Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M.Marchena. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris M.Marchena. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de maig del 2019

El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena




OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC






El gest tan descaradament parcial del jutge contra la defensa de Jordi Cuixart hauria de ser motiu de nul·litat del judici 














Per: Josep Casulleras Nualart

14.05.2019  20:14




El gener del 2010 Arnaldo Otegi seia al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, per haver participat en un homenatge al pres d’ETA José María Sagardui. Hi va haver un moment que la jutgessa que presidia la sala, Ángela Murillo, va fer una pregunta a Otegi.



—Vostè condemna rotundament la violència d’ETA?
—No ho respondré, això.
—No em respondrà, oi?
—No.
—Molt bé, ja ho sabia. Pot anar-se’n.




Otegi fou condemnat a dos anys de presó. Va recórrer contra la sentència al Suprem, que va declarar nul el judici perquè amb aquella frase, ‘ja ho sabia’, Murillo expressava un prejudici sobre Otegi, i en conseqüència no podia ser imparcial. Tanmateix, l’any següent fou Murillo precisament qui va jutjar de nou Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, pel qual va passar sis anys i mig a la presó. I un temps després, amb la condemna complerta, el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant Espanya perquè Otegi no va tenir un judici just, i va especificar que ho demostrava el ‘ja ho sabia’ de la jutgessa.




Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





—No, senyor Salellas. El missatge que va donar el testimoni en una conferència de premsa no interessa el tribunal.
—És que la conferència de premsa apareix en l’escrit de les acusacions…
—No, no, no, no interessa, senyor Salellas. Si té una altra pregunta, la formula, i si no fa constar la seva protesta.
—Faig constar la protesta, la sensació d’indefensió, la vulneració de drets fonamentals que es produeix de manera continuada.
—Coooorrecte…
—Senyora Garcés, vostè parla de por? En quin sentit parla de por?
—No, senyor Salellas. No ha entès que les percepcions que tingui el testimoni sobre què va sentir o què va deixar de sentir no tenen rellevància jurídica. Si té una altra pregunta, la formula. Si va en la línia que el testimoni ens expliqui quins són, en fi, els seus sentiments, de por o de no por, etcètera, no serà declarada pertinent. Té una altra pregunta?
—Si la sala no em permet la pregunta, no faré més preguntes.
—Correcte, molt millor.












Del ‘ja ho sabia’ d’Ángela Murillo al ‘molt millor’ de Manuel Marchena. Un gest tan descaradament parcial com aquest del jutge pot ser un motiu de nul·litat? I no és tan sols aquest cas: fa dies, setmanes, que hem anat veient un comportament com més va més irascible de Marchena, que va dir fins i tot a l’advocada Marina Roig: ‘Vostè s’equivoca en l’estratègia de defensa.’ El comentari del jutge ha deixat astorats els advocats, que a la sala no han pas dit res, a part de bescanviar mirades d’incredulitat, però que als passadissos es mostraven escandalitzats. El jutge imparcial és un dels drets que més es mira el Tribunal d’Estrasburg quan li arriba un cas, i un detall pot ser molt revelador, com vam veure en el cas d’Otegi. Marchena ha anat sembrant el judici de detalls, d’ençà que va començar, el mes de febrer.





Garcés feia cara d’esbalaïment, mirava enrere, no entenia què passava. Perquè això ha estat tan sols la part final del seu interrogatori, durant el qual Marchena s’ha mostrat impertinent amb ella, més cínic que mai, fent befa fins i tot d’alguns dels comentaris que incloïa en les respostes que mirava de donar a les preguntes que li formulava Salellas. Li retreia, per exemple, que expliqués que la matinada de l’1-O havia tingut unes dècimes de febre, etzibant-li que les seves dècimes no importaven a ningú, per més que ella n’hagués fet esment amb el propòsit d’explicar que això li havia impedit d’anar de matinada a algun dels col·legis del referèndum.



I la por. Al tribunal tant li feia la por que sentís Marina Garcés, però en canvi va permetre a Montserrat del Toro, la lletrada de l’administració de justícia que va actuar el 20-S en l’escorcoll a Economia, que expliqués amb detall la por que havia passat aquell dia perquè sentia la remor que venia del carrer dels milers de manifestants concentrats. El tractament que reben els testimonis és esbiaixat, depenent de si els proposa la defensa o les acusacions. I és agressiu, desconsiderat, a voltes insultant, si el testimoni introdueix elements que no interessen Marchena i el jutjat, i que ho presenten com si no fos ‘objecte del procediment judicial’, per bé que realment sí que en formen part, oimés quan la fiscalia els ha inclosos en l’escrit d’acusació. Més aviat, les reaccions de Marchena permeten de veure amb claredat quina aproximació té als fets.



