Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIDEOS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIDEOS. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de juny del 2018

Intenten prohibir la senyera a la final de la Copa de la Reina



POLÈMICA







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 3 de juny de 2018
















Luis Rubiales, el nou president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, ha volgut evitar veure la Copa de la Reina amb una senyera. Després que el Barça Femení s'imposés a la final de la competició copera, la portera Laura Ràfols, capitana de l'equip, ha volgut seguir la tradició d'aixecar els títols acompanyats de la senyera. Però aquesta vegada hi ha hagut polèmica.



Després de tenir la senyera ja lligada a la Copa, Rubiales ha parlat amb la capitana blaugrana per fer-li treure la bandera que representa tots els catalans.



Ella, sense entendre la decisió, li ha fet cas en un primer instant, però

divendres, 1 de juny del 2018

Rajoy s'ha refugiat durant vuit hores en un restaurant al centre de Madrid



MOCIÓ DE CENSURA







En sortir del local, al voltant de les 10 de la nit, alguns seguidors l'esperaven amb crits de "presidente, presidente".
















perRedacció 31/05/2018 
 
 
 
 
 
 
 
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha tancat en un restaurant proper a la Puerta de Alcalà de Madrid durant vuit hores mentre al Congrés dels Diputats es discutia la moció de censura que a hores d'ara li farà perdre la presidència del país. Rajoy ha abandonat el restaurant al voltant de les 22 hores i a fora l'esperaven alguns seguidors que cridaven "presidente, presidente". Alguns usuaris de Twitter han difós imatges del moment. 
 
 
 














Enllaç notícia :

http://elmon.cat/politica/rajoy-sha-refugiat-durant-vuit-hores-restaurant-al-centre-madrid 


dimecres, 30 de maig del 2018

[VÍDEO] Escàndol al congrés espanyol quan Zoido refusa de retirar la condecoració al torturador Billy el Niño



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA







Zoido defensa que és una condecoració de fa quaranta anys i no té res a veure amb el govern de Rajoy.
















 Per: Redacció


30.05.2018  12:04





El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha demanat avui al congrés que el govern espanyol retiri la condecoració al policia franquista i torturador Antonio González Pacheco, conegut per ‘Billy el Niño’. El ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha respost que la llei no ho permet. A més, ha afegit que és un distintiu atorgat fa més de quaranta anys i que no té cap relació amb el govern de Mariano Rajoy.





Vegeu ací el tens bescanvi de retrets entre Iglesias i Zoido:

dimarts, 29 de maig del 2018

Familiars dels presos, dels joves d'Altsasu i de Valtonyc denuncien el seu cas a l'Eurocambra



PRESOS POLÍTICS







Carlota Camps (enviada especial)
Estrasburg. Dimarts, 29 de maig de 2018




















Els familiars dels presos polítics ha fet sentir la seva veu aquest dimarts a Estrasburg, a la seu del Parlament Europeu, conjuntament amb la dels familiars dels joves d'Altsasu i del grup de suport al raper Valtonyc. Tots ells s'han desplaçat fins a les institucions europees per unir forces i interpel·lar a la UE perquè es posicionin en la causa.



L'acte, que duia per títol Defensant els drets fonamentals a la UE: el cas d'Espanya, i que ha estat organitzat per vuit partits, ERC, el PDeCAT, Podem, PNB, Bildu, BNG, Catalunya en Comú i Izquierda Unida, ha servit perquè els familiars hagin pogut explicar la seva situació personal i també perquè alguns advocats, com Andreu Van den Eynder, hagin aportat la denúncia jurídica del cas. A més, també ha servit perquè els familiars dels joves d'Altsasu, acusats de terrorisme per una baralla de bar, i els del raper Valtonyc hagin pogut internacionalitzar una mica més la seva lluita.



L'acte s'ha fet coincidint amb els 100 dies d'empresonament que ja compten alguns dels presos com els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, sumats als llargs set mesos de presó dels Jordis i del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn, i justament avui que és l'aniversari de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.



"L'estat espanyol actua per venjança"

Méndez de Vigo posa en el punt de mira els llibres de text de les escoles catalanes



SOCIETAT - EDUCACIÓ







El portaveu del PDECat, Sergi Miquel, ha acusat Méndez de Vigo d'utilitzar diferent vara de medir entre Catalunya i les altres comunitats autònomes.

















