De l’arrogància als nervis i la incomoditat: el primer guàrdia civil declara al Suprem

PAÍS - PRINCIPAT

Van den Eynde i Pina esberlen la declaració còmoda de l'agent davant les acusacions posant en relleu les irregularitats de les seves actuacions 

 

Per: Roger Graells Font

19.03.2019  13:39




Poca estatura, calb, amb ulleres quadrades i ben vestit. El primer guàrdia civil citat a declarar entra a la sala de vistes del Suprem amb pas segur. Ha estat cridat per la fiscalia. La llei permet que no s’hagi d’identificar amb el nom i Manuel Marchena ordena que no es pugui veure la seva imatge, com ja va fer la secretària judicial del 13. De fet, ho han demanat tots els guàrdies civils. Les defenses tornen a queixar-se i Marchena, amb posat avorrit, diu que sí, que ja constarà en acta.



El primer guàrdia civil, amb TIP H11346M, diu que viu a Catalunya. Sap molt bé quin paper li toca jugar i arriba amb la lliçó apresa. ‘Setge’, ‘vehicles devastats’, ‘fustigació’ són les paraules amb què descriu els fets d’Economia del 20-S. Té un punt de fatxenderia i arrogància en les seves respostes que relluirà durant els interrogatoris de les defenses, encarant-se directament amb els advocats. Aquell punt de l’agent policíac que se sent immune i emparat per la justícia d’estat.



Descriu amb molt detall la detenció de Lluís Salvadó al seu domicili el 20-S a primera hora del matí. Sense que li hagi preguntat el fiscal Javier Zaragoza, parla la conversa que
mantenia Salvadó amb la seva secretària, Elisabet Terrades. Un contingut que va conèixer posteriorment en què l’ex-secretari d’Hisenda ordenava de llençar papers del despatx per la finestra. D’això en té bona memòria.



Parla també dels escorcolls al domicili i al seu despatx i confirma que no van tenir cap problema. El moment estel·lar arriba quan parla dels ‘escenaris de guerra‘ i ‘escenaris de guerrilla’, uns documents decomissats al despatx de Salvadó que portaven aquests títols, però que s’acotaven a possibles represàlies econòmiques de l’estat espanyol i com havia de reaccionar la Generalitat. Això no tenia res a veure amb els interrogatoris, però de ben segur que és una música que agrada a les acusacions. Igual que la cançó que va sonar fa unes setmanes quan la fiscalia va preguntar per una comanda ‘armes de guerra’ dels Mossos, que eren destinades a la prevenció antiterrorista. Ja és curiós que als comissaris dels Mossos i al major Trapero, però, no els fessin preguntes al respecte.



Però tant hi fa. La paraula ‘guerra’ ja està introduïda a la sala. Javier Ortega Smith sembla ara més despert que durant la declaració de l’ex-sub-secretari d’Hisenda espanyol, Felipe Martínez. L’advocat de Vox havia aprofitat la seva declaració per a fer un cop de cap recolzat en el canell que llueix la bandera espanyola.



La comoditat del guàrdia civil, però, acaba quan comença el torn de les defenses. Andreu Van den Eynde posa en relleu totes les irregularitats de la detenció de Salvadó i l’escorcoll al seu domicili. El record viu de la detenció de Salvadó contrasta amb les respostes evasives –‘no ho recordo’, ‘no ho sé’, ‘no em consta’ sobre la investigació del 13 sobre els preparatius del referèndum. La no presència de la lletrada de Salvadó, tot i que ja estava investigat pel 13, i la no comunicació al Col·legi d’Advocats, tal com va denunciar-ho en un comunicat aquella mateixa tarda. Ell respon que no li consta i es mostra convençut que la Guàrdia Civil va procedir correctament. El guàrdia civil es posa nerviós i s’encara amb Van den Eynde i després amb Jordi Pina amb un punt de fatxenderia, i Marchena li para els peus. ‘Vostè no és aquí per a fer preguntes’, li ha etzibat. Bona part del públic de la sala de vistes riu i fa befa del guàrdia civil, que se sent acorralat per les defenses. Marchena adverteix que expulsarà tothom de la sala si no cessen els murmuris.



Sobre el 20-S, a preguntes de Pina, diu que no va veure que hi hagués un ambient festiu en les ‘seixanta o vuitanta’ hores que va veure d’imatges enregistrades posteriorment, perquè ell també va elaborar l’atestat del 20-S. No sap explicar, però, quin criteri va fer servir per a seleccionar i destriar les imatges. ‘Vaig veure una multitud de gent cridant’, assegura. ‘Les imatges més significatives no crec que fossin un concert, sinó el setge de les seus de les conselleries d’Economia i Afers Estrangers i la secretaria d’Hisenda, resol.












També hi hagut un debat sobre la salutació i abraçada d’Oriol Junqueras amb Lluís Salvadó, tot i l’advertència de la Guàrdia Civil perquè no hi hagués contacte físic entre el vice-president i el detingut. Després de molts tombs, acaba expulsant-se les puces de sobre. Ell estava treballant, ell estava per l’escorcoll, no li parlin pas de l’avís a Junqueras que van fer altres agents que, segons que diu, van arribar a interposar-se entre ells.



El guàrdia civil acaba la seva declaració amb més respostes evasives a preguntes de Marina Roig. Marchena ordena el recés del migdia i l’agent abandona ràpidament la sala de plens del Suprem. La fatxenderia ha acabat amb la mirada baixa.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/guardia-civil-judici-suprem-van-den-eynde-pina/