Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sense DUI no hi ha Independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sense DUI no hi ha Independència. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’abril del 2017

El Suprem rebutja suspendre la condemna a Homs



JUDICIA AL 9-N






L’alt tribunal sosté que la impossibilitat d’exercir càrrecs públics s’estén a “qualsevol àmbit” i li comunica que tampoc pot ser eurodiputat

Homs assessorarà «a cost zero» Puigdemont en la gestió del referèndum








| 06/04/2017 a les 15:13h
 
 
 
 
 
 
 
Mobilització de suport a Francesc Homs a Madrid pel judici al 9-N | Isaac Meler
 
 
 
 
 
 
El Tribunal Suprem ha denegat a l’exportaveu del PDEcat al Congrés, Francesc Homs, la suspensió de la condemna d’inhabilitació d’un any i un mes per un delicte de desobediència greu i li ha comunicat que tampoc pot optar a ser eurodiputat.

 
 
 
Després de conèixer la sentència, Homs havia demanat la suspensió de la condemna fins que el Tribunal Constitucional es pronunciés sobre el seu cas. L’alt tribunal expressa que no hi ha “cap

dimarts, 4 d’abril del 2017

Junqueras: "El TC ni podrà suspendre la llibertat ni la democràcia"



El vicepresident del Govern ha respost al Constitucional després que hagi admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra el referèndum que preveu els comptes.





 



El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras / CRISTINA CALDERER

dijous, 22 de desembre del 2016

El Parlament demana més acció exterior perquè l'ONU reconegui el procés sobiranista



PROCÉS




Ho fa amb una moció de la CUP amb el suport de JxSí i SíQueEsPot.







per Europa Press 22/12/2016  
 
 
 
 
 
 
 
 
El Parlament debat sobre la política exterior de la República catalana | Parlament de Catalunya
 






El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una moció de la CUP que insta el Govern a "accentuar la presència, incidència i contribució catalana en el sistema de les Nacions Unides" amb l'objectiu de donar a conèixer el procés d'autodeterminació de Catalunya i augmentar el seu reconeixement i coneixement internacional.




La iniciativa, defensada com a necessària perquè la independència "no serveixi només per a Catalunya, sinó per a tot el món" pel diputat 'cupaire' Carles Riera, ha prosperat amb els 81 vots que sumen JxSí, SíQueEsPot i la CUP, i ha comptat amb 52 'no' de C's, PSC i PP.




El text demana al Govern que Catalunya sigui "un actor de referència en la construcció d'una nova geopolítica euromediterrània" fonamentada en la pau, la solidaritat, la cooperació, la

Ara cal anar-hi seriosament per Per Fredi Bentanachs



OPINIÓ




Fredi Bentanachs


Com que seguim cercant la quadratura del cercle, callem en front les imputacions al govern de Mas per fer el 9N. Imputacions a dojo contra alcaldes regidors i ajuntaments per fer cas al poble. I la cirereta la demanda d’inhabilitació a la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell.



A més de la xenofòbia feixista per part d’un ampli ventall del poble espanyol contra els catalans, amb

dijous, 15 de desembre del 2016

El frau democràtic d’un mínim de participació en el Referèndum Per Uriel Bertran



Uriel Bertran
Res més lluny de la realitat i de tot sentit democràtic. De la realitat perquè precisament el que recomana Europa és el contrari: que no s’estableixi cap mínim de participació en els referèndums. I ho fa a través del principal document de referència sobre la celebració de referèndums: el “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” aprovat en el Consell per les Eleccions Democràtiques, depenent del Consell d’Europa, i en la Comissió de Venècia, la comissió assessora del Consell d’Europa en matèria jurídica, el desembre de 2006 i el març de 2007 respectivament.



Dit això, algú pot tenir la temptació de posar com a referència el cas del referèndum de Montenegro, on la Unió Europea va condicionar l’acceptació de la independència a una participació del 50% i a un 55% de Sí. En aquest cas cal evidenciar que l’aprovació del “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” és posterior a l’esmentat referèndum (que es celebrà el 21 de maig de l’any 2006), i per

dilluns, 12 de desembre del 2016

El PDECat avisa que l'independentisme no s'eixampla estripant fotos



Marta Pascal defensa l'actuació dels Mossos i demana que no se'ls vegi com l'"enemic" del procés.







per ACN 12/12/2016 



La coordinadora general del PDECAT, Marta Pascal | ACN
 



El PDECAT ha expressat aquest dilluns ple suport al conseller d'Interior, Jordi Jané, i ha avisat la CUP que l'independentisme no s'eixampla estripant fotos ni cremant banderes.



