Vicent Partal : La judicialització del cas català evidencia la feblesa d’Espanya

Per: Vicent Partal

Dimarts  13.10.2015  02:00

OPINIÓ

Vicent Partal

Quan una persona és forta no té gens de por d’encarar cap problema, per difícil que siga. I a l’inrevés: quan una persona és molt feble tot allò que siga un problema l’espanta. Així mateix les nacions.

En el món democràtic, qualsevol problema polític es pot posar sobre la taula. Quan apareix i es manifesta, es debat, hom mira de trobar-hi formes de solució tan acordades com siga possible i, en tot cas, el marc legal s’adequa a allò que la realitat evidencia.

I en últim extrem es vota, que és com es resolen els problemes a occident.

En el nostre entorn més immediat tothom ha trobat solucions a problemes encara molt més delicats i difícils que el que ens ocupa ací. Recordem les tremendes tensions de la unificació alemanya, recordem que difícil que fou d’acceptar que Dinamarca quedaria fora de l’euro o que la Gran Bretanya no formaria part de Schengen, recordem com va costar la independència de països com ara Eslovènia, Txèquia o Lituània…

Vicent Partal : La ruptura democràtica és la clau que buscàvem

Divendres  9.10.2015  02:00

OPINIÓ

Per: Vicent Partal

Vicent Partal

Enmig del silenci espès que envolta la negociació entre Junts pel Sí i la CUP, l’acte d’ahir va fer evident que hi havia un factor que reunia les condicions per a ser la clau de l’acord: portar a terme una autèntica ruptura democràtica.

Curiosament, aquest concepte és vell i molts el consideraven caducat. Però ara es pot revifar amb més força que mai. Al final del franquisme els grups opositors parlaven tots de fer aquesta ‘ruptura democràtica’ amb les institucions del règim. Començant per la monarquia. Dissortadament, però, quasi tots van caure en la trampa de la famosa ‘reforma democràtica’. Una reforma que al final significava el pacte amb un règim encara fort i enquistat en les institucions. Quaranta anys després, tots sabem quin preu tan car que ha costat aquell error i quin esguerro d’estat que ha acabat creant aquell pacte. Un estat encara avui impregnat de les formes, de l’estil i la manera de fer del franquisme sociològic, i ben sovint polític i tot.

Vicent Partal : Una nova geopolítica per als Països Catalans

Per: Vicent Partal

Dimecres  7.10.2015  02:00

OPINIÓ

Ahir dos dels parlaments del nostre país van agafar una alta volada, símbol del nou temps que vivim. A les Illes la derogació de la polèmica llei de símbols impulsada per Bauzá va esdevenir una celebració popular amb diputats, consellers i ciutadans ballant junts a la porta de la cambra. El mal perdre dels diputats del PP es va fer palès quan abandonaren el ple, pensant-se que així aturarien la votació. Però això no va passar, i la persecució de la senyera i dels llaços ja és història.

A les Corts Valencianes, mentrestant, un tens debat va servir perquè la cambra reclamàs per consens al govern espanyol un ‘espai fiscal propi’ per al País Valencià i el reconeixement i el pagament dels més de dotze mil milions d’euros que no han arribat durant anys i que haurien d’haver arribat. Encara que finalment el PP s’afegí a la demanda, cal parar esment al discurs, increïble, de la nova líder del

Vicent Partal : Salmond: cada terra fa sa guerra

Dimarts  6.10.2015  02:00

OPINIÓ

Vicent Partal

En català hi ha una vella dita que diu: ‘Cada terra fa sa guerra.’ És una manera gràfica d’explicar que els interessos de cadascú sempre compten i que tothom, per sistema, malda per aprofitar qualsevol situació imaginable, si en pot traure benefici.

Això ve a tomb de les declaracions d’Alex Salmond i més dirigents de l’SNP que ara, després del 27-S, diuen que Catalunya ha de fer un referèndum pactat i s’ofereixen a fer de mitjancers davant la Unió Europea. I també dels intents d’alguns de servir-se’n retrospectivament per a justificar la seua estratègia electoral.

Vicent Partal : Sembla que ens acostem a Brioni

Per: Vicent Partal

Dilluns  5.10.2015  06:00

OPINIÓ

Fa una setmana de les eleccions del 27-S i, tot i l’estancament en la negociació per a formar govern, hi ha moviments clars que comencen a intuir-se, sobretot a l’àmbit internacional. No hi ha cap més remei. L’establiment d’un període màxim de divuit mesos per a proclamar la independència obliga els actors internacionals, principalment Europa, a prendre’s el cas català amb un altre aire. Ara el rellotge ja compta cap arrere i no hi ha temps a perdre.