Per: Redacció 

29.05.2018  15:06





El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha demanat a l’Alta Inspecció de l’Estat, que avaluï amb caràcter ‘d’urgència’ si el contingut dels llibres de text a Catalunya vulnera el currículum estatal recollit en la Llei Orgànica per a la millora Educativa. Així ho ha anunciat en la Comissió d’Educació, on també ha dit que s’ha de replantejar i avaluar el pacte estatal per l’educació perquè creu que s’han fet massa ‘pedaços’ des de les comunitats autònomes.



El ministre ha assenyalat que només es tractarà de confirmar si s’han produït ‘casos rebutjables’ i evitar, en el cas que sí que ho siguin, que aquests comportaments s’estenguin a tot el sistema. Ha dit que si es detecten irregularitats –no ha entrat a especificar quines–, es demanaran explicacions al

Un home mata a trets dos policies i un civil al centre de Lieja



MÓN - EUROPA







L'agressor ha estat abatut.

















Per: ACN 

29.05.2018  11:21





Un home ha matat dos policies i el passatger d’un vehicle al Boulevard d’Avroy, a Lieja (Bèlgica), segons ha confirmat la policia local de la ciutat en un breu comunicat. En el text també s’assegura que hi ha dos policies ferits i que l’assaltant ‘ha estat neutralitzat’. Segons la cadena RTBF l’home que ha obert foc contra els agents s’havia atrinxerat en un edifici amb una treballadora de l’Institut Léonie de Waha com a ostatge i ha estat abatut.



Ací podeu veure el moment de l’atac:

dilluns, 28 de maig del 2018

Crítiques contra el govern municipal per ''col·laborar'' amb la persecució de símbols per la llibertat dels presos



Política







Tensió a plaça Sant Jaume pel llaç groc a la façana de l'Ajuntament de Barcelona








Redacció | L'Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar la pancarta del llaç groc que llueix a la façana del consistori davant la violència d'un grup d'espanyolistes durant la manifestació unionista convocada per Tabarnia i altres grups d'extrema dreta. 



 




© @aramateix








Segons ha explicat Betevé, la pancarta s'havia girat aquest diumenge per culpa del vent, i per això els treballadors municipals l'han tornada a penjar correctament al balcó. En aquell moment, s'estava celebrant una manifestació unionista a plaça Sant Jaume. 
En veure que els treballadors estaven penjant la pancarta, els manifestants espanyolistes han començat a xiular i han intentat entrar a dins del consistori, de forma violenta, saltant el cordó de seguretat. Durant el forcejament han tirat a terra un agent de la Guàrdia Urbana que custodiava l'Ajuntament.















Un grup d’ultres intenta entrar a la casa de la ciutat de Barcelona



PAÍS - BARCELONA







Un grup de manifestants espanyolistes han protestat contra el llaç groc de la façana del consistori.

















Per: Redacció

27.05.2018  16:07





Un grup d’ultres que participava en una manifestació convocada per la Coordinadora por Tabarnia ha intentat entrar a la casa de la ciutat de Barcelona amb la intenció de retirar el llaç groc de la façana. Una ventada havia fet caure el símbol, i ha coincidit que quan els treballadors municipals l’han tornat a penjar la plaça de Sant Jaume era plena de manifestants, els quals han reaccionat amb xiulets i empentes.



Tal com es pot veure en un vídeo de Betevé, un grup n’ha volgut superar el cordó de seguretat per entrar a l’edifici. Durant la pugna han fet caure un agent de la

divendres, 25 de maig del 2018

Unes imatges inèdites revelen tota la brutalitat de la policia espanyola l’1-O al Pau Claris



PAÍS - PRINCIPAT







És una reconstrucció en temps real de 33 minuts de resistència i repressió.
















Per: Redacció 

25.05.2018  17:06





Les imatges d’agents antiavalots de la policia espanyola llançant per les escales ciutadans catalans que volien votar l’1-O a l’institut Pau Claris de Barcelona van fer la volta al món. Són imatges repetides milers de vegades a les xarxes socials i en (algunes) televisions com a mostra de la brutalitat exercida aquell dia. 



Aquelles imatges van impactar arreu del món, malgrat l’intent del ministre Alfonso Dastis de dir que eren falses. Doncs bé, ara s’han fet públiques imatges inèdites de les agressions contra els votants aquell dia al Pau Claris, que el CDR Casc Antic de Barcelona va presentar ahir al vespre.



Es tracta d’un document inèdit, excepcional, de trenta-tres minuts durant els quals es reconstrueix tota la seqüència de la resistència, l’assalt i l’agressió per

[VÍDEO] La CUP penja davant d’Arrimadas un cartell que diu ‘prou feixisme’



PAÍS - PRINCIPAT







La diputada Natàlia Sànchez ho ha fet com a protesta per l'escarafall de Carrizosa retirant el llaç groc de la bancada del govern.
