S’ha vist amb el tracte que ha donat a l’advocat manresà Lluís Matamala, que volia recordar a Marchena que ell havia presentat un escrit per a poder declarar en català. La resposta del magistrat ha destil·lat un menyspreu estomacal a Matamala i fins al català.



—Puc plantejar una qüestió, senyoria?
—No. Vostè ve aquí…
—Vaig demanar per escrit…
—Sí…?
—…poder parlar i respondre en català.
—Vostè és jurista, oi?
—Sóc advocat.


—El suposo coneixedor de l’article 231 de la llei orgànica del poder judicial. M’hi remeto. I vostè no pot propugnar una interpretació alternativa d’aquest article com fa vostè en el seu escrit. Vostè és un tercer, i aquí els únics que poden fer-ho són les acusacions i les defenses. Vostè respondrà en castellà. Si no vol respondre en castellà, això és molt fàcil: s’aixeca, assumeix les conseqüències de la seva negativa a respondre i hem acabat.



Matamala prova d’argumentar la seva posició, dient que sí que vol respondre a les preguntes. Marchena li talla el micròfon. El jutge Martínez Arrieta, a la dreta de Marchena, sempre tan impassible, gesticula nerviós. Hi ha un senyor a la sala que explica coses que no volen sentir. Juan Ramon Berdugo, a la dreta, tampoc no pot més amb el testimoni, i es recol·loca a la cadira. Marchena amenaça Lluís Matamala amb les conseqüències disciplinàries i penals. El jutge va tan enfurismat que obliga el testimoni a deixar de banda les notes que porta, tal com havia fet amb Marina Garcés. Tractament diferencial dels testimonis en això també: ells no han pogut disposar de les notes; uns altres, sí. De nou, l’arbitrarietat.



Malgrat tot això que ha passat, malgrat l’actitud de Marchena limitant el dret de defensa dels advocats de Cuixart, a migdia el tribunal ha fet córrer unes consideracions als periodistes que fan seguiment del judici al Suprem. Un missatge, difós pel servei de premsa del Suprem, que ha sorprès tothom, periodistes i advocats, amb què expressen ‘el profund malestar amb l’estratègia de la defensa d’aquest matí i el comportament de testimonis i advocats. I, a més, el consideren intolerable i una provocació al tribunal, i el seu comportament voreja el límit del codi deontològic de l’advocacia’. Heus ací la realitat:


el tribunal té engabiades les defenses dels presos polítics, no hi ha cap mena de marge i fins i tot el magistrat qüestiona les estratègies dels advocats.



Quan la causa se li descontrola

 

Hem parlat de la irritació de Marchena aquestes últimes setmanes, a la qual ha contribuït segurament la situació dels presos polítics electes del 28-A. El Suprem tenia un cas delicat, perquè té a veure amb drets fonamentals de Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats i de Romeva com a senador electe. I ho ha resolt com era previsible, denegant la petició que havien fet per a poder restar en llibertat provisional i exercir plenament els seus drets com a diputats, com a aforats; i ha tombat la petició perquè fos el congrés –tal com preveu la llei d’enjudiciament criminal– que decidís si tots cinc podien continuar essent jutjats, i que fins que això no es resolgués el judici quedés aturat. Res d’això: la resposta ha estat la previsible, però ha contribuït a irritar un Marchena que ha impedit que alguna de les defenses desplegués l’estratègia que volia però que també ha vist que la causa se li descontrolava.



Perquè té una causa entre mans que és excepcional i que no hauria d’haver arribat fins aquí, després de tantes irregularitats en la fase d’investigació i d’instrucció, amb tants drets fonamentals vulnerats. Un judici en què han passat gairebé dos-cents agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que han explicat coses increïbles, en un sentit literal, és a dir, que no es poden creure, que presentaven una contusió al dit com una lesió greu i esgarrifosa comesa per una multitud rebel i plena d’odi, que han arribat  a descriure llançaments de iogurt i mirades d’odi com a fets condemnables i incriminatoris. I tot això amb la impassibilitat de Marchena i dels altres membres del tribunal, que van anar prenent nota de tot.



