El sospitós silenci de Pedro Sánchez

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 25 d'abril de 2022. 21:10
Actualitzat: Dilluns, 25 d'abril de 2022. 23:02
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Què porta una persona amb la incontinència verbal de Pedro Sánchez a estar desaparegut del mapa des de fa una setmana, sense pràcticament agenda pública i sense efectuar cap tipus de declaració? A què té por Sánchez quan transcorreguts set dies des que es va conèixer el cas més greu d'espionatge practicat per cap govern a Europa, el CatalanGate, encara no hagi dit res? És possible que el president del govern espanyol per primera vegada en la seva carrera tingui una certa tremolor de cames davant de la dimensió política que pot acabar agafant el cas i que desconegui el que pot acabar sortint i que les seves manifestacions siguin desmentides pels fets en qüestió d'hores? Perquè el primer moviment del seu valido Félix Bolaños desplaçant-se a Barcelona per calmar l'enuig dels seus socis d'Esquerra Republicana no ha tingut les conseqüències que ell podia esperar. El ministre va tornar a Madrid sense res tangible mentre la petició de dimissions ha passat a ser una cosa generalitzada i la hi demanen des de la majoria que li dona suport: Podemos, Esquerra Republicana i Bildu.

 

Mentre Sánchez calla, les mirades van dirigides als ministres de Defensa, Margarita Robles, i de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, els dos responsables polítics que porten a la seva esquena la responsabilitat per activa o per passiva de l'espionatge massiu practicat als independentistes catalans. La ministra de Defensa, que és qui, al final, té més números de ser assenyalada perquè

El CatalanGate o com respondre al més gran escàndol d'espionatge europeu

 

 

EDITORIAL

 

 

L'independentisme va situar Pedro Sánchez a la Moncloa, i el pagament que n'ha rebut són actuacions il·legals de l'Estat 

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 18 d'abril de 2022. 20:55
Actualitzat: Dilluns, 18 d'abril de 2022. 22:05
Temps de lectura: 3 minuts  

 

Fins on ha arribat Espanya amb sistemes absolutament mafiosos, per impedir que pogués prosperar la iniciativa de l'independentisme català de crear un nou estat dins de la Unió Europea? Pel que hem conegut aquest dilluns, encara no es coneix del tot quin era el límit, però que es va posar en marxa a partir de 2015, i d'una manera molt més generalitzada entre el 2017 i el 2020, l'operatiu de ciberespionatge més gran conegut fins ara és un fet irrefutable. A través de dos programes que només es venen als Estats —Pegasus i Candiru— es va atacar o es va infectar el telèfon mòbil de tots els presidents de la Generalitat des del 2010, polítics, activistes, advocats i un llarg etcètera que ara hem conegut després de la conscienciosa feina del centre d'investigació canadenc de la Universitat de Toronto, The Citizen Lab, que ha donat peu, a més, a un extens reportatge publicat a la influent revista The New Yorker.

 

Moltes de les sospites d'aquests anys han deixat de ser-ho i són ja fets verificats. Tot això s'ha dut a terme sense el corresponent mandat judicial i utilitzant programes que només estan a l'abast dels governs i que s'han d'utilitzar per lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme. No estem parlant d'això, és clar. Sinó de la persecució ideològica dels principals responsables del canvi de rasant que es va posar en marxa a Catalunya per donar resposta a la

La desobediència civil, un camí per a la independència

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 12 d'abril de 2022. 21:45
Actualitzat: Dimarts, 12 d'abril de 2022. 21:46
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Ha cridat poderosament l'atenció que una enquesta feta pública pel Catalonia Global Institute hagi xifrat en més d'un 70% el percentatge d'independentistes catalans que estarien disposats a participar en accions de desobediència civil pacífiques per aconseguir la independència de Catalunya. En realitat, el percentatge exacte és del 71,3% i l'empresa que ha elaborat l'enquesta és GESOP, la casa demoscòpica amb què sol treballar en enquestes polítiques El Periódico, la qual cosa la fa poc sospitosa de tenir un biaix independentista en les seves conclusions. Juntament amb aquest primer titular n'hi ha tres més que val la pena destacar: és superior al 60% a totes les zones de Catalunya, inclosa l'àrea metropolitana; superior al 69% en totes les franges d'edat, apropant-se al 77% en la compresa entre els 16 i els 29 anys; i el fet que hi hagi gairebé 26 punts de diferència entre el 86% dels votants de la CUP que expressen la seva voluntat de participar en un moviment d'aquestes característiques i el 60,8% d'ERC, al mig el 72,9% de Junts.