Així ho ha expressat la coordinadora general del partit, Marta Pascal, en roda de premsa. La dirigent ha defensat l'actuació dels Mossos d'Esquadra –"fan la seva feina" com a policia judicial, ha

dimarts, 29 de novembre del 2016

Pressupostos : Junqueras: ‘Algú pensa que no faré tot el que estigui a les meves mans per fer el referèndum?’



PAÍS - PRINCIPAT





El vice-president ha presentat uns comptes que destinen el 77% de l'increment a la despesa social.








El vice-president Oriol Junqueras lliura el pressupost del 2017 a Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya.







29.11.2016  14:32





El vice-president del govern i conseller d’Economia Oriol Junqueras ha comparegut al parlament per presentar el pressupost del 2017 i la llei d’acompanyament de mesures fiscals i financeres. Junqueras ha començat per destacar l’increment de les partides destinades a la despesa social. El vice-president ha explicat que consideren despesa social la dotació destinada a Salut, Ensenyament,Benestar i Família, transport públic i tarificació social i Habitatge. L’increment d’aquestes partides és de 1.170 milions d’euros, que són el 77% de l’increment total de la despesa. Segons Junqueras, el pressupost de l’any 2017 tindrà una despesa social del 74,7%, ‘el més alt de la història, ha dit. És un increment de 2,9 punts respecte l’últim pressupost aprovat, el 2015.



La CUP i el referèndum
Junqueras no ha volgut especular sobre la possibilitat que aquest pressupost sigui aprovat per la CUP a diferència del que va passar el maig passat. Ha dit que pertocava a la CUP i a la resta de grups parlamentaris de valorar la seva posició sobre el pressupost perquè el govern ha fet la proposta que creu més positiva i assumible en el context actual.



Sobre la dotació prevista per a la celebració del referèndum, Junqueras ha situat aquesta partida dins dels diners destinats a processos electorals i participatius que hi ha sempre als pressupostos. No ha concretat cap xifra i ha explicat que hi ha una disposició addicional (número 31) que expressa el compromís per dotar el referèndum amb els diners que calgui. No ha volgut pronunciar-se sobre la possibilitat que l’estat impugni aquesta dotació i la disposició addicional. En qualsevol cas, ha afirmat que el seu compromís és de fer possible el mandat democràtic contret en les eleccions.



I ha dit: ‘A mi ja em coneixeu. Sabeu quina és la meva trajectòria professional i política. Algú pensa que jo no compliré amb el compromís amb la ciutadania en aquesta qüestió? De debò que algú creu que no faré tot el que estigui a les meves mans per tirar endavant el mandat de les urnes? Farem tot el possible perquè aquest sigui l’últim pressupost autonòmic. Perquè tot això ho fem per donar als ciutadans els millors serveis en les millors condicions possibles.’



Increment per departament

dilluns, 21 de novembre del 2016

Santiago Espot: "Els nostres polítics confonen les seves febleses amb les dels catalans"



POLÍTICA





El president de Catalunya Acció té clar que "la independència ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat".






per Nerea Rodríguez 20/11/2016 
El president de Catalunya Acció, Santiago Espot | Jordi Borràs
 



Santiago Espot (La Pobla de Segur, 1963) és el president de Catalunya Acció. Activista independentista, Espot acaba de treure el llibre 'O processisme o independència. Volem un Estat català o és només un desig?' (Edicions Saldonar). En aquesta entrevista amb 'El Món' parla de com veu el procés sobiranista, els dirigents catalans i quins serien els següents passos a fer per assegurar que Catalunya esdevingui un Estat independent. Però també fa referència a la seva declaració davant l'Audiència Nacional per haver instigat la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip VI durant la final de Copa del Rei de l'any 2015, i demana fer una reflexió: "Quan els càrrecs electes són imputats, el poble respon; quan el poble és l’imputat només cal mirar la foto del dilluns que vaig anar a l’Audiència Nacional, on només anava acompanyat del meu advocat i d’un bon amic".





Per quin motiu va decidir anar a l’Audiència Nacional? Podia no haver-s’hi presentat. 
No és que estigui en contra de la desobediència, però sota el meu criteri comporta una obediència preestablerta. Sempre he pensat que la independència de Catalunya ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat, i si vaig a l’Audiència Nacional és per presentar una batalla política i jurídica en defensa de tres coses. La primera, la llibertat d’expressió. La segona, la independència de Catalunya. La tercera, la meva persona. El meu estatus processal difereix de tots els altres: jo no sóc ni càrrec electe ni institucional i, per tant, em situa en un plànol ben diferent.





I la decisió de no declarar?

divendres, 7 d’octubre del 2016

El full de ruta (actualitzat) cap a la independència, en dotze passos



PAÍS - PRINCIPAT 





Després de la qüestió de confiança i el debat de política general, els passos prevists fins a la independència han canviat.


















06.10.2016  21:40






El curs polític a Catalunya ha començat amb una reconsideració dels passos que cal seguir fins a proclamar la independència per part dels grups independentistes. La convocatòria d’un referèndum vinculant és la novetat més destacada del nou pla, que ja no preveu de convocar unes eleccions constituents que alhora serveixin per a referendar la declaració d’independència. Vegem, pas per pas, el full de ruta actualitzat després de la qüestió de confiança i el debat de política general al parlament:



(1) Pressupost
El primer pas que s’ha de fer per poder encarar el tram final del procés cap a la independència és aprovar el pressupost del 2017 al parlament. Algunes partides del pressupost han de permetre d’acabar de desenvolupar les estructures d’estat que el govern vol tenir a punt el juny de l’any que ve per a poder aprovar les lleis de desconnexió i convocar el referèndum. El pressupost s’ha d’aprovar al desembre.



(2) Consell assessor del procés constituent i comissió de seguiment

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Puigdemont a CSQP: "No esperarem una conjunció astral a Espanya per fer el referèndum"



El president del Govern retreu a Arrimadas que arribi als debats parlamentaris "amb els discursos prefabricats".






per B.V. / Redacció 05/10/2016 

 






El president del Govern, Carles Puigdemont, ha dedicat la seva última intervenció en el debat de política general d'aquest dimecres al Parlament a respondre, replicar i sovint aclarir, el que havien dit els grups parlamentaris anteriorment. Amb una especial contundència, el cap de l'executiu ha reblat amb xifres i arguments els retrets previs de C's, PP i PSC.




De fet, la nova correlació de forces del Parlament gràcies a la proposta del referèndum s'ha visualitzat també en la intervenció de Puigdemont. El president ha intentat deixar contra les cordes Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol, el bloc antisobiranista. En canvi ha sigut més benèvol a l'hora de respondre Àngels Martínez i Albano Dante Fachin (CSQP), i Albert Botran i Benet Salellas (CUP). El bloc sobiranista ha marcat múscul aquest dimecres.




Tot i això, Puigdemont no ha deixat passar l'oportunitat de recordar a CSQP que l'aposta pel

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Junqueras denuncia que el govern del PP ha ocultat els objectius de dèficit del 2017 per pressionar el PSOE



PAIS - PRINCIPAT



El vice-president econòmic creu que 'molt probablement' els pressupostos compliran els marges de dèficit.






















El vice-president i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha denunciat que el govern del PP no ha donat els objectiu de dèficit del 2017 per pressionar políticament el PSOE perquè cedeixi amb la investidura. En una entrevista a Els Matins de TV3, Junqueras ha posat com a exemple el president del País Valencià, Ximo Puig, que és un dels membres de l’executiva del PSOE que va dimitir per fer caure Sánchez quan les bases del partit d’aquesta comunitat són partidàries del fins ara secretari general del PSOE. D’altra banda, el titular d’economia creu que els pressupostos de l’any que ve compliran ‘molt probablement’ els marges de dèficit ‘per primera vegada en molt de temps’ i s’ha mostrat obert a estudiar propostes sobre modificacions en l’IRPF.



