«Què ha passat amb la DUI? Per què ha estat abandonada de forma tan escandalosa? Respondré: perquè és l'única manera d'escapar de l'autonomisme, a la puta i la Ramoneta, i al pitjor dels vicis catalans».
Francesc Puigpelat | 15/09/2016 a les 00:02h
 |
| Francesc Puigpelat |
Si un dia em trobés amb Lluís Llach, li preguntaria pel significat profund de la frase "que siguis Quan vell fondegis l'illa" de la seva cançó Viatge a Ítaca.
D'acord amb la terminologia establerta per Artur Mas, Ítaca s'ha
convertit, en la imaginari del país, en sinònim d'independència, de
manera que la resposta de Llach fóra de gran importància. Pel que
sembla, el significat de la cançó és que arribar a Ítaca no té cap
interès, ja que el sentit del viatge no és el punt d’arribada, sinó les
aventures que es viuen mentre el vaixell singla pel mar. Si acceptés
aquesta interpretació, la conclusió seria bastant descoratjadora: Llach,
Junts pel Sí, Puigdemont i Junqueras no volen arribar a Ítaca, ja que
són els mariners que els agrada es navegar i se sentirien perduts a
terra perduda.
He volgut ser optimista i no acceptar aquesta possibilitat,
però els esdeveniments de la Diada no em permeten pensar d'una altra
manera. L'11 de setembre i els dies següents tothom ha parlat de la RUI
impossible i les apostoflants eleccions plebiscitàries, mentre que ningú
esmenta la DUI. Aquest és un fenomen molt misteriós: Junts pel Sí va
guanyar els comicis fa un any amb un punt clau en el seu programa, la
DUI en un termini de 18 mesos. Avui, la DUI està totalment oblidada,
ofegada en un mar de confusió amb frases com RUI, plebiscit, ampliar la
base social, sobiranisme no independentista, etcètera.
Què ha passat amb la DUI?
