[VÍDEO] La comissària europea pels Drets Humans diu que ‘segueix de molt prop’ el judici contra el procés

MÓN - EUROPA

Dunja Mijatovic també diu que de moment no pot dir res més, però que té previst 'comprometre's destacadament amb el tema' 

Per: Redacció

09.04.2019  12:21




La comissària europea pels Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, ha assegurat que ‘segueix de molt a prop’ el judici contra el procés i la ‘situació dels drets humans a Espanya en general’.



En resposta a una pregunta, diu que té pensar de visitar l’estat espanyol i recorda que l’octubre del 2017 va enviar una carta a les autoritats espanyoles perquè investiguessin l’ús de la força, en referència a l’1-O.



Mijatovic també diu que de moment no pot dir res més, però que té previst ‘comprometre’s destacadament amb el tema’.

EU Commissioner for Human Rights, @Dunja_Mijatovic, is "following very closely" Spain's trial of Catalan social/political leaders and "the human rights situation in Spain in general".

Although she is "silent at the moment", she plans to "engage prominently with the issue". pic.twitter.com/aMzs5PFDY0

— Joe Brew (@joethebrew) 9 d’abril de 2019

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-comissaria-europea-drets-humans-dunja-mijatovic-judici-contra-proces/ 


 

VÍDEO: Pina evidencia la manipulació que la Guàrdia Civil va fer de les imatges del 20-S

PAÍS - PRINCIPAT

El primer agent de la Guàrdia Civil que ha declarat ha reconegut que no va afegir imatges festives del 20-S a l'atestat policíac 

Per: Redacció

19.03.2019  13:01






El primer agent de la Guàrdia Civil que ha declarat com a testimoni al judici contra el procés ha tingut problemes per a justificar com va seleccionar les imatges televisives sobre les concentracions del 20-S que va incorporar a l’atestat que va redactar. A preguntes del lletrat Jordi Pina, l’agent, que s’ha identificat com a TIP H11346M, ha reconegut que va ometre imatges festives de la concentració, així com dels concerts que es van fer davant de la seu de la conselleria d’Economia. Pina li ha demanat per quin criteri va creure no convenient d’aportar aquelles imatges a l’informe, davant del que l’agent ha contestat que no creu que ‘les imatges més significatives fossin d’un concert’, sinó ‘del setge de la seu de les conselleries d’Economia i Afers estrangers i de la secretaria d’Hisenda’.


Davant d’això, Pina li ha recordat que les imatges que s’han d’aportar en un atestat policíac són les objectives, les que beneficien i les que perjudiquen els acusats.



Vegeu ací l’interrogatori:

De l’arrogància als nervis i la incomoditat: el primer guàrdia civil declara al Suprem

PAÍS - PRINCIPAT

Van den Eynde i Pina esberlen la declaració còmoda de l'agent davant les acusacions posant en relleu les irregularitats de les seves actuacions 

 

Per: Roger Graells Font

19.03.2019  13:39




Poca estatura, calb, amb ulleres quadrades i ben vestit. El primer guàrdia civil citat a declarar entra a la sala de vistes del Suprem amb pas segur. Ha estat cridat per la fiscalia. La llei permet que no s’hagi d’identificar amb el nom i Manuel Marchena ordena que no es pugui veure la seva imatge, com ja va fer la secretària judicial del 13. De fet, ho han demanat tots els guàrdies civils. Les defenses tornen a queixar-se i Marchena, amb posat avorrit, diu que sí, que ja constarà en acta.



El primer guàrdia civil, amb TIP H11346M, diu que viu a Catalunya. Sap molt bé quin paper li toca jugar i arriba amb la lliçó apresa. ‘Setge’, ‘vehicles devastats’, ‘fustigació’ són les paraules amb què descriu els fets d’Economia del 20-S. Té un punt de fatxenderia i arrogància en les seves respostes que relluirà durant els interrogatoris de les defenses, encarant-se directament amb els advocats. Aquell punt de l’agent policíac que se sent immune i emparat per la justícia d’estat.



Descriu amb molt detall la detenció de Lluís Salvadó al seu domicili el 20-S a primera hora del matí. Sense que li hagi preguntat el fiscal Javier Zaragoza, parla la conversa que

El número dos de Montoro no pot demostrar que hi hagués malversació

PAÍS

Felipe Martínez diu que van enviar a la fiscalia els certificats que eren 'incomplets o inexactes' 

Per: ACN

19.03.2019  10:24

El número dos de Cristóbal Montoro al Ministeri d’Hisenda espanyol, Felipe Martínez, ha assegurat que ‘no es va arribar a executar la despesa’ de les partides que l’acusació al judici contra el procés considera que van servir per a organitzar el referèndum. En la seva declaració com a testimoni, ha apuntat que qualsevol contractació ‘irregular’ que pogués fer el govern per pagar l’1-O restava ‘al marge’ del control dels comptes.