Junqueras ha lamentat que a aquestes alçades el conjunt de les administracions públiques no sàpiga quin serà el sostre de dèficit del 2017 i ho atribuït a una decisió del govern del PP per pressionar el PSOE i aconseguir que canviï d’opinió respecte la investidura. Ja que, tal com ha recordat, ocultant aquestes dades s’impedeix que les administracions puguin elaborar pressupostos. Segons el

dilluns, 19 de setembre del 2016

Homs al jutge: ‘He defensat la legalitat del que vam fer i ho tornaríem a fer’



PAÍS - PRINCIPAT




Francesc Homs ha declarat avui davant dels tribunal suprem en relació a la consulta del 9-N.
















Per: Redacció 

19.09.2016  13:45






L’ex-conseller de Presidència i portaveu del Partit Demòcrata Català al congrés espanyol, Francesc Homs, ha declarat avui davant del Tribunal Suprem espanyol per declarar pels presumptes delictes de desobediència, malversació i prevaricació per haver ajudat l’organització de la consulta del 9-N.



Segons que ha explicat posteriorment, ha defensat davant del jutge la legalitat de la consulta del 9-N i ha dit que ho tornarien a fer. ‘El què vam fer seguia el mandat democràtic del Parlament de Catalunya, facilitàvem la participació ciutadana i l’exercici de la llibertat d’expressió, un dret fonamental’, ha dit.



Homs ha qualificat d’anòmala la citació que

divendres, 16 de setembre del 2016

0:01 / 26:59 11 de Setembre 2016 manifestació per la DUI BARCELONA



Data de publicació: 15 set. 2016










Aquest 11S teniu una oportunitat per demostrar als qui ens fan passar amb raons, i s’han especialitzat en anar-ho allargant anys i més anys, de demostrar-los que els heu vist el joc.




UPDIC ha convocat una manifestació per la DUI perquè els qui ja estem farts d’esperar, però no volem protestar quedant-nos a casa, puguem protestar al carrer i fer-nos sentir.






 


És evident que ens estan ignorant com si no existís la nostra convocatòria (si la Falange hagués convocat una manifestació pel mateix dia els mitjans n’anirien plens) i ho continuaran fent tant com puguin perquè tot el que sigui

dijous, 15 de setembre del 2016

Serem vells quan arribarem a Ítaca? Per Francesc Puigpelat



«Què ha passat amb la DUI? Per què ha estat abandonada de forma tan escandalosa? Respondré: perquè és l'única manera d'escapar de l'autonomisme, a la puta i la Ramoneta, i al pitjor dels vicis catalans».






| 15/09/2016 a les 00:02h
 
 
 
 
 

Francesc Puigpelat
Si un dia em trobés amb Lluís Llach, li preguntaria pel significat profund de la frase "que siguis Quan vell fondegis l'illa" de la seva cançó Viatge a Ítaca. D'acord amb la terminologia establerta per Artur Mas, Ítaca s'ha convertit, en la imaginari del país, en sinònim d'independència, de manera que la resposta de Llach fóra de gran importància. Pel que sembla, el significat de la cançó és que arribar a Ítaca no té cap interès, ja que el sentit del viatge no és el punt d’arribada, sinó les aventures que es viuen mentre el vaixell singla pel mar. Si acceptés aquesta interpretació, la conclusió seria bastant descoratjadora: Llach, Junts pel Sí, Puigdemont i Junqueras no volen arribar a Ítaca, ja que són els mariners que els agrada es navegar i se sentirien perduts a terra perduda.


 
 
He volgut ser optimista i no acceptar aquesta possibilitat, però els esdeveniments de la Diada no em permeten pensar d'una altra manera. L'11 de setembre i els dies següents tothom ha parlat de la RUI impossible i les apostoflants eleccions plebiscitàries, mentre que ningú esmenta la DUI. Aquest és un fenomen molt misteriós: Junts pel Sí va guanyar els comicis fa un any amb un punt clau en el seu programa, la DUI en un termini de 18 mesos. Avui, la DUI està totalment oblidada, ofegada en un mar de confusió amb frases com RUI, plebiscit, ampliar la base social, sobiranisme no independentista, etcètera.


