Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CULTURA. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de juny del 2021

Carta-pressing de totes les regions franceses a Macron: "Volem immersió"

 

 

LLENGUA 

 

 

Lluís Bou
Foto: Amics de la Bressola
Barcelona. Dimecres, 2 de Juny 2021. 21:04

 

 


 

 

 

Els presidents de totes les regions franceses han enviat una carta al president de la República, Emmanuel Macron, per fer pressió a favor de la immersió, després de les multitudinàries manifestacions que es van celebrar el cap de setmana passat a Perpinyà i a altres localitats de zones amb llengua pròpia diferent al francès.

 

En la missiva, els presidents reclamen que l'Estat "asseguri definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals", cosa que és una demanda creixent. "En poques setmanes, pel que fa a la protecció i promoció de les llengües regionals, hem passat de la satisfacció de la incomprensió", assenyalen, al·ludint al fet que l'Assemblea francesa va aprovar la llei per àmplia majoria però després el ministeri d'Educació va impulsar que un grup de diputats de Macron la portessin al Constitucional. L'alt tribunal francès va tombar la immersió i va mantenir-se en el dogma jacobí que la llengua de la República és el francès.

 

Per als presidents de les regions, la decisió del Constitucional és un “revés incomprensible”. "Volem trobar amb vosaltres els mitjans per assegurar definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals, sigui en escoles públiques o en

dijous, 17 de desembre del 2020

El TSJC fixa un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà a Catalunya

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

El tribunal diu que l'ús actual és "residual" i que cal impartir una altra matèria a més de la de llengua castellana

 

 


 


Per: Redacció

17.12.2020  11:58

 

 

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment un recurs del Ministeri d’Educació espanyol i ha establert un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà a Catalunya, tot remarcant que l’ús actual és “residual”. La sala declara l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir que tots els alumnes rebin de manera “efectiva i immediata” l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini, “que no podran ser inferiors al 25% en un cas i l’altre”. El tribunal remarca que a més de l’assignatura de castellà, cal fer en aquest idioma una altra matèria no lingüística de caràcter troncal.

 

El ministeri espanyol, a través de l’Advocacia de l’Estat, havia presentat un recurs contra diverses resolucions del Departament d’Educació en matèria d’ús de les llengües vehiculars en l’ensenyament. El tribunal conclou que de la documentació aportada i de la prova practicada

dimarts, 29 de maig del 2018

Méndez de Vigo posa en el punt de mira els llibres de text de les escoles catalanes



SOCIETAT - EDUCACIÓ







El portaveu del PDECat, Sergi Miquel, ha acusat Méndez de Vigo d'utilitzar diferent vara de medir entre Catalunya i les altres comunitats autònomes.

















Per: Redacció 

29.05.2018  15:06





El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha demanat a l’Alta Inspecció de l’Estat, que avaluï amb caràcter ‘d’urgència’ si el contingut dels llibres de text a Catalunya vulnera el currículum estatal recollit en la Llei Orgànica per a la millora Educativa. Així ho ha anunciat en la Comissió d’Educació, on també ha dit que s’ha de replantejar i avaluar el pacte estatal per l’educació perquè creu que s’han fet massa ‘pedaços’ des de les comunitats autònomes.



El ministre ha assenyalat que només es tractarà de confirmar si s’han produït ‘casos rebutjables’ i evitar, en el cas que sí que ho siguin, que aquests comportaments s’estenguin a tot el sistema. Ha dit que si es detecten irregularitats –no ha entrat a especificar quines–, es demanaran explicacions al

divendres, 18 de maig del 2018

El documentari de Netflix sobre el procés: un començament d’impacte per a un públic d’abast mundial



CULTURA - CINEMA







Els primers vint-i-cinc minuts de 'Dos Cataluñas', que s’estrenarà a la tardor, s'han projectat avui al Docs Barcelona.

















17.05.2018  17:28





El documentari de Netflix sobre el procés independentista a Catalunya porta el títol de ‘Dos Cataluñas’ i s’estrenarà la tardor vinent a tot el món en aquesta plataforma de vídeos, amb un públic potencial de més de cent milions d’espectadors. Avui, al Docs Barcelona, se n’ha pogut veure un tast, els primers vint-i-cinc minuts, una arrencada trepidant amb imatges impactants de la brutalitat policíaca contra els votants de l’1-O, de les mentides del ministre Dastis a la BBC provant de fer veure que tot allò evident –els cops de porra, les puntades de peu, les empentes, les pilotes de goma de la policia espanyola– no era veritat. Amb imatges de les manifestacions multitudinàries de l’últim Onze de Setembre; amb entrevistes als protagonistes de l’última campanya electoral, la del 21-D; acompanyades de desenes de testimonis i de l’anàlisi d’una vuitantena d’intel·lectuals, juristes, politòlegs, periodistes, polítics…



La projecció de les primeres imatges del film s’ha fet a l’auditori del CCCB, on han estat presents també un dels directors del film, Álvaro Longoria, i el productor Rafael Portela. Tots dos han respost durant una bona estona les preguntes i les curiositats del públic. Es confessaven emocionats pel fet de projectar per primera vegada algunes de les imatges del documentari, i pel fet de fer-ho a Barcelona, a Catalunya, on són conscients de l’impacte que causen.



Per què aquest títol, ‘Dos Cataluñas’? La resposta no ha quedat del tot clara, i s’han referit a la dificultat que havien tingut per a reflectir en dues paraules el sentit del documentari. Ara, segons que ha explicat Longoria, el visionament del film permetrà de desmuntar el titular mateix, perquè, tot i que ‘la política tendeix a compartimentar totes les opinions que hi ha a Catalunya en dos blocs, la realitat no és aquesta, i així s’explica’.






El codirector de ‘Dos Cataluñas’, Álvaro Longoria,  al CCCB. Fotografia: ACN.






Per als assistents a la projecció d’avui, era inevitable escrutar cadascuna de les imatges d’aquests primers vint-i-cinc minuts per veure com explicava els fets, a quines veus donava més pes, si afavoria més l’independentisme o l’unionisme.


Hi ha veus de tota mena, tant d’unionistes com d’independentistes. En el documentari n’hi haurà més de vuitanta; avui n’hem vistes una desena, com les de Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Elsa Artadi, Andrea Levy, Xavier Domènech, Ada Colau, Miquel Iceta, Raül Romeva, David Fernàndez, l’ex-cap de gabinet de Mariano Rajoy Jorge Moragas; el director de VilaWeb, Vicent Partal; el corresponsal de The New York Times a l’estat espanyol Raphael Minder, els periodistes

dimecres, 18 d’abril del 2018

El Parlament acull el lliurament del Premi ICIP Constructors de Pau a Arcadi Oliveres




El Parlament acollí ahir l’acte de lliurament de l’edició d’enguany del Premi ICIP Constructors de Pau, que atorga l’Institut Català Internacional per la Pau, a Arcadi Oliveres, “per la seva incansable dedicació i compromís amb la promoció de la pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d’una perspectiva universal”. L’acte l’ha presidit Josep Costa, vicepresident primer de la cambra.



Oliveres ha recollit el premi de la mà de Costa, ha agraït la distinció, que, ha assegurat, el fa sentir “orgullós”, i ha recordat les persones que “per empresonament o exili haurien volgut ser a l’acte i no hi poden ser, com Carme Forcadell o Raül Romeva“. En aquest punt, ha asseverat que “és totalment inacceptable que s’hagi respost amb repressió injustificada a un país que vol caminar cap a la seva plenitud política”. Així mateix, ha recordat, entre altres coses, que “Catalunya té un llarg historial de treball per la pau” i que el país s’ha manifestat insistentment en contra de les guerres del Golf, “ha fet de Sarajevo un districte més de Barcelona”, ha “generalitzat l’educació per la pau” i “ha generat una àmplia xarxa d’entitats que treballen per la pau”.



Costa, que presidia l’acte perquè Roger Torrent és de viatge a Ginebra, ha argumentat que Oliveres és un “digne mereixedor” del premi per “la seva

dijous, 22 de febrer del 2018

New York Times denuncia els atacs a la llibertat d'expressió a Espanya



DRETS HUMANS







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 22 de febrer de 2018
















El diari nord-americà New York Times ha alertat que la llibertat d'expressió està en risc a Espanya a partir de casos recents com la condemna al raper Valtonyc o la censura d'una obra sobre els presos polítics a la fira internacional d'art Arco.



Un article publicat avui i signat per Raphael Minder posa en dubte la llibertat d’expresió de l’estat espanyol de forma contundent: “ja sigui per llei o per intimidació, Espanya s'ha convertit en un país on els riscos de llibertat expressió s'han anat quedant en silenci als últims anys.”



El periodista no només ha destacat el cas d’Arco, també ha anomenat diferents mostres de censura que s’han produït a Espanya. Ha mencionat la recent condemna al cantant Valtonyc per injuries a la corona, la suspensió de la distribució del llibre Fariña per part d’un jutge i ha recordat els titellaires perseguits per incitació al terrorisme. L’article ha destacat que Espanya va imposar una la llei que prohibeix gravar les cares als agents de policia i que

La fira Arco de Madrid censura l’obra que denuncia l’existència de presos polítics a l’estat espanyol



CULTURA - ART I MUSEUS







L'obra 'Presos polítics' inclou una vintena de persones represaliades a l'estat espanyol, inclosos Junqueras, Cuixart i Sànchez.
















Per: Redacció 

21.02.2018  11:07





La fira d’art Arco de Madrid ha retirat l’obra de l’artista Santiago Sierra que recull els rostres pixelats d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i una vintena de presos polítics més per a denunciar l’existència de presos polítics a l’estat espanyol. La censura ha estat confirmada per l’organització, que addueix que vol ‘evitar polèmiques’. La petició, l’ha feta Ifema, la Fira de Madrid, formada per la Comunitat de Madrid, l’Ajuntament de Madrid, la Cambra de Comerç i Indústria i la Fundació Obra Social i Monte de Piedad de Madrid.



L’obra no ha pogut ni tan sols ser visitada perquè era just avui que s’obria al públic.



L’obra també inclou més presos polítics, com ara els joves d’Altsasu, els titellaires de Madrid empresonats el 2016, directius d’Egin i simpatitzants del 15-M que van formar part de piquets informatius de la vaga general del 29-M del

dimarts, 16 de gener del 2018

Reportatge Especial : El Ministeri d’Hisenda espanyol vol enfonsar la cultura a Catalunya



CULTURA







Reportatge sobre l'assetjament del govern espanyol contra els equipaments culturals, als quals reclama l'IVA d'uns ajuts que no s'havien pagat mai.

















15.01.2018  22:00





Des de final d’any, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha emprès un seguit d’accions per a reclamar l’IVA dels ajuts que atorga el govern espanyol en diversos àmbits de la societat. En el terreny de la cultura la mesura és tan agressiva i aclaparadora, i afecta institucions i entitats tan determinants, que es pot considerar un atac letal. Si els recursos interposats contra la mesura no aturen la demanda i els diners reclamats s’han de fer efectius, trontollaran i fins i tot es perdran actius culturals de qualitat. En aquest cas, podria costar dècades de recuperar la vitalitat cultural i artística del país (en un sector que ja fa anys que travessa grans dificultats). Ho expliquem.



