L’aturada obligada de l’activitat judicial per la crisi sanitària de la covid-19 va frenar la pressa del Tribunal Suprem espanyol per a analitzar el recurs de cassació presentat pel president de la Generalitat, Quim Torra,
contra la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya el desembre passat, a un any i mig d’inhabilitació. La
sentència del Suprem sobre el recurs pot comportar la inhabilitació de Torra i la convocatòria d’eleccions a Catalunya
si el parlament no elegeix un nou president, una tasca improbable amb
les majories actuals a la cambra. La prerrogativa de convocar eleccions
continua en mans del president, però si no en fa ús abans de la
sentència, probablement la perdrà.
La represa de l’activitat al Suprem ha estat a tota velocitat aquesta setmana. La sala segona ha forçat la màquina contra Torra i l’ha citat el 17 de setembre
a la vista del seu recurs, que ara per ara ni tan sols ha estat admès a
tràmit ni s’ha designat un nou ponent després de la renúncia del
magistrat Miguel Colmenero la setmana passada en ser
Aquestes darreres hores ha circulat per les xarxes socials un vídeo
que aplega, també en vuit minuts, algunes de les imatges més violentes
desfermades per les policies espanyoles el primer d’octubre de 2017, en
l’intent frustrat de frenar el referèndum d’autodeterminació.
El vídeo és molt dur, sobretot amb la perspectiva del temps
passat i de les coses que hem viscut d’aleshores ençà –entre les quals
no és precisament menor el paper que van fer al judici aquests mateixos
funcionaris de l’estat que a les imatges agredeixen salvatgement
ciutadans que haurien de protegir. I circula com a resposta, potser
valdria més dir com a complement, de la indignació causada per les
actuacions d’algunes policies als Estats Units, arran de l’assassinat de
George Floyd. Molta gent hi afegeix comentaris que
Les pimes exigeixen al congrés espanyol un règim sancionador dels
morosos, defensen un pacte d'estat sobre la formació professional i
demanen més representativitat vora el poder
‘Transcorreguts deu anys, amb quatre governs diferents i quatre
proposicions de llei per sancionar els morosos, el congrés i els
diversos governs no han estat capaços de fer justícia i podríem dir que
la morositat continua essent una forma indirecta de corrupció i
competència deslleial. No fer complir la llei i no aprovar un règim
sancionador és difícilment explicable. Com es pot permetre que les
empreses del nostre Íbex, que cobren a cinquanta-vuit dies dels seus
clients, paguin a cent vuitanta dies de mitjana les factures, tot
incomplint els terminis legals?’ Amb aquestes paraules, Antoni Cañete,
secretari general de Pimec, president de la Plataforma Multisectorial
contra la Morositat i vice-president i portaveu de la Plataforma Pimes,
denunciava ahir davant la comissió del congrés espanyol el fet insòlit
que una llei que té deu anys de vida no tingui encara un règim
sancionador. Lletra morta…
És una situació de privilegi per a les grans empreses que
han de suportar les pimes i, que en moments com els actuals, és
definitiva per a moltes. De fet, em deia aquest vespre que la cadena de
pagaments
Marta Lasalas
Barcelona. Dimecres, 10 de juny de 2020
Eurodiputats de diferents formacions de l’estat espanyol, entre les
quals Podemos, han signat un manifest en què es reclama la llibertat
immediata de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez i es reivindica el dret fonamental a la llibertat d’expressió. El text l'han fet arribar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez; a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; al vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, i al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, a més d'enviar-ne una còpia al president del Parlament Europeu, David Sassoli.
El document l’han signat els eurodiputats de JxCat, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que n'han estat impulsors, i la republicana Diana Riba, però també
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 9 de juny de 2020
"Creus que el Rei hauria de dissoldre les Corts, convocar a l'exèrcit i prendre el comandament?". Aquesta és la pregunta de l'enquesta que la pàgina 'España es Voz',
dirigida per un candidat de V🤢X i estret col·laborador del partit
d'extrema dreta, manté activa des del 4 d'abril i que compta ja amb més
de 35.000 vots, uns 67% dels quals han respost a la primera de les respostes suggerides, 'Sí, per descomptat',
mentre un 5% respon un 'Potser' i un 28%, 'No, mai'.
