OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
El magistrat, cínic i intransigent, volia evitar que es parlés de les escopinades i els pixats dels guàrdies civils contra la gent de Calella
Per: Josep Casulleras Nualart
08.05.2019 18:23
Hi ha dies que l’aire és feixuc, i que qualsevol cosa dita
fora de lloc o a deshora pot causar una tempesta, que els ànims entre
el personal són d’anem per feina, passem el tràngol com bonament es
pugui i no em poseu a prova, no em busqueu les pessigolles. És una
sensació, sí, però fa la impressió que aquesta setmana ha estat ben bé
així en les sessions del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. A Manuel Marchena se’l veu més irritable que mai; dilluns va esbroncar l’advocada Marina Roig
de mala manera perquè volia fer una pregunta del tot pertinent a un
testimoni que volia parlar de l’esperit democràtic de la mobilització
del 3-O, i avui ha tractat amb cinisme i desdeny tres testimonis que
volien deixar clar que respondrien les preguntes de Vox
perquè s’hi veien obligats.
L’agror de Marchena s’ha agreujat aquesta
tarda, i s’ha passat de frenada, evidenciant que té una voluntat
manifesta de protegir l’actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia
Civil aquells dies, per deplorable que fos. Ha estat un fet
especialment greu, quan ha posat impediments a l’interrogatori que
l’advocada Ana Bernaola, en representació de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, feia a Josep Grima, un veí de Calella. Marchena se n’ha acabat adonant i ha volgut corregit l’abús.
Explicava Josep Grima: ‘Durant els dies previs a l’1-O
hi va haver nerviosisme perquè els
guàrdies civils s’allotjaven en un
hotel al centre de la ciutat, i descarregaven totes les armes i el
material que tenien, tot, el descarregaven en plena llum de dia. I feia
por perquè allò és un camí escolar, hi passa molta canalla…’ Marchena
l’interromp, li talla el micro en sec. Diu a Bernaola que faci una altra
pregunta.
—Ana Bernaola: I els dies posteriors a l’1-O?
—Josep Grima: El mateix dia 1-O, un cop tancats els col·legis, hi va haver una celebració a la plaça de l’ajuntament, i quan ens anàvem dispersant hi va haver un grup de gent que vam dir que volíem anar a protestar contra el que havia fet la Guàrdia Civil en els pobles del costat. Vam fer una petita concentració cridant, cantant, fins que en un moment donat, fins i tot amb els Mossos fent un cordó, un agent de la Guàrdia Civil, vestit de paisà, va treure una porra extensible, va començar a córrer… Van sortir més guàrdies civils, tirant els mossos al terra i pegant a tothom a qui trobaven, també a mi.
—Josep Grima: El mateix dia 1-O, un cop tancats els col·legis, hi va haver una celebració a la plaça de l’ajuntament, i quan ens anàvem dispersant hi va haver un grup de gent que vam dir que volíem anar a protestar contra el que havia fet la Guàrdia Civil en els pobles del costat. Vam fer una petita concentració cridant, cantant, fins que en un moment donat, fins i tot amb els Mossos fent un cordó, un agent de la Guàrdia Civil, vestit de paisà, va treure una porra extensible, va començar a córrer… Van sortir més guàrdies civils, tirant els mossos al terra i pegant a tothom a qui trobaven, també a mi.
—Quanta gent éreu?
—Uns 50 o 60.
—I l’actitud quina era?
—Era una concentració més.
—Hi va haver algun intent d’assaltar l’hotel?
Marchena l’interromp i diu a Bernaola que es concentri en
el dia de la votació, que tot això ‘desborda’ l’objecte del judici. El
testimoni hi vol dir la seva, dient que això va ser el dia 1-O, però el
jutge li diu que ‘a vostè no li he preguntat. Bernaola diu a Marchena
que li fa la pregunta perquè justament la fiscalia va portar agents
policíacs que van ser presents en aquell hotel de Calella i que van
declarar com a testimonis de càrrec contra els acusats. Però Marchena no
vol, i diu que el que va relatar el testimoni no té cap connexió amb
l’objecte del procés. Bernaola formula la protesta, ja no fa cap més
pregunta.
Quan les acusacions han acabat d’interrogar en Josep
Grima, sorprenentment Marchena diu a Bernaola que faci la pregunta que
abans li havia impedit de fer. ‘Senyora Bernaola, si vol pot formular la
pregunta que abans he declarat impertinent’. I això és el que finalment
el testimoni pot explicar, l’actitud violenta i denigrant dels agents
de la Guàrdia Civil contra la gent de Calella i contra els Mossos que
provaven de calmar els ànims. Ha relatat Grima: ‘Aquella nit, a la porta
de l’hotel Vila, hi havia una actitud de cridar i de cantar, de dir que
havíem votat. I des dels balcons de l’hotel vaig rebre una escopinada
d’un dels guàrdies civils. Tenien una actitud xulesca, jugant amb armes,
amb les porres extensibles, mostrant-nos aquestes armes, i fins i tot
se’ns van orinar al damunt. La provocació no era per part nostra, sinó
per part seva.’
