JxCat avisa ERC que noves eleccions o "un pacte que no respecti l'1-O" és un "retrocés"

UNITAT ESTRATÈGICA






Carlota Camps
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 4 de juliol de 2019

"Tot el que sigui un avançament electoral autonòmic o pactes que no respectin els valors de l'1-O serà un retrocés". Així ho ha afirmat el portaveu de JxCat, Albert Batet, després que aquest dijous al matí el president del Parlament, Roger Torrent, hagi proposat un "pacte de claredat" per la celebració del referèndum i que veus com la de Joan Tardà hagin apostat per un avançament electoral.



Batet ha volgut deixar clar que si el "pacte de claredat" respectés el dret a l'autodeterminació "benvingut sigui" i ha defensat que a ells no els fa por "arribar a acords", però ha defensat que en cap no es pot renunciar als "valors de l'1-O". "Som els de la solució al conflicte, però la solució al conflicte passa per reconèixer el dret a l'autodeterminació. Si el pacte reconeix el dret d'autodeterminació doncs perfecte".



Més contundent i crític s'ha mostrat amb el possible avançament electoral proposat per Tardà. En aquest punt, Batet ha assegurat que "des d'ERC cada dia van canviat de proposta" i ha avisat que unes eleccions serien

Deu mil persones protesten davant el parlament europeu en suport a Puigdemont, Junqueras i Comín

PAÍS - PRINCIPAT

Eurodiputats de diferents països participen en l'acte de suport organitzat pel Consell per la República 

Per: Redacció

02.07.2019  08:49




Avui s’ha constituït el nou Parlament Europeu, sense tres dels 751 nous eurodiputats. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va desestimar ahir al vespre la petició de Carles Puigdemont i de Toni Comín de poder ser presents a la sessió constitutiva de la cambra, avui a Estrasburg. Davant l’imponent edifici del Parlament Europeu des de primera hora s’hi han concentrat milers de manifestants que defensen els drets polítics dels eurodiputats catalans elegits a les urnes, i també d’Oriol Junqueras, a qui el Suprem espanyol ha impedit de sortir de la presó.



Vegeu ací la retransmissió de l’acte que ha organitzat el Consell per la República, on han participat eurodiputats de diversos països:

Vegeu a continuació la narració minut-a-minut què n’ha fet VilaWeb:

14.06–

L'acte clou amb una actuació musical de Joan Amèric i Gorka Knörr.

14.03–

Puigdemont envia un missatge a qui ocupi la nova presidència del Parlament Europeu:

Unser Land crida els alsacians a manifestar-se també el dia 2 a Estrasburg

PARLAMENT EUROPEU






Lluís Bou
Foto: Viquipèdia
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019

Unser land (El nostre país), el partit autonomista d'Alsàcia, ha cridat els alsacians a manifestar-se també el dia 2 a Estrasburg en solidaritat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín perquè se'ls reconegui com a eurodiputats europeus. Unser Land ha fet un comunicat sumant-se a la convocatòria de l'ANC.



Segons Unser Land, l'intent de veto als eurodiputats catalans "és clarament negar la democràcia, i un greuge al poble català".

"Els autonomistes alsacians han experimentat amb massa freqüència la repressió política, i

L’Advocacia de l’Estat insisteix a imputar votants de l’1-O per formar una “massa tumultuària” contra la policia espanyola

Presenta un recurs "de profund calat polític" davant la negativa del magistrat del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona

Redacció|28/03/2019

Càrrega policial l'1-O

L’Advocacia de l’Estat insisteix a reclamar que els votants que van denunciar la brutalitat de la policia espanyola l’1-O a Barcelona -els quals titlla de “massa tumultuària”- siguin imputats. Ho ha avançat eldiario.es, que ha explicat com “en un recurs de profund calat polític”, l’Advocacia s’ha mostrat en contra que la justícia rebutgés investigar els votants en argumentar que l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’impedir el referèndum no anava dirigida als votants, que no existia una prohibició general d’acudir als centres designats com a col·legis electorals, i que van ser “víctimes directes de la situació de confrontació generada pels poders públics”.



L’òrgan del ministeri de justícia, amb tot, no ha estat l’únic que ha recorregut en la causa a l’Audiència de Barcelona sobre les càrregues de l’1-O: el Sindicat Professional de Policia, que actua com a defensa dels agents,ja havia demanat que s’imputi als votants delictes que van des de la desobediència i resistència o atemptat contra l’autoritat fins als desordres públics amb amenaça de violència; així com defensa que “l’empara en la massa no exclou la responsabilitat penal dels que allà es van oposar amb força o amb el seu propi cos a l’autoritat policial a l’autoritat policial”. De fet, explica el digital que -en el seu recurs- l’advocat de l’Estat Severo Bueno de Sitjar de Togores s’adhereix íntegrament al que va

Torra es querella contra la Junta Electoral espanyola i avisa que portarà els llaços grocs ‘fins on calgui’ si Espanya no ho investiga

PAÍS > PRINCIPAT

El president de la Generalitat veu en la querella de la Fiscalia Superior de Catalunya contra ell una demostració que la repressió no s'atura 

Per: Redacció

27.03.2019  14:49




El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat avui la querella per prevaricació contra la Junta Electoral espanyola (JEC). A través d’un comunicat, el president ha avisat que portarà el cas de la prohibició de llaços grocs en edificis de la Generalitat ‘allà on calgui si el Regne d’Espanya no vol investigar els fets’.



Un dels principals arguments que esgrimeix la querella de Torra és que no pot haver comès un delicte de desobediència mentre no s’hagi resolt la sol·licitud de mesures cautelars i ha afegit que la JEC ‘anava modificant les mesures ordenades en funció de les al·legacions’.



D’altra banda, sobre la querella que també avui ha presentat la Fiscalia Superior de

Manifeste de 41 sénateurs français en soutien des indépendantistes catalans

CATALOGNE

Ce dimanche, 41 sénateurs français ont rendu public un texte appelant au "respect des libertés et des droits fondamentaux en Catalogne". 

François Calvet (LR), sénateur des P.-O., fait partie des initiateurs de ce manifeste.

Publié le 25/03/2019 à 18:48 / Modifié le 25/03/2019 à 18:48 





Ce court manifeste, publié sur le blog Mediapart d'André Gattolin, Sénateur La République en marche (LaRem) des Hauts-de-Seine et vice-président de la commission des affaires européennes, est à l’initiative de six élus de la chambre haute française : le sénateur des P.-O. François Calvet (LR), ainsi que Michel Canevet (Finistère, UC), Ronan Dantec (Loire-Atlantique, non inscrit) , Pierre Ouroulias (Hauts-de-Seine, PCF), Simon Sutour (Gard, PS) et André Gattolin.



Réunissant des élus de divers bords (socialistes, communistes, écologistes, centristes, LR, LaRem), le texte fait écho au procès des douze leaders indépendantistes qui comparaissent depuis mi-février devant la Cour suprême espagnole et dénonce "les répressions dont sont victimes des élus légitimes, représentants politiques de la Generalitat de Catalogne emprisonnés ou forcés à l’exil pour leurs opinions dans l’exercice des mandats que leur ont confiés les électeurs".

Une initiative qui fait déjà grincer des dents du côté de l'ambassade d'Espagne en France. L'ambassadeur, que nous avons récemment interviewé dans nos colonnes, a dénoncé une

Gilles Simeoni: ‘Aquest judici és un anacronisme a l’Europa del segle XXI’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista al president de Còrsega, que ahir va presenciar la sessió matinal del judici contra els presos polítics catalans 

Gilles Simeoni, davant el Tribunal Suprem espanyol

Per: Josep Rexach Fumanya 

28.02.2019  21:50

El president de Còrsega, Gilles Simeoni, sempre s’ha definit com un autonomista, però no ha amagat mai la seva simpatia pel moviment independentista català. De fet, la setmana passada el seu govern –format amb els independentistes de Corsica Libera– i el parlament cors van aprovar una moció de suport als presos polítics catalans.