Per: Redacció 

25.05.2018  12:55




La diputada de la CUP Natàlia Sánchez ha penjat un cartell on hi diu ‘stop fascism’ i ‘prou agressions’ davant de la bancada d’Inés Arrimadas, on quan ha començat el ple hi havia un llaç groc en record dels consellers represaliats. El portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, l’havia retirat en començar el ple. El president del parlament li ha exigit que no ho fes, però com ha fet cas omís ha suspès temporalment el ple.




 








La diputada de la CUP han penjat el cartell com a protesta per l’escarafall de

dijous, 24 de maig del 2018

El Telenotícies alemany es pregunta "per què Espanya no deixa anar Catalunya" (Video)



PROCÉS SOBIRANISTA







El Nacional
Barcelona. Dijous, 24 de maig de 2018
















El Telenotícies de la televisió pública alemanya, el Tagesschau, ha fet un reportatge preguntant-se "per què Espanya no deixa anar a Catalunya". Segons l'anàlisi, que va acompanyat d'un atrezzo molt explícit, "molts catalans desitgen la independència" mentre que el govern espanyol ho intenta impedir. Més enllà d'això es pregunta per què Espanya no vol que Catalunya formi un nou país.



Segons el Tagesschau, hi ha diversos factors en contra que dificulten la secessió.



El primer és que la Constitució espanyola blinda la unitat estatal. I el segon és el potencial econòmic de Catalunya, especialment en automòbils, turisme i productes vinícoles, que representa molts diners per a Espanya.



El reportatge recorda les conseqüències de la Guerra Civil i la persecució del català durant la dictadura franquista.














Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/telenoticies-alemany-per-que-espanya-no-deixa-anar-catalunya_271449_102.html 


 

Membres de Tabàrnia proven de pagar l'escarni a Puigdemont amb fons europeus



PROCÉS







Carlota Camps
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 24 de maig de 2018












 


El ‘show’ de Tabàrnia arribava fa dos mesos a Brussel·les amb tota la seva pompositat. El seu president fictici, Albert Boadella, juntament amb altres membres de la plataforma, es plantava davant la Casa de la República -residència de Puigdemont mentre va viure a Waterloo i abans de ser detingut a Alemanya- per fer-li un escarni al president a l'exili, tot i que en aquell moment es trobava a Finlàndia.



Hores més tard, l’espectacle es traslladava al Parlament Europeu, on els impulsors de la plataforma van visitar la cambra i van oferir una conferència en una de les sales per presentar la seva iniciativa.



La visita va deixar molts interrogants. Com van fer-ho per accedir al Parlament Europeu? Qui va pagar el viatge? Com van aconseguir una més que acceptable

dimarts, 22 de maig del 2018

Els ultres de Canet es van vestir amb estelades per a simular un enfrontament, segons un testimoni



PAÍS - PRINCIPAT







El grup més nombrós, d'una quinzena d'individus, va irrompre a la platja vestit de negre i arrencant creus grogues.

















22.05.2018  12:50





Una vintena d’individus van irrompre ahir a la tarda, encaputxades, vestides de negre i calçant botes militars a la platja de Canet de Mar (Maresme) per a retirar les creus grogues en homenatge dels presos polítics i dels exiliats que havia col·locat el CDR d’aquest municipi. S’hi podien llegir paraules com ‘Drets Humans’, ‘llibertat’, ‘república’ o ‘respecte’. Els assaltants eren un grup d’ultres, pràcticament tots identificats ja, que havien protagonitzat altres incidents a la comarca, però que ahir van anar un pas més enllà, agredint les persones que intentaven aturar-los. Hi va haver cinc ferits.



La gran majoria dels mitjans espanyols ha presentat avui els fets com si es tractés d’una ‘topada’, un ‘enfrontament’, ‘tensió’, entre independentistes i no independentistes per causa de les creus grogues. Així, per exemple, ho explicaven al canal 24 Horas de TVE. ‘Són enfrontaments que es produeixen entre persones que han col·locat les creus grogues com a símbol de suport als

divendres, 18 de maig del 2018

La demolidora bronca d'una catalana neta d'extremenys, als polítics espanyols



INVESTIDURA







El Nacional
Barcelona. Divendres, 18 de maig de 2018
















Una usuària de Twitter neta d'extremenys, de nom Clàudia, ha fet un vídeo arran de l'ofensiva dels polítics espanyols contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha esdevingut viral. En el vídeo, es queixa de la instrumentalització que entén que fan els dirigents del PP, Cs, socialistes i Comuns dels catalans que tenen orígens espanyols, quan donen per fet que els representen. Els titlla de "patètics". "A mi no m'heu de venir a salvar de ningú", afegeix.



