Si, tot i el veto del Tribunal Constitucional, Mas tira endavant la
consulta del 9N, el ministre de justícia podria ajornar la seva renúncia
Nerea Rodríguez
El ministre espanyol de InjustíciaUltranacionalista del PP A.R.Gallardón
El ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, podria decidir dimitir del càrrecla
propera setmana, a partir del dia 24, un cop el seu ministeri hagi
interposat davant del Tribunal Constitucional els dos recursos
previsibles contra la consulta: contra la llei de consultes que aprovarà
aquest divendres el Parlament i contra el decret de convocatòria que
signarà el president de la Generalitat, Artur Mas.
Segons va avançar ahir la cadena SER, i avui el diari ‘ABC’,
Gallardón renunciaria al seu càrrec si el
Els impulsors presenten la campanya 'Sí-Sí, construïm el 9 país. Democràcia, llibertat i justícia social'
Joan Tardà, David Fernàndez, Raül Romeva i
Teresa Forcades són alguns dels signants del manifest d'organitzacions
d'esquerres a favor del sí-sí a la consulta del 9 no novembre. La
campanya, que es presentarà demà en públic, vol incidir en la necessitat
d'entendre el procés que viu Catalunya com una oportunitat per a
'construir un futur de justícia social i llibertat'. La campanya defensa
la independència com 'una eina molt potent per a la construcció d'un
país governat per la majoria i al servei de la majoria, acabant amb el
règim d'una minoria adinerada i corrupta que només vetlla pels seus
interessos'.
Amb el lema 'Sí-Sí, construïm el 9 país. Democràcia, llibertat i justícia social', el manifest (pdf)
de la
El jugador del Barça assegura que l’11S "va ser un dia molt remarcable
per la gent que hi havia i per l'ambient festiu que hi va haver durant
tot el dia"
Nerea Rodríguez
Gerard Piqué, a la 'V' amb el seu fill
El jugador del F.C. Barcelona Gerard Piqué s’ha posicionat avui clarament a favor de la consulta del 9 de novembre: “Estic a favor de la consulta
perquè és una cosa democràtica i ha de passar, la gent té dret a
votar”.
El president de la Generalitat respon a
l’oferta del líder dels republicans: "Arribat el moment, parlarem i
veurem en quines condicions podem donar més fortalesa al procés"
Nerea Rodríguez
Mas, en el debat al Parlament
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha recollit el guant del
líder d'ERC, Oriol Junqueras, i ha acceptat negociar un possible ingrés a
l'executiu català d'Esquerra per reforçar el procés sobiranista, però
ha alertat que la consulta "ja està blindada". Les converses entre tots dos es produiran en els propers dies.
Així ha replicat en la segona jornada del debat de Política General del
Parlament a la intervenció prèvia del líder d'ERC, que ha dit que el seu partit vol ser al Govern per "blindar" la consulta del 9 de novembre i garantir que se celebri, per això ha indicat que si Mas ho ofereix, Esquerra entrarà a l'executiu.
Salvadó recorda que les 'garanties democràtiques' depenen del Govern i
del Parlament i insta els partits a una unitat 'ferma i irrompible' per
poder votar el futur polític del país
'Si hi ha 9-N estem absolutament encantats que la legislatura
acabi dins dels terminis predeterminats'. Així ha valorat el portaveu
parlamentari adjunt d'ERC, Lluís Salvadó, la intervenció del president
del Govern, Artur Mas, al Debat de Política General al Parlament, en què
ha condicionat acabar el mandat a la celebració de la consulta amb
'garanties democràtiques'. 'Hem sentit fermesa i convicció' de cara el
9-N, ha dit Salvadó, i es veuen 'en la mateixa línia' que el president.
'Focalitzem l'esforç en un únic pla: votar'. Per això, ha avisat que les
garanties democràtiques depenen del Govern i del Parlament i ha demanat
que la unitat per fer-ho sigui 'ferma, irrompible i no flaquejarà'.
'El
que hem sentit són dues coses: fermesa i convicció pel 9-N i que li
agradaria acabar la legislatura; són dos elements que compartim
absolutament si van una darrera de l'altra'. Per tant, ha resolt
Salvadó, 'si hi ha 9-N, estem absolutament encantats que la legislatura
acabi dins dels terminis predeterminats; ens ha semblat que estem en la
mateixa línia que el president i que l'esforç el focalitzem cap al 9-N,
només tenim un pla: votar'.