 

Atesa la distribució entre independentistes i no independentistes a Catalunya, que sol considerar-se en aquesta mena d'anàlisi de pràcticament dues meitats iguals, estaríem parlant que el suport del 71,3% de partidaris de la independència es traduiria en el fet que aproximadament un terç de la societat catalana està disposada a participar en accions de desobediència civil pacífica, la qual cosa

Puigdemont, en mans del TJUE

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 5 d'abril de 2022. 21:47
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El llarg i intens debat suscitat aquest dimarts a Luxemburg en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre quina és la posició del tribunal en les euroordres sol·licitades pel jutge Pablo Llarena, que els tribunals nacionals de diferents estats li han denegat, ha servit per posar novament en relleu les deficiències de la justícia espanyola. Aquesta és la gran arma de la defensa dels diferents exiliats catalans, començant pel president Carles Puigdemont i la resta de consellers residents a Bèlgica -Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig (de fet, les prejudicials demanades per Llarena tenen a veure amb la negativa de la justícia belga a extradir el conseller de Cultura- així com les dues dirigents polítiques residents a Suïssa, Marta Rovira i Anna Gabriel. El rovell de l'ou de la qüestió i sobre la qual el TJUE haurà de dictar sentència té a veure amb l'existència d'un risc judicial contra els polítics independentistes catalans i sobre la competència o no del Tribunal Suprem.

 

Més enllà del soroll que origina qualsevol judici, i aquest és sens dubte transcendent per als interessos dels dos bàndols en litigi, poc o res ha canviat aparentment en la vista. La posició dels polítics independentistes continua sent la més sòlida i la doctrina del TJUE diu el que diu, per la qual cosa, les possibilitats que l'extradició que planteja el jutge Llarena revisqui són mínimes per no dir nul·les. Una altra cosa és que es vulgui fer soroll amb la posició de la Comissió Europea defensant Espanya a la vista de Luxemburg. Oblidant, no per casualitat, que la CE no és cap altra cosa que el govern de la Unió Europea i que com a organisme polític està alineat amb el seu membre del club, Espanya, que no és un estat pària sinó un representant que cal defensar.

 

Poc haurà impressionat els jutges de Luxemburg la posició esperada de la Comissió i, sens dubte, molt menys del que sembla haver sorprès la premsa de

Marroc o l'abraçada de l'os

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 31 de març de 2022. 22:18
Actualitzat: Dijous, 31 de març de 2022. 22:27
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Expliquen a Madrid aquests dies que el president del govern espanyol està molt satisfet pel seu moviment de peces amb el Marroc, que l'ha elevat a interlocutor de Mohamed VI a canvi de sacrificar el poble sahrauí. Encara que al Congrés dels Diputats cap grup polític no li dona suport ―els seus socis de govern d'Unidas Podemos fins i tot es manifesten a les portes de les Corts en defensa del dret del Sàhara Occidental a ser un estat independent―, Pedro Sánchez, que ha sacrificat tanta gent i a molts menys quilòmetres, ha trobat en la seva renúncia a totes les resolucions de l'ONU i el canvi de criteri respecte als seus antecessors des d'Adolfo Suárez, un terreny de joc en la geopolítica internacional.

 

Veurem si acaba enganyant o no Algèria, que es va assabentar pels diaris de la renúncia espanyola i va poder llegir aquella frase tan submisa als interessos marroquins de: "Espanya considera que la proposta marroquina d'autonomia presentada el 2007 com la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució d'aquesta diferència". La manera oficial d'acceptar l'expansionisme marroquí en 25 paraules. Mohamed VI ha conquerit una posició de poder que no tenia i, com a mostra d'agraïment, ja parla per telèfon amb el president del govern espanyol i li ha formulat una invitació a visitar-lo, que ha acceptat i que durà a terme ben aviat. És bo que Espanya i el Marroc tinguin una bona relació, tenint en compte sempre que les desavinences són una constant i que els marroquins són uns

La tempesta perfecta: inflació desbocada i menys creixement

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 30 de març de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Dir a hores d'ara que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia provoca inflació, augment de preus i rebaixa del creixement del PIB, que és el que ha fet Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés dels Diputats, és, sincerament, no dir gairebé res. Proposar una bateria de mesures econòmiques, moltes d'elles inconcretes, sobre el preu de l'energia, bé sigui sobre la gasolina o el rebut de la llum, obrir de nou el camí dels ERTO com durant la pandèmia, o plantejar línies de crèdit per als sectors afectats, no és un pla contra la crisi. Un pla és una altra cosa i, si no, que pregunti a les nombroses empreses afectades com han reavaluat la caiguda d'ingressos i el creixement desbocat de despesa. A tot estirar, suposa intentar per part del president del govern espanyol sortejar la malaltia, que és greu i profunda, i no només té a veure amb la pandèmia i la guerra, amb aspirines. I això, enmig d'una credibilitat dubtosa, ja que els pronòstics de fa un parell de setmanes de la vicepresidenta Nadia Calviño eren això, vaticinis desenfocats de la crua realitat que ha acabat arribant.

 

L'anunci, encara provisional, de la inflació interanual coneguda avui del 9,8% ―màgia de la política, Sánchez intenta contraprogramar al Congrés dels Diputats amb promeses que surten gratis i ocupen sempre sucosos i generosos titulars― ens retrotreu a l'any 1985. Fa 37 anys es pagava amb pessetes, Espanya firmava el tractat d'adhesió a la Unió Europea, es legalitzava parcialment l'avortament, manava Felipe González, Jordi Pujol tenia majoria absoluta a Catalunya, es van trobar els cossos sense vida de Lasa i Zabala, l'atur arribava a

Fer passar bou per bèstia grossa

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 24 de març de 2022. 22:23
Actualitzat: Dijous, 24 de març de 2022. 23:09
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L'anunci presentat aquest dijous pel PSC, Esquerra, Junts i els comuns al Parlament ―amb una foto somrient dels promotors inclosa― per a la reforma de la llei del català i que, en paraules i lletres seves, pretén esquivar la imposició del TSJC d'aplicar el 25% del castellà a les aules de Catalunya és intranquil·litzador i preocupant. Reuneix, certament, un consens parlamentari ampli, una cosa que li assegura una gran transversalitat, però l'acord està fet des d'una posició política tan i tan a la baixa en termes de defensa del català com a llengua vehicular del sistema educatiu, que encén immediatament les alarmes per al model d'escola catalana i el futur de la immersió en una proporció no menor al que va ser la sentència del TSJC. És més: lluny d'esquivar el 25% obligatori en castellà acaba obrint una porta d'entrada a un percentatge que bé pot acabar sent molt i molt superior.

 

Com que hem de donar per descomptat ―perquè el contrari seria enormement greu i val més no plantejar-s'ho― pensar que aquest no és l'objectiu de, almenys, dos dels quatre grups signants i que la finalitat és protegir, com s'ha dit per activa i

Vitriòlic Rufián

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 15 de març de 2022. 21:55
Actualitzat: Dimarts, 15 de març de 2022. 22:17
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Les vitriòliques declaracions de Gabriel Rufián avalant, sense cap prova nova, els informes atribuïts a les clavegueres de l'Estat respecte a unes presumptes relacions entre el president Carles Puigdemont i una sèrie d'emissaris del Kremlin en el passat, quan ja era a l'exili, després de la dissolució del Govern per Mariano Rajoy i la supressió de l'autonomia catalana, suposen un salt al buit del portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés que hauria de remoure els fonaments del govern de coalició existent a Catalunya. Rufián ha tret tota la seva artilleria dialèctica davant el seu soci de govern i ha deixat el president Pere Aragonès en una situació incòmoda, ja que Junts, que li va facilitar la investidura, li exigeix una desautorització pública de Rufián i difícilment podrà acontentar-se amb menys.

 

L'allau de reaccions de Junts per Catalunya, començant pel seu secretari general, Jordi Sànchez, que ha replicat al portaveu al Congrés que "és impossible ser més miserable", han disparat una crisi entre els dos partits que ja no és tan sols de desconfiança sinó que també és d'oberta deslleialtat. La tarda d'aquest dimarts ha tingut episodis desconeguts davant de la gresca de la dreta extrema i les seves

Qui està ara en liquidació?