"Sóc catalana, el meu cognom és espanyol i el meu avi era extremeny. En aquest vídeo contesto els que diuen "representar-me", el qui es pensen que poden anar escampant odi en el meu nom. Prou d'instrumentalitzar-me", ha indicat.







BASTA from Cloudechka on Vimeo.






"Sou vosaltres els que sou uns pocavergonyes i heu començat a fer diferències entre les persones pels seus orígens i cognoms. Apel·lar als orígens i cognoms de

La Comissió Europea reitera a Espanya que les euroordres funcionen ‘molt bé’ i que no es modificaran



MÓN - EUROPA







El portaveu de justícia, Christian Wigand, afirma que no es preveu cap canvi.
















Per: Redacció 

18.05.2018  16:28





La Comissió Europea ha tornat a tancar la porta a la modificació del sistema de les euroordres. El portaveu de justícia, Christian Wigand, ha dit que funcionen ‘molt bé’ i que no es preveu cap canvi. La portaveu de la Comissió Mina Andreeva ha comentat que correspon a la institució europea la facultat de proposar una modificació del sistema d’euroordres.



El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, va afirmar ahir que les euroordres no funcionen amb prou agilitat i que potser plantejaria la qüestió a la pròxima reunió dels ministres de justícia dels estats membres de la Unió Europea. Es dóna el cas que

Un diputat de Ciutadans menteix sobre la història de Catalunya i els 131 presidents de la Generalitat



PAÍS - PRINCIPAT







Només sis han estat escollits després de l'aprovació de la darrera constitució espanyola · Berenguer de Cruïlles en va ser el primer.
















Per: Redacció 

18.05.2018  10:19





Quim Torra i Pla és el 131è president de la Generalitat de Catalunya. Un diputat de Ciutadans va arribar a dir al congrés espanyol que no es creia que n’hi hagués 131, intentant ridiculitzar la institució.











Però la llista que el desmenteix és molt contundent. El primer president fou Berenguer de Cruïlles, investit el 1359. En la llista adjunta hi ha els noms dels cent trenta-un presidents de la Generalitat, que han exercit el càrrec des d’aleshores. Només els sis darrers han ocupat la presidència mentre era vigent la

El documentari de Netflix sobre el procés: un començament d’impacte per a un públic d’abast mundial



CULTURA - CINEMA







Els primers vint-i-cinc minuts de 'Dos Cataluñas', que s’estrenarà a la tardor, s'han projectat avui al Docs Barcelona.

















17.05.2018  17:28





El documentari de Netflix sobre el procés independentista a Catalunya porta el títol de ‘Dos Cataluñas’ i s’estrenarà la tardor vinent a tot el món en aquesta plataforma de vídeos, amb un públic potencial de més de cent milions d’espectadors. Avui, al Docs Barcelona, se n’ha pogut veure un tast, els primers vint-i-cinc minuts, una arrencada trepidant amb imatges impactants de la brutalitat policíaca contra els votants de l’1-O, de les mentides del ministre Dastis a la BBC provant de fer veure que tot allò evident –els cops de porra, les puntades de peu, les empentes, les pilotes de goma de la policia espanyola– no era veritat. Amb imatges de les manifestacions multitudinàries de l’últim Onze de Setembre; amb entrevistes als protagonistes de l’última campanya electoral, la del 21-D; acompanyades de desenes de testimonis i de l’anàlisi d’una vuitantena d’intel·lectuals, juristes, politòlegs, periodistes, polítics…



La projecció de les primeres imatges del film s’ha fet a l’auditori del CCCB, on han estat presents també un dels directors del film, Álvaro Longoria, i el productor Rafael Portela. Tots dos han respost durant una bona estona les preguntes i les curiositats del públic. Es confessaven emocionats pel fet de projectar per primera vegada algunes de les imatges del documentari, i pel fet de fer-ho a Barcelona, a Catalunya, on són conscients de l’impacte que causen.



Per què aquest títol, ‘Dos Cataluñas’? La resposta no ha quedat del tot clara, i s’han referit a la dificultat que havien tingut per a reflectir en dues paraules el sentit del documentari. Ara, segons que ha explicat Longoria, el visionament del film permetrà de desmuntar el titular mateix, perquè, tot i que ‘la política tendeix a compartimentar totes les opinions que hi ha a Catalunya en dos blocs, la realitat no és aquesta, i així s’explica’.






El codirector de ‘Dos Cataluñas’, Álvaro Longoria,  al CCCB. Fotografia: ACN.






Per als assistents a la projecció d’avui, era inevitable escrutar cadascuna de les imatges d’aquests primers vint-i-cinc minuts per veure com explicava els fets, a quines veus donava més pes, si afavoria més l’independentisme o l’unionisme.


Hi ha veus de tota mena, tant d’unionistes com d’independentistes. En el documentari n’hi haurà més de vuitanta; avui n’hem vistes una desena, com les de Carles Puigdemont, Inés Arrimadas, Elsa Artadi, Andrea Levy, Xavier Domènech, Ada Colau, Miquel Iceta, Raül Romeva, David Fernàndez, l’ex-cap de gabinet de Mariano Rajoy Jorge Moragas; el director de VilaWeb, Vicent Partal; el corresponsal de The New York Times a l’estat espanyol Raphael Minder, els periodistes

dilluns, 14 de maig del 2018

Detinguts tres membres del CDR de Lleida per les protestes contra la detenció de Puigdemont



PAÍS - PRINCIPAT







Cinc persones més han estat citades a declarar a la comissaria dels Mossos.
















Per: Redacció 

14.05.2018  13:58





Els Mossos d’Esquadra han detingut tres membres del CDR Lleida, que acusen de desordres públics arran de ‘l’intent d’assaltat de la subdelegació del govern durant el 25 de març’, segons que informa el cos dels Mossos. Aquelles protestes es van fer el dia que Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya. Per una altra banda, cinc persones més han estat citades a declarar a la comissaria dels Mossos.












Aquell dia, tres mil persones van omplir la plaça de la Pau i bona part de la rambla de Ferran a l’altura de la subdelegació del govern espanyol sota el lema ‘Trenquem les cadenes de la repressió’. 





Els moments més tensos es van viure quan desenes de concentrats van desbordar el cordó policíac per acostar-se a l’entrada de l’edifici. Fou llavors que els Mossos van actuar amb contundència per fer-los retrocedir.







Enllaç notícia :



 

dissabte, 12 de maig del 2018

Entrevista a TV3 : Quim Torra: ‘Només contemplo la possibilitat d’obeir el que decideixi el Parlament de Catalunya’(video)



PAÍS - PRINCIPAT







Torra ha explicat que el pla d'acció del futur govern tindrà tres vies: l'acció política a l'exili, el funcionament de les institucions catalanes i una ciutadania organitzada.
















Per: Redacció 

11.05.2018  15:01




‘Només contemplo la possibilitat d’obeir el que decideixi el Parlament de Catalunya. El mandat de l’1-O ens recuperar el contingut de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional i començar el procés constituent.’, ha dit Quim Torra en una entrevista a TV3, la primera que concedeix després de ser proposat candidat a la presidència de la Generalitat per Carles Puigdemont. Torra ha explicat que el pla d’acció del futur govern tindrà tres vies: l’acció política a l’exili, el funcionament de les institucions catalanes (govern, Parlament i ajuntaments) i, en tercer lloc, una ciutadania organitzada.






També ha explicat que una de les primeres mesures que tirarà endavant és posar en marxa un comissionat per estudiar els efectes del 155. Serà un ‘pla de xoc’ contra aquest article i també un anàlisi de tot el que ha passat en els darrers mesos. A més, ha promès la ‘restitució’ de polítiques públiques del govern prèvia a la intervenció de l’autogovern.






‘Com a president de la Generalitat, estaré al Palau, desconec on hauré de situar-me’, ha dit sobre una possible presidència ‘bicèfala’ amb Puigdemont. ‘El que

dijous, 10 de maig del 2018

Puigdemont proposa Quim Torra com a nou president de la Generalitat



PAÍS - PRINCIPAT







Serà investit en segona tanda amb els seixanta-sis vots de JxCat i ERC.
















Per: Redacció 

10.05.2018  20:12





Carles Puigdemont ha proposat que Quim Torra sigui elegit com a pròxim president de la Generalitat. Torra, diputat de JxCat des de les eleccions del 21-D, serà el quart candidat a la investidura després del mateix Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.














Puigdemont ho ha anunciat en un vídeo després que el Tribunal Constitucional espanyol hagi suspès cautelarment la reforma de la llei de presidència després del recurs interposat per Mariano Rajoy. És previst que demà Puigdemont es reuneixi amb la direcció del PDECat a Berlín.



El president del parlament, Roger Torrent, farà una ronda de consultes les