L’eurodiputada del PP europeu Sipra Pietikäinen ha criticat la
judicialització del procés independentista català i ha afirmat que els
grups europeus i les regions haurien de mitjançar entre Catalunya i
l’estat espanyol per a resoldre el conflicte. Creu que cal trobar noves
maneres d’atorgar més autonomia i que els parlaments han de poder
debatre sobre allò que considerin oportú.
Sobre les declaracions de la presidenta del parlament, Carme
Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, ha dit: ‘És
una reacció molt forta i dura per part del govern espanyol enviar-les
als tribunals.’
Per una altra banda, l’eurodiputada flamenca Helga Stevens ha dit que
el processament de Forcadell és la ‘manera incorrecta’ d’afrontar el
procés català i ha fet una crida al diàleg i a la consistència de
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha reiterat aquest
dimecres que el referèndum sobre la independència de Catalunya "no es
pot celebrar", ja que considera que la sobirania nacional resideix en el
poble espanyol, i ha defensat que ni l'expresident de la Generalitat
Josep Tarradellas hauria "liquidat" la unitat nacional. Una possible
solució al plet polític? Reformar la Constitució, ha destacat el
dirigent espanyol.
En aquests termes s'ha expressat en resposta al portaveu del PDECat al
Congrés, Carles Campuzano, el qual ha asseverat que el referèndum se
celebrarà "tard o d'hora" i ha reclamat a Rajoy que se senti a dialogar,
i que tingui la mateixa "voluntat política i audàcia" que va tenir
Adolfo Suárez pactant el retorn de Tarradellas i restaurant la
Generalitat.
Rajoy ha replicat que Suárez "mai hauria liquidat la sobirania nacional
ni la unitat nacional, i ni tan sols Tarradellas hauria fet això".
Considera que el PDECat deixa "molt poc marge" per negociar i l'ha
emplaçat a acudir al Congrés i plantejar una reforma de la Constitució,
perquè siguin tots els espanyols els que tinguin l'última paraula sobre
un canvi d'estatus a Catalunya.
El cap de l'executiu ha insistit en les seves tesis perquè, segons ha
remarcat, no canviarà de criteri "cada quart d'hora" sobre la sobirania
nacional, i perquè "tots estem sotmesos a l'imperi de la llei". Ha
reiterat, a més, que no vol que Catalunya se separi d'Espanya. "Vull que
siguem vivint junts, com sempre. És el millor per a tots", ha
subratllat.
Hem vist com els populismes, el creixement de l’extrema dreta i la
tensió política poden arribar a estigmatitzar el procés independentista
català; que hi ha la temptació de ficar-ho tot dins el mateix sac. Ho fa
l’unionisme, forma part del seu argumentari no únicament contra la
independència de Catalunya sinó contra la possibilitat de votar-la,
sobre la convocatòria d’un referèndum. Una altra cosa és que ho faci
l’opinió publicada internacional, i en general no és el cas. Hi ha hagut
alguna excepció, que podria fer pensar en un canvi d’enfocament: el
diari Politico
publicava fa poques setmanes una llista dels possibles nous ‘moments
Trump’, o de ‘possibles victòries del populisme’, en què incloïa el
referèndum català. Però avui veiem un enfocament ben diferent a les
planes del Financial Times, en un article del professor de política pública Nick Pearce, de la Universitat de Bath, a Anglaterra.
Pearce parla de la crisi del liberalisme per la irrupció i el
creixement de les opcions d’extrema dreta i populistes en un context de
crisi financera, política i social. Destaca una frase del filòsof John
Gray:
Marta Pascal defensa l'actuació dels Mossos i demana que no se'ls vegi com l'"enemic" del procés.
per ACN
12/12/2016
La coordinadora general del PDECAT, Marta Pascal | ACN
El PDECAT ha expressat aquest dilluns ple suport al conseller d'Interior, Jordi Jané, i ha avisat la CUPque l'independentisme no s'eixampla estripant fotos ni cremant banderes.