Ara, quan són els testimonis proposats per les defenses, tot és sospitós de ser impertinent. Ara, just en el moment que vénen al Suprem persones que exposen tota la complexitat política, personal, emocional dels fets de la tardor del 2017, una gran part del contingut de les seves declaracions ‘no interessa a aquest tribunal’. Ara, quan declaren persones que van haver de suportar una violència planificada, primer, i desbocada, després, el jutge demostra una incapacitat de tractar amb mà esquerra i amb sensibilitat les sessions del judici. Avui han declarat testimonis que avergonyirien les desenes de policies que van declarar durant setmanes en aquesta mateixa sala; gent com Jordi Pesarrodona, de Sant Joan de Vilatorrada, agredit brutalment l’1-O amb cops de porra als testicles, en una clara represàlia pel seu nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil el 20-S; com Joan Badia, batlle de Callús, empès a terra per un antiavalot quan volia parlar-hi; com Magdalena Clarena, a qui la Guàrdia Civil va trencar el canell a Fonollosa; o Jordi Meca, estomacat a puntades de peu a l’Escola Mediterrània per uns antiavalots de la policia espanyola i Santiago Guerra, a qui van trencar dues costelles d’una puntada a les Escoles Pies de Barcelona… I especialment la jove Esther Raya, que amb un fil de veu a punt de trencar-se, amb la mirada encara espantada, ha recordat amb detall la violència dels agents ‘que anaven a fer mal’ a les escales del Pau Claris de Barcelona. No han calgut els vídeos perquè tots aquests testimonis els fessin veure novament la seva més gran vergonya, en una jornada que ha estat la més vergonyosa d’aquest judici d’ençà del mes de febrer.



MÉS INFORMACIÓ

 

‘Hem volgut fer un retrat d’una comarca, i no és casual que hàgim triat aquesta’, deia un dels advocats de Jordi Cuixart en acabada la sessió del matí. La Guàrdia Civil va fer molt mal en pobles petits del Bages, on no es podien imaginar que desenes d’antiavalots s’hi acarnissessin com ho van fer. I les veus de les víctimes s’han pogut escoltar al Suprem, en testimoniatges més impactants fins i tot que no els vídeos que Marchena no ha deixat veure. En Josep Rexach els ha reflectit en aquesta crònica: Un famoset, ‘amics de repressió’ i un canell trencat: retrat de la visita del Bages al Suprem
I, entre tots els testimonis d’avui, ha cridat l’atenció la força i la indignació d’una dona de setanta-nou anys, María Luísa Carrillo, que ha explicat que la policia espanyola li va trencar la pelvis quan sortia del CEIP l’Estel de Barcelona l’1-O. Vegeu-ho ací:  [VÍDEO] Una votant agredida, a Marchena: ‘No estic intranquil·la, estic indignada’
I amb vista al dia 21 de maig: El dispositiu pels presos al congrés: portes blindades i agents de paisà als passadissos.



QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?



Dilluns vinent s’acabaran les declaracions de testimonis, i dimarts no hi haurà sessió perquè es constituiran les corts espanyoles, de manera que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva prendran possessió de les seves actes de diputats i de senador. És previst que el dimecres, dia 22, el judici comenci la fase pericial, que el jutge vol fer durar només dos dies, incloent-hi dijous 23. La setmana següent es dedicaria íntegrament a la prova documental, amb l’exhibició dels vídeos que Marchena no ha deixat projectar durant la fase testifical.



DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC





ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-marina-garces-salellas-marchena/ 


“Molt millor”, les paraules de Marchena que podrien anul·lar el judici



JUDICI FARSA AL PROCÉS






El Nacional
Barcelona. Dimecres, 15 de maig de 2019










 



"Molt millor". Aquestes dues paraules les va pronunciar el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, durant la sessió del judici al procés d'aquest dimarts. Marchena es va expressar d'aquesta manera en resposta a l'advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, després d'una enganxada entre els dos que va acabar amb l'advocat dient "No faré més preguntes” i Marchena responent "Molt millor”.












El coordinador de les defenses dels presos d'ERC, Joan Ignasi Elena, ha explicat en una entrevista a RAC1 que aquesta resposta és "un error processal molt greu en el judici" i ha

dimecres, 8 de maig del 2019

Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants



OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC






El magistrat, cínic i intransigent, volia evitar que es parlés de les escopinades i els pixats dels guàrdies civils contra la gent de Calella















Per: Josep Casulleras Nualart

08.05.2019  18:23




Hi ha dies que l’aire és feixuc, i que qualsevol cosa dita fora de lloc o a deshora pot causar una tempesta, que els ànims entre el personal són d’anem per feina, passem el tràngol com bonament es pugui i no em poseu a prova, no em busqueu les pessigolles. És una sensació, sí, però fa la impressió que aquesta setmana ha estat ben bé així en les sessions del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. A Manuel Marchena se’l veu més irritable que mai; dilluns va esbroncar l’advocada Marina Roig de mala manera perquè volia fer una pregunta del tot pertinent a un testimoni que volia parlar de l’esperit democràtic de la mobilització del 3-O, i avui ha tractat amb cinisme i desdeny tres testimonis que volien deixar clar que respondrien les preguntes de Vox perquè s’hi veien obligats. 


