ERC i CDC denuncien a la UE "l'amenaça d'una intervenció militar" de Morenés

Dimecres, 9 de setembre de 2015 12:15 h

Terricabras, Tremosa i Maragall pregunten a la CE si les paraules del ministre de Defensa representen "un atac als principis i valors" dels tractats.

Tremosa, Maragall, Terricabras, Morenés, defensa, Comissió Europea, pregunta parlamentària

Estrasburg (ACN).- Els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC), Ramon Tremosa (CDC) i Ernest Maragall (MÉS) han denunciat aquest dimecres a la Comissió Europea les declaracions del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, descartant una intervenció militar a Catalunya "si tothom compleix el seu deure". Els tres eurodiputats asseguren en una pregunta parlamentària enviada a la CE que l'afirmació de Morenés "realitzada a tres setmanes de les eleccions catalanes del 27-S, constitueix una amenaça insinuada cap a la voluntat democràtica del poble català". Per això, els eurodiputats pregunten si la CE està preocupada i si no creu que el comentari és un "atac" a l'article 2 del Tractat de Lisboa.

Amadeu Altafaj: ‘L’adhesió a la UE coincidirà amb la proclamació d’independència’

Per: Assumpció Maresma i Pere Cardús Cardellach

Dimarts  8.09.2015  06:00

PAÍS

Amadeu Altafaj

Amadeu Altafaj és un home amb una missió difícil però apassionant. És el representant permanent del govern a la Unió Europea en el moment que Catalunya vol fer el salt més important de la seva història. I com que vol fer aquest salt sense trencar cap plat –o sense trencar-ne gaires– necessita gent com Altafaj que mirin d’assegurar que el procés de transició serà tan segur com sigui possible.

Europeista convençut, Altafaj considera que el pragmatisme del projecte comunitari assegura la permanència de Catalunya a la UE. Diu que la sortida de set milions i mig de ciutadans europeus, amb un 20% del PIB i un 25% de les exportacions de l’estat espanyol, no interessa a cap de les parts. Ni tan sols a Espanya!

En aquesta entrevista, Altafaj explica tot això i deixa entendre que Catalunya té alguns estats amics disposats a reconèixer-la com a futur estat independent. Veu un canvi en la manera d’encarar l’estratègia sobre Catalunya per part de l’estat espanyol i exposa com s’ha de fer l’adhesió a la UE quan es proclami la independència: ràpida, molt ràpida. El representant permanent a Brussel·les també emet una crítica contundent a la manera com la UE ha encarat la crisi dels refugiats que fugen de la guerra de Síria.

—Digueu-nos la veritat: Catalunya sortirà de la Unió Europea si proclama la independència?

DUI immediata i ruptura amb les polítiques socials de la UE, el programa de la CUP

Per: ACN

Dissabte  5.09.2015  15:43

PAÍS

Baños avisa Mas que no permetran allargar el procés i que no es podrà negociar amb l'estat espanyol amb 'mentalitat autonòmica'.

 

 

Antonio Baños, cap de llista de la CUP, intervé en l'acte de Ripollet.

La CUP-Crida Constituent ha presentat avui la Declaració de Ripollet, el seu full de ruta cap a la independència, on destaquen dues principals diferències amb Junts pel Sí: una aposta per una DUI ‘immediata’ si els partits pro independència aconsegueixen la majoria absoluta el 27-S i l’impuls d’un programa d’emergència social que impliqui una ruptura amb les polítiques socials de la UE.

Josep Maria Mainat: "Mai s'havia vist que es faci una llei per a una sola persona"

03/09/2015

PLEBISCITÀRIES

Raül Romeva apel·la a la voluntat catalana d’oferir garanties democràtiques a Europa.

 

Agències

Josep Maria Mainat a Rubí

El candidat de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha apel·lat a la voluntat d'oferir garanties democràtiques a Europa des de Catalunya enfront dels "atacs" i a la "crispació". Romeva ho va dir ahir al vespre a Rubí, on va participar en un acte de la candidatura sobiranista en companyia de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté (CDC), el president d'ERC, Oriol Junqueras, i l’empresari televisiu Josep Maria Mainat, que concorre com a número 77 en la llista unitària.

"Europa no demana amenaces, demana solucions, respostes, garanties i democràcia, i nosaltres ho oferim i fem bandera d'això", va assenyalar el número 1 de la candidatura. Romeva va afegir que des de l'Estat s'ha actuat en moltes ocasions "contra Catalunya", a risc d'afectar la resta de l'Estat espanyol amb actuacions com la "oposició" al corredor ferroviari del Mediterrani.

Baños: “l’expulsió tipus Gran Hermano d’Europa és ridícula”

Dijous, 27 d'agost de 2015 10:25 h

El periodista i candidat de la CUP ha assegurat a RAC1 que seria "molt paradoxal" pensar en una expulsió de Catalunya de la UE en cas de ruptura amb l’Estat espanyol

---

El candidat de la CUP, Antonio Baños, en una entrevista a RAC1 ha deixat clar que la seva formació no combrega amb les polítiques d’austeritat de la Unió Europea i ha considerat que l’Europa idíl·lica del 96 ha deixat lloc a una Europa que és “la cara més cruel i feudal del capitalisme global”. Dit això, Baños ha considerat ridícul que la Unió Europea expulsi Catalunya del club davant la ruptura amb l’estat espanyol, i en aquest sentit ha argumentat que tots els estats en comptes de fer fora Grècia “han acceptat tres rescats i abocat diners a cabassos per evitar-ne la sortida”. 

 

 

El periodista i candidat de la CUP ha assegurat a RAC1 que seria "molt paradoxal" pensar en una expulsió de Catalunya de la UE en cas de ruptura amb l’Estat espanyol

---

El candidat de la CUP, Antonio Baños, en una entrevista a RAC1 ha deixat clar que la seva formació no combrega amb les polítiques d’austeritat de la Unió Europea i ha considerat que l’Europa idíl·lica del 96 ha deixat lloc a una Europa que és “la cara més cruel i feudal del capitalisme global”. Dit això, Baños ha considerat ridícul que la Unió Europea expulsi Catalunya del club davant la ruptura amb l’estat espanyol, i en aquest sentit ha argumentat que tots els estats en comptes de fer fora Grècia “han acceptat tres rescats i abocat diners a cabassos per evitar-ne la sortida”. 

 

Baños ha fet aquestes consideracions preguntat per les declaracions del president de l’ANC a al Cadena Ser que va afirmar que "en un moment inicial és indiscutible” que l’estat català quedés fora de la Unió Europea. Sánchez però va rectificar poc després amb un seguit de piulades a Twitter.

Sánchez insisteix que els catalans som ciutadans europeus des del 1986 i no hi ha motiu per pensar que en una Catalunya independent ho deixem de ser. 

Un polític austríac demana més implicació de la UE amb Catalunya

Diumenge  9.08.2015  06:00

Franz Schausberger, del Partit Popular, diu que si Madrid continua actuant igual 'la independència serà inevitable'.

Franz Schausberger, del Partit Popular austríac

Franz Schausberger, del Partit Popular austríac, ha criticat el fet que la Unió Europea hagués estat massa passiva respecte a Catalunya i ha reclamat més implicació de les institucions europees en el cas català.

Segons Schausberger, la Unió Europea hauria de desenvolupar un ‘procés d’ampliació interior’ per a solucionar la qüestió catalana.

Schausberger, que va ser governador de Salzburg i ara dirigeix l’Institut der Regionen Europas, considera que la independència catalana no es podrà evitar si el govern espanyol continua amb aquesta actitud tan intransigent.

Schausberger ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el delegat de la Generalitat a Viena, Àdam Casals. Segons el polític democristià austríac, la Unió Europea hauria de vetllar per tal que el procés d’independència de Catalunya es faci de forma democràtica i pacífica.

El Partit Popular austríac forma part ara del govern del país, en coalició amb el Partit Socialdemòcrata.


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/un-politic-austriac-demana-mes-implicacio-de-la-ue-amb-catalunya/ 

La Unió Europea pot invocar l'article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució

Dijous  23.07.2015  20:00

La UE té l'obligació de defensar els drets i els valors democràtics si un estat membre amenaça de violar-los · Anteriorment, ja ha invocat algunes vegades aquest recurs.

En el debat desfermat a Espanya sobre l'aplicació extraordinària de l'article 155 de la constitució contra la Generalitat de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una mesura semblant contra l'estat espanyol. 

La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que l'aplicació de l'article 155 enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus.

L'article 7 del Tractat de la Unió Europea permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. 

L'any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc, que especifica com es pot invocar l'article 7 del tractat i en quins casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat membre.

El document aclareix que la intervenció europea es pot fer contra l'acció d'un estat membre en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits regulats per les institucions europees. Afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal --la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic--, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.

Per a activar aquest mecanisme cal que ho demani una tercera part dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió Europea.

Aplicacions anteriors 

Grècia demana formalment a la UE el tercer rescat

Dimecres  08.07.2015  12:16

Autor/s: ACN-Redacció

Tsipras demana 50.000 milions a canvi d'acceptar una reforma de les pensions de manera immediata.

 

Foto: Laura Pous (ACN)

El govern grec ja ha sol·licitat formalment el tercer rescat. El mecanisme europeu d'estabilitat ha rebut la petició avui mateix, i aquesta tarda els ministres de finances de l'eurozona es reuniran en teleconferència per a discutir sobre aquesta petició de l'executiu grec. Grècia demana 50.000 milions d'euros en tres anys a canvi d'acceptar una reforma de les pensions de forma immediata i una reforma fiscal. Avui mateix, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha defensat a l'Eurocambra que vol un 'acord equilibrat' amb les institucions per evitar 'una ruptura històrica' d'Europa. En un discurs a Estrasburg, Tsipras ha dit que proposa 'reformes de veritat' i que té un 'mandat clar i rotund del poble grec' per no acceptar les receptes de l'austeritat.

'El meu país es va fer servir per experimentar amb l'austeritat, i l'experiment ha fracassat', ha dit el líder de Syriza.

Mas amenaça amb el deute

Avisa que l'Estat català no assumirà ni un euro del bilió de deute espanyol si no hi ha una sortida pactada

El nou país "seria el país menys endeutat de tota la UE".

Bernat Ferrer , Parlament de Catalunya | Actualitzat el 08/07/2015 a les 13:39h

Artur Mas, aquest dimecres al Parlament. Foto: ACN

El president de la Generalitat, Artur Mas, té clar que l'elevat deute públic espanyol és un trumfo que té a la màniga el futurible Estat català. En cas de divorci pactat, l'Estat català podria assumir la part proporcional del deute espanyol que li correspon. En cas que la separació no sigui amistosa... el que quedi de l'Estat espanyol es quedarà íntegrament amb el seu deute, que actualment és d'un bilió d'euros, gairebé el 100% del PIB.

Així ho ha deixat clar Mas aquest dimecres al Parlament, en resposta al líder de Ciutadans (C's) i futur aspirant de la formació a la presidència espanyola, Albert Rivera: "Si finalment es pot arribar a crear un Estat a Catalunya i es fa d'acord amb l'Estat espanyol, ens haurem de quedar amb una part significativa del deute espanyol, que és molt gran."

Mas defensa que un estat català seria el menys endeutat de la UE en l'escenari d'independència unilateral

Rivera assegura que Catalunya es veuria abocada a un 'corralito' en cas de convertir-se en un estat perquè el Banc Central Europeu no li donaria suport.

O. MARCH / L. VICENS Barcelona Actualitzada el 08/07/2015 11:40

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dimecres en la sessió de control al Parlament que, en cas que Catalunya esdevingui un estat independent sense acord amb l' Estat espanyol, seria el país "menys endeutat" de la Unió Europea (UE). 

"L'endeutament seria alt en cas d'acord", ha apuntat Mas, perquè caldria assumir una part proporcional del deute espanyol. 

En cas contrari, però, el líder de CDC ha indicat que el deute català seria de 60.000 milions d'euros respecte d'un PIB total de 200.000 milions d'euros.

Mas evita concretar si es presentarà a les eleccions del 27-S

8 Jul 2015 - 13.49

Barcelona

El president diu a 81 dies dels comicis que "està intentat per tots els mitjans possibles" atorgar-los un caràcter de plebiscitari".

Mas, durant la sessió de control al govern

El president de la Generalitat, Artur Mas, no ha clarificat, a falta de 81 dies, si es presentarà o no a les eleccions del 27 de setembre. Mentre la proposta d'impulsar una llista civil sense polítics en actiu avança, amb l'ANC com a última incorporació, Mas ha evitat concretar el seu futur de cara als pròxims comicis catalans.

En una sessió de control en què el referèndum grec ha estat l'eix de moltes intervencions, Miquel Iceta ha adreçat a Mas "una qüestió molt més simple: "Es presentarà a les pròximes eleccions?" Però Mas no ha respost, s'ha limitat a dir: "Això no ho respondré avui al Parlament, no li oferiré aquesta resposta."

En el seu torn de rèplica, ha apuntat que "està intentat per tots els mitjans possibles" atorgar un caràcter de plebiscit al 27-S. I ha retret al PSC que hagi abandonat la consulta legal i acordada en el seu programa.

"Vostès estan asseguts ara en aquestes cadires, perquè portaven en el seu programa electoral de fa dos anys la consulta legal i acordada, i ara ja ni això, vostès han canviat rotundament de posició", ha dit Mas al dirigent socialista.

"Si Catalunya fos independent seria el país menys endeutat de tota la UE"

Catalunya i Flandes acorden reforçar la cooperació per defensar els seus interessos a la UE

El president de la Generalitat i el ministre-president de la regió de Flandes signen una declaració política conjunta i un programa de treball per establir més col·laboració econòmica.

EUROPA PRESS Brussel·les Actualitzada el 01/07/2015 17:41

El president Artur Mas, amb Francesca Guardiola, Roger Albinyana i Amadeu Altafaj a la reunió amb el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, a Brussel·les / ACN

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, i ministre-president de la regió de Flandes, Geert Bourgeois, han signat un programa de treball per establir més col·laboració en sectors prioritaris com l'economia i l'agricultura entre 2015 i 2017 i una declaració política conjunta en què les dues parts acorden reforçar la seva cooperació en els afers de la UE.

"Com més treballem junts, més fort se sentirà la nostra veu a Brussel·les", ha defensat Mas, que ha recordat que "Flandes i Catalunya tenen responsabilitats importants" a nivell de la UE.

El president de la Generalitat ha explicat que les dues regions comparteixen la visió del que "l'Europa de la proximitat ha de ser: respectar la diversitat cultural i lingüística i la voluntat dels seus diferents nacions".

Vuit respostes sobre el 'corralito' de Grècia i les seves conseqüències

Dilluns  29.06.2015  19:44

Què són els controls de capital? Quina particularitat té el cas grec? L'impagament pot portar Grècia fora de l'eurozona?.

Després de mesos de negociació, s'ha trencat la possibilitat d'acord entre el govern grec d'Alexis Tsipras i els principals creditors de Grècia: la troica (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional). Des d'aquest dilluns comença una setmana amb els bancs i la borsa tancats i de restricció de la retirada de diners, de 'corralito'. Ja hi ha hagut precedents en altres països, com a Argentina i a Xipre. El cas grec és particular. Repassem aquesta particularitat en vuit punts.

—Com s'hi ha arribat?

Aquest cap de setmana passat molts grecs s'afanyaven a retirar estalvis de les entitats financeres, mentre el Banc Central Europeu anunciava que no ampliaria el programa de liquiditat d'emergència. Mentre no es decideix què passa amb el rescat de Grècia i la negociació de Tsipras amb la troica, les restriccions sobre el capital bancari s'imposen a tot el país. El govern grec, amb la recomanació del vot negatiu en el referèndum sobre l'acceptació de les condicions de la troica, encara una situació d'impagament que obre un munt d'incògnites sobre el futur de l'economia grega i de la continuïtat del país a l'eurozona.