Ahir Simeoni va anar a Madrid, en una delegació d’eurodiputats, per assistir a una sessió del judici al Tribunal Suprem espanyol. A la sortida, hi vam parlar sobre el judici, el paper d’Europa i algun paral·lelisme entre Catalunya i Còrsega.



—Heu entrat a la sala de vistes per veure el judici en directe. Què heu pensat, quan heu vist polítics acusats pels seus actes polítics?




—És una imatge violenta i xocant. I el fet de ser aquí m’ha confirmat allò que jo pensava: que és un anacronisme a l’Europa del segle XXI. És un judici totalment polític, un judici ideològic que reprimeix unes idees.


—Són, doncs, presos polítics a parer vostre.

Un ex-president d’Eslovènia retreu la situació dels presos al vice-president de la Comissió Europea

PAÍS - PRINCIPAT

Frans Timmermans afirma que 'Espanya no és Iugoslàvia' i Danilo Türk li retreu la repressió contra el moviment independentista i el judici contra el procés 

Per: Redacció 

01.03.2019  08:45

El vice-president de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va visitar ahir Eslovènia en plena pre-campanya per accedir a la presidència del màxim òrgan de la UE. Timmermans va visitar la universitat de Ljubljana, on va fer una conferència sobre la situació política a Europa. ‘Si no us agrada com és la democràcia avui, canvieu-la. Feu-la vostra, trobeu-vos, aneu a mítings, organitzeu-vos, però no us torneu indiferents’, va dir als alumnes.



El públic li va preguntar per la UE, però també sobre Veneçuela i Catalunya. En aquest darrer cas, Timmermans va assegurar que ‘Espanya no és Iugoslàvia‘. Llavors va demanar la paraula Danilo Türk, ex-president d’Eslovènia, que li va recordar el judici contra el procés i la repressió que pateix el moviment independentista.



‘Potser és políticament arriscat parlar-ne, però no oblidem que càstigs durs per quelcom que no és res més que un debat parlamentari és un problema pels drets humans’, li va

Noruega culpa Espanya del naufragi d'una fragata fabricada per Navantia (Video)

MILITARS







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 30 de novembre de 2018

La Comissió d'Investigació d'Accidents de Transport noruega ha informat que s'ha detectat una fallada de seguretat "crítica" a la fragata KNM Helge Ingstad, que va naufragar fa tres setmanes a l'oest del país i construïda per l'empresa pública espanyola Navantia.



La fallada està relacionada amb l'estanquitat de la fragata segons l'informe preliminar de la comissió, que ha enviat alertes de seguretat a la Marina noruega i a la mateixa Navantia perquè facin investigacions.



A les autoritats noruegues la comissió (SHT, les sigles en aquest idioma) els demana d'indagar si l'error de construcció també es troba en les altres quatre unitats dissenyades i fabricades pel grup naval espanyol per a la Marina d'aquest país.

Recomanacions a Navantia

Brussel·les i Londres ignoren Espanya i pacten la declaració política del Brexit sense mencionar Gibraltar

INTERNACIONAL

Els negociadors acorden l'esborrany però falta l'aprovació de tots els estats 

JÚLIA MANRESA Brussel·les 22/11/2018 12:13

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i la premier britànica, Theresa May. / EFE

Esborrany de la declaració política del Brexit 





Els representants dels 27 estats membres ha rebut aquest dijous l'esborrany de la declaració política que han de pactar per establir les bases de la relació futura entre Europa i Anglaterra. Així ho ha informat el president del Consell Europeu, Donald Tusk. 