L’agror de Marchena s’ha agreujat aquesta tarda, i s’ha passat de frenada, evidenciant que té una voluntat manifesta de protegir l’actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil aquells dies, per deplorable que fos. Ha estat un fet especialment greu, quan ha posat impediments a l’interrogatori que l’advocada Ana Bernaola, en representació de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, feia a Josep Grima, un veí de Calella. Marchena se n’ha acabat adonant i ha volgut corregit l’abús.



Explicava Josep Grima: ‘Durant els dies previs a l’1-O hi va haver nerviosisme perquè els

dijous, 2 de maig del 2019

Els advocats temen l’abraçada de l’ós de Marchena amb els vídeos



ESPECIAL JUDICI 1-O






Des del tribunal han informat que permetrien un “parell de ratlles” de prèvia per la documental | Les defenses no es refien








per Quico Sallés (Tribunal Suprem)  
01/05/2019 21:00




Les defenses aquest matí | QS
 




Una de les qüestions processals més polèmiques en el judici pel Primer d’Octubre i pel 20 de Setembre ha estat el visionat dels vídeos. Les defenses no han deixat passar cap ocasió per elevar protesta a Manuel Marchena, el president del Tribunal, perquè ha impedit visionar els vídeos amb les testificals dels policies i guàrdies civils. Els advocats n’han fet casus belli i han anat de la mà per reclamar contrastar les imatges amb les declaracions dels testimonis que està previst que acabin el 20 de maig.




La decisió de Marchena de posposar els vídeos en la fase documental ha fet posar el crit al cel a les defenses.  Els lletrats entenen que s’ha vulnerat el principi de contradicció. De fet, s’ha encetat un sonor debat jurídic. Per això, i segons membres de la defensa, Marchena ha proposat evitar un visionat en fred dels vídeos. És a dir, no veure totes les imatges pel broc gros, després de la feina que han tingut els equips de les defenses (Anna Bernaola o Àlex Solà) en quadrar tots els TIPs policials amb els vídeos que consten al sumari.




En aquesta línia, la proposta és que els advocats puguin fer un “parell de ratlles” (renglones) abans de cada visionat per contextualitzar. Una excepcionalitat atès que la prova documental és freda i d’emissió directa, i no s’aporta cap glossa en espera dels

dilluns, 29 d’abril del 2019

Els observadors internacionals critiquen el tracte de Marchena amb les defenses i alguns testimonis



PAÍS - PRINCIPAT






International Trial Watch avisa que 'l'abús d'autoritat és una falta greu' i qüestiona la seva imparcialitat 















Per redacció

20-04-2019





La plataforma International Trial Watch (ITW) ha criticat el tracte que el president de la sala del judici contra el procés, Manuel Marchena, dóna als advocats de les defenses i a alguns testimonis de descàrrec. La plataforma avisa que ‘l’abús d’autoritat és una falta greu’ i ha qüestionat la imparcialitat del magistrat.



‘La sobreactuació del president quan no permet desplegar l’activitat de descàrrec, recalcant, subratllant i de vegades ridiculitzant la improcedència de les pretensions podria constituir un motiu, no només d’excés d’autoritat, sinó també una dada objectiva que posés en perill el dret a un jutge imparcial’, sosté l’entitat, que remarca que aquesta passada setmana ha estat ‘especialment preocupant’ la reacció de Marchena quan un testimoni, catedràtic universitari, intentava explicar el Llibre Blanc.


Marchena va advertir que les explicacions del catedràtic eren un ‘insult per als membres del tribunal’. Amb actuacions d’aquest tipus, el president ‘pot perdre la seva neutralitat o l’aparença d’imparcialitat necessària’.



També continua observant-se, diu la plataforma, ‘una falta de proporcionalitat entre les

dijous, 25 d’abril del 2019

[Vídeo] Marchena perd els papers i acusa Salellas “d’insultar el Tribunal”



JUDICI AL PROCÉS






"No voy a tolerar lecciones del derecho a decidir de un testigo"







Redacció|












El president del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena, ha perdut els papers i ha tallat l’intent del lletrat Benet Salellas (de l’equip de Cuixart) de preguntar a un testimoni sobre el dret a l’autodeterminació. La defensa de Cuixart -i també la de Junqueras i Romeva- havia citat Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional que va formar part del Consell per a la Transició Nacional que va elaborar el Llibre Blanc el 2014.



Marchena ha criticat que es vulgui convertir el testimoni “en pèrit” i ha dit que no permetrà que el judici “es converteixi en una lliçó d’un constitucionalista als magistrats sobre el dret a l’autodeterminació” i ho ha qualificat “d’insult” al tribunal. A més, el

dimecres, 24 d’abril del 2019

Pina embolica la troca amb l'ordre de preguntes i envia Marchena a Can Rumia



ESPECIAL JUDICI 1-O






L'advocat de Jordi Sànchez reclama a la Sala un canvi en el guió del judici





 



per Quico Sallés (Tribunal Suprem)  
24/04/2019 16:45 




Jordi Pina, empipat | QS
 



La vista del judici d'aquesta tarda  es presentava tranquil·líssima fins que un advocat defensor ha tocat la campanada i ha fet trontollar el guió del judici. Ha estat l'advocat de la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, que ha sol·licitat que, amb els testimonis proposats per un advocat de la defensa, interrogui primer aquella defensa, després les acusacions i finalment les altres defenses.