El Ministeri d’Hisenda espanyol ha reclamat l’IVA corresponent als ajuts atorgats entre el 2012 i el 2016 a algunes institucions, entitats i fundacions de Catalunya, sobretot vinculades al teatre i als museus. Mai no s’havia reclamat l’IVA dels ajuts, segurament perquè és un contrasentit. Alhora, l’acció del ministeri és completament arbitrària, perquè l’IVA no es reclama a tots els equipaments ni entitats culturals, sinó només a aquells que hagin tingut una inspecció durant el 2017. Tampoc no es reclama als que són de titularitat cent per cent estatal, que en resten exempts. A més, no hi ha constància que cap equipament cultural de fora del Principat de Catalunya hagi rebut el requeriment tributari, tot i que en principi la mesura té abast estatal.



A l’arbitrarietat de tot plegat, s’hi afegeix que aquesta reclamació arriba durant l’aplicació del 155, amb la Generalitat intervinguda, cosa que vol dir que els equipaments, empreses i fundacions culturals afectats no poden comptar amb la Generalitat perquè les defensi. Això implica una desprotecció absoluta contra una acció abusiva i desproporcionada del govern espanyol.





Fotografia: Albert Salamé







No hi ha cap llista completa dels equipaments, empreses i fundacions culturals afectades. Sabem que, fins ara, han rebut el requeriment una desena. En l’àmbit teatral, se sap el cas del Mercat de les Flors (un milió d’euros i ja n’ha pagats 400.000), el Teatre Lliure (1,3 milions d’euros) i el Festival Temporada Alta (un milió d’euros). Pel que fa als museus, el requeriment ha arribat al MNAC (un milió d’euros), al Macba (1,1 milions d’euros), al CCCB (1,25 milions d’euros i ja n’ha pagats 300.000) i la Fundació Palau. I en el cinema, a la productora Proa (ha pagat 60.000 euros).



L’advocat Durán-Sindreu i la retroactivitat de la modificació de la llei de l’IVA


La major part dels equipaments afectats s’han posat en mans de l’advocat especialitzat en temes tributaris Antonio Durán-Sindreu. Ell ha explicat a VilaWeb que aquest problema de l’IVA de les subvencions ve de lluny, d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2014. Aquesta sentència afectava la llei de contractes del sector públic i incloïa una modificació de la llei de l’impost sobre el valor afegit. La modificació d’aquesta llei, arran d’una esmena d’ERC (a la qual tots els grups del congrés espanyol van donar suport), aclaria que els ajuts culturals restaven exempts d’IVA, com també els d’uns altres àmbits de la societat (les televisions, la recerca científica i el transport públic). Aquesta modificació va entrar en vigor el 10 de novembre de 2017. En aquest punt, semblava que es resolia el problema de l’IVA dels ajuts culturals. Tanmateix, passat el 10 de novembre alguns equipaments van rebre una notificació del Ministeri d’Hisenda espanyol dient que havien de pagar l’IVA dels ajuts dels anys anteriors, entre el 2012 i el 2016.



Durán-Sindreu explica: ‘El cas que ara ens ocupa és un cas d’interpretació de la llei. La interpretació del Ministeri d’Hisenda és que la modificació de la llei de l’IVA no afecta les subvencions que s’hagin rebut abans del 10 de novembre del

dimecres, 29 de novembre del 2017

Sixena, el botí artístic del 155



ART SACRE : CRÒNICA







El govern de Madrid fa cas a les reclamacions d'Aragó i obre la porta a la sortida de l'art de Sixena del Museu de Lleida

L'executiu espanyol aprofita la suspensió de l'autonomia per acabar amb el litigi obert per Osca, que va declarar nul·les les tres operacions de compra fetes del 1983 al 1994

El ministre Méndez de Vigo ordena tornar a l'Aragó les obres de Sixena








| 28/11/2017 a les 20:00h







Íñigo Méndez de Vigo, ministre de Cultura | Arxiu








Les obres d'art del Monestir de Sixena que estan al Museu de Lleida podrien acabar a l'Aragó en pocs dies. L'ordre que ha emès aquest dimarts el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que després de l'aplicació de l'article 155 actua també com a conseller de Cultura, podria acabar essent l'estocada final a un litigi judicial que han mantingut des de fa dos anys els governs d'Aragó i Catalunya i que ha acanat emmetzinant les relacions entre els dos executius.


 

La suspensió de facto de l'autonomia catalana per part de Madrid després de la proclamació de la República ha estat l'excusa perfecta pels aragonesos, que han vist la via per poder-se saltar l'interlocutor català i anar a reclamar el que diuen que és seu directament a l'executiu espanyol, més procliu a les seves reivindicacions. Méndez de Vigo va assegurar la setmana passada que estudiaria les sol·licituds d'Aragó amb deteniment i amb la consciència que la qüestió que tenia entre les mans era delicada, un fet que ja va alertar l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va demanar prudència a l'hora de prendre decisions tot recordant els recursos que estaven interposats en aquest cas.




No obstant, Madrid no ha volgut conservar damunt la taula patata calenta i ha decidit que les obres han de ser traslladades a l'Aragó, una operació que es faria en coordinació amb la Guàrdia Civil si s'atén que el jutge d'Osca va demanar al cos policial que preparés un pla per garantir la seguretat del trasllat de les obres​.



La imatge de la policia enduent-se les peces del Museu de Lleida mai no s'havia vist tan propera com aquest dimarts. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, assegurava fa mesos que això no passaria mentre que el conservador, Albert Velasco, indicava en una entrevista a Nació Digital que no hi ha precedents d'un fe com aquest.  Madrid vol acabar amb el conflicte ara que la política catalana només pot gesticular i clamar en contra d'aquesta decisió.





Osca obre el litigi en considerar nul·la la compra de les obres

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Comissions Obreres denuncia que hi ha policies infiltrats a les instal·lacions de TVE Catalunya



CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ







Van demanar explicacions al subdirector de la Corporació RTVE, però no els va aclarir res.
















Per: Redacció 

22.10.2017  11:04





La delegació de CCOO a RTVE de Catalunya ha penjat un comunicat a la seva pàgina de Facebook on denuncien que dins de les instal·lacions de TVE de Sant Cugat hi ha persones infiltrades. Expliquen que divendres van demanar explicacions al subdirector de la Corporació RTVE, però que no els va aclarir res.



‘Es camuflen entre nosaltres, semblen treballadors d’empreses externes, fan ús dels serveis de la cafeteria, tenen bona presència física, recorren les dependències de l’empresa com si sabessin on són. La gran diferència amb els treballadors de TVE a Sant Cugat és que van armats. Formen part dels cossos de seguretat de l’estat’, diu el text.



Els sindicalistes diuen desconèixer si són allà per vigilar la pluralitat, independència i veracitat de les informacions que imposen els directors de TVE a

dijous, 5 d’octubre del 2017

L'escriptor britànic Kazuo Ishiguro, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura 2017



CULTURA







per Europa Press 05/10/2017 
 
 
 
 
 
 
 
 
Kazuo Ishiguro | REUTERS
 
 
 
 
 
 
 
 
L'escriptor britànic Kazuo Ishiguro ha estat guardonat aquest amb el Premi Nobel de Literatura 2017. El seu nom ha estat anunciat per Sara Danius, la secretària permanent de l'Acadèmia Sueca. D'aquesta manera, Ishiguro succeeix al músic Bob Dylan, el guanyador del guardó l'any passat i a qui el jurat li va atorgar aquest reconeixement per crear "una nova expressió poètica de la música popular americana".




Els altres últims guanyadors del Premi Nobel de Literatura han estat Svletana Alexievich (2015, Ucraïna), Patrick Modiano (2014, França), Alice Ann Munro (2013, Canadà) Mo Yan (2012, Xina), Tomas Tranströmer (2011, Suècia) , Mario Vargas Llosa (2010, Perú, Espanya), Herta Müller (2009, Romania, Alemanya), Jean-Marie Gustave Le Clézio (2008, França, Maurici), i Doris Lessing (2007, Regne Unit).