En aquest vídeo, publicat el 2 d’octubre del 2017, es veuen guàrdies civils sortint de cacera a pegant gent de Calella:
@TheGardianNews @cVocanegra23 @elmonarac1 incidentes en Calella ayer por la noche @versiorac1 pic.twitter.com/ECvtTwtrSj— Rmg113 🎗🎗🎗🎗 (@Ricmg113) 2 d’octubre de 2017
Grima ha continuat explicant que hi va haver diverses
persones que van presentar denúncia contra els guàrdies civils, entre
les quals ‘una noia que va adjuntar un informe del veterinari perquè
ella passejava amb el seu gos i van assotar també el gos amb una porra
extensible.’ La denúncies es va arxivar provisionalment i hi ha
presentat un recurs perquè es torni a obrir. El fiscal Fidel Cadena
feia cara d’al·lucinat amb el relat de Grima que Marchena havia estat a
punt de prohibir. Això que va passar a Calella mai no va ser explicat
pels grans mitjans espanyols, i com tantes coses que expliquen els
testimonis de votants de l’1-O, víctimes de la violència policíaca, els
ve de nou, els sembla increïble, i en dubten perquè mai durant tot
aquest temps no han vist aquestes imatges i ningú no els ho ha explicat.
Però això, per a Marchena i el tribunal, no és pas objecte
d’aquest judici. Aquests testimonis demostren que els violents eren els
policies, i no pas ells. Però no és objecte del judici, la brutalitat
policíaca. El magistrat ha acabat permetent la pregunta a Ana Bernaola
perquè s’ha adonat que anava massa lluny, que era más clamorós haver
impedit una pregunta com aquella sobre l’actitud de la Guàrdia Civil
quan els agents que hi van ser van poder declarar en aquest mateix
judici explicant allò que els semblava.
La humiliació de les urnes no trobades
Aquests dies els votants de l’1-O que ha portat Jordi Pina
a testificar han dibuixat un panorama que no té res a veure amb el que
van voler fer veure els policies espanyols que van declarar el mes
passat. I, sobretot, han fet reviure en una de les estructures més
emblemàtiques de l’estat, com és el Tribunal Suprem, davant de la
fiscalia, la humiliació més gran que van patir la tardor del 2017: haver
estat incapaços de trobar ni una sola urna.
I tots aquests testimonis han anat explicant com algú que
no coneixien de res va arribar a primera hora del matí amb un cotxe, va
baixar amb un paquet ple d’urnes, el va deixar allà, al col·legi, perquè
la gent que hi havia s’organitzés i les disposés per a la votació, va
tornar a marxar i mai més no el van tornar a veure. Aquesta descripció,
l’han repetida una vegada i una altra, i els fiscals s’han anat posant
cada vegada més nerviosos, perquè no podien entendre que allò anés
d’aquella manera, que no hi hagués algú del govern, de l’administració,
que fos l’organitzador visible de la votació, de la distribució de les
urnes… Els mecanismes de solidaritat que hi ha en la societat catalana,
en situacions com la del referèndum del 2017, no les entenen. És un
altre esquema mental.
En Carles Vallès és un instal·lador
electricista dels Hostalets de Balenyà (Osona). El seu testimoni ha
deixat estupefacte el tribunal i les acusacions, com si qui parlés fos
un marcià. L’interrogava el fiscal, Jaime Moreno.
—Jaime Moreno: Vostè ara a la porta del col·legi?
—Carles Vallès: Sí, sí. Jo era per allà. D’ençà que vam començar a rebre imatges de com pegaven la gent en diversos col·legis, la gent que venia a votar es quedava allà.
—Vostè és qui va recollir les urnes.
—Sí, va arribar un cotxe i van treure uns paquets que no sabíem què eren i entre en Santi, l’Alexis i jo…
—Vostè coneixia aquella persona?
—Tots eren veïns del poble.
—Es de les urnes?
—No, no, el de les urnes no.
—Qui eren els de les urnes?
—Jo la vaig entrar al col·legi.
—Però qui anava en el cotxe per a portar-les?
—No ho sé. No recordo ni el model de cotxe.
—Carles Vallès: Sí, sí. Jo era per allà. D’ençà que vam començar a rebre imatges de com pegaven la gent en diversos col·legis, la gent que venia a votar es quedava allà.
—Vostè és qui va recollir les urnes.
—Sí, va arribar un cotxe i van treure uns paquets que no sabíem què eren i entre en Santi, l’Alexis i jo…
—Vostè coneixia aquella persona?
—Tots eren veïns del poble.
—Es de les urnes?
