PAÍS - PRINCIPAT
'Error', 'desgràcia' o 'degeneració democràtica', alguns dels qualificatius que utilitzen editorials i opinions publicades avui en mitjans internacionals
Per: Redacció
13.02.2019 13:15
També diu que el moviment independentista
no sempre ha actuat de la forma ‘més eficaç’, i posa com a exemples el
referèndum i la declaració d’independència, que defineix com a
‘imprudents’. ‘Però la resposta del govern central ha estat vergonyosa.
Les acusacions contra els líders del moviment independentista són
clarament polítiques i la prolongada detenció dels acusats no és
justificable. Hauria de remoure la consciència de tots els
espanyols i,
per descomptat, tots els bons europeus que Carles Puigdemont, president de la suposada república, consideraven que havia de fugir del país.’
I és molt clar sobre què pot passar si els acusats són declarats culpables: ‘Hauran de recórrer al TEDH, en el qual, el seu dret d’expressió pacífica i les seves postures seran reconegudes amb gairebé tota seguretat’. I li diu a Pedro Sánchez
que hauria d’adonar-se que la línia que segueix ‘no és la millor manera
de derrotar les demandes d’independència’. I ho compara amb la situació
escocesa i com va decidir resoldre-la David Cameron:
‘Va acceptar el dret d’un poble a governar-se i va intentar
persuadir-los en una campanya democràtica perquè continuessin sent part
de la unió més gran. La idea de fer d’Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia, un màrtir i empresonar-lo, mai va ser una possibilitat’.
Un altre diari digital de pes, en aquest cas de França, Mediapart,
centra la seva crítica en l’immobilisme de la UE davant d’un judici que
‘mai s’havia produït a Europa’. I compara aquesta ‘abdicació europea’,
amb l’entrada de l’extrema dreta al govern d’Àustria i a Itàlia, o l’ultranacionalisme a Hongria i Polònia:
‘És una desgràcia. Tres mesos abans de les eleccions europees, aquest
judici, és una invitació a la degeneració democràtica de l’Europa dels
28’.
El Neue Zürcher Zeitung, el diari de referència en alemany de Suïssa, publica una opinió d’Andres Wysling que
té un títol sense matisos: ‘Separatistes catalans a la cort: el càrrec
de rebel·lió és absurd’. Diu que el càrrec de rebel·lió té una motivació
política i per això, poden rebre les penes més elevades. ‘Aquest
delicte requereix violència i els acusats sempre han parlat contra
l’acció violenta’, recorda. I compara la presó preventiva imposada als
líders independentistes, amb un ‘arrest’ per a intimidar i evitar que
continuessin tenint presència pública.
Al Herald Scotland, un altre opinador, Ian Macwhirter,
escriu que si en els fets d’octubre hi va haver alguna violència, la
clau de volta de l’acusació del judici, va ser del govern espanyol, que
va donar via lliure a la Guàrdia Civil per a
emprear-la. I que el què és incomprensible en tot el procés, és que la
UE no hagi condemnat aquesta ‘violació dels drets civils’. De tot
plegat, i de la resposta del govern espanyol que ‘recorda a
l’ex-dicador’, creu que els escocessos n’han d’obtenir una lliçó del que
els pot venir en el cas que Westminster no permeti un altre referèndum.
I entrant directament en el cas que ens ocupa, Mezey creu que no es pot catalogar com a violent el fet de convocar un referèndum i ‘sembla bastant evident que l’única violència real que es va produir va ser causada per la policia nacional per aturar el referèndum’.
Opina que portar una diferència política a la justícia és un error, perquè no és un lloc per a trobar solucions, sinó mantenir-les.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada