Divendres 18.09.2015 06:00
Al cap d’una estona vam aconseguir el vídeo on es podia veure i sentir què havia passat realment. El teniu ací i el podeu mirar. El periodista d’El País que signa l’article és el mateix que fa les preguntes. I, amb tota la intenció del món, ell mateix, a la pregunta, evita de dir la paraula ‘Catalunya’ i d’establir cap relació entre la seua pregunta i el 27-S. En la resposta, el portaveu de la Comissió es limita a llegir un text que no diu res de nou i que, de fet, no diu res de sensat. Que un altre dia explicaré que els tractats no es poden desaplicar si no els desaplica Catalunya.
Això havia anat precedit de vinga piulades del periodista i del seu diari dient-nos que estiguérem alerta a la conferència de premsa aquesta i de la retransmissió en directe de la mateixa pel diari, cosa que no fa habitualment. Pistes que fan pensar en una conxorxa.
Però com que el periodista d’El País no va obtenir la resposta exacta que necessitava, hi insistí i li preguntà si això seria automàtic. I ací comença el xou. El portaveu, visiblement desconcertat, ja no sap què dir i opta per repetir un text que té escrit amb unes vaguetats teòriques que venen de l’època Prodi, quan l’independentisme ací era minoritari i el tema no tenia res a veure.
Però posteriorment, pren la paraula un periodista de TV3 que pregunta directament i sense embuts, aquest sí, si això que diu el portaveu es refereix a Catalunya i si Espanya ha demanat a la Comissió una anàlisi legal sobre què passaria si Catalunya esdevingués independent o no. Perquè la Comissió com és sabut sempre ha dit que les opinions legals sobre el tema no existeixen i que només existiran si algun estat membre les demana.
En aquell moment la suor del portaveu comunitari és ben visible i comença a espolsar-se les puces del damunt com pot. Ni una sola vegada no pronuncia la paraula ‘Catalunya’ i evita de totes passades de vincular la teoria sobre la secessió d’una regió amb Catalunya. El vídeo, el teniu a la vista i acaba de pressa i corrents tirant balons fora.
Però despés això, una declaració de manual sobre un cas hipotètic que el portaveu de la Comissió mira d’evitar que es relacione amb Catalunya, esdevé en la portada d’El País, ni més ni menys, ‘Bruselas: “Una Cataluña independiente saldrá de la UE automàticament.”.’ És a dir, una mentida. El periodista d’El País hauria pogut dir –com va fer El Mundo i més diaris– que Brussel·les creu que una regió que s’independentitzés quedaria fora, hipotèticament, de la Unió. Però això no fa por a Catalunya ni impressionarà ningú en campanya. De manera que prefereix mentir directament. I inventar-se una declaració que, torne a remetre’m al vídeo, és inexistent.
Si la Comissió es volgués referir a Catalunya, quan li formula la pregunta el periodista de TV3 ho hauria fet, hauria confirmat que aquella declaració feia referència a Catalunya. I, pitjor encara, si el periodista d’El País cregués possible que la Comissió es pronunciàs obertament contra Catalunya, hauria preguntat directament per Catalunya. Cosa que no fa, com es pot comprovar al vídeo. I que no fa, d’això n’estic segur, perquè sap que la resposta hauria estat ben diferent i el seu titular hauria estat impossible.
La histèria d’El País arriba, doncs, a extrems increïbles i la pèrdua del respecte més elemental a la informació i als seus lectors ja és segurament irrecuperable. Aquesta informació d’El País és indigna de qualsevol periodista i de qualsevol mitjà. Només és un favor polític i un dels més bruts que hom es puga imaginar. Tan brut que ni tan sols valora que la credibilitat del mitjà es fa miques.
I això és així perquè en aquesta campanya les coses cada vegada són més clares i la capacitat d’influir, cada vegada menor. Saben que el 27-S hi haurà una victòria clara de l’independentisme i actuen maldant només per evitar-la, sense qüestionar-se si els mitjans que fan servir són adequats o no.
El País prova de fer allò que el PP va provar de fer l’11-M. Mentir i aguantar la mentida les hores necessàries perquè la gent vote enganyada. Si el dilluns 28 se sap que tot allò era mentida, tant hi fa, perquè l’objectiu és guanyar la votació a qualsevol preu. La seua dissort és que en el món d’avui tot va molt de pressa, el vídeo circula i la veritat és contrastable. Com en aquest cas.
PD. Corre una molt sucosa explicació matrimonial sobre el portaveu grec que va fer les declaracions. Espere que la puguem contrastar i explicar-la perquè aleshores la cosa ja seria de vodevil…
Enllaç noticia :
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-pais-intenta-fer-nos-un-11-m/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada