ESPANYA - CULTURA - JOC DE MIRALLS
Carlos García Juliá,
un dels autors de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha el
1977, ha estat detingut recentment al Brasil i n'ha estat sol·licitada
l'extradició · Aquest fet convida a repassar l'origen, la importància i
la impunitat de l'extrema dreta parapolicíaca en la 'modèlica' transició
 |
| Blas Piñar, dirigent de Fuerza Nueva, i Carlos García Juliá. |
16.12.2018 21:50
Carlos García Juliá era un dels tres integrants de l’escamot
ultradretà que el 24 de gener de 1977 va assassinar cinc homes al
despatx d’advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Eren quatre
lletrats i un treballador: Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier
Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo, Serafín Holgado i Ángel
Rodríguez Leal.
El crim va ser reivindicat per una organització fantasmagòrica
anomenada Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i va originar un
dels moments més tensos de la transició. Faltaven dos mesos i mig perquè
el PCE fos legalitzat i el GRAPO havia segrestat dues personalitats del
règim: Antonio Maria de Oriol, president del Consell d’Estat d’Espanya,
i el tinent general Emilio Villaescusa. La tensió als carrers era
màxima; aquells dies, com a conseqüència de la violència policíaca a les
manifestacions, es van morir dos estudiants: Arturo Ruiz i María Luz
Nájera.
Tres anys després, el 1980, Carlos García Juliá, José Fernández Cerrá
i Fernando Lerdo de Tejada, militants de Fuerza Nueva, el partit de
Blas Piñar, foren detinguts, jutjats i sentenciats a cent noranta-tres
anys de presó. Lerdo de Tejada, nebot d’una secretària de Blas Piñar, va
fugir de l’estat espanyol abans del judici. Fernandez Cerrá va
desaparèixer després d’haver complert quinze anys.
Garcia Juliá tenia vint-i-quatre anys quan va participar en la
massacre. En va complir dotze de condemna. En sortir en llibertat
condicional, amb permís del jutge, es va traslladar al Paraguai amb una
oferta de feina i ja no va tornar tot i el requeriment de la justícia
espanyola. Alguns jutges de l’època eren molt permissius. El 1996 va ser
detingut per narcotràfic i empresonat a Bolívia. Fa vint-i-dos anys que
és fugit de la justícia espanyola i encara li resten deu anys i mig de
condemna.
El seu cas, que ara torna a ser d’actualitat per la detenció al
Brasil i la demanda d’extradició, és un exemple emblemàtic d’allò que va
ser el terrorisme ultra parapolicíac de la transició.
Siete días de enero, el valor històric i documental d’un film