 
 
Què ha passat amb la DUI?

El TSJC avala enviar Mas, Rigau i Ortega a judici pel 9-N



JUDICI - 9-N




El tribunal desestima els recursos de les defenses

Els tres exmembres del Govern estan acusats de delictes de prevaricació i desobediència

Puigdemont assegura que actuaria com Mas si es trobés en la mateixa situació que el seu Govern el 9-N






| 15/09/2016 a les 12:22h
Mas saludant just abans d'entrar a declarar el passat 15 d'octubre al TSJC per la jornada de participació del 9-N | ACN



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat enviar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a judici per la consulta del 9-N. El tribunal ha fet públic aquest migdia que ha desestimat els recursos d'apel·lació presentats per les defenses de l'expresident, l'exvicepresidenta i l'exconsellera d'Ensenyament.



Aquest recurs era contra la resolució del magistrat instructor, que va determinar que els tres exresponsables governamentals havien pogut cometre delictes de prevaricació i desobediència, però no de malversació de fonts públics. Les defenses van argumentar que la jornada de participació es va celebrar gràcies a la participació dels voluntaris i que de la votació no se'n derivava un mandat jurídic explícit.



Ortega, a través de Twitter, ha volgut deixar clar que "no pot ser delicte" que la gent "opini". L'exvicepresidenta va ser l'encarregada de

dimecres, 14 de setembre del 2016

Carod: «El debat sobre el RUI fa l’efecte d'una certa improvisació»



ENTREVISTA




L'exvicepresident diu que si es preguntés a molts dels manifestants del diumenge sobre el full de ruta hi hauria moltes sorpreses i avisa que "no pot ser que a cada nova pensada d'algú es modifiqui el full de ruta"

L'antic líder d'ERC considera que el procés sobiranista no té marxa enrere ("la gent no deixarà de ser independentista") i que actualment el més revolucionari és defensar el dret d’autodeterminació.



 


, Barcelona | 14/09/2016 a les 17:17h






Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident del Govern | Adrià Costa






Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és filòleg i dirigent històric de l’independentisme d'esquerres. Ha estat el màxim dirigent d’Esquerra Republicana i conseller en cap i vicepresident de la Generalitat. Ara dirigeix la Càtedra sobre la Diversitat Cultural de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Acaba de publicar Història del protestantisme als Països Catalans (Tres i quatre). Valora per a NacióDigital la darrera Diada, que ell va viure des de la concentració de Tarragona.
 
 


- Com veu l’escenari post-Diada?

- Molt bé. És impensable que en qualsevol altre lloc d’Europa, durant cinc anys consecutius, centenars de milers de persones ocupin els carrers pacíficament i festiva defensant un objectiu polític democràtic. Això no ha passat enlloc. Les majors concentracions humanes després de la Segona Guerra Mundial s’han produït aquí. I no al segle XX, s’han produït al segle XXI. Per tant, crec que l’objectiu d’un estat català dins de la UE continua ben viu. I el millor de la jornada és constatar altre cop que l’independentisme no és cosa dels polítics i dels partits només, ni principalment, sinó que és cosa de la gent. L’objectiu de la independència és un objectiu nacional perquè els protagonistes són els nacionals, els compatriotes, els ciutadans. Ara, estem en un moment on fins ara hem tingut mobilitzacions, declaracions públiques dels líders polítics i resolucions parlamentàries sense dimensió jurídica. Jo crec que ara hem de passar a la quarta pota, que és la presa de posició que implica adoptar solucions polítiques i legals aprovades pel Parlament, formin part de la legalitat espanyola o no. Crec que l’any 2017, sense més dilació, s’ha de produir la bifurcació de dues legalitats que són incompatibles perquè diuen coses diferents. Una es basa en el dret de la gent a expressar la seva opinió a les urnes, l’altra es basa en la negació d’aquest dret. Hi haurà un moment en què una es trobarà davant de l’altra.

 


- I aleshores, què creu que passarà?

dimarts, 13 de setembre del 2016

El Govern es compromet a culminar el procés l'estiu del 2017 amb l'instrument que aporti "més garanties"



La Vicepresidenta del Govern subratlla la importància del reconeixement internacional i admet que l'executiu estudia diferents vies per validar la desconnexió.