A tot el món la lectura més generalitzada de les eleccions és doble. Per una banda, excepte els partits i els mitjans espanyols, tothom reconeix que és una victòria impressionant de l’independentisme català. Però, per una altra, el fet de no haver arribat al 50% del vot popular és una raó per a argumentar que cal un referèndum vinculant i acordat que definitivament aclaresca què pensa la població. Ens pot agradar o no, però és això que més se sent arreu. Fins i tot Alex Salmond, que durant la campanya del seu referèndum ens va tractar gairebé d’empestats, ara va i s’apunta a donar-nos lliçons en aquest aspecte.

Vicent Partal : Les tres possibles eixides de la negociació Junts pel Sí – CUP

Per: Vicent Partal

Dijous  1.10.2015  06:00

OPINIÓ

Vicent Partal

Sóc radicalment contrari als xantatges polítics. Però a tots, no solament als que no m’agraden a mi. De manera que crec que cal explicar el debat sobre el possible acord entre independentistes en els termes més freds i racionals possibles, deixant a banda les emocions. I per tant cal començar dient què passa a tot arreu en un context com el que tenim. En qualsevol país, si el govern no té majoria per a governar convoca eleccions. En tot cas, pot passar, i passa sovint, que el partit gran que no té prou vots faça un acord amb un altre grup menor que decideix que pot canviar la seua posició inicial. Això sol passar quan el partit menor obté molt benefici de l’acord o quan considera que la manca d’acord té un preu molt alt bé per a ell, bé per al país.

Ho torne a dir per no crear confusions: crec que l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP és senzilla. Els programes de totes dues candidatures es poden casar en un tant per cent molt alt, no tan sols pel que fa al programa institucional i nacional, sinó també pel que fa al programa social. I aquest és el punt principal. Queda a banda,  encrespada sense necessitat, la qüestió dels noms, concretament la qüestió de la posició que ha d’ocupar Artur Mas en la nova situació.

Vicent Partal : No patiu, que s’entendran

Per: Vicent Partal

Dimarts  29.09.2015  06:00

OPINIÓ

Les eleccions han deixat un bon panorama: hi haurà un parlament amb majoria absoluta per la independència i hi haurà un govern per la independència. La realitat és tossuda i s’imposarà tan bon punt es comencen a votar les coses. Mentrestant, haurem d’aguantar amb paciència franciscana les especulacions (la majoria interessades) amb què alguns voldran influir, i si poden alterar,  el resultat de les eleccions.

La maniobra més evident serà per a mirar de trencar la unitat del bloc independentista. Estigueu preparats perquè ho intentaran de totes les maneres possibles. N’hi ha una de tan fàcil, que ja han començat a abusar-ne i tot: Artur Mas.

Vicent Partal : Enhorabona, i ara no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf

Per: Vicent Partal

Dilluns  28.09.2015  05:42

OPINIÓ

Per començar, permeteu-me unes quantes dades i detalls que són molt importants:

–L’independentisme aconsegueix 72 escons i té la majoria absoluta del parlament.

–S’ha acabat l’ambigüitat: tindrem un govern plenament independentista, sense quintacolumnistes, i una majoria parlamentària que treballarà per la independència. Fa tres anys els diputats amb mandat explícitament independentista eren 24, els d’ERC i CUP. Avui són 72. Feu comptes.

–Per primer vegada a la història, un partit o coalició ha guanyat les eleccions a totes les comarques del Principat. No havia passat mai, i ho ha fet Junts pel Sí.

Vicent Partal : Us demanem el vot per Junts pel Sí o la CUP

Per: Vicent Partal

Divendres  25.09.2015  06:00

OPINIÓ

A la majoria de països democràtics és una pràctica habitual que els mitjans de comunicació, just abans d’unes eleccions, expressen una preferència electoral als seus lectors i en recomanen el vot, precisament com una part de la seua responsabilitat informativa envers la societat. Al nostre país aquesta pràctica no és habitual i de fet VilaWeb no ha demanat mai el vot per ningú. Però aquesta pràctica, amb el respecte a la pluralitat dels nostres lectors, avui la trencarem.

La trencarem perquè és impossible de mantenir-se al marge en aquestes eleccions, les més importants de la història de Catalunya. Aquest diumenge el país s’encara a la seua realitat i al seu futur. Una victòria de les forces independentistes posarà fi al règim autonòmic i obrirà la porta a la proclamació de la república independent. La victòria són els seixanta-vuit escons, però tots sabem que com més vots i escons tinga el bloc independentista més senzilla i ràpida serà la transició cap al nou estat. I més indiscutible serà la voluntat dels catalans, aquesta voluntat que l’estat espanyol ha maldat i malda per impedir amb tots els mitjans que es puga expressar d’una manera nítida.