"Acabo d'enviar als 27 l'esborrany de la Declaració en la Futura Relació entre la UE i el Regne Unit. El president de la Comissió Europea m'ha  informat que s'ha acordat entre els negociadors i en l'àmbit polític, pendent de l'aprovació dels líders dels 27". Però en cap de les 26 pàgines de l'esborrany es menciona Gibraltar o es fa cap referència a la futura negociació amb Espanya, segons el document que avança Eldiario. es. 

I have just sent to EU27 a draft Political Declaration on the Future Relationship between EU and UK. The Commission President has informed me that it has been agreed at negotiators’ level and agreed in principle at political level, subject to the endorsement of the Leaders.

— Donald Tusk (@eucopresident) 22 de novembre de 2018

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va reunir ahir durant dues hores amb la premier britànica, Theresa May precisament per acabar de decidir sobre

Aamer Anwar: ‘Espanya us ha parat una trampa’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista a l'advocat de la consellera Clara Ponsatí 

Per: Josep Casulleras Nualart 

13.09.2018  22:00

Una de les imatges que va deixar la manifestació multitudinària de l’Onze de Setembre fou la d’Aamer Anwar alçant el puny i dient a la multitud: ‘No caminareu mai tots sols!’ Anwar va pronunciar un dels discursos més potents de la Diada. L’advocat de Clara Ponsatí ha adquirit una enorme popularitat, com més col·legues seus que han aconseguit que la maquinària repressiva de la justícia espanyola topés contra el sentit comú que han aplicat alguns jutges europeus. És un cas de persecució política, diu Anwar, i per això s’ha de combatre tan judicialment com políticament. Si es deixa tot en mans dels procediments judicials estarem perduts, afegeix. I demana als polítics catalans que prenguin decisions valentes. Perquè, si no, l’estat espanyol aconseguirà allò que pretén: que esperem, esperem, esperem…



—Com us vau sentir al damunt de l’escenari de la Diada davant aquella multitud?


—Pujar a l’escenari em va fer sentir humil. Tenia ganes de plorar. Era una sensació increïble, sabent que hi havia un milió de persones. Veient en la cara de la gent l’alegria, l’esperança. Em vaig sentir molt honorat quan em van demanar de ser allà com a advocat de Clara Ponsatí per a començar els discursos. No havia tingut mai una experiència com aquella. No vaig parlar solament sobre els exiliats o els presos polítics, perquè és un cas que afecta tothom. Hi ha milers de persones afectades per això que passa, hi ha gent que ha perdut la feina, que és investigada. Què vaig sentir? No sé com explicar-ho. Vaig sentir que era a punt de plorar, de plorar de joia veient aquella gent.



—Per què penseu que els advocats teniu aquest gran protagonisme?

Govern espanyol i PDECat pacten obrir un procés de diàleg sense imposicions ni impediments

CONGRÉS

Aquest dijous es votarà i aprovarà la moció al Congrés dels Diputats

El portaveu del PDECat, Carles Campuzano. //EFE/Mariscal

Mireia Garolera  

Delegada RAC1 a Madrid

Actualitzada el 12-09-2018 14:32

L’endemà de la Diada, l’executiu de Pedro Sánchez pacta amb el PDECat un text al Congrés en què els governs català i espanyol es comprometen a poder dialogar de tot “sense imposicions” i “dins la legalitat”. Es tracta d’un gest d’acostament polític que trenca amb els sis últims anys, en què cap iniciativa d’aquest tipus s’havia pogut tirar endavant a Madrid.

D’altra banda, el PP aprofita tot aquest context per augmentar l’ofensiva contra el procés. Carreguen contra la Moncloa per ajudar els independentises i defensen que el 155 és l’única via per frenar Quim Torra.



El text del PDECat diu que el Congrés dels Diputats “insta el govern espanyol a obrir un procés de diàleg polític amb el govern català on tothom pugui defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions ni

El nou submarí de l’armada espanyola no cap al moll on ha d’atracar

MÓN - ESPANYA

El Ministeri de Defensa espanyol haurà de pagar setze milions d'euros per ampliar els molls de la base naval de Cartagena · Un error de disseny ha fet duplicar gairebé el cost de cada un dels submarins S-80 Plus.