GERARD PRUNA Barcelona






 El vicepresident, Oriol Junqueras i El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquest dimarts / ACN






La primera reunió del Consell Executiu després de la Diada ha estat marcada pel debat que ha desfermat la nova demostració de força de l'independentisme: el referèndum. Després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, evités comprometre's ahir amb el referèndum de manera incondicional i avisés que només el convocarà si és “factible” tècnicament i si el resultat pot ser “vinculant”, aquest dimarts, la portaveu, Neus Munté, ha defensat que no hi ha hagut cap canvi de criteri" i que el Govern sempre ha tingut en compte el referèndum com una opció: "Ningú ha de tenir cap dubte sobre la culminació del procés", ha subratllat.



Tanmateix, tal com va avançar l'ARA, ha remarcat que l'executiu estudia diferents línies de treball per examinar quin instrument per culminar el full de ruta serveix millor l'objectiu perseguit i aporta " més garanties, més consens, és més clarificador i segur". "Es treballarà i es valorarà quin instrument dóna més garanties i es més factible", ha apuntat Munté, que ha remarcat que l'actual full de ruta ja inclou "pantalles democràtiques" per culminar el procés.



Els estàndards internacionals

diumenge, 11 de setembre del 2016

Catalan independence: Hundreds of thousands rally for break with Spain



57 minutes ago  From the section Europe 
 
 
 
 
 
 
Catalan separatist flags known as Esteladas could be seen at the march in Barcelona,REUTERS
 
 
 
More than half a million people have rallied in Barcelona on a day of demonstrations by Catalan nationalists wishing to break with Spain.
Police say 540,000 people turned out in the capital of Catalonia, a region in north-east Spain, while four other Catalan towns also held demonstrations.
Regional president Carles Puigdemont had urged support for "converting Catalonia into an independent state".
Spain has consistently blocked attempts to hold a referendum on secession.






Divisions have also emerged between the separatist movement's main political grouping in the

Nosaltres hem tornat a omplir els carrers, ara vosaltres proclameu la independència abans de la pròxima Diada. Per Vicent Partal



OPINIÓ - EDITORIAL





'Els pròxims dotze (deu) mesos són l’hora de la decisió. I en això, president, govern, diputats, no s’hi val a badar ja '















11.09.2016  20:00






Nosaltres hem tornat a omplir els carrers, ara vosaltres proclameu la independència abans de la pròxima Diada



Per cinquena vegada consecutiva el país ha reaccionat de forma massiva a la crida de les organitzacions independentistes i ha deixat clar al carrer que la majoria social està disposada a donar el pas que ens ha de convertir en una república independent.



Els qui tenien por a una punxada, o tenien ganes de que punxàrem, han tornat a quedar-se amb un pam de nas. Una vegada més. Perquè la gent ha tornat a demostrar que l’independentisme, cinc diades després, no és cap suflé (us en recordeu?), ni dubta sobre quin és l’objectiu a assolir.

dimecres, 7 de setembre del 2016

Ferran Requejo: ‘El RUI és una proposta de polítics adolescents’



PAÍS - PRINCIPAT




Parlem el catedràtic de ciència política sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada.








El catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo.







07.09.2016  00:00




Ferran Requejo, catedràtic de ciència política i membre del CATN, s’ha erigit aquests darrers mesos en una de les veus més actives contra el RUI. I aquesta entrevista no n’és cap excepció. No l’accepta de cap manera perquè creu que és una proposta adreçada a ‘acontentar els independentistes impacients’. També ens parla del moment polític actual, centrada en la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat, i es mostra crític amb els lideratges del procés. Tot plegat en aquesta entrevista que forma part de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’.




—Nom: Ferran Requejo
—Edat: Seixanta-quatre anys
—Independentista? Ara sí
—Des de quan? Des del canvi de segle. Sóc independentista des d’abans que fracassés l’estatut, perquè vaig començar a veure que pel camí del pacte no ens en sortiríem. Jo havia defensat models de federalisme plurinacional, però vaig veure que era una idea massa civilitzada per a l’estat espanyol.




—La política és… com tenir una xicota nova. És una cosa apassionant, però alhora