Així ho ha expressat la coordinadora general del partit, Marta Pascal,
en roda de premsa. La dirigent ha defensat l'actuació dels Mossos
d'Esquadra –"fan la seva feina" com a policia judicial, ha
Pedro Sánchez és en un carreró sense sortida, perquè no
pot tirar endavant el pacte d’un goven alternatiu al del PP, amb Podem i
Ciutadans, i els barons territorials del PSOE, amb crítiques ferotges
per la debacle a Galícia i al País Basc, el pressionen perquè permeti un
govern de Rajoy. Però aquest carreró té una porta, que Sánchez sempre
ha volgut ignorar però que ara es comença a mirar amb uns altres ulls:
la del pacte amb els independentistes. La premsa espanyola ja fa un
temps que en parla, per carregar els neulers contra Sánchez; i ell en
comença a parlar ara amb la boca petita, encoratjar per Miquel Iceta i
en menor mesura per Ximo Puig.
‘Parlaré amb nacionalistes catalans. I els explicaré el
meu full de ruta. El que no pot ser és que se’m critiqui per parlar amb
nacionalistes i no es critiqui Rajoy de pactar amb nacionalistes la mesa
del congrés’, deia avui el dirigent del PSOE a la cadena Ser.
El ministre espanyol d'Exteriors ha comparat el conflicte entre Madrid i Catalunya amb un combat de boxa.
El ministre espanyol d’Exteriors en funcions, José Manuel García–Margallo
El ministre espanyol d’Exteriors en funcions, José Manuel García–Margallo,
ha admès a les Nacions Unides (ONU) que el procés català ‘avança a tota
màquina’.
En una trobada amb periodistes, el ministre ha assegurat,
citant a Francesc Cambó, que Catalunya només serà independent si
En la primera part
del discurs ha parlat majoritàriament d'economia i ha donat les gràcies a
Ciutadans i Coalición Canaria pel suport a la seva candidatura.
El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha
advertit en el seu discurs d’obertura del debat d’investidura que les
úniques alternatives al possible govern moderat són: un ‘pacte de mil
colors’ que inclogui a partits independentistes que volen trencar la
unitat territorial d’Espanya o repetir de nou les eleccions. Ha donat
les gràcies a Ciutadans i Coalición Canaria per al seu suport a la
investidura i ha apel·lat al PSOE quan ha dit: ‘Espanya exigeix un
govern basat en acords, com així ho exigeixen els resultats electorals.’
En la seva primera intervenció en el debat d’investidura, el candidat
nomenat per Felipe VI per a
El setmanari alemany Der Spiegel ha publicat aquesta
setmana un article a l’edició en paper en què descriu la situació de
buit creada a Madrid per la impossibilitat de formar govern. En aquest
context afirma que la situació més difícil és la que s’ha creat amb el
procés d’independència de Catalunya, que recorda que és contrari a la
legalitat constitucional espanyola. El setmanari afirma que tal com
van les coses el govern de l’estat espanyol no tindrà cap més opció, si
vol aturar el referèndum català, que treure al carrer ‘les forces de
seguretat’. Aquesta afirmació ha aixecat força polseguera i ha tornat a
posar damunt la taula la hipòtesi d’aquesta intervenció militar. VilaWeb
va publicar fa un parell d’anys un informe sobre aquesta possibilitat.
El recuperem a fi de donar els elements d’anàlisi suficients per a
aquest debat.
Amb aquest dossier mirem de fer llum en un debat que massa sovint es
tenyeix de sensacionalisme, d’alarmisme i d’un excés d’imaginació.
Hem parlat amb professionals i experts en seguretat i qüestions
militars, que han demanat de restar en el més estricte anonimat. En
conclusió, aquests experts consideren completament improbable –per raons
d’incapacitat efectiva i de cost polític– una intervenció militar a
Catalunya contra el procés d’independència. Amb les seves aportacions,
podem respondre les vuit preguntes que formulem a continuació:
—L’exèrcit espanyol té cap pla per ocupar Catalunya en cas d’independència?
És la primera vegada en dos anys que el sí s'imposa al no en el baròmetre del CEO.
El sí a la independència s’imposaria amb claredat en un referèndum a Catalunya si es fes ara, segons les dades del baròmetre
(pdf) del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que s’han publicat avui. Un
47,7% dels catalans votaria que sí, i un 42,2% que no. Un 8,3% no ho
sap. És la primera vegada en dos anys que el sí supera el no en intenció
de vot en el baròmetre del CEO: el desembre del 2014, després d’uns
anys en què el sí s’imposava en les enquestes que formulaven aquesta
pregunta (aleshores amb uns percentatges d’indecisos molt alts), el no va guanyar
per primer cop, amb el 45,3% de suport, contra el 44,5% del sí. A la
pràctica, era un empat tècnic, però el suport al no va anar pujant en
les enquestes posteriors, a mesura que disminuïa el percentatge
d’indecisos. I just ara fa un any, el baròmetre indicava que en cas de
referèndum hi hauria una victòria clara del no, amb el 50% dels vots,
contra un 42,9% del sí. Després del 27-S el sí va remuntar, i el mes de
març proppassat es va restablir l’empat tècnic entre totes dues opcions.
Ara el sí guanyaria amb claredat, segons les dades del CEO.
Per partits, el 90,4% dels votants de Junts pel Sí i el 89,3% dels de
la CUP votarien sí en un
The New York Times s'ha interessat, enguany, d'una manera molt especial per la Patum.
Coincidint amb la primera vegada que la CUP l'organitzava i els canvis
polítics i socials que podia comportar, el corresponsal a l'estat
espanyol, Raphael Minder, va intentar copsar de la millor manera
possible totes les realitats, sobretot polítiques i religioses, que s'hi
van poder viure.
Una Patum, destaca l'article,
que transmet modernitat i es fixa en el moment polític que està vivint
Catalunya. Berga, doncs, torna a ser un reflex de la voluntat
secessionista de Catalunya, convertint-se en l'epicentre d'alguns dels
darrers esdeveniments polítics i judicials, com ara la decisió de
La revista de turisme i viatges de National Geographic ha
publicat un reportatge en el número d’aquest mes sobre Catalunya,
titulat ‘Catalonia: Wind of change’
(‘Catalunya: Vent de canvi’), en què l’autor, Gavin Haines, descriu el
l’encant del paisatge del Pirineu i la Costa Brava al mateix temps que
explica l’anhel d’independència. ‘L’anhel de Catalunya per la
independència és gairebé tan vell com la llegenda de la Tramuntana.
Annexionada a Espanya el 1714, durant la Guerra de Successió, aquest
matrimoni forçat ha estat tortuós des d’aleshores, i el desig de divorci
mai no ha estat tan gran’.
El partit de Sturgeon queda just per sota de la majoria absoluta al parlament i els laboristes s'enfonsen.
Nicola Sturgeon
El Partit Nacional Escocès (SNP) ha
obtingut un triomf contundent a les eleccions parlamentàries d’ahir,
tot i que ha perdut la històrica majoria absoluta del 2011. Amb els
129 escons atribuïts, el partit de la primera ministra escocesa Nicola
Sturgeon n’ha obtinguts 63, 6 menys que fins ara, amb més del 46% dels
vots. En canvi, el Partit Laborista, amb 24 diputats, ha tingut la
davallada més gran de l’últim segle (13 escons menys) i ha quedat
relegat a la tercera posició, darrere els conservadors, que pugen a 31
(16 més que al 2011). A més, els Verds,
l’altra formació de l’arc parlamentari de Holyrood que es va manifestar
clarament en favor de la independència al referèndum del 2014, millora
el resultat de fa cinc anys i passa de 2 escons a 6. Finalment, els
Liberaldemòcrates mantenen els 5 que ja tenien.
Nicola Sturgeon ha considerat històrica la tercera victòria
consecutiva de l’SNP al parlament de
L'informe 2015 sobre Drets Humans també destaca la "major protecció" que la llei catalana atorga a la comunitat LGBTI.