Pina ho ha pregat a la sala després de la primera testifical de les defenses, l'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, que havia estat reclamat per les defenses d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde. Aquest diputat ha interrogat primer i Marchena ha demanat a la resta de lletrats si volien fer preguntes. Després ha donat torn a les acusacions.




L'advocat de Sànchez, un cop ha marxat Solé, ha demanat a Marchena que a la resta de defenses que no hagin demanat els testimonis, puguin repreguntar després de les

[VÍDEO] El coordinador de Mossos per la República treu de polleguera V🤢x, la fiscalia i Marchena



PAÍS - PRINCIPAT






Vídeo íntegre de la tensa declaració d'Albert Donaire, coordinador del Mossos per la República 















Per: Redacció

24.04.2019  12:20




Albert Donaire, coordinador de Mossos per la República ha protagonitzat la declaració més tensa de la jornada al tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés. Sobretot amb els representants de l’extrema dreta de V🤢x, però també amb el president Marchena i amb el fiscal Zaragoza. Abans de començar Donaire ha recordat que és processat per un suposat delicte de calúmnies per un afer a l’aeroport de Girona quan va demanar ser atès en català. Un fet que va motivar una denúncia de la Guàrdia Civil. Donaire ha recordat que encara no hi ha sentència.



Donaire que va ser amenaçat amb pintades a casa seva abans de declarar com a testimoni, ha engegat contestant en català Marchena que no ha donat més transcendència, en un primer moment. Però de seguida ha començat l’interrogatori de V🤢x. I Donaire ha seguit en català durant les primeres intervencions de l’extrema dreta. Com?, ha dit Ortega Smith. Donaire ha traduït. El coordinador dels Mossos per la República ha contestat V🤢x que li ha recordat algunes piulades ideològiques, opinions personals, al cap i a la fi, al seu compte de Twitter. Donaire ha confirmat que és soci de l’ANC. La tensió a la sala era ben palpable.





V🤢x també ha preguntat per l’actuació de Donaire durant l’1-O i ell ha contestat que va anar a Ribes de Freser i va procurar no incomplir la resolució judicial però que tampoc va

Reguant acusa Marchena de protegir l’extrema dreta



JUDICI DEL PROCÉS






L'exdiputada de la CUP ha enviat una carta al jutge per poder declarar







Redacció|





Eulàlia Reguant, exdiputada de la CUP / ACN








L’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant s’ha dirigit a través d’una carta oberta al jutge del judici a l’1-O, Manuel Marchena, per dir-li que sí que vol declarar però que és ell qui no la deixa. “Vostè no està garantint les condicions ètiques i polítiques per tal que ho pugui fer, que a la pràctica, és el mateix que impedir que declari”, argumenta. 
Reguant explica que el 15 d’abril va rebre una nova notificació del Tribunal Suprem que li donava tres dies per dir si acceptava declarar “de la forma prevista a la legislació processal”. La cupaire explica que el seu advocat ja ha respost reiterant la voluntat de declarar “de forma que els drets ètics i morals siguin respectats”. Segons Reguant, Marchena ha decidit “protegir” l’extrema dreta i “vulnerar, de facto, els preceptes ètics i morals d’un sistema democràtic i de garantia de drets”.
Reguant ha defensat la seva “objecció de consciència” davant l’obligació de contestar les preguntes d’una organització d’extrema dreta, en referència a Vox que en el judici de

dimarts, 16 d’abril del 2019

El presidente del Tribunal del ‘procés’ incumple gravemente la ley: está vinculado a una empresa que en tres años facturó 400.000 euros



juicio a los presos políticos















Las relaciones de Manuel Marchena, presidente de la Sala 2ª del Tribunal Supremo y ponente del juicio al ‘procés’, con la empresa “Ediciones Jurídicas Castillo de Luna SL” no están nada claras, y deberían de investigarse por el Consejo General del Poder Judicial.




Esta empresa, dedicada a  la edición, distribución y venta de libros especializados en Ciencias jurídicas, se constituyó en el año 2014 por el Catedrático de Derecho Procesal y Abogado Nicolás González-Cuéllar Serrano(amigo íntimo de Manuel Marchena), quien figura formalmente en el Registro Mercantil como administrador único de la sociedad. Hasta ahora todo normal.