—Què són els controls de capital?

En els casos de greu crisi financera, els controls de capital s'apliquen com un mal necessari. El govern pot utilitzar-los per a ordenar als bancs que imposin límits estrictes a la retirada diària de diners i a les transferències bancàries. La retirada massiva de diners pot posar en perill els bancs i la seva solvència, i els pot acabar conduint a la fallida. I això pot fer que l'economia del país quedi privada de liquiditat i no pugui funcionar. Els controls de capital ja es van aplicar en la crisi de la dècada dels noranta a Malàisia i a Tailàndia; a Argentina el 2001; a Islàndia, el 2008 i a Xipre el 20013. En tots els casos, per a evitar el pànic bancari i la sortida de capital del país.


—Quina és la situació ara a Grècia?

El Kurdistan es fa ressò de la petició catalana d’acollir més refugiats de guerra sirians

Dilluns, 29 de juny de 2015 14:40 h

Ho fa a través d’una de les seves capçaleres mediàtiques, el Rûdaw

---

El Rûdaw kurd es fa ressò de els declaracions del Director General d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bosch, reclamant que l’Estat espanyol deixi que Catalunya pugui acollir més refugiats de la guerra a Síria i Iraq.

La notícia al Rûdaw

L’Estat espanyol és molt restrictiu

Bosch ha assenyalat que, de fet, les lleis d’asil del govern central permeten que l’Estat pugui delegar a la Generalitat la decisió d’acollir més o menys refugiats de guerra, una decisió que el PP no ha considerat. Bosch ha qualificat el govern espanyol, doncs, de “molt restrictiu” i “miserable”. “Estem interessats en participar, voldríem que l’Estat espanyol ens cridés per fer un pla d’acció comú en aquest sentit”.

El responsable d’immigració de la Generalitat ha dit que l’acolliment de refugiats acostuma a donar un rendiment molt positiu als països amfitrions, i “Espanya no ho vol entendre”. Així, en aquest sentit, ha aprofitat per recordar el gran nombre de refugiats que l’Espanya del 1939 va dur a Mèxic, i com aquests van contribuir al desenvolupament del país centreamericà.

La Unió Europea tracta els refugiats com a “mercaderia”

El Regne Unit farà el referèndum sobre la UE, el 2017

La reina fa el discurs d'obertura de legislatura prometent transferències a Escòcia.

ARA Barcelona | Actualitzada el 27/05/2015 13:12

La reina Elisabet, tocada amb la corona, entra a l'hemicicle del Parlament britànic per llegir el seu discurs. SUZANNE PLUNKETT / REUTERS

 

El govern britànic convocarà el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea abans d'acabar el 2017. La reina Elisabet ha anunciat avui dimecres les grans línies del nou govern de David Cameron en el seu tradicional discurs -escrit pel govern- al Parlament que, carregat de pompa i simbolisme, serveix per donar per inaugurada la nova legislatura. 

"El meu govern renegociarà la relació del Regne Unit  amb la Unió Europea per continuar la reforma de la
Unió Europea per al benefici de tots els Estats membres", ha llegit la monarca.

L'abolició del programa de rescat en alta mar de la UE és la causa de l'augment de les morts d'emigrants a Sicília

Dilluns  20.04.2015  02:19

Autor/s: Heaven Crawley (Universitat de Coventry) 

VilaWeb publica un document de la professora Heaven Crawley que explica per què enguany ha augmentat exponencialment el nombre de morts respecte del mateix període de l'any passat.

Ahir 700 persones es van ofegar quan un vaixell que havia partit del nord d'Àfrica es va enfonsar a la costa de Líbia. La setmana passada hi hagué una tragèdia similar i es van morir 400 persones.

L'octubre del 2013, més de 360 persones --la majoria procedents d'Eritrea-- es van ofegar quan l'embarcació on anaven es va incendiar i es va enfonsar davant les costes de l'illa italiana de Lampedusa. El setembre del 2014 més de 500 migrants van ser assassinats deliberadament a la mar. 