VÍDEO EN DIRECTE: Seguiu l’última hora del judici contra els presos polítics i el procés



Martínez ha dit que el ministeri ‘va posar tots els elements que tenia’ per fer el seguiment i el control del pressupost públic la Generalitat, però que una altra cosa és la ‘realitat material dels fets’. ‘El sistema persegueix fer identificació pressupostària d’una realitat material, però no és la realitat material dels fets’, ha dit. Ha evitat de dir obertament si creu que es van gastar diners públics en l’1-O, però ha remarcat que quan van tenir dubtes perquè la informació que remetia la Generalitat era ‘inexacta o incompleta’ ho van posar en coneixement de la

La fiscalia acusa de fals testimoni el responsable de Difusió de la Generalitat

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 13 de març de 2019

Jaume Mestre, responsable de Difusió Institucional de la Generalitat, ha fet tants equilibris a l'hora de respondre que la fiscalia ha acabat demanant que es dedueixi el testimoni i es porti al jutjat de guàrdia per fals testimoni.



La campanya de les vies del tren que es va emetre per TV3 i es va publicar en diversos mitjans és una de les cartes que té la fiscalia per mirar de provar la malversació.



Diversos testimonis han declarat que la campanya de TV3 entrava dins les campanyes institucionals gratuïtes que emetia la televisió catalana, però la responsable de la CCMA Núria Llorach va fer dues factures que el fiscal treu sempre que pot. Dues factures, però, que ningú reconeix que s'han pagat. Llorach no va declarar perquè està

Royo (Diplocat): "No vam donar cap honorari a observadors internacionals"

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 13 de març de 2019

"Les delegacions exteriors són part de la Generalitat. El Diplocat és una entitat de capital públic i privat. No formava part del Govern", ha explicat Albert Royo del Diplocat a respostes de la fiscalia, que avui mira de demostrar la malversació per la via de l'acció política exterior.



 "Nosaltres no vam donar cap honorari a observadors internacionals. No teníem contractats observadors internacionals", ha insistit Royo davant l'intent de Consuelo Madrigal de buscar pagaments que avalin la preparació del referèndum i, per tant, el delicte de malversació al qual s'enfronten els membres del Govern personats.



Albert Royo ha explicat que del 29 de setembre al 2 d'octubre van tirar endavant una de les activitats habituals del programa de visites internacionals.

La Generalitat sí que va demanar noms d'organitzacions per disposar d'observadors, però

Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’ Per Josep Casulleras Nualart

OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC

Els testimonis que ha citat la fiscalia per a mirar de demostrar malversació l'1-O treuen de polleguera les acusacions

Per: Josep Casulleras Nualart

12.03.2019  19:39

Un tal Toni ha portat de corcoll els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal des de fa dos dies, durant els interrogatoris de testimonis en el judici contra el procés al Tribunal Suprem. El tal Toni és la persona que suposadament es va posar en contacte amb l’empresa Unipost per a fer la distribució de les notificacions als membres de les meses electorals de l’1-O i amb un dissenyador gràfic que havia de fer de mitjancer per a la impressió de cartells sobre el referèndum. És una investigació que ja fa molts mesos que és en marxa al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, i que aquests dies apareix al Suprem en la fase testifical. 

Qui és ‘el tal Toni’? El responsable d’Unipost, Francisco Juan Fuentes, no ho va saber dir. I el dissenyador Enric Vidal, tampoc. Li va semblar, veient-lo a la tele, que era Antoni Molons, ex-secretari de Difusió del govern. A Madrigal i Moreno se’ls ha il·luminat el rostre quan han sentit que Vidal deia que potser era Molons. L’obsessió dels fiscals: demostrar que el tal Toni era Molons. Una obsessió que demostra la desesperació per la manca de proves per a demostrar el delicte de malversació.

