Catalunya.
Foto: Albert Salamé
Ahir al vespre el rei espanyol va arribar al Palau de la Música, on es
feia el sopar de benvinguda del MWC, enmig d’un soroll eixordador de
cassoles, xiulets i crits, amb milers de manifestants als carrers dels
voltant, completament blindats per un fort dispostiu policíac de Mossos
d’Esquadra i de la guàrdia urbana, que
Treballadors de la Generalitat de Catalunya s’han mobilitzat un cop
més a diferents indrets del Principat. Els funcionaris, convocats per
l’Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions
Catalanes (ADIC), han rebutjat l’aplicació de l’article 155 i la
repressió a dirigents independentistes i han expressat el seu suport al
major Trapero, que avui declarava a l’Audiència espanyola.
A Girona els treballadors de la delegació de la Generalitat han han
omplert de llaços la barana de davant de l’edifici i a les Terres de
l’Ebre han tombat simbòlicament el 155. Vegeu un vídeo compartit per
l’ADIC:
El Nacional
Barcelona. Dijous, 22 de febrer de 2018
La comissió de peticions del Parlament europeu ha admès a tràmit una
petició del consell d'informatius de TVE per tal que s'estudiï la censura i la manipulació als informatius de la televisió pública espanyola, segons ha informat el mateix consell d'informatius.
També han demanat que l'eurocambra prengui les mesures necessàries "que obliguin el govern espanyol a fer complir els principis d'objectivitat, pluralitat i imparcialitat".
La comissió de peticions ha encarregat un informe sobre TVE a la Comissió Europea, i un altre a la comissió de Llibertats del Parlament europeu.
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Divendres, 23 de febrer de 2018
La jutgessa de l'Audiència Nacional deixa en llibertat sense fiança
el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, segons fonts judicials.
Carmen Lamela no ha fet cas del que havia demanat la fiscalia, que
demanava llibertat sota una fiança de 50.000 euros.
La jutgessa encara no ha notificat la decisió oficialment i tampoc no ha sortit la interlocutòria.
En un breu comunicat, la fiscalia ha argumentat la fiança per
"l'agreujament de la situació processal" de Trapero "una vegada que se
li imputa un segon delicte de sedició".
El Ministeri Públic explica que "en aquesta tercera declaració s'han
conegut detalls importants que anteriorment el major havia ocultat,
entre d'altres, reunions prèvies amb el president Puigdemont, el
conseller d'Interior i altres comandaments policials sobre el referèndum
celebrat l'1 d'octubre de 2017, sobre el qual no va dur a terme cap
intent d'impedir-ne la celebració".
Nicolas Tomás/Albert Acín Foto: Nicolas Tomás | Vídeo: N. T.
Barcelona. Divendres, 23 de febrer de 2018
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han protagonitzat una sèrie de mobilitzacions aquest
divendres a partir de les 7 del matí. Diversos centenars de membres del
CDR s’han encadenat aquest matí davant del Palau de Justícia de
Barcelona, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d'altres ho han fet a plaça Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat l'entrada i han detingut catorze concentrats.
Els Mossos, amb un ampli desplegament policial dels BRIMO antiavalots, han començat l'operatiu de desallotjament davant
del TSJC pocs minuts després de les 8 del matí. Els centenars de
manifestants han persistit en el seu intent de
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Divendres, 23 de febrer de 2018
Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos, ha arribat sol a l'Audiència Nacional. Només la seva advocada Olga Tubau
l'ha acompanyat de manera visible. Ni suports -ell no els vol i demana
que no hi siguin- ni el seu equip de confiança s'han deixat veure avui a
les portes del jutjat que ja l'ha citat tres cops per declarar.
Avui el major dels Mossos té la intenció d'explicar tot el que van
fer els Mossos l'1 d'octubre i els dies previs, just després que la
jutgessa del TSJC Mercedes Armas, rebaixés la petició de la Fiscalia i
recomanés tancar col·legis sense trencar la convivència.
Trapero declarar per
primera vegada destituït en el seu càrrec. Els altres dos cops encara
no s'havia ni nomenat el seu substitut (Ferran López) ni se l'havia
apartat de les funcions. Per això sempre feia entrada pel passadís
improvisat de l'Audiència Nacional amb Ferran López i Joan Carles Molinero. Avui, no. Avui
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 22 de febrer de 2018
El diari nord-americà New York Times ha alertat que
la llibertat d'expressió està en risc a Espanya a partir de casos
recents com la condemna al raper Valtonyc o la censura d'una obra sobre
els presos polítics a la fira internacional d'art Arco.
Un article publicat
avui i signat per Raphael Minder posa en dubte la llibertat d’expresió
de l’estat espanyol de forma contundent: “ja sigui per llei o per
intimidació, Espanya s'ha convertit en un país on els riscos de llibertat expressió s'han anat quedant en silenci als últims anys.”
El periodista no només ha destacat el cas d’Arco, també ha anomenat
diferents mostres de censura que s’han produït a Espanya. Ha mencionat
la recent condemna al cantant Valtonyc per injuries a la corona, la
suspensió de la distribució del llibre Fariña per part d’un
jutge i ha recordat els titellaires perseguits per incitació al
terrorisme. L’article ha destacat que Espanya va imposar una la llei que
prohibeix gravar les cares als agents de policia i que
El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat la condemna de tres anys i
mig de presó contra el raper mallorquí Valtònyc. Fa un any, l’Audiència
espanyola el va declarar culpable d’enaltiment del terrorisme i injúries
greus a la corona espanyola. La sentència també incloïa una
indemnització de 3.000 euros al president de la Fundació Cercle
Balear, Jorge Campos Asensi, per amenaces. El Suprem era l’última
instància de recurs.
El motiu de les acusacions era la cançó No al borbó en què suposadament atempta contra la monarquia espanyola i demostra suport a ETA i als GRAPO.
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel es queda a Suïssa i demà no
pensa anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol. Ho ha anunciat en aquesta entrevista al diari suís Le Temps. I en aquesta altra a la televisió RTS
ha explicat els primers passos de la seva estratègia de defensa i de
les seves intencions a Suïssa, on preveu d’instal·lar-se i treballar.
Diu que si la justícia suïssa acceptés una petició d’extradició de la
justícia espanyola, demanaria asil polític.
Vegeu-ho:
Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l'indépendantiste catalane Anna Gabriel confirme à la RTS qu'elle a choisi de rester en Suisse. https://t.co/O2zz4XKecApic.twitter.com/SSHxHJNToq
L’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel és a Suïssa i no acudirà al
Tribunal Suprem espanyol a declarar. En una entrevista al diari suís Le
Temps, Gabriel assegura que no anirà a Madrid perquè considera que no hi
tindria un judici just.
‘Sóc processada per la meva activitat política i
la premsa del govern ja m’ha condemnat’, ha declarat. Sobre el fet
d’haver anat a Suïssa, diu que ha cercat un país on pugui defensar els
seus drets. Anna Gabriel és a Ginebra, on prepara la seva defensa amb
l’advocat suís Olivier Peter.
La CUP ha publicat aquest matí un comunicat
en què es fa ressò d’aquesta entrevista i diu que ampliarà la
informació sobre l’estratègia de defensa de Gabriel en una conferència
de premsa avui a les 16.30.
En aquesta entrevista, Gabriel explica que és perseguida per la seva
activitat política i que ‘la premsa governamental’ ja l’ha declarada
culpable. L’ex-diputada de la CUP diu
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