La intervenció del president ha obert el debat de política general al parlament
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha constatat (discurs,
en pdf) que aquest final d'any marcarà un 'abans i un després en la
història de Catalunya'. En el seu discurs d'obertura del debat de
política general, Mas ha reiterat la seva 'voluntat i determinació' de
convocar la consulta, la del govern i la de la majoria del parlament.
També ha manifestat la seva voluntat d'esgotar la legislatura 'si
es pot', però ho ha condicionat al fet de poder votar el 9 de novembre
amb 'plenes garanties democràtiques'.
Abans de centrar-se en el 9-N, però, Mas ha volgut desgranar
tots els projectes que té en marxa el govern 'per il·lustrar' que no
treballa només en la consulta. Al final, ha resumit la seva intervenció
en quatre grans conclusions: 'Catalunya se'n comença a sortir. Les
finances públiques catalanes estan greument amenaçades. La determinació
amb el dret de decidir i la consulta és molt ferma. La determinació del
govern per instaurar un sistema de bones pràctiques general i contra la
corrupció, és també una determinació clara i urgent.'
Publiquen un manifest en què demanen al govern espanyol que autoritzi la
consulta · 'També nosaltres, que som residents a Catalunya, volem tenir
l’oportunitat de decidir'
La Via Catalana a Venècia. Foto: ANC Itàlia.
La comunitat italiana és una de les més nombroses del nostre país,
però fins ara s’han vist ben poques preses de posició públiques
d’aquesta comunitat respecte del procés sobiranista. Enguany, dos dies
abans de la Diada, un grup d’italians van publicar al bloc La Catalogna in Italiano, de l’arquitecte Marco Giralucci (@Giralux), un manifest (en català i en italià)
en favor del dret de decidir. ‘Creiem que el poble català té el dret de
ser consultat sobre el futur de Catalunya i demanem al govern espanyol
que en permeti l’expressió lliure i democràtica’, diuen. I encara:
‘També nosaltres, que som residents a Catalunya, volem tenir
l’oportunitat de decidir sobre el futur del que hem triat com el nostre
altre país’.
En el manifest es demana, també, que el procés
sobiranista serveixi per a decidir sobre ‘totes les
Els organitzadors han entregat les caixes amb camió perquè siguin 'un
gran suport per les decisions polítiques' dels pròxims dies
Foto: ACN
L'Assemblea Nacional Catalana
(ANC) ha entregat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert,
gairebé 750.000 signatures a favor que la cambra catalana declari la
independència si no es pot celebrar la consulta del 9-N o si 'es tanquen
totes les portes'. La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha entrat
al parlament amb una caixa en mà plena de paperetes, que es basen en el dret de petició.
'No és una recollida de signatures normal, són instàncies de compromís
individual' de les persones que han donat dades personals per la
campanya 'Signa un vot per la independència',
ha dit la coordinadora Rosa Alentorn. Les caixes han arribat amb camió
per ser un gran suport en una setmana clau pel Parlament.
Foto: ACN
Les caixes han arribat, amb retard, a dalt d'un camió. Les esperava a
la porta del Parlament la president de l'ANC, Carme Forcadell,
acompanyada d'altres dirigents de l'assemblea i de voluntaris amb
estelades i a crits d'independència. La campanya, que ha durat més d'un
any, ha recollit gairebé 750.000 signatures, 'en faltes un parell de
dotzenes per arribar-hi', ha explicat Alentorn en dirigir-se als
apoderats que esperaven al parc de la Ciutadella.
La formació fa una crida als bascos a respondre si es produeix una agressió al dret a decidir
Xavier Lladó
El president de Sortu i coportaveu d'EH Bildu, Hasier Arraiz, ha fet avui una crida a la societat basca i als partits per respondre de manera "unitària" a una "agressió" al "dret a decidir" de Catalunya i ha dit que els bascos no poden "deixar sols" els catalans en aquest moment.
Arraiz, qui ha assistit aquest matí a la festa de la verema a la
localitat alabesa de Labastida, s'ha referit a la resposta social que va
tenir la passada Diada de Catalunya i ha considerat que "milers de persones han donat una ordre al parlament català perquè segueixi endavant amb el procés" per materialitzar el dret a dir.
El portaveu del Govern avisa que "ni és l'hora de les fugides endavant ni de les marxes enrere" sinó del "coratge"
Xavier Lladó
El portaveu del Govern, Francesc Homs
El portaveu del Govern i conseller de la Presidència de la Generalitat,
Francesc Homs, assegura aquest diumenge en una entrevista al diari El Punt Avui que "seria un error" que el govern català "es posés en mans" del que decideix Tribunal Constitucional
sobre la consulta del 9N, i ha posat com a exemple la sentència contra
l'Estatut . "A la manifestació del 2010 ja vàrem rebutjar el Tribunal
Constitucional. No tindria sentit que quatre anys després ara ens
poséssim a les seves mans", ha dit Homs, que defensa que "qualsevol
decisió que s'hagi de prendre, es farà a Catalunya", obviant el que
digui el TC.