Per: Redacció 

18.07.2018  08:46

El submarí S-80 Plus, el més nou de l’armada espanyola, no pot atracar a la base naval de Cartagena perquè és massa gran. El Ministeri de Defensa espanyol s’haurà de gastar ara 16 milions d’euros per ampliar els molls, segons que avança El País.




Un error de disseny va obligar a allargar deu metres l’eslora del submergible perquè el seu pes era excessiu i no flotava. Aquest canvi de disseny és la causa que el ministeri hagi de dragar i ampliar les

La policia finlandesa també obre una investigació sobre l'espionatge a Puigdemont

FINLÀNDIA







El Nacional
Barcelona. Dijous, 14 de juny de 2018

diputat finès Mikko Kärnä.

El gabinet central de la policia penal de Finlàndia també ha obert una investigació sobre el possible espionatge al president a l'exili, Carles Puigdemont, per part del CNI espanyol, quan va visitar aquest país, abans de ser detingut a la tornada en passar per Alemanya, segons ha informat el fins ara diputat finès Mikko Kärnä.



Kärnä ha recordat que Bèlgica ha obert també ara una investigació per la mateixa qüestió, per la possibilitat que l'espionatge espanyol hagués posat geolocalitzadors al vehicle de Puigdemont. Tant a Finlàndia com a Bèlgica les pràctiques d'espionatge estrangeres, sense coneixement de les autoritats del país, és una pràctica il·legal.



Kärna ha demanat que

José Guirao substitueix Màxim Huerta com a ministre de Cultura espanyol

MÓN - ESPANYA

Substitueix Màxim Huerta, que ha dimitit avui.

Per: Redacció 

13.06.2018  20:38

 El president espanyol, Pedro Sánchez, ha elegit José Guirao com a nou ministre de Cultura i Esport en substitució de Màxim Huerta, que aquesta tarda havia presentat la dimissió per l’escàndol arran d’un frau a la Hisenda espanyola. Així doncs, Sánchez tanca la crisi de govern i Guirao prendrà possessió del càrrec ben aviat. Ha agraït ‘de cor’ a Guirao el ‘pas endavant’ que ha fet i l’ha definit com un gestor cultural ‘apreciat i reconegut’ i com un home ‘solvent i creatiu’.

Quiero agradecer de corazón a José Guirao el paso al frente que ha dado hoy. Un apreciado y reconocido gestor cultural, un hombre solvente y creativo al frente del Ministerio de Cultura y Deporte. Tenemos mucho trabajo por delante.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 13 de juny de 2018

Guirao és un gestor cultural i expert en art. Va dirigir el Museu Centre d’Art Reina Sofia entre el

Última hora : Borrell accepta l'oferta de Pedro Sánchez per ser ministre d'Exteriors

L'expresident del Parlament Europeu havia donat per tancada la seva etapa com a polític en actiu el passat desembre.

perEP 

   

04/06/2018 

 

 

 

 

 

 

 

L'expresident del Parlament europeu Josep Borrell | ACN

 

 

 

 

 

L'expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha acceptat l'oferta del cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, per ser ministre d'Exteriors, segons han confimat fonts socialistes a Europa Press. Borrell va ser exministre d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient en l'últim govern de Felipe González accepti la proposta.




Borrell va refusar d'anar com a número 3 en les llistes del PSC a la província de Barcelona per les eleccions autonòmiques del passat 21 de desembre perquè

Torra: ‘De cap manera no tornarem a un estatut; som en un procés d’independència’

PAÍS - PRINCIPAT

El president de la Generalitat demana a Pedro Sánchez que vagi més enllà dels gests respecte de Catalunya.