Vicent Partal : Rajoy ensopega amb la casset alcorànica

Per: Vicent Partal

Dimecres  23.09.2015  06:00
 



Supose que tots els qui teniu edat de recordar-ho ho recordeu bé. Parle d’aquells terribles dies després de l’11-M, quan el Partit Popular, amb Rajoy de candidat a la presidència del govern, va provar d’enganyar tothom amb la tesi que els atemptats de Madrid havien estat obra d’ETA. Aquella maniobra cínica se’n va anar en orri només unes hores abans de les eleccions, quan el ministre Acebes, forçat al límit, va haver d’eixir en una conferència de premsa a dir que dins la furgoneta dels autors de l’atemptat s’havia trobat una casset amb versos de l’Alcorà. Després de tants dies mentint i amenaçant tothom qui intentàs escatir la veritat o, si més no, dubtar de la versió oficial, el simple fet que Acebes parlàs de ‘versos de l’Alcorà’ va ser prou i massa perquè la gent s’abocàs al carrer.

Vicent Partal : Seixanta-vuit escons i cava

Per: Vicent Partal

Dimarts  22.09.2015  06:00

Part de la campanya d’intimidació i por que vivim aquests dies té un objectiu diferent del que aparenta. Aparenta voler incidir en el vot, però en realitat pretén desdibuixar la victòria.

Totes les dades que he vist, públiques i privades, diuen la mateixa cosa: que Junts pel Sí avui voreja la majoria absoluta. Que la CUP té entre vuit i nou escons assegurats. I que les amenaces i la campanya de la por no mouen pas el mapa. Les dades de dijous i les d’ahir són substancialment iguals. Fins i tot és més que real la possibilitat de guanyar per vots, car depèn només de dècimes, d’unes poques dècimes que van ballant. I a totes quatre circumscripcions hi ha escons en dansa, encara. Prou escons per a decidir la velocitat del procés després del 27-S. Tots sabem que no és igual tenir la majoria absoluta d’escons entre les dues candidatures que tenir-la Junts pel Sí i després sumar-hi els escons de la CUP. I és obvi que no cal guanyar amb majoria de vots, però que si es guanya amb majoria de vots la situació ja canviarà per sempre des de diumenge mateix. Ara, la ratlla són els seixanta-vuit escons.

Vicent Partal : Passa-ho: El País menteix

Per: Vicent Partal

Divendres  18.09.2015  06:00

‘Bruselas: “Una Cataluña independiente saldrá de la UE automáticamente”.’ Aquest és el titular que ahir obria l’edició digital del diari El País, un titular que de primer ens vam copiar tots. En periodisme, una frase entre cometes vol dir que hi ha una declaració textual, que la persona entrevistada ha dit exactament allò –no aproximadament, sinó de manera exacta i literal. En aquest cas, se suposava que ‘Brussel·les’ era una manera de dir ‘la Comissió Europea’. I, per tant, del titular del diari havíem d’entendre que la Unió Europea afirmava sense cap mena de dubte que Catalunya, no un estat hipotètic ni un cas teòric sinó Catalunya, restaria fora de la Unió Europea, i restaria fora de la Unió Europea automàticament. I que això havia estat dit. Però era mentida.

Vicent Partal : Rajoy: el món és un combat de boxa

Per: Vicent Partal

Dijous  10.09.2015  06:00

OPINIÓ :




Henry Kissinger em desperta un sentiment ambivalent. Crec que hauria de ser a la presó per crims contra la humanitat, però alhora em sent obligat a reconèixer que és una de les persones que ha definit intel·lectualment la política internacional del nostre temps, un home que ha ajudat com pocs a entendre com funciona aquest món. Com a polític, no m’agrada gens, però com a intel·lectual, si vull entendre el món, he de saber què pensa i quines imatges articula.

Fa anys li’n vaig sentir dir una que em va causar un cert impacte, per la crueltat del dibuix. Kissinger, un gran afeccionat als esports, va dir que no entendríem res si no ens adonàssem que ‘el món és un combat de boxa, on et peguen però on tu també pots pegar’. Deixe a banda el cinisme de la frase posada en la seua boca, però l’aprofitaré per explicar això que vivim.