El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.
|
U.S. Department of State/Flickr
El Departament d'Estat dels EUA, liderat per John Kerry, és conscient de l'existència d'amenaces violentes contra l'independentisme català per part d'organitzacions espanyolistes. Al seu Human Rights Report 2015,
que va donar a conèixer el passat 13 d'abril, destaca: "El juny del
2014, la Fiscalia de la província de Barcelona per als crims d'odi va
presentar una denúncia contra els presidents dels partits Alianza
Nacional i La Falange per incitació a la violència. Durant una
manifestació a Barcelona el 2013, aquests partits polítics van cridar a la violència contra grups independentistes catalans."
L'informe nord-americà fa referència al fet
que els líders d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i el de La Falange,
Manuel Andrino, van incitar a l'odi durant la commemoració del 12
d'Octubre a Montjuïc, en què van assegurar: "No hi haurà secessió a Catalunya si no és en base de molta sang".
"Qui atempta contra la nostra nació només mereix la mort", va assegurar
Peña mentre es cremaven estelades i imatges del llavors president de la
Generalitat, Artur Mas, així com de l'expresident Jordi Pujol. "Si es
precisa lluita armada, n'hi haurà", encara hi va afegir.
En
aquest mateix informe, la diplomàcia nord-americana destaca la llei
catalana per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i
la transfòbia, aprovada el 2 d'octubre del 2014. "A Catalunya, la llei dota els membres de la comunitat LGBTI de majors proteccions que les que els atorga la llei nacional,
i prohibeix la discriminació basada en la sexualitat en aquelles
matèries que són competència del govern regional, tals com l'accés a
l'educació o als serveis de salut. S'inverteix la càrrega de la prova en
casos de discriminació en l'àmbit del dret civil i social", es detalla.
L'estudi també cita un parell de vegades la llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes,
assegurant que "emfasitza la lluita contra l'assetjament sexual" i que
"estableix la igualtat de representació en l'administració pública, la
coeducació a les escoles, els plans d'igualtat a les grans empreses i la
prohibició de difondre contingut sexista en els mitjans públics".
Sense queixes per la immersió
Es dóna la circumstància que aquest mateix informe, en edicions anteriors, havia identificat al immersió lingüística com un cas de violació dels drets humans.
Després de diverses consultes tant al consolat de Barcelona com a
l'ambaixada de Madrid per part de diversos actors polítics de Catalunya,
el Departament d'Estat va matisar la seva postura. Així, a l'informe del 2011, publicat el 2012, els EUA van reconèixer les virtuts d'aquest sistema educatiu català -"amb
el sistema vigent el nivell de castellà dels estudiants catalans és
equiparable al que tenen els estudiants de l'Espanya monolingüe"-, i
actualment és un afer que ja ni s'esmenta.
Tuits antisemites
L'informe fet públic aquests dies també destaca la gran
quantitat de piulades antisemites que es van publicar a la xarxa social
Twitter després de la derrota del Real Madrid de bàsquet per
part del Maccabi de Tel Aviv, informant que diverses organitzacions
jueves com la Comunitat Israeliana de Barcelona, l'ACAI o el Col·lectiu
Israel a Catalunya van instar la Fiscalia "a investigar 18.000 insults
suposadament antisemites contra jueus i els israelians". "En acabar
l'any, les autoritats estaven investigant per tal d'establir la
identitat dels autors i la ubicació dels crims", informa.
Pep Martí, Palau de Justícia | 07/03/2016 a les 11:20h
Membres del Govern i dirigents polítics aplaudeixen Francesc Homs Foto: Adrià Costa
L’exconseller Francesc Homs ha acabat de declarar al TSJC en el marc de
la investigació del 9-N al voltant de les 11 h. del matí. Una barreja de
cansament i sentiment d’incomprensió ha planat en l’ambient davant
l’actitud d’un Estat avui més desmanegat que mai, però que sembla que
troba un dels pocs elements de cohesió en l’atac a les aspiracions
catalanes.
Abans de penetrar en l’edifici judicial, Homs s’ha girat, ha aixecat el
polze fent un senyal d’optimisme i ha entrat mentre els presents, prop
de dos centenars de persones congregades amb
Gest del polític basc cap a l'independentisme català .