Entre els cinc premis previstos en el testament d'Alfred Nobel (1895), un estava destinat a la persona que, en el camp literari, hagués produït "l'obra més destacada en una direcció ideal". Aquest any es lliura el 110 Premi Nobel de

dijous, 17 d’agost del 2017

‘Estiu 1993’, pre-seleccionat als Oscar



CULTURA - CINEMA







El film ja va guanyar dos premis del Festival de Berlín, el mes de febrer.









Laia Artigas és Frida, la nena de sis anys protagonista del film de Carla Simón.








dilluns, 31 de juliol del 2017

Lluís Puig: ‘Les peces de Sixena no sortiran del Museu de Lleida mentre sigui conseller”



PAÍS - PRINCIPAT







El termini per a entregar les obres a l'Aragó expira aquest vespre.



















Per: Redacció 

31.07.2017  16:07






El conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, ha reiterat la voluntat del govern de mantenir al Museu de Lleida les quaranta-quatre obres d’art en litigi amb l’Aragó. Puig ha estat contundent: ‘Per voluntat nostra, les peces no sortiran del Museu de Lleida mentre sigui conseller’.



El termini fixat pel Jutjat d’Osca per enviar a Sixena els béns el litigi expira avui a les deu del vespre, però el govern argumenta que no s’han resolt els recursos pendents ni hi ha una sentència en ferm. ‘Volem esgotar tots els camins que ens segueixin aportant un sentiment de justícia en la nostra defensa’, ha esgrimit Puig en una entrevista amb l’ACN. En aquest sentit, ha insistit que el posicionament és clar i rotund i ha defensat que no poden incomplir la Llei de Patrimoni Cultural.



Puig ha negat que la Generalitat vulgui ‘aixecar polseguera’ als jutjats, amb el govern de l’Aragó ni amb l’Ajuntament de Sixena, sinó que vol conduir el procés d’una manera tranquil·la i educada’. Preguntat sobre la possibilitat que la policia espanyola entri al

dimarts, 4 de juliol del 2017

El Tribunal Constitucional emet sentència contra quatre lleis que protegeixen l’ús del català



PAÍS - PRINCIPAT







Resol recursos del PP i la defensora del poble espanyol contra la llei del cinema, la llei audiovisual, la llei de consum i la d'acollida d'immigrants 
















diumenge, 2 de juliol del 2017

Denuncien pressions de l’ambaixada espanyola a Txèquia contra un aplec folklòric català



PROCÉS







El Nacional
Foto: Adifolk / Facebook
Barcelona. Diumenge, 2 de juliol de 2017
















L'associació Adifolk, encarregada de la difusió del folklore i la cultura catalanes, ha denunciat pressions de l'ambaixada espanyola a la República Txeca perquè no se celebrés el 30è Aplec Internacional de folklore català que aquest cap de setmana ha tingut lloc a Ostrava, a la República Txeca.



La mateixa entitat ha estat l'encarregada de denunciar aquestes pressions a la seva pàgina de Facebook: "Volem denunciar les amenaces de l'ambaixada espanyola, que va intentar boicotejar l'Aplec", han escrit.



En aquest sentit, també han volgut donar les gràcies a l'Ajuntament d'Ostrava i al seu tinent d'alcalde perquè "en tot moment van apostar per l'Aplec i van defensar la celebració fins

divendres, 16 de juny del 2017

La plaça de Sant Pere de Berga vibra amb Els Segadors abans de la Patum



CULTURA - LA PATUM







Com és tradicional, la Patum completa ha començat amb un emotiu cant d'Els Segadors 















Per: Redacció 

16.06.2017  08:41





La plaça de Sant Pere de Berga es va omplir ahir de gom a gom per a celebrar la primera Patum completa. Com és ja tradicional, la festa va començar amb un emotiu cant d’Els Segadors. 



Les façanes dels edificis, com cada any, estaven engalanades amb estelades i domassos de l’ANC demanant el sí en el referèndum del primer d’octubre. 



