L'expedient sancionador pot comportar una multa d'entre 300 i 3.000 euros
per NacióDigital, 2 de maig de 2019 a les 14:42
TV3 amb una pancarta a la façana demanant democràcia | TV3
La Junta Electoral Central (JEC) ha obert un expedient sancionador a la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel documental Un procés dins el procés dins del programa de TV3 Sense ficció que es va emetre el dimarts 9 d'abril, dos dies abans que comencés la campanya de les eleccions generals.
La Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona va desestimar el recurs
de Cs en primera instància, però la JEC revoca aquesta decisió en
considerar que l'emissió del reportatge va vulnerar "el principi de
neutralitat informativa" dels mitjans públics en un procés electoral.
També considera que el reportatge, que mostra el procés emocional de les
famílies dels presos jutjats per l'1-O, ofereix "una imatge de
victimització d'un sector de la societat catalana que
El president del Gobierno i guanyador de les eleccions generals,
Pedro Sánchez, no oferirà contrapartides a ERC perquè els 15 diputats
dels republicans facilitin la seva investidura, segons publica La
Vanguardia. Des del PSOE donen per fet que ERC s’abstindrà i que no cal
negociar res amb els independentistes. En primera volta, Sánchez
necessita els vots de la majoria absoluta del Congrés, que se situa en
els 176 escons, però preveuen l’escenari que els quatre diputats presos
siguin suspesos: Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep
Rull.
En aquest cas, la majoria absoluta estaria en 174 escons. De tota
manera, els socialistes donen per segur que si no és possible en primera
volta, Sánchez superarà la segona votació en què només necessita
majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.
En
segona volta, el vot contrari a la investidura de Sánchez sumaria 149
escons: 66 del PP, 57 de Cs, 24 de Vox, i 2 de Navarra Suma. Només els
123 escons del PSOE i els 42 de Podem ja sumen 165 diputats. Per tant,
només es necessita que la resta de grups s’hi abstinguin. A més, hi ha
la possibilitat que altres formacions com Compromís amb un diputat, el
Partit Regionalista de Cantàbria amb un diputat o fins i tot el PNB, que
en té 6, votin a favor de la investidura de Sánchez.
International Trial Watch avisa que 'l'abús d'autoritat és una falta greu' i qüestiona la seva imparcialitat
Per redacció
20-04-2019
La plataforma International Trial Watch (ITW) ha criticat el tracte que el president de la sala del judici contra el procés, Manuel Marchena,
dóna als advocats de les defenses i a alguns testimonis de descàrrec.
La plataforma avisa que ‘l’abús d’autoritat és una falta greu’ i ha
qüestionat la imparcialitat del magistrat.
‘La sobreactuació del
president quan no permet desplegar l’activitat de descàrrec, recalcant,
subratllant i de vegades ridiculitzant la improcedència de les
pretensions podria constituir un motiu, no només d’excés d’autoritat,
sinó també una dada objectiva que posés en perill el dret a un jutge
imparcial’, sosté l’entitat, que remarca que aquesta passada setmana ha
estat ‘especialment preocupant’ la reacció de Marchena quan un
testimoni, catedràtic universitari, intentava explicar el Llibre Blanc.
Marchena va advertir que les explicacions del catedràtic eren un ‘insult
per als membres del tribunal’. Amb actuacions d’aquest tipus, el
president ‘pot perdre la seva neutralitat o l’aparença d’imparcialitat
necessària’.
També continua observant-se, diu la plataforma, ‘una falta de
proporcionalitat entre les
Amb el periodista Carlos Enrique Bayo hem repassat el perfil de la jutge Carmen Lamela després que l'Audiència Nacional hagi absolt Sandro Rosell i els altres implicats en un cas instruït per aquesta magistrada.
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa investigarà la vulneració de la llibertat d’expressió dels presos polítics catalans. El compromís de l’Assemblea, recollit en la darrera reunió,
de la setmana passada, és d’elaborar un informe sobre la situació dels
presos polítics a l’estat espanyol i a Turquia.
I ho fa a instància de
la Comissió d’Afers Jurídics i de Drets Humans, que va aprovar una moció
d’una vintena de diputats presentada a començament d’any en què
expressava ‘la preocupació pel creixent nombre de polítics nacionals,
regionals i locals processats per les
Marina Fernàndez
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 17 d'abril de 2019
Fa setmanes que Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull havien demanat poder sortir de la presó per participar en actes de Junts per Catalunya, la candidatura que tots tres encapçalen. Per si no els concedien el permís, havien plantejat l'alternativa de poder atendre els mitjans de comunicació i gravar espots per a la campanya electoral des de la seu del Suprem durant les pauses del judici al procés. Aquest dimecres, el tribunal acaba de denegar-los totes aquestes peticions.