Perquè no existeix la conspiració per a la malversació. O n’hi ha, o no n’hi ha; o es van utilitzar diners públics per a una activitat declarada il·legal, o no se’n van destinar. O hi ha factures, o no n’hi ha. I de moment no n’hi ha. L’ex-ministre Cristóbal Montoro, quan va comparèixer, només va saber dir que hi havia sospites que se n’hagués comès, de malversació, malgrat el control asfixiant dels comptes de la Generalitat que ell mateix va imposar el setembre del 2017. I dels empresaris i autònoms que van fer feines més o menys relacionades amb el referèndum, cap d’ells no va cobrar res, i alguns van arribar a fer factures negatives i no van ingressar efectivament ni un euro. Per això la desesperació dels fiscals, perquè no hi ha manera de trobar-ne. I el ‘tal Toni’ ho exemplifica de la millor manera. Les sessions d’avui i d’ahir a la tarda han arribat a tenir un to gairebé surrealista, delirant. Fins i tot amb testimonis contradient-se entre ells.

Cita a l’hotel Colón

Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem Per Josep Casulleras Nualart

OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC

L'interrogatori complet dels ex-comissaris Castellví i Quevedo esvaeix el 'factor Mossos' de l'acusació de rebel·lió 

Per: Josep Casulleras Nualart

11.03.2019  19:11

Sense Mossos no hi ha rebel·lió. Aquesta és una de les brames que corren aquests dies entre la premsa de Madrid que es mou pel Tribunal Suprem espanyol, que un mes després de l’inici del judici veu com és d’enorme la dificultat de les acusacions a l’hora de demostrar que en els fets de la tardor del 2017 hi va haver una violència que justifiqui una condemna per rebel·lió o per sedició. Per això la declaració de dijous de Manuel Castellví, interrogat per la fiscalia i la resta d’acusacions, va despertar una certa eufòria, aquí, perquè van veure per primera vegada un punt de feblesa en el relat de les defenses; el fiscal Javier Zaragoza i la premsa oficialista de Madrid van ensumar sang, i s’hi van abraonar. Perquè Castellví, dubitatiu, amb la veu rogallosa i tremolosa i amb aquella suor al front, va semblar que es ficava de peus a la galleda quan va dir que havien advertit el govern poc abans de l’1-O que hi podia haver ‘una escalada de violència’ el dia del referèndum. I així es va suspendre la sessió dijous passat, fins avui: quatre dies amb tot un artefacte al bell mig de la sala de vistes del Suprem, a punt d’esclatar. Fins que aquest matí ha arribat l’artificier Xavier Melero i l’ha desactivat. I el factor Mossos per a justificar la rebel·lió s’ha tornat a esvair.



L’advocat de Joaquim Forn ha arrencat l’interrogatori de les defenses d’una manera directa, calculada mil·limètricament, que ha permès a Castellví de respondre amb la concisió, la brevetat i la claredat que li van mancar la setmana passada. I n’han sortit dues idees principals: que tres dies abans del referèndum ‘no es preveien actes de violència’, perquè en una reunió el dia 28 de setembre del 2017 amb caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil ‘tots tres cossos vam compartir que allò que ens trobaríem serien col·legis amb activitats i gent fent una resistència pacífica a la possible actuació de la

Observadors internacionals retreuen al Suprem que “permeti la banalització de la violència policial” de l’1-O

JUDICI  1-O

"No es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es poden confrontar les declaracions amb altres preguntes o exhibició de documents", afirmen

Agències|11/03/2019

Manuel Marchena, al judici de l'1-O

Diversos observadors coordinats per la plataforma International Trial Watch (ITW) han alertat que la manera de conduir el judici de l’1-O al Tribunal Suprem per part del president de la sala penal Manuel Marchena “impedeix verificar la credibilitat d’alguns testimonis i limita l’interrogatori” de les defenses. Segons els observadors presents durant la quarta setmana de vista oral, això està “permetent la banalització de la violència policial desplegada l’1 d’octubre de 2017”. “No es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es poden confrontar les seves declaracions amb altres preguntes, amb l’exhibició de documents o de material videogràfic, materialitzant el principi de contradicció propi de la jurisdicció penal”, han apuntat en un comunicat difós aquest dilluns.



Els observadors han remarcat que “en reiterades ocasions”, Marchena ha denegat a les parts, “especialment a les defenses”, la “possibilitat d’interrogar o repreguntar a testimonis proposats per l’altra banda sobre fets objecte d’acusació relacionats amb els seus representats”. A més, també han afirmat que ha interromput els lletrats durant els interrogatoris “especialment quan assenyalen contradiccions o intenten confrontar les

La polèmica arran de la responsabilitat de Trapote en la mort d'un obrer el 1974

JUDICI AL PROCÉS







El Nacional
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

Sebastián Trapote, cap del CNP a Catalunya durant l’1-O, va ser objecte d’una llarga investigación arran de la mort a Badalona d’un obrer i pare de set fills, José Luis Herrero Ruiz, el 8 de juny de 1974. L'obrer estava ja contra la paret mentre un policia li posava les manilles, quan Trapote s'hi va acostar i va disparar-li per l’esquena a un pam de distància. El tret que va provocar la mort d'Herrero va travessar-li el cor i va sortir pel pit.