Vicent Partal : La pluralitat és riquesa, no conflicte

Per: Vicent Partal

Dimarts  8.09.2015  06:00
OPINIÓ




Després de la publicació de les enquestes sobre el 27-S a dos mitjans unionistes, El Periódico i El Mundo, és fàcil d’observar com ha canviat el missatge sobre les eleccions. Ara els columnistes unionistes de dretes i esquerres –per cert, que cada dia són de més mal distingir–, s’agafen com un ferro roent a la tesi de la divisió i de la barrera per a anar endavant. Si n’ha de ser, de clara, la realitat demoscòpica, que ningú no s’atrevesca a cuinar les enquestes per dir que els del sí perdrem…

Els arguments nous són: primer, que el país és dividit; i segon, que hi ha d’haver un mínim reforçat per a poder dur el procés d’independència endavant. Respondré de primer a la segona qüestió, que és massa fàcil.

Vicent Partal : La indecència de Felipe González

Dilluns  31.08.2015  06:00

OPINIÓ

Vicent Partal

Hi hauria moltes maneres de reaccionar a l’article tan indecent d’ahir de Felipe González. Una de molt senzilla seria recordar-li que va mentir als ciutadans amb referència al referèndum de l’OTAN i que hi va haver una sola persona que, plena de valentia, es va atrevir a portar-lo als tribunals. Es deia Lluís Llach i aquell valent avui és el número u per a Girona de Junts pel Sí.

També podríem dir-li que el president d’un govern que va fundar un grup terrorista per assassinar persones no hauria de parlar de què és legal o no. Com a mínim si li queda un gram de decència. La llista d’il·legalitats que ell i els seus van cometre, tant en política interna com internacional és tan llarga que seria millor que callés.

Però em permetran que explique una anècdota personal per a documentar gràficament la indecència del personatge. Indecència perquè Felipe González sap perfectament que tot això que diu és fals, perquè li ho ha ensenyat l’experiència.

Vicent Partal : Toqueu-li el bombo a un altre!

Divendres  28.08.2015  06:00

OPINIÓ

Molta gent va celebrar ahir el gest del batlle de Manacor, Miquel Oliver, que va denegar a l’exèrcit espanyol el permís per a fer un concert amb el qual pretenien de commemorar la victòria borbònica de fa tres-cents anys. La seua.

Oliver, de la coalició Més, es va limitar a dir que no a una demanda del cap de l’estat major de l’exèrcit. El batlle no va haver de fer cap acte heroic fora de lloc i es va limitar a respondre educadament i en català. Cosa a la qual, en tot cas, no crec que estiga gaire acostumat el militar en qüestió.

El gest d’Oliver, però, ens recorda que la dignitat col·lectiva es basa en la dignitat dels individus, de tots els qui formem aquest país. És cert que Oliver va respondre en nom d’un poble que havia aprovat una moció local per honorar els defensors de les llibertats, és a dir els qui van ser reprimits durament per la capitania la fundació de la qual pretenien celebrar ara.

Vicent Partal : Voldrà ser Catalunya el meu ‘kin-state’?

Per: Vicent Partal

Dilluns  24.08.2015  00:15

OPINIÓ

Les declaracions recents del conseller Gordó sobre la necessitat de no oblidar la resta del país quan es produïsca la independència del Principat han alçat una polseguera notable. Interessada, com tot allò que té a veure amb aquesta campanya. Cal agrair, però, que algú pose sobre la taula un tema dels dos que semblen tenir adjudicat el paper de ser el preu que Catalunya està disposada a pagar per ser independent —l’altre serà la llengua.

Cal agrair-ho, doncs, i cal emmarcar el debat. Emmarcar-los des d’una banda i des de l’altra de la frontera que sembla que apareixerà aviat i que alguns, com hem fet des que tenim consciència, ignorarem. Avui en parla ací mateix a VilaWeb l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià. Per nosaltres els valencians, mallorquins, eivissencs, rossellonesos o fragatins, per dir-ne uns quants, el debat és clau. Pels andorrans i els algueresos, també, encara que amb una altra intensitat. Però ho és per la gent del Principat. I la pregunta és: en això el Principat vol ser un estat europeu normal?

Perquè si ho vol ser s’haurà de comportar com a tal i això implica d’acceptar, com fan tots els estats d’Europa, que les fronteres de la nació no coincideixen amb les de l’estat. I mirar de compatibilitzar nacionalitat i ciutadania. Tret d’Islàndia cap estat europeu no té dins les fronteres només nacionals de la pròpia nació o no té nacionals fora de les fronteres. Per això les darreres dècades ha anat obrint pas un debat ben important sobre com cal establir un marc polític coherent que permeta de respectar les fronteres estatals al temps que es respecta que tots els nacionals d’una nació puguen mantenir uns lligams i uns drets, per damunt de les fronteres.