Constitucionalment, no entren en les atribucions del rei Felip VI ni
convocar les corts, ni convocar a l'exèrcit ni de bon tros prendre el
comandament, i en cas que ho fes, es tractaria clarament d'un cop d'estat.
Segons avança eldiario.es, la pàgina en qüestió està dirigida per
l'advocat Rodrigo Villar, candidat de V🤢X en les eleccions locals de
maig de 2019 per Conca a més d'assidu col·laborador del programa de
YouTube de Javier Negre 'Estado de Alarma', on exerceix
El president de la Generalitat recorda que els 16.000 MEUR equivalen a “l’espoli fiscal insuportable” de Catalunya en un any
Redacció 09/06/2020
El president de la Generalitat, Quim Torra, treballant en videoconferència | ACN
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost a la ministra
d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, que el
fons de 16.000 MEUR equival a “l’espoli fiscal insuportable” de
Catalunya en any. “Necessitem tots els recursos i tota la sobirania per
assegurar el futur i els llocs de treball dels catalans. Per això, la
millor normalitat és la independència de Catalunya”, ha afegit el cap de
l’executiu català al seu compte de Twitter.
La
ministra portaveu ha retret aquest dimarts a Torra el “descontentament
permanent” i ha dit que la crítica al fons de 16.000 MEUR “recorda a
l’Espanya ens roba”. Montero també ha afegit que algunes comunitats
autònomes “tenien unes expectatives” que no han “culminat”.
Precisament,
també sobre aquestes “expectatives” que feia referència la ministra
El president de la Cambra es mostra contrari a unes eleccions ara: “No ens podem permetre tres mesos d’aturada política”
Agències 09/06/2020
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha
mostrat el seu escepticisme cap a la taula de diàleg Estat-Generalitat
que es vol reprendre al juliol després de l’aturada per la crisi del
coronavirus. “Jo sincerament no veig cap voluntat real de diàleg per
part del govern espanyol, és una falsa expectativa”, ha assegurat
Canadell aquest dimarts als micròfons de Ràdio 4. “La mesa no arribarà
enlloc i una bona mostra és la negativa a incorporar un mediador. El
govern de Sánchez s’assegura que si signa un compromís es pot fer enrere
quan vulgui”, ha assenyalat el president de la Cambra, que també s’ha
mostrat contrari a convocar unes eleccions al Parlament ara: “No ens
podem permetre tres mesos d’aturada política”.
“És obvi que no hi ha un escenari per anar a eleccions”, ha insistit
Canadell, que ha posat sobre la taula la crisi econòmica i social
derivada de l’estat d’alarma i la pandèmia de covid-19. “El que cal ara
és un programa agressiu i important d’injecció de diners. I per posar-lo
en marxa cal estabilitat política”, ha reflexionat en veu alta el
president de la
El Tribunal d’Apel·lació de Gant decidirà el 8 de setembre sobre la petició d’euroordre del raper mallorquí represaliat per la justícia espanyola, Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. ‘Som força optimistes de cara a la sentència’, ha dit el seu advocat, Simone Bekaert.
L’Audiència espanyola reclama l’extradició del raper a l’estat espanyol
perquè compleixi una condemna de presó per ‘enaltiment del terrorisme,
calúmnies i injúries a la corona i amenaces no condicionals’. La data de
la sentència s’ha sabut després de la vista de Valtònyc avui als
jutjats belgues. Tot i que hi havia d’anar el 24 de març, la
compareixença va ajornar-se per la crisi de la covid-19.
Aquesta vegada, damunt la taula del tribunal hi havia un element nou, la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), favorable als interessos de la defensa de Valtònyc. L’advocat del raper havia demanat que es presentés una qüestió pre-judicial
al Tribunal de Luxemburg perquè l’Audiència espanyola havia interposat
l’euroordre segons la reforma del codi penal espanyol del 2015, que
preveu
Corinna Larsen, ex-amant de Juan Carlos I, ha acusat el rei d’Espanya, Felipe VI, de la campanya d’amenaces i coaccions de què és objecte i ha dit que s’hi enfrontarà legalment.