L'atac sembla que va tenir lloc quan els migrants es van negar a pujar a un vaixell més petit a mar oberta i els traficants els van matar mentre reien. Segons testimonis, a bord hi havia un centenar de nens.

En absència de registres oficials, o de cossos humans recuperats, és difícil de dir exactament quantes persones s'han mort en l'intent de travessar la Mediterrània. L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) va publicar un informe a final de setembre del 2014 en què parlava de 3.072, que equival al 75% de les morts de migrants de tot el món. Però amb tants cossos sota l'aigua la credibilitat de la xifra és feble.

Un negoci arriscat

TTIP: Deu preguntes i respostes sobre el polèmic tractat de lliure comerç

Dissabte  13.12.2014  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Què és, per què es negocia en secret, quins beneficis i quins perjudicis portarà? Mirem de respondre'n les principals qüestions.

Fa anys que la Unió Europea i els Estats Units volen arribar a un acord transatlàntic a fi de crear un gran espai de lliure comerç, i sembla que aquesta vegada tirarà endavant. Però la qüestió ha suscitat polèmica i oposició: des de fa setmanes activistes i formacions d'esquerres han emprès campanyes contra l'anomenat TTIP. Però què és? Què se'n sap? Quins beneficis se'n volen treure? Hi ha fonament per a creure que es retallaran drets laborals dels europeus, que s'obrirà la porta a la carn hormonada i que es privatitzaran els serveis públics? Mirem de respondre'n les deu preguntes principals en aquest informe. 

1. Què és el TTIP?

Són les sigles en anglès de l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Un acord que negocien la Unió Europea i els Estats Units per a crear la zona de lliure comerç més gran del món. 

Té per objectiu d'eliminar aranzels, normatives que consideren innecessàries i restriccions a la inversió en una gran varietat de sectors econòmics per tal de simplificar la compra-venda de béns i serveis entre la UE i els EUA. 

2. Qui el negocia?

Cententars de ciutats de tot el món, cridades a dir no al TTIP

Dissabte  18.04.2015  06:00

Avui és el dia d'acció mundial per a evidenciar el malestar que genera el tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA.

Activistes de tot el món han organitzat avui concentracions i xerrades a centenars de ciutats en el marc d'una jornada mundial contra el TTIP, el tractat de lliure comerç que negocien la Unió Europea i els Estats Units. Es tracta d'un acord transatlàntic per a crear un gran espai de lliure comerç i que aquests dies es debat al Parlament Europeu.

Mica en mica han anat sorgint organitzacions contra el TTIP, com ara la platafroma No al TTIP que, conjuntament amb altres organitzacions ha marcat avui com el dia d'acció global en contra d'aquest tractat. Les diverses organitzacions de No al TTIP també es manifesten en contra del tractat de lliure comerç de la UE amb el Canadà (CETA) i l'Acord sobre el Comerç de Serveis (TISA). En aquest mapa hi podeu trobar els actes i concentracions que s'han organitzat avui arreu dels Països Catalans en contra del TTIP:

El Parlament Europeu es troba aquests dies preparant la seva posició sobre la negociació entre la Unió Europea i els Estats Units. La comissió parlamentària de Comerç Internacional és la responsable de redactar les recomanacions del parlament a partir d'un informe redactat per l'eurodiputat socialdemòcrata alemany Bernd Lange. 

Dilluns passat, els eurodiputats de Comerç Internacional van debatre les 898 esmenes presentades a l'informe, i la votació és prevista per a final de maig, quan s'hi hagin pronunciat tretze comissions parlamentàries més. Justament aquesta setmana han votat al respecte sis comissions, que s'afegeixen a les altres sis que ja ho havien fet. Els eurodiputats tenen previst de debatre i votar la posició de l'Eurocambra abans de l'estiu. 

Quan acabin les negociacions, l'acord haurà de ser aprovat pels governs de la UE i pel Parlament Europeu, i només després d'aquestes aprovacions entrarà en vigor. Els eurodiputats avisen que no aprovaran l'acord a qualsevol preu i que posaran l'atenció sobretot en les qüestions relacionades amb els aliments. 

El TTIP té per objectiu d'eliminar aranzels, normatives que consideren innecessàries i restriccions a la inversió en una gran varietat de sectors econòmics per tal de simplificar la compra-venda de béns i serveis entre la UE i els EUA. Ha sorgit una campanya contrària que denuncia la manca de transparència en les negociacions i alerta de tot de perjudicis que considera que portaria aquest acord: pèrdua d'influència i sobirania als governs en qüestions com ara les normatives ambientals, de seguretat alimentària i de protecció del consumidor. A més, creu que es perdria ocupació fixa, es reduiria la renda de la majoria de la població, es retallarien drets, es desregularia el mercat financer i es liberalitzaria el flux de dades personals i financeres. Els opositors també alerten que les corporacions americanes volen accedir a la contractació pública amb les mateixes condicions que les companyies estatals i europees i que el TTIP obre la porta a noves privatitzacions.

En el següent enllaç podeu trobar algunes de les principals controvèrsies sobre el tractat:
TTIP: Deu preguntes i respostes sobre el polèmic tractat de lliure comerç


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4240132/20150418/cententars-ciutats-mon-cridades-dir-ttip.html

Maneres d'evitar el vet d'Espanya a la UE contra la independència catalana

Dissabte  04.04.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista a l'advocada Ana Stanič, experta en dret comunitari.

Ana Stanič, a Barcelona

L'advocada Ana Stanič, nascuda a Eslovènia i establerta Londres, va fundar l'any 2007 el despatx E&A al Regne Unit. Es va especialitzar en dret comunitari. El seu despatx pot representar estats en litigi amb la UE, la UE en litigi amb els estats, o empreses en litigi amb governs. Però la seva especialitat són els acords internacionals entre estats diferents. Stanič fa anys que segueix el cas català, i el coneix bé. Aquests dies ha estat a Barcelona per a participar en un debat al Teatreneu amb el professor de la Universitat de Princeton Carles Boix, i Elina Viilup, del Cidob. Ana Stanič va rebre VilaWeb per parlar del cas català i per ajudar a tombar alguns mites sobre la manera com la UE rebria una possible independència catalana. El seu consell és clar: intenteu que la independència vulgui dir que Espanya es dissol. S'acaba. Per tant, no tna sols Catalunya es converteix en un país nou. Espanya també. I, com a tal país nou, també quedaria fora de la UE i sense dret de vet. Diu que en aquesta posició seria molt més fàcil de negociar.

—La independència implicaria l'expulsió immediata de Catalunya fora de la UE.

—No. Sou a la UE i no hi ha res al tractat de la UE que parli de les circumstàncies amb les quals es trobarà Catalunya. No hi ha cap llei que en parli. S'haurà de veure.

—La vostra tesi és que a Catalunya li interessa que Espanya es dissolgui, més que no pas que Catalunya se'n separi.

El camí cap a la independència de la CUP, pas a pas

Dissabte  21.03.2015  15:50

La formació anticapitalista proposa la Declaració Unilateral d'Independència l'endemà de les eleccions del 27-S.

Imatge d'arxiu d'un acte de la CUP.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha presentat el seu full de ruta (PDF) cap a la independència, on planteja els passos que cal seguir des d'ara fins les eleccions del 27 de setembre i defineix com s'hauria de crear el nou estat si les formacions independentismes sumen la majoria del parlament català. La formació proposa que el primer pas sigui la Declaració Unilateral d'Independència, l'endemà mateix del 27-S. Vegem, pas a pas, quina és la proposta de la CUP.

—Majories parlamentàries per a impulsar la independència: com és lògic, la CUP es proposa d'aconseguir majories al parlament per a executar el seu full de ruta, que inclou la DUI, la desconnexió, el procés constituent i la posada en marxa d'un programa d'emergència social, entre més.

—Proclamació de la independència: la primera acció del parlament, l'endemà de les eleccions, seria la proclamació d'una Declaració Unilateral d'Independència.

—Mesures d'emergència social: