França i Alemanya, en estat d'alerta per les inundacions, que ja han deixat 11 morts

Els museus del Louvre i  d'Orsay tanquen per protegir les obres situades en zones inundables, així com una línia de tren de rodalia i algunes parades de metro.

Redacció 03 Jun 2016 - 15.28

 

França i Alemanya continuen en estat d'alerta per les inundacions, que de moment ja han deixat 11 morts. París vigila de prop el cabal del Sena. A causa de la crescuda del riu, algunes estacions de metro i dels trens de rodalia estaran tancades preventivament, i també els museus del Louvre i d'Orsay, situats a la riba del Sena, que han de moure a plantes superiors obres d'art emmagatzemades als soterranis per evitar que puguin resultar afectades si el nivell de l'aigua continua pujant.


A França, on s'ha declarat l'estat d'emergència, els aiguats han deixat dos morts i prop 20.000 persones han estat evacuades.

Romeva explica "la derrota del projecte federalista espanyol" al "think tank" progressista francès IRIS

Recalca que molts federalistes han passat a considerar que "la independència és l'única via per construir alguna cosa diferent".

POLÍTICA-FRANÇA

per Bernat Ferrer 31 de Maig 2016 a les 13.53 h



El conseller d'Exteriors del Govern, Raül Romeva, va participar recentment en una sessió sobre el procés català organitzat a París pel "think tank" Institut de Relations Internationales et Stratégiques (IRIS), proper al Partit Socialista (PS) de François Hollande i Manuel Valls. Ara, aquest organisme n'ha fet públic una entrevista que li van realitzar, en què el presenten com a "responsable" d'Exteriors. "La independència és l'única possibilitat de construir alguna cosa diferent", hi explica Romeva.


El conseller exposa als seus interlocutors com s'ha arribat fins la situació actual, en què

Crida a respondre els atacs de França contra el català

Dimecres, 10 de febrer de 2016 14:05 h

En marxa una recollida de signatures per “salvar” la llengua a les escoles de la Catalunya Nord

---

La reforma de la Llei d’Educació Nacional que està promovent el govern de França pot suposar un retrocés del català a les escoles de la Catalunya Nord, segons l’APLEC, l’associació de referència en la defensa de la llengua catalana al territori nord-català. És per aquest motiu que l’entitat ha engegat una recollida de signatures per “salvar” l’ensenyament en català davant l’aparent atac de l’Estat francès als idiomes regionals. 

Reducció del català a les escoles nord-catalanes d'entre un 30% i un 75%

L’APLEC denuncia que tot i que segons els textos de la nova legislació el català no s’hauria de veure afectat, “constatem disparitats en la interpretació entre establiments educatius”. De fet, l’entitat diu que han comprovat “una reducció d’hores de llengua d’entre un 30% i un 75%”. A més, APLEC alerta que el Rectorat de Montpeller, del qual depenen els col·legis públics de la Catalunya Nord, “no dóna la partida pressupostària necessària als establiments nord-catalans perquè puguin mantenir el nombre d’hores”.

Inici de la defensa del català davant la nova llei

Crisi al govern francès amb la dimissió de la ministra Taubira

Dimecres  27.01.2016  09:46

MÓN

S'oposa a la modificació de la constitució defensada pel primer ministre Manuel Valls per a privar de la nacionalitat francesa els gihadistes.

La ministra de Justícia francesa, Christiane Taubira, ha dimitit el càrrec i serà substituïda pel diputat i president de la Comissió de Lleis, Jean-Jacques Urvoas, pròxim al primer ministre Manuel Valls.

La dimissió té lloc justament el mateix dia en què Valls ha de defensar a l’Assemblea francesa el manteniment al projecte de reforma de la constitució de la privació de la nacionalitat a persones implicades en el gihadisme, un text al qual Taubira s’havia oposat fermament.

El govern francès sí que rep l'independentisme cors

per B.F./AFP 15 de Gener 2016 a les 00.15 h

MÓN

Manuel Valls es reunirà amb els presidents de l'executiu i del parlament de l'illa, amb el reconeixement nacional i la situació dels presos polítics sobre la taula.

Jean-Guy Talamoni, en un míting electoral.   |   Pè a Corsica

El primer ministre francès, Manuel Valls, rebrà dilluns els dos nous presidents de Còrsega dilluns vinent a Matignon. El president del consell executiu, l'autonomista Gilles Simeoni, i el de l'Assemblea de Còrsega, l'independentista Jean-Guy Talamoni, es desplaçaran a París i mantindran una trobada amb el primer ministre de la República, en el marc del conjunt de trobades que està mantenint amb el conjunt de nous presidents regionals.