El conseller sosté que "seria un error letal regalar-los la legitimitat que
nosaltres actuem en funció del que ells creuen que es pot fer o no".
"No són ells qui marquen el que és legal o no. Catalunya és un poble i
decideix" [...]. "Si aprovem una llei al Parlament, amb una majoria
àmplia que ve d'unes eleccions amb una gran participació, per què hem
d'acceptar que això pot ser il·legal?", es pregunta.
Forcadell afirma que després de la V la consulta 'ja ha quedat convocada' i només manca anar a votar
La Presidenta de L'ANC Carme Forcadell
El secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana
(ANC) fa una crida a tots els partits i entitats socials favorables a
la consulta per constituir plegats una 'Taula per a l'estat propi' per
tal d'arribar al 9-N i 'garantir la unitat i la continuïtat del procés
en qualsevol dels escenaris possibles'.
L'Assemblea també demana als
ajuntaments que, d'acord amb la proposta de l'Associació de Municipis
per la Independència (AMI), convoquin plens extraordinaris l'endemà que
el president Artur Mas faci el decret de
Carme Forcadell veu en Arenys de Munt la llavor del moment polític actual
Josep Manel Ximenis
La primera consulta popular sobre la independència que es va fer a
Arenys de Munt el 2009 compleix el cinquè aniversari aquest 13 de
setembre. L'impulsor d'aquella consulta, el regidor i després batlle per
la CUP, Josep Manel Ximenis, recorda als partits pro consulta que 'la
consulta d'Arenys va estar prohibida' i tot i això es va acabar
celebrant. 'Cal escoltar la veu del poble i defensar els seus
interessos'. Carme Forcadell, que aquest dissabte ha reunit al municipi
el Secretariat Nacional de l'ANC, reconeix que tot i les circumstàncies
del 9-N són molt diferents, Arenys de Munt va posar 'la llavor' del
moment polític actual i va demostrar que 'quan les coses es volen,
s'aconsegueixen'.
No ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització
de dijous amb els moments més coneguts de les lluites pels drets
polítics i civils de la història de la humanitat.
Una de les possibilitats que no s'ha de descartar és que
aquesta setmana mateix, entre el debat de política general i l'aprovació
divendres de la llei de consultes, s'anunciï un govern de concentració.
La colossal V va tancar l'etapa autonòmica i va començar el compte enrere cap a la llibertat.
L'hem feta grossa. A fe de Déu, que l'hem feta grossa! Aquest Onze de
Setembre, tres-cents anys després de la tenebrosa derrota, hem fet un
dels cops d'efecte més forts de la història dels moviments polítics. No
ens ha de fer gens de rubor de comparar la mobilització de dijous amb
els moments més coneguts de les lluites pels drets polítics i civils de
la història de la humanitat. No tinguem cap dubte que d'ací a molts anys
encara es parlarà d'aquesta diada com un dia de dignitat i de
redreçament.
L'independentisme no es desinfla i creix, l'unionisme s'enfonsa, el món
ens esguarda admirat i la manipulació no funciona. Grans notícies,
totes.
1. L'independentisme ni es desinfla, ni cau, ni davalla. Ben al
contrari. Aquells qui somniaven un fracàs causat pel cas Pujol i pel
cansament generalitzat s'han quedat amb un pas de nas, esmaperduts. El
país ha demostrat una força indeturable, amb dos detalls que cal no
perdre de vista: l'absència de consignes o banderes de partit i el fet
que siga el tercer any consecutiu. Tres anys seguits fent les
manifestacions més grans d'Europa és qualsevol cosa tret d'una anècdota o
un 'suflé'.
L'entrenador del Bayern explica a la premsa alemanya la reivindicació independentista de Catalunya
Xavier Lladó
Pep Guardiola durant la roda de premsa d'ahir
L'entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, ha insistit avui que els catalans volen votar i s'ha mostrat content i impressionat de les imatges de la manifestació d'ahir
a Barcelona. “Les imatges d’ahir són fantàstiques, m’han impressionat.
És la tercera gran manifestació al setembre a Catalunya perquè els
catalans volen parlar del seu futur. Volem votar, això és tot, volem
votar”, ha manifestat davant la premsa alemanya.
No havien ni 24 hores de l'enorme "V", que va reunir 1.800.000 persones
als carrers de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, reclamant el dret a
decidir i la independència, que l'exentrenador del Barça s'ha assegut en
la roda de premsa abans del seu pròxim partit contra l'Stuttgart, i ha parlat en alemany i català de la Diada i del procés, quan ha estat preguntat per aquesta qüestió.
S'ha expressat en un alemany fluid, davant la mirada curiosa dels
periodistes alemanys per aquesta qüestió de caire polític. “Ningú no sap
què passarà després, però votar és la màxima demostració de la
democràcia. Poden votar els que estan a favor de la independència i els que no”, ha insistit.
“Costa entendre per què no podem votar. És veritat que
hi ha una Constitució, però això és canvia, es pot fer, les lleis
canvien lleis. Fa poc es va canviar una normativa. Al final ja ho va dir
el president Mas, la política està per seguir la gent. No sé si mai hi
ha hagut una manifestació tan gran al món per demanar votar. Al final es
farà perquè el poder i la voluntat del poble és superior a qualsevol
altra cosa”, ha destacat en una resposta ja en català.
“El que ahir va passar no semblava possible veure-ho al món.
Gairebé dos milions de persones van sortir al carrer. És increïble”, ha
insistit davant la curiositat dels periodistes locals. “Sóc català
perquè el meu pare i la meva mare ho són i vaig néixer allà. No en tinc
cap responsabilitat, però m’estimo el meu país. Van sortir gairebé dos
milions al carrer perquè el nostre objectiu és votar”, ha conclòs..
Mitjans de comunicació i agències de notícies de
tot el món es fan ressò de l’èxit de la “V” de la Diada, mentre que el
“telediario” hi passa de puntetes i intenta equiparar-la a la
concentració de SCC
La televisió pública espanyola torna a fer el ridícul, mentre el
mitjans de tot el món es fan ressò de la megamanifestació de Barcelona,
el “telediario” la va minimitzar tant com va poder, a més va intentar
equiparar-la a la concentració antiindependentista que Societat Civil va
organitzar a Tarragona. En un informatiu de 75 minuts les imatges de la
“V” no van arribar a ocupar 3 minuts de pantalla, les de la
concentració de Tarragona, van durar 2 minuts per haver aconseguit una
gran fita: "per primera vegada l'antisobiranisme es mobilitza contra la
independència" . On són avui el PPC, Ciudadanos i la seva claca
mediàtica, com l'Esperanza Garcia, el Nacho Martín Blanco, l'Andrea
Levi, o en Joan López Alegre, tan avesats a fer anar el cronòmetre per
denunciar l’adoctrinament de TV3 i la manca de pluralitat dels mitjans
públics catalans?
No n’aprenen
L’any passat el tractament
informatiu de la #ViaCatalana va costar-li el cap a l’editora de
l’informatiu de la televisió pública, després d’ocultar la cadena humana
més gran de l’Europa i deixar la informació al minut 25. Enguany s’han
curat en salut i la “V” obria titulars, però el ridícul l’han fet igual.
Censura a la Coreana de RNE als actes oficials de la Diada
La ràdio pública espanyola va prohibir a Ràdio 4, l’emissora de RTVE
que emet en català a Catalunya, la retransmissió dels actes
institucionals de la Diada. La direcció de la ràdio i televisió pública
espanyola va decidir suspendre en l’últim moment tot l’operatiu que
havia de retransmetre els actes institucionals de la Diada, que sempre
s’havien cobert des de Ràdio 4, i sense donar cap explicació.
La president de l'ANC diu que "Estem disposats a negociar la secessió; una altra data i una altra pregunta no"
(ACN).- Valoració molt positiva. Les presidentes de l'ANC, Carme
Forcadell, i Òmnium, Muriel Casals, han fet aquest balanç, en una
entrevista a TV3, de la 'V' que van organitzar per la Diada. Les dues,
però, han vaticinat que, tot i enviar un missatge "molt net,
democràtic, pacífic, i amb claredat del què volem", el president del
govern espanyol, Mariano Rajoy, "no l'escoltarà". És per això
que Casals ha considerat que l'executiu estatal "té un problema molt
gros" sobre la taula que "només se soluciona votant" el 9-N. D'altra
banda, Forcadell i Casals han denunciat que l'ANC i Òmnium han rebut
"atacs tecnològics" als servidors i telèfons mòbils, però afirmen que
"era d'esperar" i que preveuen patir-ne més.