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 7 de març de 2022. 21:29
Actualitzat: Dilluns, 7 de març de 2022. 23:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Encara apareix per Twitter de tant en tant un vídeo de Soraya Sáenz de Santamaría, quan era vicepresidenta del govern espanyol, durant un míting electoral celebrat a Girona el 16 de desembre de 2017, en ple 155, un cop desballestat el Govern de Carles Puigdemont ―amb mig Executiu ja en l'exili i l'altra meitat a la presó― i anul·lada l'autonomia catalana. SSS, la virreina, com era coneguda a Barcelona, amb prepotència i fanfarroneria, acompanyada del seu secretari d'estat Roberto Martínez de Castro, el seu delegat a Catalunya, Enric Millo, i Xavier García Albiol, es va expressar així: "Qui ha tancat les ambaixades? Mariano Rajoy i el Partit Popular. Sabeu com s'anomena el Diplocat? Ja no es diu Diplocat, es diu Diplocat en liquidació". Avui SSS està fora de la política i és una broma massa senzilla preguntar-se qui està en liquidació.

 

Cal recordar aquestes paraules el dia que la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha anunciat l'obertura de sis noves delegacions a l'estranger al llarg d'aquest any que cobriran la representació institucional de Catalunya a Andorra, el Brasil, l'Àfrica Occidental (Dakar, al Senegal), Àfrica Meridional (Pretòria, a Sud-àfrica), Corea del Sud i el Japó. Amb aquestes sis noves delegacions, Catalunya tindrà 20 ambaixades que prestaran serveis en un total de 63 països, la qual cosa, sens dubte, permetrà dur a terme

El fracàs dels corredors humanitaris

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 6 de març de 2022. 21:52
Actualitzat: Diumenge, 6 de març de 2022. 22:18
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Per segona vegada ha tornat a fracassar l'alto el foc per facilitar un corredor humanitari que permeti la sortida de ciutadans de Mariúpol (Donetsk), i només uns centenars de veïns dels 400.000 habitants han aconseguit l'objectiu de sortir de la ciutat situada al costat del mar d'Azov. Enmig de la destrucció contínua de les tropes russes i de les noves amenaces de Putin des del Kremlin reafirmant la seva voluntat d'aconseguir els objectius militarment o per la via diplomàtica, el setge al president rus no fa més que reafirmar-se. Destrucció de les ciutats a través de la guerra i una aparent i infructuosa via diplomàtica amb el president francès, Emmanuel Macron, o amb el primer ministre israelià, Naftali Bennett.

 

Que l'única alternativa per intervenir en el conflicte per part de l'alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, hagi estat demanar que la Xina sigui la mediadora, que hi confia i que no hi ha alternativa, sona a perillós i imprudent. En primer lloc, fa un servei ben galdós a la Unió Europea, en aparcar-la com un actor en el conflicte. Però més important que tot això és que la Xina té la seva agenda pròpia i els seus interessos en el conflicte, més enllà d'haver tingut dialècticament una posició aparentment allunyada de la invasió de Moscou. Abans d'anar a raure de forma desesperada a mans de la Xina, la Unió Europea hauria de jugar les seves cartes i buscar al terreny propi alguna personalitat com Angela Merkel que pogués desenredar el bel·licisme practicat per Borrell.

 

En complir-se el dia 12 de la invasió d'Ucraïna, ja s'està començant a notar l'absència de notícies directes procedents de

Os d'Or al cinema en català

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 16 de febrer de 2022. 22:20
Actualitzat: Dimecres, 16 de febrer de 2022. 23:28
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

El cinema català i en català, de la mà de la badalonina Carla Simón, ha tancat aquest dimecres les boques de tots aquells que volen veure reduïda a cendres la llengua catalana. El seu ús i també el seu prestigi internacional. En un món global com l'actual, es pot rodar una pel·lícula en català i fer història a la Berlinale obtenint l'Os d'Or, el màxim guardó d'aquest prestigiós festival. I es pot i s'ha de defensar des del poder polític el que es fa des del món privat, amb iniciatives culturals com la pel·lícula Alcarràs. Perquè més enllà de discursos interessats en contra del català, la llengua pròpia del nostre petit país té recorregut i ha de ser preservada des de l'escola amb dents i ungles. I els responsables polítics haurien de sortir de la zona de confort actual, perquè és molt el que està en joc.

