Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARCADIOLIVERES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARCADIOLIVERES. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 d’abril del 2018

El Parlament acull el lliurament del Premi ICIP Constructors de Pau a Arcadi Oliveres




El Parlament acollí ahir l’acte de lliurament de l’edició d’enguany del Premi ICIP Constructors de Pau, que atorga l’Institut Català Internacional per la Pau, a Arcadi Oliveres, “per la seva incansable dedicació i compromís amb la promoció de la pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d’una perspectiva universal”. L’acte l’ha presidit Josep Costa, vicepresident primer de la cambra.



Oliveres ha recollit el premi de la mà de Costa, ha agraït la distinció, que, ha assegurat, el fa sentir “orgullós”, i ha recordat les persones que “per empresonament o exili haurien volgut ser a l’acte i no hi poden ser, com Carme Forcadell o Raül Romeva“. En aquest punt, ha asseverat que “és totalment inacceptable que s’hagi respost amb repressió injustificada a un país que vol caminar cap a la seva plenitud política”. Així mateix, ha recordat, entre altres coses, que “Catalunya té un llarg historial de treball per la pau” i que el país s’ha manifestat insistentment en contra de les guerres del Golf, “ha fet de Sarajevo un districte més de Barcelona”, ha “generalitzat l’educació per la pau” i “ha generat una àmplia xarxa d’entitats que treballen per la pau”.



Costa, que presidia l’acte perquè Roger Torrent és de viatge a Ginebra, ha argumentat que Oliveres és un “digne mereixedor” del premi per “la seva

divendres, 16 d’octubre del 2015

L’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, encausat per amenaces

Divendres  16.10.2015  11:18

PAÍS




Josep Ramon Bosch, ex-president de Societat Civil Catalana.


El jutjat d’instrucció número 3 de Manresa ha citat a declarar com a encausat l’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch per un delicte d’amenaces, segons ha explicat l’associació Drets. Bosch haurà de comparèixer als jutjats el dia 20 de gener de 2016 per donar explicacions de les amenaces i injúries proferides contra nombroses personalitats catalanes des del perfil de Facebook de ‘Fèlix de Sant Serní de Tavernoles’.

divendres, 12 de setembre del 2014

Polítics i esportistes a la 'V'

11/09/2014

DIADA

Arcadi Oliveres, Teresa Forcades, Josep Maria Bartomeu, Gerard Piqué, Toni Comí i Ernest Maragall, entre d'altres, han participat a la gran manifestació


Bernat Vilaró


El jugador del Barça Gerard Piqué, a la 'V'


Els membres de Procés Constituent Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, l'exdirigent del PSC Toni Comín, el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, han assistit a la 'V' de la Diada d'avui.

També hi ha anat el jugador del Barça Gerard Piqué. De fet, el propi Piqué ha penjat una foto al seu Twitter on hi surtien ell i el seu fill Milan. En un altre tuit ha dit: "Mai havia viscut res semblant! Simplement inoblidable! #Diada2014".

dimarts, 4 de març del 2014

Vuitanta personalitats signen un manifest per un referèndum i contra les plebiscitàries

Dimarts  04.03.2014  13:41

REFERENDUM

Teresa Forcades, David Fernàndez, Joan Tardà i Oleguer Presas, entre els signataris








Una vuitantena de personalitats, vinculades a l'independentisme i l'esquerra i provinents de diferents àmbits professionals, han signat el manifest 'Per un referèndum tant sí com no', i contra unes eleccions amb caràcter plebiscitari. El document, que s'ha presentat avui per part de quatre dels seus impulsors, espera recollir més suports a través de la web per tal de 'pressionar el govern' i els partits que van pactar la data i la pregunta de la consulta del 9 de novembre perquè 'compleixin la seva paraula'. Tot i admetre no conèixer fórmules per garantir la celebració d'un referèndum, confien que si es demana de forma 'contundent' l'estat 'no es podrà negar' a que els catalans votin.

diumenge, 22 de desembre del 2013

El Procés Constituent a favor del #SíSí

Diumenge, 22 de desembre de 2013 20:30 h

La primera assemblea general del Procés Constituent aposta per una candidatura electoral unitària. Pressió sobre ICV-EUiA i la seva ambigüitat sobre la consulta.