El problema es que esta empresa editorial se ha dedicado casi exclusivamente en estos cuatro años de funcionamiento a la edición y publicación únicamente de los libros escritos por 3 de los miembros de su Consejo Editorial, del que, además de González-Cuéllar, también forman parte entre otros el catedrático de Derecho Procesal, Vicente Gimeno Sendra, y el actual presidente de la Sala 2ª del Tribunal Supremo, Manuel Marchena Gómez.



De esta forma, podríamos decir que tanto Nicolás González-Cuéllar, como Vicente Gimeno Sendra y también Manuel Marchena, son en realidad editores de sus propias publicaciones. Y si esto puede no suponer ningún problema para los dos catedráticos, sin embargo para el presidente de la Sala 2ª del Tribunal Supremo va a representar un verdadero quebradero de cabeza, porque, si bien Manuel Marchena puede ser autor de libros y publicaciones, y puede celebrar sobre ellos contratos de edición con terceros, sin embargo, por ser miembro de la carrera judicial no puede ser su propio editor. Si a ello le añadimos que la empresa editorial “Ediciones Jurídicas Castillo de Luna SL” de la que Manuel Marchena forma parte de su Consejo Editor, y es además su marca, facturó en los años 2015, 2016 y 2017 la cantidad total de 400.000 euros, la polémica está servida.



El artículo 417 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ) sanciona como falta muy grave, pudiendo estar castigada con la expulsión de la carrera judicial, el ejercicio de cualquiera de las actividades incompatibles con el cargo de juez o magistrado establecidas en el artículo 389 de la misma ley, donde se menciona expresamente “el ejercicio de toda actividad mercantil, por sí o por otro” y “las funciones de Director, Gerente, Administrador, Consejero, socio colectivo o cualquier otra que implique intervención directa, administrativa o económica en sociedades o empresas mercantiles, públicas o privadas, de cualquier género”, entre cuyas funciones se encuentra desde luego la de quien es miembro del consejo editorial de una empresa de edición.



Por esta misma razón, por llevar a cabo “una actividad empresarial en toda regla” ha sido expulsado de la carrera fiscal Emilio Valerio Martínez de Muniaín, ex teniente fiscal de Madrid, como consecuencia de las constantes denuncias del abogado Sebastián Gómez Marfil.



Hay que tener en cuenta que, no es la primera vez que Manuel Marchena (procedente también de la carrera fiscal) ha utilizado la figura de miembro del consejo editor para vincularse con una empresa editorial. Según el periódico digital eldiario.es, lo hizo también cuando fue miembro del consejo editorial de Vocento (vinculado a la fundación FAES de José María Aznar) participando en la redacción de los editoriales del grupo.





https://diario16.com/presidente-del-tribunal-del-proces-vinculado-una-empresa-tres-anos-facturo-400-000-euros/





ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://diario6.com/el-presidente-del-tribunal-del-proces-incumple-gravemente-la-ley-esta-vinculado-a-una-empresa-que-en-tres-anos-facturo-400-000-euros/ 


dimarts, 9 d’abril del 2019

[Vídeo] Tret al peu del Fiscal en descobrir qui va lesionar un guàrdia civil



JUDICI 1-O






El fiscal Zaragoza després de la resposta que destrossa el seu relat: "No hi ha més preguntes"




















Matí de desfilada al Tribunal Suprem de policies nacionals i guàrdies civils com a testimonis al judici farsa.



   
El tercer en declarar ha explicat que no anava uniformat perquè la seva tasca era quedar-se al darrere i carregar el material confiscat a la furgoneta i portar-lo allà on li ordenessin.



Però, de cop, el relat del Fiscal s’ha desfet com el sucre al cafè. Primer li ha preguntat si

dijous, 4 d’abril del 2019

La Junta Electoral espanyola traspassa a Marchena la decisió d’autoritzar debats electorals a les presons



PAÍS - PRINCIPAT







L'organisme encarregat de vetllar pel del funcionament dels comicis es declara 'no competent' per resoldre aquest assumpte 





 










Per: Redacció

04.04.2019  18:40




La Junta Electoral espanyola (JEC) deixa en mans del Manuel Marchena la decisió sobre si s’ha d’autoritzar un debat electoral a les presons, després que ho demanés Jordi Sànchez, candidat a les eleccions espanyoles per Junts per Catalunya



L’organisme encarregat de vetllar pel del funcionament dels comicis es declara ‘no competent’ per resoldre aquest assumpte.

VÍDEO Marchena talla el micròfon a Van den Eynde i dona per acabat un interrogatori



JUDICI DE L'1-O






Bateria de testimonis aquest dijous al Tribunal Suprem






















Bateria de declaracions d'agents de la Guàrdia Civil aquest dijous al Suprem. Bona part dels testimonis han estat policies que van ser ferits a Dosrius, al Maresme, l'1-O. Han relatat insults, cops, puntades de peu... I han assegurat que els agents o no van fer ús de la força o la van utilitzar de manera proporcional per contenir els votants.