Com argumenta el Suprem la decisió? Doncs en relació a la sol·licitud
principal, que era poder protagonitzar mítings electorals, el Suprem
s'agafa a que la Llei General Penitenciària només contempla que
s'atorguin permisos extraordinaris de sortida en casos que
"No vulnera el dret de participació política", considera el tribunal
Actualitzat
El Suprem rebutja la petició de llibertat de Jordi Sànchez, Jordi
Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn. La sala
del judici del procés considera que els supòsits per mantenir a presó
els acusats segueixen i amb especial força "si valorem el moment del
judici en el que ens trobem.
Segons els magistrats una "desantenció a la crida judicial provocaria
una important disfunció en el desenvolupament de la vista".
El tribunal creu que la mesura de presó és "proporcionada" i "no vulnera el dret a la participació política dels acusats".
- Estem treballant per ampliar aquesta informació-
Un informe fet per dos
ex-comandaments de policia britànics amb més de trenta anys
d’experiència en gestió de l’ordre públic constata que el 20-S davant la Conselleria d’Economia hi havia una ‘multitud pacífica’ i que l’intent d’assalt que defensa la Guàrdia Civil ‘no se sosté amb proves’.
Eldiario.es i el rotatiu britànic The Times han difós avui el contingut d’aquest informe, en què els dos policies analitzen vídeos del 20-S i l’1-O
i els contrasten amb els informes policíacs. El document resultant es
va aportar al judici com a prova pericial de la defensa de Jordi
Cuixart, però la sala del Tribunal Suprem que jutja els presos polítics, amb Manuel Marchena al capdavant, el va refusar.
Sir Hugh Orde, ex-comandament d’Scotland Yard, i Duncan McCausland, adjunt del cap de policia d’Irlanda del Nord,
contradiuen les afirmacions fetes pels informes de la Guàrdia Civil, i
critiquen el dispositiu organitzat aquell dia pel cos espanyol. Dels
El Tribunal Suprem espanyol resoldrà previsiblement demà si deixa en llibertat els presos polítics que són candidats al congrés espanyol i al senat el 28-A, segons que han confirmat fonts jurídiques a l’ACN. La setmana passada, les defenses de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva
van presentar escrits demanant el seu alliberament no només per poder
fer campanya, sinó també per garantir el dret a la defensa i acabar el
que queda de judici des de fora de la presó.
Els seus lletrats, Andreu Van den Eynde i Jordi Pina,
ja proposaven al tribunal algunes mesures alternatives per garantir que
assistiran al judici i no fugiran. Pina va arribar a oferir al tribunal
el patrimoni dels seus clients com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.
Els magistrats resoldran els escrits demà i, segons apunten diversos mitjans, ja podrien avançar que deixarien sortir els presos polítics elegits 28 d’abril per recollir l’acta. Avui també ha anunciat que s’hi ha adherit la defensa de Joaquim Forn, candidat a la batllia de Barcelona el 26 de maig.
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2019
Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva
podran sortir de la presó per recollir la seva acta en cas de sortir
escollits diputats o senadors en les properes eleccions generals del 28
d'abril.
Fonts del Tribunal Suprem han explicat a El Mundo que
es permetrà l'excarceració ja que la legislació electoral autoritza els
presos preventius a formar part d'una candidatura i per tant se'ls ha
de permetre que compleixin els tràmits imprescindibles per obtenir el
càrrec guanyat a les urnes. A més, segons assenyala TV3, també se'ls
permetrà votar. Cal però que es determini com perquè ni el Congrès ni el
Senat tenen prevista la possibilitat de delegar el vot.
La setmana passada, quan el Suprem estava en procés de prendre la decisió sobre si deixaria sortir o no els presos, fonts judicials ja apuntaven
que els candidats jutjats estan
Marta Lasalas Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 1 d'abril de 2019
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que en cas
que finalment hi hagi una condemna en el procés contra l'1-O que se
segueix al Suprem proposarà al Parlament una resposta que "ha de ser
democràtica i basada en el dret d'autodeterminació de Catalunya".
Durant l'acte de presentació del llibre de Jaume Alonso Cuevillas 1 judici (polític) i 1000 preguntes, el
president ha assegurat que en cap cas no pot acceptar una condemna en
el judici contra els responsables de l'1-O perquè ha de "vetllar pel
prestigi de la institució".
No obstant, quan el periodista Antoni Bassas que actuava com a
moderador li ha demanat concrecions sobre la proposta que pensa
plantejar, ha evitat entrar en més explicacions per
Carlota Camps Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 28 de març de 2019
Nou cop de la Junta Electoral contra TV3. La Junta Electoral Provincial de Barcelona
ha acordat prohibir a les emissores de la CCMA (TV3 i Catalunya
Ràdio) l'ús de les paraules "presos polítics" o "exili" durant la
campanya electoral. La junta considera que aquest tipus d'expressions
vulneren el "principi de neutralitat informativa" i conclou que la
cadena ha d'abstenir-se d'utilitzar-les.