Rajoy ho ha sentit però no voldrà escoltar
Carme Forcadell i Muriel Casals han explicat, el dia després de la
Diada, que s'han sentit "molt orgulloses" del comportament dels
participants a la 'V' que van organitzar. És per això que asseguren que el missatge que es va poder donar al món va ser "clar" i molt potent. Amb
tot, cap de les dues creu que aquest mateix missatge "democràtic" per
voler votar el 9 de novembre, no arribarà com hauria a Madrid.
"Malauradament, crec que Rajoy no escoltarà. Però també entenem que el
president Mas ha de dir que ens escolti perquè ha d'intentar-ho. Però no
fa gaires dies Rajoy es ventava públicament de no haver fet cap
concessió", ha dit Forcadell.
Casals, per la seva part, ha assegurat que "un pot dir que no vol atendre ni escoltar, però ho senten. Rajoy i la gent del seu entorn ho han sentit".
I és en aquest sentit que l'immobilisme que afirma que practica l'Estat
és el que fa que "el govern espanyol tingui ara un problema molt gros
sobre la taula". "Pot intentar allargar el problema, però només se
soluciona votant", ha sentenciat.
Amb l'Estat el que s'hauria de negociar és directament la secessió
La vicepresidenta del govern espanyol afirma que "els ciutadans poden
manifestar-se, però els governs hem de fer complir la llei"
Nerea Rodríguez
La vicepresidenta espanyola Ultranacionalista del PP, Soraya Sáenz de Santamaría
L’endemà de la gran ‘V’ humana
que es va formar a Barcelona amb l’objectiu de reclamar poder votar per
la independència el proper 9 de novembre, la primera reacció per part
del govern espanyol ha arribat de la mà de la seva vicepresenta, Soraya
Sáenz de Santamaría, qui s'ha fet el sord i ha insistit en la negativa
espanyola a que la consulta del 9N se celebri: “Els ciutadans tenen dret
a manifestar-se, però els governants tenim l’obligació de complir i fer complir la llei, a Espanya i a Catalunya”, ha valorat.
En roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta
espanyola ha argumentat que “el govern respecta el dret de totes les
persones a manifestar-se a Catalunya, però la Constitució que
Fracassa l'intent de frenar el procés, pressió per votar el 9-N, el món
ens mira, el politiqueig penalitza i falla l'operació Pujol
Lluís Bou (Barcelona)
La gran manifestació independentista de la V, la més gran celebrada a Europa, posarà a partir d'avui sobre la taula 5 conseqüències. 1,8 milions de persones al carrer tenen impacte.
1 Fracassa l'intent de frenar el procés:
El govern espanyol ho ha intentat tot per intentar fer descarrilar el procés, però ha fracassat. No ha funcionat ni el discurs de la por, ni les amenaces, ni les actituds inflexibles.
És evident que els mitjans de comunicació espanyols tenen cada dia una
influència més relativa a Catalunya, després que han perdut tota
centralitat. Políticament és un desastre per a la Moncloa, perquè es fa
evident que cada dia Catalunya és mentalment més independent.
Que amb l'ofensiva de tots els aparells de l'Estat en contra surtin
1,8 milions de persones al carrer demanant la independència i poder
votar el 9-N, i que ho facin per tercer any consecutiu, vol dir que no
té marxa enrere. I això succeeix quan Societat Civil Catalana, apadrinada per l'Estat, no acaba d'arrelar, ni amb els esforços de Carme Chacón.
Torres-Dulce assenyala que "un delicte de sedició seria molt més greu
perquè suposa el desarmament absolut de l'Estat constitucional"
Nerea Rodríguez
Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l'Estat espanyol.
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que depèn del govern
espanyol, ha amenaçat avui Catalunya i la consulta del 9N amb el codi
penal: “La Fiscalia ha estudiat totes les possibilitats d'actuació
hipotètiques sobre la consulta”, i ha afegit: “Tenim tots els instruments del Codi Penal per engegar-los". Segons
ha dit en una entrevista a la cadena Ser, si el president català, Artur
Mas, treu les urnes el 9 de novembre i es comet alguna conducta
"marcada en el Codi Penal, la Fiscalia i els tribunals actuaran en
conseqüència", i ha subratllat que el codi penal aquest text és l'últim
recurs per a supòsits de ruptura de la convivència.
Així i tot, ha precisat que l'ús d'aquests instruments pot dependre del
que dictamini el Tribunal Constitucional, davant el qual el Govern
espanyol preveu recórrer la convocatòria de la consulta.