Otegi, i un pin de l'estelada (Fotografia: Jordi Borràs)
Si fa anys eren molts els independentistes catalans que lluïen la
ikurriña, ara cada vegada són més els abertzales que llueixen
l’estelada. Avui se n’ha vist un darrer exemple, i molt significatiu,
protagonitzat per Arnaldo Otegi. Després de sis anys i mig empresonat,
el polític basc ha sortit avui de la presó de Logronyo i a la seva
solapa esquerra hi lluïa, perfectament visible, un pin de l’estelada.
Un
exemple més de la influència mútua existent entre l’independentisme
català i el basc.
La web nord-americana edmaps.com,
especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis
geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius
històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui
reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de
Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i
els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui
no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de
l’origen de la identitat catalana.
Per començar, l’article posa el lector en situació i li explica que
les reivindicacions dels independentistes no se cenyeixen únicament al
Principat, on es van fer les eleccions del 27-S, sinó a
El president en funcions retreu a Sánchez que el seu document no parli de Catalunya quan és “el principal problema d’Espanya”.
El president espanyol en funcions, Mariano Rajoy,
creu que és “sorprenent” que el document amb propostes de govern que
proposa Pedro Sánchez no parli del problema “més important” d’Espanya en
aquests moments que és, segons Rajoy, “l’amenaça independentista a
Catalunya”. Segons recull l'ACN, Rajoy ha dit que és una gran
irresponsabilitat que el PSOE no fixi entre els seus grans objectius el
manteniment de la unitat nacional i no es posicioni amb claredat en
contra del dret a l’autodeterminació.
La cadena britànica dedica una peça informativa a les raons de la gran manifestació d'Amposta.
‘Els ambientalistes diuen que una de les àrees humides més importants
d’Europa és amençada, mentre Espanya i Catalunya discuteixen sobre el
futur del riu Ebre’. Així comença el reportatge que la cadena BBC
ha dedicat en la seva web a la reivindicació de la Plataforma en
Defensa de l’Ebre i al futur del riu i del Delta. De fet, el reportatge,
signat pel periodista Matt McGrath, comença destacant la multitudinària
manifestació d’ahir a Amposta, convocada per la PDE.
La cadena Ser publica enregistraments de la reunió de dissabte amb crítiques dels barons contra l'estratègia de Sánchez.
La cadena Ser ha fet públics avui
els enregistraments de les intervencions a porta tancada que diversos
barons socialistes van fer en la reunió del comitè federal del PSOE de
dissabte, on expressaven crítiques a la gestió de Pedro Sánchez, a la
possibilitat d’un acord amb Podem o fins i tot de les formacions
independentistes. Una filtració que recull els discursos de Susana Díaz,
Javier Fernández i Guillermo Fernández Vara, entre altres, que malgrat
haver aplaudit públicament en el moment en què Sánchez va anunciar que
consultaria a la militància qualsevol acord per formar govern, van
expressar després fortes discrepàncies en el torn d’intervencions sense
càmeres davant.
Manuel Valls es reunirà amb els presidents de l'executiu i del parlament
de l'illa, amb el reconeixement nacional i la situació dels presos
polítics sobre la taula.
Jean-Guy Talamoni, en un míting electoral.
|
Pè a Corsica
El primer ministre francès, Manuel Valls, rebrà dilluns els dos nous presidents de Còrsega dilluns vinent a Matignon.
El president del consell executiu, l'autonomista Gilles Simeoni, i el
de l'Assemblea de Còrsega, l'independentista Jean-Guy Talamoni, es
desplaçaran a París i mantindran una trobada amb el primer ministre de
la República, en el marc del conjunt de trobades que està mantenint amb
el conjunt de nous presidents regionals.
Simeoni i Talamoni, escollits presidents després de les eleccions
regionals de desembre, tenen audiència per a dos quarts de sis de la
tarda. Valls ja ha a rebutjat frontalment el concepte de "nació corsa"
que defensen Simeoni i Talamoni, assegurant que "només hi ha una nació,
la nació francesa". Simeoni, per contra, ja li ha respost: "Pretendre
obviar que Còrsega va ser un Estat independent al segle XVIII, que hi ha
un poble cors que és una realitat objectiva, crec que és donar l'esquena a una obvietat."