El programa ha repassat l’historial de negocis personals de Juan Carlos I entrevistant sobretot periodistes, entre els quals els qui han destapat les investigacions en curs a Suïssa i el periodista de The Telegraph
El tribunal ha desestimat els recursos contra la sentència de l’AN amb el vot particular de dos magistrats
El raper Pablo Hasél a l'exterior dels jutjats de Lleida | ACN
per ACN
El Tribunal suprem ha desestimat els recursos contra la
sentència de l’Audiència Nacional que condemnava el raper Pablo Hasél a 9
mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb
l’agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i
ales forces i cossos de seguretat de l’estat. La Sala Penal li va
imposar una pena de dos anys i un dia de presó que la sala d’apel•lació
va rebaixar a 9 mesos i un dia i que ara l’alt tribunal ratifica. Hasél
va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials
comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons el
tribunal, incitaven a la violència, comentaris “d’enaltiment del
terrorisme” i “vexatoris” conta la monarquia i altres institucions
espanyoles.
La sentència ha comptat amb el vot a favor de tres magistrats i el particular dels altres dos,
Miguel Colmenero i Ana María Ferrer, que consideren els seus missatges
no es corresponen als delictes pels que se l’ha condemnat i que
s’emmarquen en la llibertat d’expressió. 7 També que no contenen
incitació a la violència i que no poden generar “risc mínimament
valorable”. El vot particular considera que les expressions dirigides a
la casa reial suposa “una posició ideològica, sense dubte desafortunada
en les formes i parcial en l’anàlisi, que enfatitza el suport popular
que a judici del seu autor, recolza el republicanisme que professa”.
El Suprem considera que els missatges no es poden emparar en el dret a la llibertat d’expressió quan
“els fets provats recullen pluralitat de missatges publicats a
Internet, amb accés obert, reincident en fets similars” en el passat i
que tenen un “indubtable” caràcter de “lloança” de les “organitzacions
terroristes” com el GRAPO i de “membres actius” de les mateixes. També
conclou que la seva conducta va més enllà de l’expressió de
“coincidència amb objectius polítics o de camaraderia” i comporta una
“lloança”. A més, considera que contenen una “incitació” a la seva
reiteració que “genera un elevat risc de que algun dels seus múltiples
seguidors a les xarxes socials els intenti repetir”.
D’altra banda, la sentència, de la qual és ponent el magistrat Vicente
Magro, remarca que no es de “sancionar penalment una discrepància
respecte d’una ideologia política o social” sinó de “penar la incitació
la provocació i el risc que genera en terceres persones”. A més,
insisteix que la llibertat d’expressió no pot utilitzar-se com
un “paraigües” o un “xec en blanc” per enaltir autors relacionals amb el
terrorisme.
Pel que fa al delicte d’injúries i calúmnies a la corona i la
utilització de la imatge del rei, considera que “no es pot admetre que
formar part de la monarquia suposi una servitud de càrrega que obligui a
acceptar l’emissió pública injuries i calúmnies”. En aquest sentit,
conclou que les expressions que va utilitzar “no poden tenir empara en
l’opinió personal” perquè “no hi pot haver llibertat d’expressió quan se
supera la barrera del límit de la mera crítica”. Suposen, remarca la
sentència, un “atac personal i directe a la casa reial i als seus
membres d’una manera despiadada, atacant personalment als mateixos”.
Finalment, sobre les injúries als cossos i forces de seguretat de
l’estat espanyol, considera que es donen els mateixos supòsits que en
els casos anteriors i que, en tots dos atacs, hi ha, a més, “actes de
suport explícit a la violència contra ells”. La Sala d’apel•lació de
l’Audiència Nacional el va condemnar a 9 mesos i un dia de presó i a una
multa de 168 dies, amb una quota diària de 30 euros al dia (5.040
euros) pel delicte d’enaltiment al terrorisme. Pel delicte d’injúries a
la corona i a utilització de la imatge del Rei, a dotze mesos de multa
amb una quota diària de 30 euros (10.800 euros) i a quinze mesos més de
quota diària de 30 euros (13.500 euros) per injúries i calúmnies contra
les institucions de l’estat.