Simeoni i Talamoni, escollits presidents després de les eleccions regionals de desembre, tenen audiència per a dos quarts de sis de la tarda. Valls ja ha a rebutjat frontalment el concepte de "nació corsa" que defensen Simeoni i Talamoni, assegurant que "només hi ha una nació, la nació francesa". Simeoni, per contra, ja li ha respost: "Pretendre obviar que Còrsega va ser un Estat independent al segle XVIII, que hi ha un poble cors que és una realitat objectiva, crec que és donar l'esquena a una obvietat."

Zazie rend hommage à la Catalogne dans son nouveau clip

Par Leslie Singla le 13 janvier 2016 

La chanteuse Zazie vient de sortir un nouveau clip « Pise », dans lequel figurent des Castellers.

Le nouveau clip de Zazie « Pise » affiche les couleurs de la Catalogne. Pour illustrer sa chanson, l’artiste a choisi des Castellers. Il s’agit de traditionnelles tours de pyramides humaines qui sont réalisées en Catalogne durant des manifestations culturelles. Un choix qui n’a pas été fait au hasard, puisque « Zazie connaît la Catalogne » explique son label Mercury au journal L’Indépendant. Il précise « qu’elle a voulu dans ce clip y faire un clin d’oeil ». 

Et pour des paroles telles que « Si ça tient toujours debout, c’est que le temps n’a pas d’emprise », quoi de plus approprié que les impressionnantes Castellers qui s’élèvent à plusieurs mètres de hauteur ? Les images du clip sont extraites du documentaire de Yann-Artus Bertrand, Human, on y découvre des Castellers sous tous les plans. On y aperçoit même une banderole de l’organisation tarragonaise de Castellers Colla Vella dels Xiquets de Valls.

El Front National no guanya a cap regió i roman fora del poder

Diumenge  13.12.2015  20:07

MÓN

Victòria històrica dels sobiranistes corsos i dels socialistes a la regió catalano-occitana.

Les dades de l’escrutini indiquen que finalment el Front National no ha guanyat a cap de les regions on aspirava a fer-ho i torna a restar fora del poder.

Al Llenguadoc-Rosselló-Migdia Pirineus, la regió catalano-occitana, la victòria és dels socialistes, amb un 44,8% dels vots, seguits del Front National amb un 33%. La llista de dretes de Dominique Reynié obté, segons aquestes estimacions, el 22,2% dels vots. En conjunt, l’esquerra s’imposa a cinc regions i la dreta a set.

Allà on el FN tenia més opcions de guanyar era a la regió de Nord – Pas de Calais, on Marine Le Pen era la candidata. Però hi ha vençut el candidat de la dreta, Xavier Bertrand, amb un 57,2% dels sufragis i Le Pen hi ha obtingut el 42,8%.

Front d’esquerres a Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus per a aturar el FN

Dilluns  7.12.2015  19:01

Els conservadors del LR es resisteixen a retirar-se de les regions on no tenen opcions.

Els dirigents dels Republicans (ex-UMP) han acordat gairebé per unanimitat que no pensen ni retirar-se ni fusionar-se amb ningú altre per a la segona tanda de les eleccions regionals diumenge vinent, després de la victòria obtinguda pel Front National en la majoria de les macro-regions de l’estat francès. En els casos en què han quedat en tercera posició no pensen retirar-se de la cursa electoral, tampoc a la macro-regió de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, on el conservador Dominique Reynié va quedar tercer amb un 18,84% dels vots, per darrere de Louis Aliot, del FN, que va quedar primer amb un 31,83% dels vots, i la socialista Carole Delga, amb un 24,41% dels vots.
Delga ha acabat acordant un pacte electoral amb el candidat d’Europa Ecologia-Els Verds, Gerard Onesta, per a fer front comú i superar Aliot. La llista portarà el nom de ‘El nostre sud en comú’, i integrarà candidats d’altres formacions d’esquerres i de gent de la societat civil.

Mas creu que reformar la Constitució abocaria Catalunya a una «via morta»

El president de la Generalitat en funcions respon així el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, que aquest diumenge va instar el Parlament de Catalunya a proposar una modificació de la Carta Magna

"No en trauríem res i en sortiríem absolutament frustrats", assegura 

 

 

Redacció | 07/12/2015 a les 15:52h

Artur Mas, a l'Ajuntament de París | ACN

Artur Mas ha assegurat aquest dilluns que "pretendre que Catalunya es cremi ara amb un procés de reforma constitucional" seria "abocar-la una vegada més" a una "via morta". El president de la Generalitat en funcions ha respost així al president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, que aquest diumenge va instar el Parlament de Catalunya a proposar modificar la Constitució per poder impulsar les seves demandes sense incórrer en incompliments. "No en trauríem res i en sortiríem absolutament frustrats", com "ja va passar amb l'Estatut", ha dit Mas des de París, on participa en la cimera contra el canvi climàtic COP21.

El Front Nacional obté un resultat històric a la primera volta de les regionals

ALÍCIA SANS / MARC TORO París / Barcelona Actualitzada el 07/12/2015 00:00

La formació xenòfoba obté el 30% dels vots, i la seva líder, Marine Le Pen, guanyar àmpliament a la regió on es presentava, Nord-Pas de Calais-Picardie. Sarkozy rebutja pactar amb els socialistes en segona volta per frenar l'extrema dreta.

El partit d'extrema dreta Front Nacional (FN), liderat per Marine Le Pen, és el partit més votat en la primera volta de les eleccions regionals franceses d'aquest diumenge, que han comptat amb una participació del 50% del cens.

Amb un percentatge del 30% del vot que 'Le Monde' qualifica de "resultat històric", la formació xenòfoba s'ha imposat en 6 de les 13 regions i ha superat el partit de Nicolas Sarkozy, Les Républicains (LR), que ha obtingut un 27% dels suports, i el Partit Socialista (PS) del president francès, François Hollande, que ha quedat en últim lloc amb un 23% dels vots. 

Hollande: "No cedirem ni a la por ni a l'odi"

AGÈNCIES París Actualitzada el 27/11/2015 11:42

França homenatja les víctimes de l'atemptat de París amb un acte a Els Invàlids.

 

Hollande, en l'acte d'homenatge a les víctimes. REUTERS

França homenatja aquest divendres les víctimes de l'atemptat de París amb un acte commemoratiu que s'ha fet a Els Invàlids.

El president francès, François Hollande, ha pres la paraula per assegurar que "no cedirem ni a la por ni a l'odi". "Els terroristes volen crear divisió, enfrontament, que ens llancem els uns contra els altres. Fracassaran", ha assegurat Hollande.

"França farà tots els possibles per destruir l'exèrcit de fanàtics que va cometre aquests crims", ha dit el president francès davant de 2.000 persones entre familiars, autoritats i membres de les forces de seguretat i d'emergències que van participar en l'operatiu postatemptat.

"França no canviarà. Si necessitem un motiu per seguir en peu, per lluitar pels nostres principis, per defensar els valors de la nostra República, el trobarem en el seu record", ha afirmat un Hollande emocionat en el seu discurs.

Un record per a la generació més colpejada

Brussel·les fixa com a prioritària la connexió de gas entre Catalunya i França

ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 19/11/2015 00:00

El Midcat, aturat des de fa anys a Hostalric, rep l’aval europeu però falta saber com finançar-lo.

 

El vicepresident de la CE Maros Sefcovic presentant els plans energètics de la UE. / L.D. / EFE

El Midcat, el gasoducte que ha d’unir Espanya amb França a través de Catalunya, ja forma part de la llista de projectes d’interès comú per a la Comissió Europea. Això significa que les obres podran accedir a fons europeus i que tindran l’oportunitat d’accelerar-se perquè el projecte perquè pugui ser una realitat d’aquí al 2020, la data que ha marcat com a objectiu Brussel·les perquè el gasoducte entri en funcionament.

Brussel·les considera el Midcat una prioritat absoluta per qüestions fins i tot geopolítiques i de seguretat energètica. Europa depèn fortament del gas rus i vol evitar que cada vegada que hi hagi tensions els estats pateixin per si es queden sense energia en ple hivern. La crisi que va provocar la guerra a Ucraïna i la invasió russa de Crimea van tornar a recordar a la UE que sovint ha ajornat la recerca de noves maneres d’abastir-se d’energia. I una de les claus és el Midcat. A diferència de la majoria de països del centre i l’est del continent, Espanya no depèn del gas de Moscou. 

Difonen les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat d’un dels restaurants de París atacats

Dijous  19.11.2015  11:53


MÓN

En un vídeo fins ara inèdit es poden veure els gihadistes que ataquen els restaurants de París on van cometre els atemptats divendres. El diari britànic Daily Mail ha publicat l’enregistrament de les càmeres de seguretat d’un d’aquests restaurants. S’hi veuen els clients asseguts i el personal del local quan, de cop i volta, comença l’atac, i tothom fuig a arrecerar-se allà on pot. 

Fins i tot es pot observar com un dels atacants prova de rematar una dona a la terrassa, però no acaba disparant –bé perquè se li encalla l’arma, bé perquè es queda sense munició– i finalment fuig amb un cotxe que l’esperava. 

Dos morts i set detinguts en l’operació policíaca a Saint-Denis

Dimecres  18.11.2015  12:52

MÓN

Entre els morts hi ha una dona que s'ha immolat a l'edifici que era assaltat pels agents.

El govern francès ha confirmat que l’operació policíaca a Saint-Denis, al nord de París, ha acabat, després de gairebé set hores, segons ha dit el seu portaveu, Stéphane Le Foll. La intervenció ha acabat amb almenys dos morts i set detinguts, segons la premsa francesa. La fiscalia ha confirmat, de moment, només, la mort d’una dona que s’ha immolat a l’edifici, i que segons la premsa hauria tingut contactes amb el cervell dels atemptats, el gihadista belga Abdelhamid Abaaoud. Per la seva banda, la policia francesa ha informat que cinc agents han estat ferit lleus.

La UE dóna suport unànime a la resposta militar de França

Per: ACN

Dimarts  17.11.2015  13:05

MÒN

Cada país 'contribuirà d’una manera o altra' a la petició d'ajuda d'Hollande.

 

 

 

La Unió Europea ha donat aquest dimarts un suport ‘unànime’ a la petició de França d’activar l’article 42.7 dels tractats europeus de defensa col·lectiva. En una roda de premsa a Brussel·les, l’Alta Representant de Política Exterior i de Defensa de la UE ha assegurat que els 28 han expressat ‘el seu suport fort i total’ al govern francès i la seva ‘disposició a oferir tota l’ajuda i assistència requerida’. El ministre de Defensa, Jean-Yves Le Brian, ha informat que ‘cada país contribuirà d’una manera o altra a l’aplicació de l’article 42.7′, que dilluns va invocar el president François Hollande en el seu discurs al Congrés francès.

Almenys 40 morts en tres atemptats a París

Redacció 13 Nov 2015 - 23.32

 

PARÍS

 

També hi hauria uns 60 ostatges, segons la policia.

 

 

 

 

Atemptats a París

 

Pel que sembla hi han hagut diversos atemptats amb arma de foc i explosius simultanis a almenys tres localitzacions al desè i onzè districtes de la ciutat de París. Un ha estat a la terrassa d'un restaurant al centre de la ciutat que hauria deixat diverses persones mortes.

Els mitjans de comunicació parlen de 40 morts i diversos ferits, confirmats per la policia.
Al centre de la ciutat, a prop de la plaça de la República, a la sala de concerts Le Bataclan hauria tingut lloc un dels tirotejos. Els assaltants haurien pres uns 60 ostatges.

Una explicació extraordinària a la premsa francesa del que està passant a Catalunya

Dissabte  7.11.2015  10:00

El text qüestiona si no són els unionistes els qui intenten un 'cop d'estat' contra la voluntat democràtica dels catalans.

Aquests dies l’atenció de la premsa internacional torna a estar centrada a Catalunya, arran sobretot del ple del parlament de dilluns i les amenaces del Tribunal Constitucional.

D’entre els molts articles publicats se’n destaca un de particularment lúcid, aquest signat a La Tribune pel periodista Romaric Godin, que és el cap de redacció adjunt. La Tribune és un diari econòmic de París, que fins al 2002 sortia cada dia en paper i que ha adoptat una estratègia digital agressiva. Ara només surt un cop per setmana en paper i té una web molt potent que fa informació les 24 hores del dia.

Benzema, detenido en Francia por el chantaje sexual a Valbuena

AFP 4 NOV 2015 - 19:18 CET

Se desconoce la relación del jugador del Madrid con el caso

Cissé fue puesto en libertad tras declarar después de ser arrestado en su domicilio

• La ‘ficha policial’ de Benzema

Karim Benzema ha sido detenido este miércoles en Versalles, a las afueras de París, por la policía francesa en relación con el chantaje al jugador del Olympique de Lyon Mathieu Valbuena con un vídeo erótico. El jugador del Real Madrid ha entrado en comisaría a las nueve de la mañana.

Por el momento no ha trascendido la vinculación del delantero con el escándalo sexual, que se dio a

Almenys 42 morts en l'accident d'un autobús i un camió a França

ARA París Actualitzada el 23/10/2015 10:50

El vehicle, on hi viatjaven jubilats que anaven d'excursió, ha topat amb un camió. És el pitjor sinistre a les carreteres del país des de 1982.

 

Primeres imatges de l'accident al diari francès 'Sud Ouest'.

Accident mortal a la ciutat francesa de Libourne, al centre oest del país. Un autobús en què viatjaven jubilats que anaven d'excursió i un camió que transportava troncs han topat frontalment a primera hora del matí i s'ha produït un gran incendi.

La cadena BFMTV ha difós les primeres imatges del sinistre, preses per un testimoni

Les euroregions que aporten diners a la UE

per Redacció 5 d' Octubre 2015

Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.

 

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.

A l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.

El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia. 

Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/les_euroregions_que_aporten_diners_a_la_ue_151689.php