Per: Redacció 

03.06.2018  23:03

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar que el projecte del seu govern acabat de formar és la constitució catalana: ‘Hem de passar de la restitució a la constitució’, ha dit en l’entrevista que li ha fet el director de TV3, Vicent Sanchis. Ha afegit que, ‘de cap manera’ el seu propòsit no és de tornar a reformar l’estatut per a blindar competències i reconèixer el caràcter nacional de Catalunya, tal com proposa el Cercle d’Economia. ‘Partim del referèndum del primer d’octubre, que és un moment fundacional. Si això va ser un referèndum d’autodeterminació implica que som en aquest procés cap a la independència, i no ens sembla que tornar a un estatut sigui la solució.’



Torra ha precisat, sobre la proposta del Cercle, que era ‘d’elegància institucional’ d’agrair la proposta que van fer. Però ha repetit: ‘Som en un procés cap a la independència, i ara hem de continuar avançant.’ Tanmateix, ha afegit que ara vivíem en un moment ‘de transició’, en què calia cercar oportunitats.



Torra ha explicat que concentraria l’acció política d’aquesta legislatura en tres àmbits: l’Espai Lliure d’Europa; les institucions catalanes, és a dir el govern, el

JxCat demana la dimissió del ministre d’Interior espanyol per l’actuació de la policia a la final de Copa

MÓN - ESPANYA

Diuen que el comportament de la policia espanyola anit només és equiparable amb el de règims totalitaris.

Per: Redacció

22.04.2018  20:11

Junts per Catalunya considera que el ministre d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, ha de presentar la dimissió immediata per haver convertit el cos de la policia espanyola ‘en una autèntica policia política al servei del PP i la monarquia, i en contra del poble de Catalunya’. En un comunicat, la formació diu que el comportament dels agents durant la final de la Copa del rei de futbol és ‘inacceptable en una democràcia’.



‘La incautació de peces de roba de color groc, xiulets i altres béns personals, així com fer fotografies dels afeccionats que xiulaven l’himne espanyol, no tenia cap justificació en matèria de seguretat i, en canvi, va ser una vulneració escandalosa de la llibertat d’expressió’, diuen.



Segons assenyalen, el comportament de la policia espanyola anit és ‘insòlit a

L'Estat va vulnerar drets fonamentals dels seguidors culers

Política Última actualització Diumenge, 22 d'abril de 2018 13:30 h

L'Associació Drets es postula per denunciar un nou episodi d'autoritarisme.

JS | Les imatges són molt clares i impossibles de justificar, la Policia Nacional va prohibir la introducció de peces de roba de color groc. 

Una culer fa un petó a la samarreta groga que li obliguen a tirar

© Twitter

No varen ser només samarretes de l'Assemblea Nacional Catalana, en les imatges que va registrar TV3 i Catalunya Ràdio es pot veure com són samarretes grogues bàsiques, bufandes del mateix color sense cap eslògan i cartolines que tenien escrit "Llibertat".

La decisió de la Policia Nacional va vulnerar, segons l'Associació Drets, drets fonamentals dels seguidors culers. L'entitat sosté que "cap llei ni codi penal prohibeix colors. Requisar samarretes grogues és una greu vulneració de drets fonamentals, i confiscar estelades també".



En aquest sentit, l'organització ha volgut avançar que estudiaran els casos concrets per denunciar qui ha donat les ordres i, si cal iniciar un procediment

Torrent demana la implicació de l’ONU en la defensa dels drets dels catalans

PAÍS - PRINCIPAT

El president es reuneix amb la directora delegada de l’organisme i coincideixen en la necessitat de seguir analitzant el que passa a Catalunya.

Per: Redacció 

18.04.2018  11:54

El president del Parlament, Roger Torrent, ha sortit de la seva primera reunió a Ginebra satisfet i amb una sensació molt positiva. Segons fonts del seu equip, Torrent s’ha trobat amb Mona RIshmawi, la directora delegada de l’Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, la responsable a Suïssa quan el titular de la institució és fora en missions especials, com és el cas d’aquest dimecres.



Torrent diu que aquesta primera trobada ha servit per a cercar lomplicitats amb l’ONU i altres organitzacions per a generar un marc que permeti la resolució del