El Procés Constituent, la iniciativa impulsada per la monja Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres, es proposa participar a les pròximes eleccions autonòmiques amb una "candidatura unitària de ruptura" per aconseguir un canvi de constitució que permeti estructurar el país "en funció dels criteris de justícia social". Aquesta és una de les decisions que s'han pres aquest diumenge en la primera assemblea general, que s'ha fet a al recinte de la Fira de Sabadell, on hi han participat 800 delegats dels grups locals. S'ha ajornat fins al gener l'aprovació de les resolucions sobre la consulta, que es debatrà a nivell territorial i sectorial. L'aposta és pel doble si. 

Llista unitària a les properes eleccions catalanes, amb la CUP i ICV-EUiA?

La trobada ha servit debatre les línies mestres del pla de treball per els pròxims sis mesos, com també el funcionament i l'organització interna del moviment. L'assemblea també ha servit per discutir la posició política catalana, la consulta per la independència i les mobilitzacions contra les retallades. A més d'aprovar, per àmplia majoria, l'acció política portada a terme pel Procés Constituent, han decidit tirar endavant amb la campanya en defensa de la "república catalana del 99%".

No a la nova llei de l’avortament

L'assemblea també ha aprovat una declaració de rebuig a l'avantprojecte de Llei de l'Avortament per part del Govern del PP i ha reivindicat el dret de les dones a decidir sobre els seus cossos.

Pel que fa a la pregunta de la consulta, haurien preferit fer-ne només una i celebrar el referèndum abans de finals d'abril. Pel Procés Constituent "la consulta només és un punt de partida per aconseguir un estat social català". Per això treballaran perquè a les pròximes eleccions autonòmiques hi hagi una "candidatura unitària" amb l'objectiu de "poder fer una ruptura i un canvi de constitució que permeti que el país s'estructuri en funció dels criteris de justícia social".

Amb l'assemblea general es posa fi a l'etapa de presentació i arrencada del Procés Constituent, que ja ha rebut 46.000 adhesions, i comença una fase de consolidació política i organitzativa, que vol fomentar l'organització social i contribuir a articular una majoria social favorable a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya i presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament. 



dimarts, 27 d’agost del 2013

Qui va decidir encerclar “La Caixa”? el Procés Constituent no

Segons publica un membre del Procés Constituent, mai s’ha discutit aquesta actuació, sí que es va aprovar participar a la #ViaCatalana marcant trets identitaris propis


Amb una informació molt acurada el bloc “Un Regne Bananer “ qüestiona les maneres de fer del Procés Constituent, un moviment  creat per  Teresa Forcades i el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras, de base assembleària i que segons s’explica i es demostra acuradament en el blog, la decisió d’encerclar La Caixa mai va ser aprovada per cap de les assembles.  En una recent entrevista Teresa Forcades,  va afirmar que  l’encerclament a la Caixa s’havíem aprovat “a la nostra assemblea de promotors”. Segons descriu el blocaire, en cap moment és va posar a votació encerclar La Caixa,  i el que es va aprovar en l’assemblea de promotors va ser  “f) Participar en la Cadena Humana del 11 de Setembre, marcant trets identitaris propis (presència física en punts significatius de l’itinerari). “
 
Vestir d’assemblearisme el PC quan a l’hora de la veritat decideixen uns pocs és falsejar el procés

Teresa Forcades ha d’explicar les greus acusacions que es fan de manera molt documentada. Si  el blocaire té raó, Forcades va faltar a la veritat en la seva entrevista a Vilaweb i posa foscor als veritable motius d’aquest encerclament aLa Caixa el mateix dia que té lloc la Via Catalana cap a la independència. Aquestes afirmacions no han estat desmentides  i de confirmar-se deixen el PC en una mala situació.

1- La decisió d'encerclar La Caixa l'11 de setembre va ser presa per algun dirigent de Procés Constituent.

2- No es van consultar les bases sobre aquesta decisió d'encerclar La Caixa l'11 de setembre, que no va ser debatuda ni sotmesa en cap moment a votació.
Per quin motiu algú va decidir d'amagat fer una acció tant rellevant l'11 de setembre? Quin és l'objectiu pràctic més enllà d' ”unir la defensa dels drets socials i dels drets nacionals” ?


El que és clar, s'assegura al blog, és que la l'acció no pot estar dirigida en cap cas contrael principal aportador econòmic de Justícia i Pau ( l'ONG que presideix Arcadi Oliveres). Ningú mossega la mà de qui li dóna de menjar. També sembla estrany que La Caixa (juntament amb La Vanguardia) financi un acte multitudinari protagonitzat pel popular activista aquest estiu a la Sala Simfònica de l'Auditori de Girona. Els banquers saben molt bé on posen els diners. (Veieu enllaços aquí , aquí, aquí i aquí).

Per què doncs interferir d'aquesta manera tan notable en un dia clau pel procés d'independència de Catalunya? Quins esdeveniments podem esperar arran de l'acció de Procés Constituent? Afectarà a la Via Catalana del dia 11 se setembre?

Són preguntes que és fa el blocaire i que mereixen una resposta clara de Teresa Forcades i preguntes que també ens fem nosaltres,  el perquè d’insistir en encerclar La Caixa un dels dies més importants pel futur del país? No era millor fer-ho bé i encerclar La Caixa un altre dia, i concretar i explicar el problema real de La Caixa?  


diumenge, 19 de maig del 2013

La presentació del 'Procés Constituent' de Forcades i Oliveres a Sabadell desborda totes les previsions

L'acte ha hagut de canviar d'emplaçament fins en dues ocasions per culpa de la pluja i la gran assistència de públic


La candidatura per a un 'Procés Constituent' impulsada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres ha aterrat aquesta tarda a Sabadell en el marc de la gira que els està portant per diferents punts del país. La presència de la monja benedictina a la ciutat ha aixecat una gran expectació entre els sabadellencs. De fet, l'acte s'havia de celebrar a la plaça Doctor Robert però el mal temps ha provocat el seu trasllat a l'Auditori del carrer Lacy, al Centre. Davant la gran presència de públic i els centenars de persones que no han pogut accedir al recinte, els organitzadors han apostat per tornar a traslladar l'acte a la plaça Doctor Robert on centenars de persones han seguit sota una intensa pluja les argumentacions de Forcades.

El Procés Constituent de Forcades i Oliveras, i que ha de permetre que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja, defensa l'articulació d'assemblees locals que discuteixin els punts socials que conté el manifest. Entre els punts a impulsar en aquestes assemblees hi ha la recuperació de la subjectivitat política: “Necessitem un canvi de xip i entendre que el subjecte de la història som el poble i no aquella persona que mana. Això és el que hauria de ser una democràcia”, ha explicat Forcades als micròfons de Ràdio Sabadell 94.6. D'altra banda, defensa que el debat social no es deixi per demà si es pot fer avui: “Això no és una cosa per fer-la precipitadament, però això és per avui i no per demà passat. A Catalunya hi ha un trenta per cent de pobresa i un dotze per cent de misèria”. La monja benedictina també aposta per articular una espècie de revolució continuada: “Fer la revolució bé significa canviar de xip i adonar-nos que no hi ha cap sistema perfecte. En qualsevol sistema haurem de tenir aquesta actitud revolucionària, per dir-ho d'alguna manera, i implicar-nos en els afers polítics de la comunitat”. Finalment, Forcades ha alertat de la diferència cada vegada més gran entre les classes socials: “Cal separar el poder econòmic i polític. A aquesta unió li podem donar el nom de democràcia però en realitat és una dictadura financera”.

El Procés Constituent a Catalunya compta actualment amb més de 36 mil adhesions. Forcades es marca l'objectiu d'arribar a les cent mil adhesions, una xifra que no veu “utòpica”. La presentació del Procés Constituent a Sabadell ha comptat amb la presència de Xavier Domènech. Una de les anècdotes de l'acte s'ha viscut moments abans del seu inici quan el públic que s'ha congregat a la plaça Doctor Robert ha cantat improvisadament l'Estaca de Lluís Llach.     

     

http://www.radiosabadell.fm/Noticies/La-presentacio-del-Proces-Constituent-de-Forcades-i-Oliveres-a-Sabadell-desborda-totes-les-previsions

divendres, 26 d’abril del 2013

Forcades i Oliveres ja tenen 25.000 adhesions

El moviment polític ‘Procés Constituent’ ho ha aconseguit en només nou dies

Albert Ribas

 
Forcades i Oliveres durant l'entrevista que s'emetrà aquesta nit a 'Singulars'

 El manifest promogut pel president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i per la monja benedictina, Teresa Forcades, anomenat ‘Procés Constituent’ ha rebut 25.000 adhesions en només nou dies. Després de ser presentat el passat 10 d’abril, la recollida de signatures es va iniciar sis dies més tard, el 16 d’abril.

La recerca d’adhesions continuarà durant les properes setmanes amb l’objectiu d’arribar fins als 100.000 suports. ‘Procés Constituent’ té previst posar en marxa un seguit de presentacions locals del projecte i es reunirà amb col•lectius i entitats per explicar-los la seva proposta.

L’objectiu del moviment liderat per Oliveres i Forcades és "aplegar el màxim nombre de suports i iniciar un procés de confluència participatiu que permeti anar posant en marxa una nova plataforma unitària el més àmplia i diversa possible".

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/04/forcades_i_oliveres_ja_tenen_25.000_adhesions_93888.php

divendres, 19 d’abril del 2013

Procés Constituent.cat: una oportunitat

Jaume López
Expresident de l'ACP i soci fundador de la PDD
 
 
 
 
 
Qui no arrisca no pisca. Aquesta és l'expressió que em ve al cap quan penso en totes les crítiques que ja ha rebut la iniciativa de la monja Teresa Forcades i el professor Arcadi Oliveres.
Assumien un risc important: anunciar-ho en el programa més "alternatiu" de la televisió pública, sense tenir acords formals amb les organitzacions oficialment progressistes. I ha passat el que era d'esperar. Que molts dels que proclamen que cal un canvi s'han exclamat: un canvi, sí, però només si jo sóc un dels que agafen la pancarta. El mateix ha passat molts anys en el moviment sobiranista, i ara una mica menys (una mica) gràcies a l'empenta social, majoritària, del fenomen que l'empeny més enllà de lideratges sobrevinguts.

Algunes de les crítiques, però, també han arribat des del moviment sobiranista. Alguns han dit que "ara no toca", que més aviat divideix, o que pot emboirar l'objectiu de l'estat propi. No hi estic gens d'acord. Com el seu nom indica, la iniciativa dóna per descomptat un procés constituent, és a dir, un procés de constitució d'un nou ordre que, en clau catalana, difícilment es pot interpretar sense l'estat propi. Crec que assumir-ho i tirar endavant és un èxit total de la normalització de l'objectiu sobiranista pel qual, els que estem a favor de l'estat propi, ens hauríem de felicitar.

Crec també que lluny de dividir, el que pot portar -si la iniciativa acaba tenint èxit- és nova gent cap el procés d'independència, motivada més per la transformació social que per l'estelada. És a dir, pot aconseguir el que no va ser possible a l'acampada de la plaça Catalunya: un 15 M catalanocentrat. És ben sabut que el moviment sobiranista va tenir força problemes per ni tan sols aconseguir fer la connexió, no tan evident per certa gent, entre els problemes fonamentals per a una transformació social a Catalunya i tenir-hi un estat en contra.

Naturalment, la independència no té perquè implicar un model ideològic, però tampoc és cert que no es pugui desitjar des d'uns determinats plantejaments ideològics. (Ho vaig escriure a l'ARA, 08/11/12.) El que cal és anar sumant projectes diferents que necessiten un nou marc institucional, només per començar a ser plantejats com a possibles. No està de més recordar que un dels factors d'èxit de les darreres independències d'Europa fou precisament la transversalitat d'uns moviments o fronts que no van ser fagocitats per una única força política o plantejament ideològic, sinó que van saber mantenir els matisos amb un objectiu comú: la llibertat per plantejar-se serenament quin model de societat volem construir, sense els límits mentals i reals, d'un estat obsolet i antidemocràtic. Talment com s'han atrevit a fer l'Oliveres i la Forcades.