Aquesta és la pel·lícula dels fets, segons el testimoni del mateix Trapote, que va reconèixer haver disparat trets per l’esquena, i els resultats de l’autòpsia i els informes dels forenses.



Això no obstant, el 6 de desembre de 1977 es va decretar el sobreseïment de la causa en aplicar-se al policia els indults de 1975 i 1977. Amb tot, la vídua i els set fills van denunciar el Ministeri d’Interior, que l’octubre de 1983 va ser condemnat a indemnitzar la

Sebastián Trapote, l’ex-cap de la policia espanyola que va matar un detingut

PAÍS - PRINCIPAT

Ha Declarat avui com a testimoni en el judici contra el procés perquè era el cap de la policia espanyola durant l'1-O

Per: Redacció

07.03.2019  11:50

Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, declara avui com a testimoni en el judici contra el procés independentista. Va ocupar el càrrec del 24 de juliol de 2015 al 7 de setembre de 2018, quan es va jubilar. Aquell dia va tancar una carrera policíaca tacada gairebé des del començament. Tal com va publicar ElCrític.cat amb la col·laboració de l’historiador David Ballester, Trapote, quan tenia tan sols vint anys, va matar un home d’un tret per l’esquena quan era detingut per la policia. La víctima era José Luís Herrero Ruiz que tenia set fills menors d’edat. Segons la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol, dictada el setembre del 1983, la mort s’hauria evitat ‘si s’haguessin utilitzat la prudència i diligència mínimes que s’esperen d’un funcionari del Cos Superior de la Policia auxiliat per diversos col·legues’.



La sentència també recull la versió dels fets dels tres agents que van participar en la persecució i la detenció d’Herrero: el 7 de juny de 1974, vora les onze de la nit, Trapote i dos sots-inspectors, Alfonso Carlos Giménez i Feliciano González Álvarez, van detenir a Badalona José Luís Herrero després d’una cursa ben accidentada, amb trets a l’aire i fugida del sospitós. Quan ja l’havien detingut, van ordenar-li que es posés contra la paret, i ho va fer. En el moment que el sots-inspector Giménez li posava les manilles, el detingut es va girar, va treure una navalla i va fer un moviment, gest que va fer que Trapote disparés el tret letal.

L’autòpsia desmenteix la versió dels policies

Gerard Piqué acusa Enric Millo de mentider per haver compartit un vídeo manipulat

SOCIETAT - ESPORTS

L'ex-delegat del govern espanyol havia compartit un vídeo manipulat de Jordi Cuixart el 20-S 

 

Per: Redacció

07.03.2019  13:27





El jugador del FC Barcelona Gerard Piqué ha acusat de mentir l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, que havia compartit un vídeo manipulat de Jordi Cuixart el 20-S. Millo va compartir un fragment de només dos segons d’un vídeo de Cuixart on se’l sentia dir ‘marxaran d’aquí quan nosaltres ho diguem’ acompanyat pel missatge ‘pel vostre coneixement, jo no dic mentides’. En realitat, Cuixart el que feia era ajudar a sortir la comitiva judicial i demanava als manifestants que deixessin espai perquè la policia fes un passadís. Òmnium va penjar el vídeo sencer, que és el que ha compartit Piqué i ha contestat l’ex-delegat del govern espanyol: ‘Pel nostre coneixement Enric Millo, tu sí que menteixes i manipules els vídeos.’



Vegeu ací el piulet inicial de Millo i la resposta de Piqué:

[VÍDEO] Trapote reconeix els van denegar l’ordre de registre de la seu de la CUP

PAÍS

Vegeu el vídeo íntegre de la declaració com a testimoni de Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyol a Catalunya 

Per: Redacció

07.03.2019  10:01





L’ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote, ha reconegut que no van arribar a entrar a registrar la seu de la CUP el dia 20 de setembre del 2017 perquè esperaven una ordre judicial que els van ‘denegar’. A preguntes del lletrat Àlex Solà (de l’equip de Jordi Cuixart), Trapote ha defensat que actuaven emparats per una instrucció de la fiscalia que els ordenava comissar material ‘de propaganda’ del referèndum. Trapote diu que estaven vigilant l’edifici perquè tenien ‘sospites fundades’ que hi havia ‘nombrós material’ i que així ho van comprovar quan van interceptar una furgoneta amb material procedent de la seu. Després, van ‘assegurar’ l’edifici durant hores i van demanar ordre judicial per entrar. ‘Vam estar hores esperant però se’ns denega’, ha reconegut Ha defensat, però, que en tot moment hi va haver ‘llibertat de moviments’ a la seu.