'La pissarreta d'en Partal': com es guanya un referèndum?

Dijous  09.07.2015  16:27

Vicent Partal explica les condicions que cal complir perquè el resultat de la votació sigui acceptat.

Convertir les eleccions del 27 de setembre en un referèndum en què els partidaris de la independència votin una sola llista conjunta, sense intenció de formar govern, és un moviment sorprenent i inèdit. Per tant, no té regles clares ni precedents.

Perquè un referèndum sigui considerat vàlid sempre ha de complir dos elements clau: una pregunta clara i unes condicions que marquin el mínim a aconseguir per a certificar la victòria. El 27-S es convocaran eleccions parlamentàries i, per tant, l'expressió vàlida dels comicis seria, en principi els escons i no pas els vots.

Ara, si s'accentua tant el valor referendari dels comicis fins al punt que ja s'anuncia que no seran uns comicis, sembla lògic que la victòria s'hagi de comptar en vots, cosa bastant més difícil d'aconseguir.
D'acord amb aquesta opció, quants vots caldria obtenir el 27-S perquè la comunitat internacional acceptés el resultat del referèndum?

Lluís Llach, Sergi López, David Fernàndez, Jaume Cabré i Feliu Ventura signen un manifest per la llibertat d'Arnaldo Otegi

Dimecres  24.06.2015  06:00

Comença una campanya internacional en defensa del polític abertzale empresonat.

 

Diverses personalitats de la cultura, la política i l'activisme als Països Catalans han signat un manifest de suport a Arnaldo Otegi i en defensa de la seva llibertat. El manifest, impulsat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), forma part de la campanya internacional 'Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa'. Entre els signataris hi ha Lluís Llach, Sergi López, David Fernàndez, Jaume Cabré, Feliu Ventura, Joan Tardà, Víctor Terradellas, Jaume Asens, Arcadi Oliveras, Montserrat Carulla, Vicent Partal i Jaume Mateu.

Dilluns vinent es farà un acte a Barcelona (dos quarts de vuit del vespre a l'auditori del CIEMEN) per reclamar l'alliberament del dirigent polític basc i el final de la política d'allunyament, com a pas previ a l'excarceració dels presos bascos, en tant que passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora al País Basc.

L'acte s'estructurarà amb una benvinguda a càrrec de Carles Riera, president del CIEMEN; una lectura del manifest de la campanya a càrrec de Gabriela Serra, activista històrica vinculada a la defensa dels Drets Humans, i una intervenció d'August Gil Matamala, jurista.

La cloenda anirà a càrrec de Julia Arregi i Hodei Otegi, companya i fill, respectivament, d'Arnaldo Otegi. Es comptarà amb la presència de representants polítics, socials i culturals dels Països Catalans.

El CIEMEN, com a organització fortament compromesa amb els drets col·lectius dels pobles, és una de les entitats deganes a casa nostra en la solidaritat amb el procés de pau i normalització política que viu el País Basc.

En aquest sentit, ha volgut acollir l'acte públic que mostri el suport de la societat civil catalana i el món de la cultura i la política al clam democràtic perquè Otegi no s'estigui, en virtut dels drets civils i les llibertats més elementals, ni un dia més a la presó.


Podeu llegir el manifest i veure els primers signataris:

Llibertat per a Arnaldo Otegi; presos bascos, a casa

Vicent Partal : A l'esquerra d'Esquerra

17.06.2015

El 27-S ja és un terratrèmol polític, abans d'anar a votar i tot. Però si per la dreta comença a ser evident que l'afer d'Unió es tancarà aquesta setmana mateix, el moviment per l'esquerra --a l'esquerra d'Esquerra Republicana-- és molt important i promet un debat llarg.

Què puga passar el 27-S dependrà en bona part de qui confluesca en aquest espai i de qui se n'emporte els vots.

Els actors són bàsicament quatre: ICV (amb EUiA), la CUP, Podem i Procés Constituent. Amb gradacions diverses en tots els eixos que conformen avui la política catalana.

La CUP, clarament independentista; Procés Constituent i ICV, al mig de tot; i Podem, accentuant com més va més el perfil espanyolista. ICV, representant una certa moderació social, si més no davant els altres --però amb alguns dels altres fent la sensació que fan teatret;

Podem, intentant vendre la imatge que és el nou partit contra els vells, però obligat a entendre's amb ICV, que en tot cas seria el més representatiu de la 'vella política' --si és que hem d'usar aquesta etiqueta desafortunada--; la CUP, ferma en l'organització i en els principis.

ICV, un pèl desconcertada com a organització per culpa de les 'candidatures de confluència'; Podem, dedicat al xou mediàtic…