Al final d'un dels interrogatoris, Andreu van den Eynde ha sol·licitat poder veure un tros d'un vídeo "molt concret". Marchena, com ha fet les últimes sessions, s'hi ha negat. "No és

dimecres, 3 d’abril del 2019

El cap d’informació de la policia espanyola va mentir a Marchena amagant una condemna de l’any 1988



PAÍS - PRINCIPAT






Va ser condemnat per disparar al propietari d'un bar a Sabadell















Per: Redacció

03.04.2019  17:01





Quan Marchena va demanar al cap d’Informació de la policia espanyol que va declarar ahir com a testimoni en el judici contra el procés, si mai havia estat processat el comissari amb TIP 018564, Juan Manuel Quintela, ho va negar, amagant d’aquesta manera que el 1988 va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a un mes d’arrest i a pagar més dos milions i mig de pessetes en concepte d’indemnització al propietari d’un bar de Sabadell a qui va disparar quatre anys abans. Una notícia que la Vanguardia va recollir en la seva edició i que podeu recuperar ací.



El comissari d’informació de la policia espanyola va utilitzar el seu testimoni per justificar el setge a la CUP el 20S. Va dir que es va trobar amb una actitud violenta per part de les persones que eren a la seu de la formació. Com va publicar ahir la Directa, precisament la policia espanyola va intentar infiltrar un talp a la formació en els mesos previs a l’1-O per obtenir informació dels preparatius del

dimecres, 27 de març del 2019

[VÍDEO] Marchena impedeix de preguntar sobre vulneracions de drets humans a una observadora de l’1-O



PAÍS > PRINCIPAT






El jutge ha dit que no permetria que ningú pretengués 'il·lustrar la sala si es van respectar els drets humans o no'














Per: Redacció

27.03.2019  17:49




La cap d’una delegació d’observadors internacionals durant el referèndum del Primer d’Octubre, Helena Catt, ha declarat com a testimoni al judici contra el procés. Catt ha contestat a totes les preguntes sobre la manera com es va organitzar la delegació i quant van cobrar per les tasques d’observació, però no ha pogut explicar què va veure. Quan l’advocat Benet Salellas li ha preguntat si va deixar constància de vulneracions de drets humans durant el Primer d’Octubre a l’informe de l’observació, el president de la sala del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha interromput l’advocat i ha impedit que Catt parlés sobre aquesta qüestió.











Marchena no ha volgut que Helena Catt contestés a cap pregunta en relació amb l’informe al·legant que la fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol havien demanat la seva

dilluns, 25 de març del 2019

[VÍDEO] Marchena impedeix a Pina de demostrar que un guàrdia civil es contradiu sobre el 20-S



PAÍS > PRINCIPAT






El tinent de la Guàrdia Civil responsable de l’operatiu de seguretat del 20-S ha relatat un clima d'agressivitat que quan va declarar a l'Audiència espanyola no va explicar 













Per: Redacció

25.03.2019  18:00




El tinent de la Guàrdia Civil responsable de l’operatiu de seguretat del 20-S ha relatat a preguntes del fiscal en el judici contra el procés un clima d’alta agressivitat dels manifestants, que els haurien insultat, amenaçat i llançat ampolles. Tanmateix, quan va declarar davant de l’Audiència espanyola el 16 d’octubre de 2017 no va explicar aquests incidents, fet que ha destacat l’advocat Jordi Pina per a mostrar la contradicció.



El lletrat li ha demanat per què si va rebre aquells insults, no ho va explicar llavors, però el president de la sala, Manuel Marchena, ha posat impediments de manera reiterada, obligant-lo a reformular la pregunta en diverses ocasions i impedint que quedés evidenciada la contradicció. Pina ha manifestat la seva sorpresa de per què aquell dia, molt més pròxim a la data dels fets, no ho va dir i en canvi ho fa ara. Tanmateix, el tinent no ha trobat motius per a explicar per què no ho va declarar.





Vegeu-ho ací:

dijous, 14 de març del 2019

[Vídeo] Marchena promociona Vox en ple judici



JUDICI 1-O







Segueix inflant-se la polèmica per la presència del partit d'ultradreta i unionista radical com a acusació particular amb el rerefons del 28-A





 



Gerard Sesé|







Manuel Marchena, dirigint-se a Vox en ple procés









 L’excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha decidit respondre les preguntes com a testimoni a totes les parts al judici farsa contra l’independentisme que se celebra al Tribunal Suprem. I ho fa malgrat que per la seva condició d’investigat per l’Audiència Nacional podia haver descartat fer-ho.