Vegeu el vídeo íntegre de la declaració de Sebastián Trapote:

La fiscalia investiga la filtració de fotos de Montserrat del Toro

JUDICI AL PROCÉS







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert diligències d'investigació per la publicació en xarxes socials per part de "col·lectius radicals" de la fotografia i dades personals de la lletrada de l'Administració de Justícia Montserrat del Toro, després de declarar aquest dimecres com a testimoni en el judici al procés al Tribunal Suprem.



Al decret d'obertura de diligències d'aquest dijous, el fiscal superior indica que aquestes publicacions van acompanyades d'indicacions que poden facilitar la seva localització i de textos que "inciten expressament a l'exercici de la violència física sobre la seva persona, a part d'altres de naturalesa clarament ofensiva i vexatòria".



Apunta a què aquests fets contra la lletrada del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga l'1-O, poden ser constitutius d'un presumpte delicte d'obstrucció a la justícia, o d'altres com a descobriment i revelació de secrets, i injúries amb publicitat a funcionari públic.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/judici-proces-fiscalia-investiga-filtracio-fotos-montserrat-toro_362157_102.html 


 

[Vídeo] Consuelo Madrigal hi torna: enganxada amb les mans a la massa falsificant una prova

JUDICI 1-O

Andreu Van den Eynde la deixa en evidència davant de tota la sala

Gerard Sesé|06/03/2019

Aquesta tarda, Olga Solanas ha declarat al Tribunal Suprem en qualitat de testimoni. Ho feia per ser publicista i haver col·laborat amb la Generalitat quan es va fer la propaganda ynde


Durant el torn de la Fiscalia de l’Estat, Consuelo Madrigal, que ja col·lecciona un grapat de ficades de pota durant el judici, ha volgut mostrar un anunci a la premsa escrita sobre els catalans que viuen fora de Catalunya i ho vinculava amb una campanya de vot exterior.



La fiscal Madrigal ha assegurat que al peu de l’anunci es feia una referència explícita a la votació de l’1-O. Per una banda, la testimoni ha assegurat que la seva tasca no era ni el

La secretària explica la seva pel·lícula i la resta de testimonis fan la cobra

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 6 de març de 2019

Avui hem assistit a un autèntic relat de com es va viure al minut el 20 de setembre des de dins de la Conselleria d'Economia. El relat subjectiu de la secretària judicial del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que ha assegurat que va passar por durant tot el dia.



"La percepció de dins i fora era diferent", ha dit la secretària judicial Montserrat del Toro, i realment el seu relat així ho ha evidenciat.



Ha afegit nous detalls a la història fins i tot. Avui ha assegurat que havia sentit Carme Forcadell amb un megàfon i que havia demanat un helicòpter per sortir. Cap de les dues coses les havia explicat durant la instrucció i ha acabat provocant una correcció pel que fa al tema Forcadell.

Del Toro ha demanat que no

La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen

OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC

La declaració de Montserrat del Toro, decisiva per a les acusacions, ha acabat essent erràtica i poc creïble, i els altres testimonis no han provat la malversació  

Per: Josep Casulleras Nualart

06.03.2019  19:44





Avui la fiscalia ha fet aigües a la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol. Ha estat un fracàs estrepitós, perquè els testimonis que hi han desfilat, tots proposats per l’acusació, no tan sols no han servit per a fonamentar el relat acusatori, sinó que l’han fet trontollar. El cas més cridaner ha estat el de Montserrat del Toro, una de les principals testimonis contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, pel seu paper en l’escorcoll a la seu del Departament d’Economia del 20 de setembre de 2017 com a secretària judicial. Ella va servir durant la fase d’instrucció per a construir el relat que aquell dia hi havia hagut sedició, i rebel·lió, en la manifestació per a protestar contra l’assalt a la Generalitat.