Encara que concorrin amb la bandera d’Espanya, la sentència nega que la
bandera canària independentista de set puntes sigui representativa del
poble malgrat ho aprovés l’ajuntament de Santa Cruz de Tenerife
Redacció 01/06/2020
El govern del PSOE i Podemos no atura la pèrdua de llibertats
La
Sala III del Tribunal Suprem ha emès una sentència que estableix com a
doctrina que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a
l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el
marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure
d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”. Segons
el Suprem, aquesta “incompatibilitat” amb el marc legal es manté encara
que aquestes banderes “no oficials” no substitueixin, sinó que
concorrin, “amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatuàriament
instituïdes”.
La
sentència del Suprem anul·la un acord del ple de l’ajuntament de Santa
Cruz de Tenerife que el 30 de setembre del 2016 reconeixia la bandera
nacional de Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble
canari. Aquell acord aprovava que la bandera
Segons recull El Confidencial,
el denunciat hauria signat expedients disciplinaris a un agent del cos
quan era coneixedor que les sancions no eren reals.
L’agent, un
funcionari destinat a Euskadi, relata pressions dels seus superiors i
una multa de fins a 15.000 euros per no atendre les seves indicacions.
La víctima s’ha vist obligada a rebre atenció psiquiàtrica a un hospital
militar de Saraagossa.
Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 29 de maig de 2020
No m'agradaria ser a la pell de José Manuel Franco, actual delegat
del govern espanyol a Madrid, perquè si bé la imputació no té cap mena
de suport, no només jurídic sinó també fàctic, res no ha impedit que es
vegi arrossegat a un jutjat per fets que no són delictius i sobre els
quals no té cap responsabilitat.
Ara bé, si hi ha una cosa que amb aquest cas ha començat a quedar clara, més enllà de Catalunya, és que el lawfare
existeix, que el practiquen determinats sectors de la judicatura i
policia espanyola, que es pot girar contra qualsevol, que només busca
El monarca posa Marlaska a la corda fluixa després de sortir públicament
amb un pin que simbolitza el tricorni del cos de la Guàrdia Civil
Redacció 29/05/2020
Per acabar de posar cullerada a la polèmica del cessament de Diego Pérez de losCobos, el rei Felipe
VI ha decidit mostrar públicament que cap democràcia passa per sobre de
la seva Guàrdia Civil.
De fet, les forces de seguretat consideren el
rei com “el primer guàrdia civil d’Espanya”, i no és d’estranyar la bona
relació entre institucions per la lleialtat a la pàtria espanyola. De
fet, durant el discurs del 3 d’octubre del monarca ja va posar en
evidència el seu suport
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 29 de maig de 2020
La instrucció oberta contra el delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per autoritzar una manifestació amb motiu del 8-M a Madrid que suposadament hauria servit per estendre la pandèmia del coronavirus té connexions amb l'entitat ultracatòlica Legionaris de Crist i fins i tot amb les suposades|presumptes teràpies per curar l'homosexualitat.
Així ho explica elPlural.com, que revela que Julio Lorenzo
Rego, el metge que firma l'informe forense de l'esmentada instrucció
contra Franco ha participat en diverses conferències promogudes pels
Legionaris de Crist i és germà d'Elena Lorenzo Rego, polèmica terapeuta
multada pels seus cursos per curar l'homosexualitat.
Sempre segons el mitjà citat, l'informe de Lorenzo afirma que de no
haver-se celebrat el 8-M "s'hauria evitat una àmplia difusió de la
malaltia" de la Covid-19. El mateix Lorenzo ha participat en diverses
‘Quan vaig estar a Tres Cantos [Madrid], el primer interrogatori va
ser sens dubte el més dur’. Era el 3 d’octubre de 2004 i Pello
Alcantarilla (Sant Sebastià, 1960) va ser detingut per la Guàrdia Civil a
Burgos (Espanya) quan circulava amb un camió per l’autopista. El van
detenir per la seva presumpta relació amb ETA. Ha relatat que el van
amenaçar de torturar-lo quan es dirigia a Madrid, amb música molt alta i
crits continus. Que les tortures van continuar a Tres Cantos. I que va
veure allà al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.
