L'independentisme no es desinfla i creix, l'unionisme s'enfonsa, el món ens esguarda admirat i la manipulació no funciona. Grans notícies, totes.
2. L'unionisme s'enfonsa. Mira que han abocat diners i hores de pantalla a favor de Societat Civil Catalana. I el resultat és el fracàs més estrepitós que hom es puga imaginar. Supose que algú deu provar d'esbrinar què passa. Perquè si ja eren pocs quan omplien la part central de la plaça de Catalunya i prou, ara encara són molts menys. L'unionisme a Catalunya va sense rumb, sense líders, sense res a oferir, desconcertat. Gran notícia si no perdem de vista que hi ha molts demòcrates que votaran no el 9-N i que no volen saber res d'aquests personatges.
3. El món ens esguarda admirat. Bocabadat. No tan sols pel nombre de manifestants. També per la manera, per l'alegria, per la persistència. Som un model i això explica que les portades del principals diaris del món reproduesquen imatges molt positives de la manifestació. I això és determinant perquè els governs d'arreu escolten les seues opinions públiques.
i 4. La manipulació no funciona. No sé si són tan poc intel·ligents que es pensaven de veritat que l'afer Pujol ensorraria l'independentisme. O si és que es creuen les seues pròpies mentides repetides amb tanta passió dia rere dia. Però és evident que les manipulacions no fan efecte en aquest país. Segurament crispen a Espanya, però ací no els serveixen de res. I el CNI no para de despendre diners inútils. Tic-tac, tic-tac. Jo diria que ja hi tenim el peu al coll...
**********************************
Jordi Torner
Penso que mai havíem estat tan ben situats per assolir la plena llibertat del nostre poble. Si el 9-N es fa el referèndum perfecte, si hi ha impediments que dificulten poder-ho fer amb totes les garanties, es poden cercar altres fórmules com unes eleccions plebicitàries amb una llista unitària (cal que sigui unitària perquè aleshores és com un referèndum i s'esvaeix el perill de la dispersió del vot i guanyem força que ens és molt necessària). Allò que és determinant és votar i fer-ho amb garanties, ja sigui amb una fórmula o una altra, per a nosaltres mateixos i per a la comunitat internacional.
El partidisme i el tactícisme és el gran perill però hem de ser capaços de superar-lo i estic convençut que ho farem. Ara, el més important és tenir sentit d'estat i actuar amb intel·ligència i recolzar les nostres institucions. Ara és l'hora.
Pep Agulló
D’acord amb els 4 fets fonamentals. Ara vé el més difícil: 1er/ trencar la legalitat espanyola amb la desobediència per fer possible el poder votar, sense que s’esquerdi la unitat dels sobiranistes; 2on/ que Espanya posi por a la ciutadania i l’abstenció el 9-N sigui alta. Ambdues coses evitables però el desafiament està allà.
Al punt 1 jo afegiria que l’augment dels favorables a la independència s’ha manifestat significativament en alguns sectors que manifestaven una certa ambigüitat: dins sector empresarial, dins l'esportiu, … i sobretot en els barris períferics de Barcelona on s’ha notat la feina encomiable de “Súmate”. La independència s’ha convertit en un creixent sentiment de rebel·lia social i nacional contra l’Estat a Catalunya que xarbota als indiferents i que acabarà propagant l’espurna a totes les nacions oprimides que el pateixen especialment a la resta dels països catalans i Euskalherria.
Víctor Serra
Ens falta el més important. Convertir manifestacions massives en vots reals. Sigui el 9N o en les properes eleccions que encara ens queden dins l'Estat Espanyol. Si no aconseguim això no podem guanyar.
Joan Ferrer
Les coses s'han fet molt bé. I cal seguir-les fent bé fins al 9-N.
Un país que déu més d'un milió d'euros té una independència molt limitada. És com una autonomia sotmesa als designis dels mercats financers, i de les grans capitals mundials (Brussel·les, Berlín, Washington, Beijing,...).
El dubte és...qui serà el primer que trucarà a en Mariano per a posar-lo en "posició de ferms"???
Les coses s'han fet molt bé. I cal seguir-les fent bé fins al 9-N.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada