Santiago Espot: "Els nostres polítics confonen les seves febleses amb les dels catalans"

POLÍTICA

El president de Catalunya Acció té clar que "la independència ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat".

per Nerea Rodríguez 20/11/2016 

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot | Jordi Borràs

 

Santiago Espot (La Pobla de Segur, 1963) és el president de Catalunya Acció. Activista independentista, Espot acaba de treure el llibre 'O processisme o independència. Volem un Estat català o és només un desig?' (Edicions Saldonar). En aquesta entrevista amb 'El Món' parla de com veu el procés sobiranista, els dirigents catalans i quins serien els següents passos a fer per assegurar que Catalunya esdevingui un Estat independent. Però també fa referència a la seva declaració davant l'Audiència Nacional per haver instigat la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip VI durant la final de Copa del Rei de l'any 2015, i demana fer una reflexió: "Quan els càrrecs electes són imputats, el poble respon; quan el poble és l’imputat només cal mirar la foto del dilluns que vaig anar a l’Audiència Nacional, on només anava acompanyat del meu advocat i d’un bon amic".





Per quin motiu va decidir anar a l’Audiència Nacional? Podia no haver-s’hi presentat. 
No és que estigui en contra de la desobediència, però sota el meu criteri comporta una obediència preestablerta. Sempre he pensat que la independència de Catalunya ha de passar per un encarament polític i institucional amb l’Estat, i si vaig a l’Audiència Nacional és per presentar una batalla política i jurídica en defensa de tres coses. La primera, la llibertat d’expressió. La segona, la independència de Catalunya. La tercera, la meva persona. El meu estatus processal difereix de tots els altres: jo no sóc ni càrrec electe ni institucional i, per tant, em situa en un plànol ben diferent.





I la decisió de no declarar?

Tenim clar l’objectiu? Per Lluís Català Roca

OPINIÓ

Per

Lluís Català Roca

-

23 de setembre de 2016

 

 

 

 

 

 

 

Lluís Català Roca

 Aquesta és la pregunta que em faig dies després de la Diada d’aquest 2016. M’explico. Després d’una altra diada massiva, on milers i milers de catalans i catalanes reclamaven la independència, els dirigents dels partits polítics (suposadament) independentistes amb representació parlamentària, fan un seguit de declaracions on parlen de tot (referèndum pactat amb Espanya, noves eleccions “constituents”…) menys d’independència! Algú m’ho pot explicar? M’he perdut alguna cosa? Què més ha de passar perquè d’una vegada per totes els partits independentistes facin el que han de fer? Tenim majoria independentista al Parlament i tenim un molt ampli suport social a la independència. Que necessitem més? Potser ens falta el més important: que els dirigents polítics vulguin realment la independència i actuïn en conseqüència, amb passes clares i definitives.

I les entitats sobiranistes “socials”? ANC i Òmnium? D’acord que les concentracions van ser un èxit, d’acord que van estar molt ben organitzades, d’acord que va funcionar tot molt bé, però no perdem el rumb. El que realment és important és el fons (reclamar la independència i pressionar els polítics) i

Anna Gabriel: ‘No hi ha motius per a unes noves eleccions; som 72 diputats de 135’

Per: Pere Cardús Cardellach
 

Dijous  29.10.2015  02:00

PAÍS

Entrevista a la diputada i portaveu de la CUP · Us n'oferim alguns fragments en vídeo.

 

 

Els nervis s’han tornat a instal·lar en l’independentisme. El del carrer. El de la gent que ha dipositat en la independència i la construcció de la república catalana totes les esperances per a millorar situacions de misèria i indignitat. Tornen a estar nerviosos com ja hi van estar abans i després del 9-N. Ara els polítics tenen entre mans dues coses: un mandat democràtic del 27-S i una immensa responsabilitat de no malbaratar l’esforç i la confiança de tanta gent. Entre aquests polítics hi ha Anna Gabriel, portaveu parlamentària de la CUP, que dilluns va prendre possessió de l’escó en un ple especial: el primer amb majoria absoluta independentista de la història.

Vicent Partal : 72: la xifra del poder

Per: Vicent Partal
 

Divendres  23.10.2015  02:00

OPINIÓ

Vicent Partal

Sempre he admirat els matemàtics. Els bons matemàtics. Entenc la tesi segons la qual les matemàtiques són el jutge suprem de la realitat i sé que no cal anar a parar a Descartes per entendre-ho, però estic d’acord amb ell que totes les coses passen a través d’aquestes figures que en diem nombres o xifres. Recomanables de remenar amb calma, especialment quan les emocions són intenses.