Alcantarilla s’ha posat en contacte amb el diari Berria per explicar el que ha vist. [El seu relat el publiquem avui de manera simultània Berria, VilaWeb i Nós Diario].
El ministre de l’Interior espanyol, Fernando
Grande-Marlaska, acaba de destituir Diego Pérez de los Cobos per ‘falta
de confiança’. Falta de confiança motivada, segons diversos mitjans de
comunicació, per un fals informe sobre l’impacte de les mobilitzacions
del 8 de març en la difusió del coronavirus. En veure’l per televisió
Alcantarilla l’ha reconegut: ‘És ell’.
Pello Alcantarilla recorda bé el camí de Burgos a Madrid: ‘L’asfíxia i
el terror es van
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 28 de maig de 2020
El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha revelat la conversa que ha mantingut per Whatsapp amb un exalt dirigent de l'empresa Nissan, després que la direcció actual ha decidit tancar les seves delegacions a Catalunya.
“Estic molt emprenyat. L’Estat espanyol no s’ha implicat en el tema i el nostre govern no els planta cara tal com caldria. Ens hem de desfer d’aquest Estat a tota pressa abans no ens acabi d'arruïnar del tot...”, ha indicat l'altdirigent.
Es farà a l'Audiència Nacional però acusats i defenses hi podran participar per videoconferència des de Barcelona
per NacióDigital
, 28 de maig de 2020 a les 12:27
Josep Lluís Trapero i Olga Tubau entrant a l'Audiència Nacional | ACN
El judici a Trapero i l’antiga cúpula d’Interior es reprendrà el 8 de
juny amb les conclusions del ministeri fiscal. En una providència,
l’Audiència Nacional fixa també per al dia 15 de juny l’anunci de les
conclusions de les defenses i l’informe del fiscal i per al 16 i 17, els
informes de les defenses i el torn d’última paraula.
Les sessions se celebraran a la seu de l’Audiència Nacional a les deu
del matí però les defenses i els acusats podran participar-hi per
videoconferència des d’un òrgan judicial de
"Un maletí ple de bitllets. Un vell rei devorat per la passió per les dones i els diners.
Una aristòcrata alemanya potser massa xerraire. Donatius generosos dels
països del Golf. Un gestor de fons i un advocat sense escrúpols a
Ginebra. Sense oblidar una fundació opaca, amb domicili a Panamà ...
Tots els ingredients d'un thriller politico-financer estan reunits a l'escàndol que ataca la monarquia espanyola des de principis de març"... Així comença el text de Le Monde,
que avui destaca un perfil del rei emèrit espanyol com a fotografia
principal de la portada de la capçalera més influent de França. Títol: "L'aura perduda de Joan Carles". Subtítol: "Les sospites reiterades minen la credibilitat de la monarquia espanyola".
Segons el diari parisenc, totes aquestes revelacions "no paren d'embrutar la Corona i d'esquitxar el seu fill Felip VIè".
Le Monde explica que Felip de Borbó ha intentat marcar distàncies
respecte al seu pare anunciant que renunciarà a una herència futura i
retirant-li l'assignació. Però, tot i així,
També avisa que les presons són “les pitjors” per frenar el virus
Agències 27/05/2020
Press briefing by Mr. David Kaye, Special Rapporteur on the Promotion
and Protection of the Right to Freedom of Opinion and Expression.
El relator especial de l’ONU per la llibertat d’opinió i d’expressió,
David Kaye, ha reclamat l’excarceració dels presos polítics
independentistes.
“Haurien de ser alliberats”, ha dit aquest dimarts en
un col·loqui organitzat per Òmnium Cultural. També ha expressat que “no
haurien d’haver estat empresonats”, ja que estan