La resolució arriba després d'una denúncia de Ciutadans contra
les emissores de la CCMA presentada el passat 23 de març, en la
qual també demanava que la cadena es retractés d'haver-les utilitzat en
alguns casos. Tot i això, la junta electoral considera que no és
necessari que ho faci.
Aquesta no és la primera vegada que TV3 rep una resolució d'aquest
estil. Ja el novembre del 2017, la junta electoral va resoldre que
Quaranta-un senadors francesoshan signat un manifest, en el qual se solidaritzen amb Catalunya i denuncien la repressió espanyola contra els seus càrrecs electes.
François Calvet, membre dels Republicans i impulsor del text, ha assenyalat a Catalunya Ràdio que en els darrers dies han rebut ‘pressions diplomàtiques molt fortes’ perquè ‘retirem la nostra signatura’. Calvet ha assegurat que ell no ho pensa fer perquè ‘aquestes són les meves idees i no són contra ningú. Són pels drets humans’.
El senador ha explicat que va impulsar el manifest per a denunciar la
injustícia de la presó preventiva que pateixen els presos polítics,
però no pas per anar ‘en contra d’Espanya’. A més, recorda que
Marta Lasalas Foto: Efe
Madrid. Dilluns, 25 de març de 2019
En l'univers ovalat de la sala de plens del Suprem on es jutja el
procés tot està pautat. La litúrgia judicial es repeteix dia rere dia i
qualsevol canvi ressona en tot l'espai. I aquest dilluns hi ha hagut un
canvi substancial per als presos. Se'ls ha barrat l'accés al públic.
Es diu ràpid, però la traducció pràctica, per a persones privades de llibertat, és contundent.
Fora de la sala ja resulta impossible accedir als presos. Els
passadissos es blinden quan han d'accedir-hi, es tanquen les finestres
dels espais per on circulen i es tapen amb mampares les portes. No se'ls
pot veure recorrent l'edifici, no hi pot haver ningú, a banda de les
forces policials i funcionaris, quan es desplacen per accedir a la sala o
abandonar-la.
Però un cop dins, la situació canvia. Els presos hi accedeixen abans
que el públic i quan
Ahir van castigar amb multes i ja veurem amb que més ... a Baños i
Reguant .
Resulta que els testimonis que menteixen a un judici com ahir ho van fer Soraya, Rajoy i Montoro també
està penat :
"El testigo que miente en un juicio comete un delito de
falso testimonio en causa judicial que está castigado con pena de hasta
tres años de prisión y multa".
A les hores, faran el mateix amb Soraya i
tots/es que ho facin ?
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019
"Desprès de moltes converses i idees, Carles Puigdemont,
va arribar a la conclusió que era bo que hi hagués una segona consulta i
un referèndum a Catalunya sobre el mateix que la del 2014 quan jo era
president de la Generalitat". Artur Mas, el segon testimoni del judici, cridat per Vox, ha explicat els fets i ha seguit el fil dels acusats posant per davant de tot sempre el diàleg.
Ha explicat que mai es va oposar al referèndum però que va alerta que
no es perdés mai "la capacitat d'iniciativa institucional en un marc
legal que la Generalitat pogués controlar. En el fons estava dient no
abandoneu mai la possibilitat de convocar unes eleccions al Parlament
perquè allà és on el Govern de la Generalitat té la capacitat de control
de la situació" i ha concretat que en el terreny de les consultes "es
perd el control".
"El diàleg com cabdal per poder identificar solucions davant una
realitat social i política", aquest era el camí que es va encetar des de
la Generalitat, ja amb Artur Mas com a president. Així ho ha explicat
Mas, el segon testimoni del judici al procés citat per Vox.
Vam intentar mantenir sempre viu el fil del diàleg i identificar
possibles solucions a una realitat política que estava plasmada al
parlament Català amb amplies majories" ha insistit.
"Sempre vaig escoltar d'acordar els termes del referèndum amb el
govern espanyol", ha exposat. "Puigdemont visitava Rajoy i li oferia
pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al
referèndum", ha dit Mas a preguntes de la Fiscalia.
Mas ha negat la unilateralitat. "no s'ha de descartar al 100% perquè
perdríem capacitat de negociació però mai és ni la primera, ni la
segona, ni la tercera opció de la part sobiranista catalana. Sempre és
buscar l'acord amb les autoritats de l'Estat", ha concretat el president
de la Generalitat.