Tot just començar i després de les Lleis Generals exigides pel jutge president de la Sala, Manuel Marchena, el magistrat ha anunciat que començava l’interrogatori d’aquesta manera: “Va usted a responder a las preguntas de Vox, perdón, digo… de la acusación particular”.



   
Els primers en iniciar les preguntes eren, efectivament, el partit d’ultradreta Vox que actua com a acusació particular. Aquest fet ha esdevingut una polèmica perquè distorsiona la

dimarts, 12 de març del 2019

El tribunal de Marchena topa amb els llaços grocs



JUDICI AL PROCÉS







Marta Lasalas
Foto: Efe
Madrid. Dimarts, 12 de març de 2019




















La primavera madrilenya amenaça d'enterbolir-se al Suprem, on arriba un front de pressions que fa preveure tempesta. Els núvols es van començar a formar dilluns, quan la reunió de la Junta Electoral Central va servir per constatar que dos dels membres del tribunal que jutja el procés també formen part d’aquest òrgan. Els llums d’alarma es van disparar d'immediat. Aquest mateix matí el Suprem ha anunciat que els dos jutges no tornaran a intervenir a les reunions de la Junta Electoral que "tingui a veure amb el procés judicial".



La sala que jutja l'1-O va haver d’aixecar la sessió dilluns al migdia, tot i l’acumulació de testimonis i les estretors del calendari, perquè els jutges Luciano Varela i Ana María Ferrer, poguessin anar al Congrés dels diputats per prendre part a la reunió de la Junta Electoral. Del Suprem al Congrés dels diputats hi ha una agradable passejada d'un quart d'hora, carrer del Barquillo avall, o més tranquil·la encara, per Recoletos. Però, enmig d'un procés amb flaire polític, aquest quilòmetre i mig de recorregut pot adquirir la dimensió d'un salt al buit.



Per acabar-ho d'adobar, en aquella reunió es va abordar ni més ni menys que la denúncia de Ciutadans contra la presència de llaços grocs a edificis públics dependents de la

dijous, 7 de març del 2019

El veto de Marchena als vídeos de l'1-O i a algunes preguntes alarma els observadors



JUDICI AL PROCÉS







Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

















Les anotacions dels observadors internacionals que segueixen des del Suprem el judici al procés comencen a acumular tocs d’atenció “molt preocupants”, segons Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema penal i els Drets Humans i membre d’International Trial Watch. Entre els senyals d'alarma que destaquen apareixen alguns dels vetos del president de la sala, Manuel Marchena, als interrogatoris i a l'emissió de vídeos i l'exhibició de proves.



En declaracions a El Nacional aquest expert en drets humans posa en qüestió la consideració d'impertinència que planteja Marchena sobre alguns interrogatoris. “El president, en reiterades ocasions, denega a algunes parts la possibilitat d’interrogar testimonis proposats per una altra part sobre fets diferents dels argumentats”, retreu Rivera. Aquest va ser el cas, per exemple, de l'interrogatori al president del Parlament, Roger Torrent, al qual no es va poder preguntar sobre el 20-S, tot i que estava a la Conselleria d'Economia aquell dia, perquè havia estat convocat per les acusacions en virtut del seu càrrec de responsable de la Cambra.



“Alguna cosa similar passa amb la negativa ―sempre a les defenses― de l’exhibició de documents i vídeos. Això és molt greu en aspecte processal probatori atès que no es pot verificar la credibilitat de testimonis amb rigor si no es pot confrontar les seves

dimecres, 6 de març del 2019

[VÍDEO] Pérez de los Cobos pateix per a justificar la brutalitat policíaca i Marchena l’auxilia



PAÍS - PRINCIPAT







L'advocat Jordi Pina ha demanat a Pérez de los Cobos sobre les càrregues policíaques i Marchena ha volgut evitar-ho 
















Per: Redacció 

06.03.2019  11:14




L’advocat Jordi Pina, que defensa Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, ha posat contra les cordes el coronel Diego Pérez de los Cobos, encarregat de la coordinació del dispositiu policíac que va reprimir el referèndum del Primer d’Octubre. Al tram final del seu interrogatori, Pina ha recordat que ahir Pérez de los Cobos havia negat que la policia espanyola carregués contra els votants i li ha demanat ben bé què entén per ‘càrregues’.



‘La càrrega és una actuació contundent per a dissoldre una manifestació o per a desallotjar un espai’, ha definit el coronel. ‘Vint o vint-i-cinc funcionaris policíacs, amb escuts i defenses a la mà, corrents cap a ciutadans amb les mans aixecades és una càrrega policíaca?’, li ha demanat Pina.



En vista de la contradicció, el president de la sala Manuel Marchena ha auxiliat Pérez de los Cobos i ha demanat a Pina que formulés una altra pregunta. Pina hi ha insistit per a