Després de l’himne es van sentir crits d’independència.











Enllaç article  :



 

dimarts, 29 de novembre del 2016

Inicien els tràmits per enviar la Policia a confiscar les peces de Sixena a Lleida



CULTURA





per Europa Press 29/11/2016 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tres sepulcres origirais del monestir de Sixena que es troben exposats al Museu de Lleida | ACN
 
 
 
 
 
 
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d'Osca ha iniciat els tràmits per a la confiscació per part de la Brigada de Patrimoni Històric de la Policia Judicial de les 44 peces del Monestir de Sixena que es troben al Museu de Lleida.
 
 
 
 
 
En una diligència d'ordenació, aquest jutjat precisa que transcorregut el termini concedit per sentència a Catalunya per a la devolució d'aquests béns i ja que aquestes peces no han estat lliurades, correspon al secretari judicial "posar l'executant en possessió de les coses degudes".
 
 
 
 
 
Afegeix que aquests 44 béns de Sixena es troben dipositats al Museu de Lleida, "sent aquest un

dijous, 13 d’octubre del 2016

Bob Dylan: el Premi Nobel de Literatura menys esperat



PREMIS NOBEL





Gustau Nerín
Foto: Rowland Scherman / National Archives & Records Adm
Barcelona. Dijous, 13 d'octubre de 2016














El premi Nobel, concedit per l'Acadèmia Sueca, ha recaigut a un autor que ningú esperava: el cantautor nord-americà Bob Dylan. L'anunci de Sara  Danius, secretària permanent de l'Acadèmia Sueca, ha causat estupefacció, tot i que fa anys que alguns crítics haguessin reclamat aquest guardó per les seves lletres. El premi a Robert Allen Zimmerman, Bob Dylan (Minnessota, 1941), ha estat concedit "per haver creat dins la gran tradició de la música americana nous tipus d'expressió poètica".












Un gran de la música i de les lletres

dimarts, 4 d’octubre del 2016

El Govern garanteix una Catalunya sense curses de braus



La consellera Munté avisa el TC donaran “una resposta molt ferma” si hi ha una sentència que reobri la porta a aquest espectacle a Catalunya.




 


per Gemma Aguilera 04/10/2016 

Una cursa de toros | Europa Press
 

“No volem de cap de les maneres un país on es matin animals o es faci patir els animals, un dels principis del nostre autogovern és la defensa dels animals, i si el TC emet una sentència que posi en risc aquest principi, ja avancem que serem molt ferms en la resposta que donarem”.



Així ha garantit la consellera Neus Munté que Catalunya continuarà sent un país lliure d’espectacles en què es fa patir el toro, davant una informació apareguda a la premsa que assenyala que el TC

dijous, 22 de setembre del 2016

La Mercè 2016: una festa de festes



MERCÈ 2016




Tots els actes, concerts i activitats imperdibles de les festes de Barcelona, que s'allarguen del dijous 22 al diumenge 24 de setembre: d'un pregó marcat per la polèmica al piromusical, passant pel correfoc, el seguici i la diada castellera

​El metro funcionarà sense interrupció tota la Mercè






| 22/09/2016 a les 16:25h







Tot a punt per viure una Mercè de disbauxa, cultura i tradició | Adrià Costa






 Aquest dijous, 22 de setembre, comença La Mercè 2016, la festa de totes les festes a Barcelona. La ciutat es prepara per viure quatre dies de festa i d'acció, de vivències i de cultura que iniciaran amb el solemne pregó de l'escriptor Javier Pérez Andújar, un tradicional punt de partida que no ha pogut esquivar la polèmica. Les Festes de la Mercè, però, són molt més que això: són cultura, diversió, tradició, modernitat, foc i llum. A continuació, us detallem tots els actes imprescindibles per no perdre cap detall de quatre dies frenètics:



El pregó i el Toc d'inici
Dijous 22 de setembre, 19h. Saló de Cent, Plaça de Sant Jaume