Artur Mas ha negat que la llei de transitorietat fos una mena de
Constitució. I ho ha emmarcat en un espai legal. "Jo com president vaig
impulsar normes que es van recorre pel TC i es van suspendre" ha
concretat.
I ha conclòs:"Es va voler que el referèndum de l'1-O fos jurídicament vinculant, però no es va aconseguir"
El 9-N
"Es va voler que fos vinculant des del punt de vista jurídic però noe
es va aconseuir", ha explicat Artur Mas que ha explicat que poc després
s'organitzen unes eleccions amb un 75% de participació on es produeix
una majoria absoluta a favor de la independència.
Artur Mas ha admès que el 27-O es va fer una proclamació de la
indeendència, però també es van fer unes eleccions encara amb més
participació.
El veto a Mas al judici
Mas ha hagut d'explicar perquè va plegar. Perquè no va ser president per Junts pel Sí i es va investir finalment Carles Puigdemont. I la versió quatre anys després és: "Vaig marxar perquè vaig voler".
rtur Mas, però, li ha tornat la pilota a la CUP explicant que va
incomplir els seus compromisos i que al no aprovar els pressupostos es
va haver de convocar la qüestió de confiança que va originar el
"referèndum o referèndum".
D'investigat a testimoni
La Fiscalia ha encarat l'interrogatori de Mas com si fos un
investigat, el que ha provocat que Marina Roig hagi intervingut per
aturar el setge.
El fiscal Javier Zaragoza, que és qui ha interrogat
Mas, és un dels fiscals més durs en la seva lluita contra
l'independentisme, cosa que va provocar que la CUP en demanés la
reprovació al Parlament Artur Mas, ha ratificat la declaració que va fer com a processat davant el jutge instructorPabloLlarena ara fa just un any.
Vox li ha preguntat
al president si l'any 2015 va crear "una comissió restringida". Mas ha
apuntat que es va crear un consell assessor per a la transició nacional
el 2013 i estava format persones "que aportaven un criteri, una
experiència un coneixement, un talent específic sobre el que
és pretenia, que era identificar escenaris possibles, mai segura, però
si possibles" sobre el dret a decidir.
Mas ha recordat que el 80% dels catalans estava a favor del dret a decidir.
Mas ha començat exposant: "He estat processat. Condemnat per
desobediència, com vostès saben. El Suprem va tenir l'última paraula.
Estic inhabilitat fins el febrer de l'any 2020".
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019
Aquest dijous l'expresident de l'Assemblea i diputat de JxCATJordi Sànchez ha declarat al judici al procés, al Suprem. Un cop acabada la declaració dos corresponsals a Espanya de mitjans britànics han comentat a través de les xarxes socials la feblesa de les acusacions pel que fa a la violència, la rebel·lió i la malversació.
Concretament aquests dos periodistes exposen que aquesta "feblesa" hi és des de sempre i que fins i tot "tothom (a Catalunya) sap que no hi havia violència".
"Els reus de rebel·lió s'aixequen violentament i públicament. Centrar
l'argument en els cotxes devastats de la Guàrdia Civil o si els acusats
eren conscients de les ordres del
El diari El Nuevo Herald de Miami (EUA) ampliava la notícia
tot afegint que "sobre el paper, es demanen polítiques socials
millorades que incloguin una setmana laboral de 35 hores i un salari
mínim més alt, però els participants portaven banderes independentistes i
cantaven lemes per l'alliberament dels 12 líders separatistes que estan
sent jutjats al Tribunal Suprem de Madrid".
L'agència cubana de notícies Prensa Latina informava en la seva edició en anglès que "Catalunya està en vaga general pel judici als líders separatistes",
i després de enumerar els convocants de l'aturada i el seu abast
recordava que "desenes de milers de persones van manifestar-se pels
carrers de Barcelona el passat dissabte per demanar la
Cèlia Forment
Foto: @Gilles_Simeoni
Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019
El parlament de Còrsega ha fet públic el seu suport als presos polítics catalans, en sessió parlamentària de la cambra, en la segona setmana del judici al procés.
Gilles Simeoni, president de Còrsega, va acabar la seva intervenció en la primera sessió de la cambra posant-se el llaç groc a la jaqueta, com ja havien fet altres diputats del seu govern.
Simeoni va deixar clar que ell, personalment, "no és independentista" i que "creu en l'autonomisme de ple dret i en ple exercici", però va mostrar el seu covenciment que Europa ha de prendre partit en aquesta "injustícia de l'Estat Espanyol".
Simeoni, va expressar que "com a tot demòcrata" ha de defensar les persones que van fer "de manera pacífica i democràctica" el referèndum d'autodeterminació. Amb aquest gest, el preisdent de Còrsega va voler mostrar