Perquè ella va explicar, i avui ho ha reiterat, que va haver de fugir pel terrat, entrar a l’edifici contigu del Teatre Coliseum i sortir per allà perquè no ho podia fer per la porta principal. Però la credibilitat del testimoni de Del Toro ha trontollat, i ha suscitat molts dubtes sobre un dels puntals del relat acusatori: per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides. Segurament la fiscalia pensava que podria ser molt més convincent i aclaridora, però no li ha funcionat gaire bé, aquest testimoni. Els que han vingut després, proposats també per les acusacions, encara han estat més desastrosos. Els fiscals han acabat desorientats.



Montserrat del Toro, testimoni clau en tot aquest procés judicial, és seguidora de pàgines ultranacionalistes espanyoles, com ara Unidad Nacional Española i Leridanos Que No Quieren la Independencia, i és simpatitzant de Ciutadans, tal com va demostrar el diari Público aviat farà un any. El jutge Marchena ha provat d’impedir que l’advocat Andreu Van den Eynde li demanés per aquestes afinitats, perquè no considera rellevant l’adscripció ideològica de la testimoni. Però Van den Eynde ha aconseguit que li

Un eurodiputat del grup que ha organitzat l’acte de Vox, el critica

Política

Brussel·les - 6 març 2019 18.17 h 

Mark Demesmaeker (N-VA) critica a la formació d’extrema dreta per utilitzar el judici com a acusació popular per “criminalitzar” els seus “oponents”

“Sóc un conservador però en primer lloc sóc un demòcrata”, ha explicat

Una assistent a la conferència de Vox al Parlament Europeu es queixa per la intervenció de l’eurodiputat de l’N-VA, Mark Demesmaeker sobre Catalunya ACN.

ACN - Brussel·les

 

L’eurodiputat Mark Demesmaeker, membre del grup dels Reformistes i els Conservadors europeus a l’Eurocambra (ECR), ha intervingut aquest dimecres durant l’acte de Vox organitzat pel grup parlamentari reivindicant els valors democràtics. “Sóc un conservador i com a conservador sóc també demòcrata, i fins i tot abans, en primer lloc, sóc un demòcrata i defensor de les llibertats civils i els drets humans”, ha dit l’eurodiputat de l’N-VA.



Demesmaeker ha recordat que ell ve d’un estat federal, Bèlgica, que és “multinacional i multilingüístic” i ha criticat el discurs de Vox contra Catalunya. “Els principis de la democràcia estan per damunt de tot”, ha defensat.



Durant la intervenció com a assistent, també ha criticat la formació d’extrema dreta per utilitzar el judici com a acusació popular per “criminalitzar” els seus “oponents”. Les seves paraules han generat polèmica a la sala, i el públic l’ha acabat fent callar aplaudint fortament i fent cridòria.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1565640-un-eurodiputat-del-grup-que-ha-organitzat-l-acte-de-vox-el-critica.html 

La secretària judicial admet que s'investigava la rebel·lió abans del "tumult" del 20-S

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 6 de març de 2019

Les defenses han posat a lloc la secretaria judicial després d'un relat de més d'una hora intentant demostrar el "tumult" i el risc hi va haver el 20 de setembre durant l'escorcoll de la conselleria d'Economia.



Jordi Pina ha fet entrar en el judici un factor clau. Si vins ara la màxima expressió de violència estava en el 20-S i en el tumult que ha detallat tant la secretaria judicial com els responsables policials que han delcarar fins ara, l'advocat de Jordi Sànchez, ha fet notar, i així ho ha admès Montserrat del Toro que el jutge d'instrucció del 13 ja apuntava la rebel·lió abans dels fets, volent demostrar així, la construcció del relat per a una condemna exemplar d'entre 17 i 25 anys de presó.

A preguntes d'Andreu Van den Eynde, també ha admès que no sabia que el TSJC havia desestimat investigar aquests delictes.

"Vaig ser un autèntic fantasma"

La peripècia lingüística de Pérez de los Cobos per no admetre la repressió policial de l’1-O

JUDICI - 1-O

Assegura que es van produir actuacions "que van afectar diferents parts del cos dels individus"

Joan Solé|06/03/2019

Era obvi que al coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, li cauria la pregunta sobre si els cossos policials espanyols van reprimir la ciutadania durant el referèndum de l’1-O.

   

Ha sigut l’advocat defensor de Jordi Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina, qui ha anat directe al gra per pregunta a una de les figures clau de l’operatiu policial sobre si els agents van “colpejar ciutadans” que restaven concentrats amb les mans enlaire i asseguts a terra.



La peripècia de de los Cobos per ometre dir que fou una actuació repressiva ha sigut