 

Que l'èxit internacional sense pal·liatius del cinema català i en català s'hagi produït el dia en què José María Aznar al Círculo Ecuestre, a Barcelona, hagi tornat a ensenyar les dents en el debat sobre el castellà a Catalunya, és gairebé un exercici de justícia poètica. "Es vol exterminar el castellà", ha assenyalat Aznar en un club que és el cor social de la dreta catalana, complaent molts dels assistents, la majoria d'edat avançada i algun d'ells sempre temorós del dit de l'expresident. Perquè a Catalunya, a diferència d'altres zones d'Espanya, la dreta catalana prefereix Mariano Rajoy i a l'expresident se'l tem més que no se l'estima. Però allà el tenim,

Es pot recosir la unitat independentista?

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 6 de febrer de 2022. 21:51
Actualitzat: Diumenge, 6 de febrer de 2022. 22:06
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El president Aragonès va iniciar la passada setmana una ronda amb els partits i entitats independentistes amb la intenció d'explorar si es donen les condicions per recosir l'important desacord entre totes elles. Les reunions no podien començar més malament, perquè el primer convidat al Palau de la Generalitat era la CUP, que, immersa en tot el conflicte del cas del seu diputat Pau Juvillà, va cancel·lar la invitació; els següents havien d'haver estat Esquerra i Junts, que es van posar a la cua i finalment es trobaran aquest dilluns, i els contactes van començar per les entitats sobiranistes, Òmnium Cultural ―que es troba en ple procés d'una renovació a fons de la seva direcció― i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que tampoc no trigarà gaire a canviar els principals càrrecs.

 

Tot això en un moment crític de l'independentisme, incapaç de traçar una estratègia compartida i sense cap rumb polític que no sigui tirar-se permanentment els plats pel cap els uns als altres. Quan alguna cosa falla una vegada i una altra té poc sentit provar d'explicar a l'opinió pública el contrari, perquè l'únic que s'aconsegueix és revoltar més i més la ciutadania. Potser el més intel·ligent seria

El Tribunal de Comptes torna a la càrrega

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 18 de gener de 2022. 21:42
Actualitzat: Dimarts, 18 de gener de 2022. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Com un rellotge suís. En un estat en el qual res no sembla funcionar, on els desacords entre els dos socis de govern, PSOE i Unidas Podemos, són cada vegada més grans, i, per si no n'hi hagués prou, des del mateix Palau de la Moncloa s'inicia una cacera a un dels seus ministres, Alberto Garzón, donant pàbul a unes declaracions que mai no va fer ―i tot, per alinear-se així el PSOE amb el discurs de la dreta―, l'únic que sí que sembla funcionar amb precisió germànica és la persecució a l'independentisme català. La marxa dels caducats membres de l'anterior Tribunal de Comptes, amb aquella inefable ministra de Justícia del govern de José María Aznar i de nom altisonant, Margarita Mariscal de Gante, que n'era la presidenta, ha donat pas a un altre de nou encuny, pactat també per PSOE i PP, al qual, seguint el camí de l'anterior, li ha faltat poc temps per reactivar la causa contra els governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. Se'ls reclamen 5,4 milions d'euros per la promoció exterior de Catalunya entre el 2010 i 2017.

 

Ho hem dit en més d'una ocasió: no serà creïble cap discurs del govern espanyol, ni les seves declaracions de voler girar full, mentre hi hagi persecució judicial i els estaments de

Pressupostos: a Pedro Sánchez encara no li surten els números

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 26 d'octubre de 2021. 22:11
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Sol ser l'aprovació dels pressupostos quan no hi ha majories absolutes clares una batalla d'anades i vingudes en què cadascú prova de treure el millor tall possible i, d'un temps ençà, a més, guanyar el relat davant de l'opinió pública. Aquest divendres finalitza el termini per a la presentació d'esmenes a la totalitat i a Pedro Sánchez, ara com ara, no li surten els comptes. Bé és cert que, malgrat tot, el PSOE encara no ha entrat en mode preocupació i menys encara en estat de pànic. És més, els socialistes disputen els últims metres de la cursa convençuts que les negociacions obertes amb Esquerra Republicana, el seu soci preferent, i, en menor mesura, també amb Junts per Catalunya, tenen possibilitats d'arribar a bon port malgrat els ultimàtums que hi ha a sobre de la taula.

 

El fet que Oriol Junqueras hagi assenyalat que no fa tant temps ells ja es van oposar a uns pressupostos presentats per Pedro Sánchez i això va desembocar en una eleccions espanyoles anticipades i els socialistes hagin contraatacat que el resultat d'aquella convocatòria anticipada no els va sortir gens malament, incorpora les dosis justes de