—No, no, el de les urnes no.
—Qui eren els de les urnes?
—Jo la vaig entrar al col·legi.
—Però qui anava en el cotxe per a portar-les?
—No ho sé. No recordo ni el model de cotxe.
L’ambient es va carregant a la sala. Perquè tot són
testimonis que molesten al relat oficial.
La manera d’expressar-se dels
testimonis i les coses que diuen, els drets que invoquen, els llaços que
llueixen, fa nosa, i se li acaba notant a Marchena mateix. En Joan Torres
és un veí d’Anglesola (Urgell), pre-jubilat, d’uns seixanta anys.Tan
bon punt comença Marchena a demanar-li si ha estat processat, si coneix
els acusats, etc, en Torres demana:
‘Puc comentar un tema? Jo havia
demanat de poder declarar en català.’ Marchena n’estava al cas: ‘Sí,
efectivament hi ha un escrit, i sàpiga vostè que es troba en un moment
en què en aquest acte tot està reglat, fins i tot el lloc on s’asseu. I
una de les coses reglades és l’idioma, i per més respecte que tinguem a
la llengua catalana la llei exigeix que aquest acte es faci en castellà.
I per això vostè té el deure de respondre en castellà’.
L’incident no ha passat d’aquí, una petició i la resposta
denegant-la. Però més tard aquest mateix senyor, en Joan Torres, ha fet
una altra observació, la mateixa que anteriorment havien fet uns quants
testimonis més sense massa problema. Aquesta vegada, quan l’advocat de
Vox li ha fet la primera pregunta, en Joan Torres ha dit que volia
deixar constància que respoia per imperatiu legal a l’acusació
particular. A Marchena li ha pujat la mosca al nas, i amb un punt de
cinisme li diu: ‘Fixi’s, don Joan, que tot el que passa aquí és per
imperatiu legal. Vostè ha respost a les preguntes de l’advocada perquè
té l’obligació de declarar, i a les del ministeri fiscal perquè té
l’obligació de fer-ho… Tots som aquí per imperatiu legal. Però si vostè
ho vol subratllar, fa bé de fer-ho’.
Quelcom semblant ha passat a Alfons Barceló, un informàtic
jubilat d’Alforja (Baix Camp), que ha fet constar el seu ‘rebuig
absolut a les idees que l’extrema dreta feixista de Vox expressa en
aquest tribunal’; i també a Josep Marimon, un ex-treballador d’una caixa
de Vilanova del Vallès que ha acabat essent tractat com un delinqüent
al bell mig de la sala. Marchena l’ha renyat, gairebé humiliant-lo,
perquè volia expressar el rebuig a la presència de Vox en el judici. No
ha pogut dir ni una paraula. I quan marxava ha volgut saludar els presos
que hi havia als bancs dels acusats i entre tres membres del personal
del Suprem li ho han impedit, i se l’han endut engrapant-lo pel braç i
fent-lo sortir de la sala ràpidament.
Era com si el nerviosisme de Marchena es contagiés pertot.
La brama que corre pels passadissos del Suprem és que la irritació ve
dels escrits que han presentat les defenses d’Oriol Junqueras, Raül
Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull perquè els deixi en
llibertat provisional perquè puguin exercir els seus drets com a
diputats de les corts espanyoles. És una nosa important per a Marchena,
que ha de vigilar que les vulneracions de drets polítics dels acusats no
sigui massa flagrants; una nosa afegida a un judici que se li allarga
molt més que no voldria i que té por que se li descontroli.
A voltes sembla que sigui ell que es descontrola, com li
ha passat avui amb l’advocada Bernaola, com li va passar dilluns amb
Marina Roig. Marchena cada vegada més traspassa les línies roges més
evidents sobre allò que hauria de ser un jutge imparcial. L’actitud que
té amb els advocats, com els interromp, que els limita els qüestionaris,
com s’hi refereix amb menyspreu, com quan va dir a Jordi Pina si no
voldria fer ell de testimoni quan protestava perquè no li pogués fer una
determinada pregunta… Ja fa massa temps que ell no s’hi assembla gens
ni mica, a un jutge imparcial. I aquests detalls, aquestes actituds,
poden ser errors importants dels quals els advocats van prenent nota per
a poder anar a Estrasburg. Una altra cosa és si a ell, això, li importa
massa.
MÉS INFORMACIÓ
Vegeu més informació sobre la petició del suplicatori que
han fet al Suprem els advocats Jordi Pina i Andreu Van den Eyne perquè
els presos polítics elegits el 28-A puguin deixar la presó provisional
mentre no es resol la seva situació com a nous aforats. Els presos elegits el 28-A demanen al Suprem la suspensió de la presó preventiva
I una altra notícia relativa a un altre acusat: El Suprem denega a Santi Vila la petició perquè li tornin els 50.000 euros de fiança
QUÈ PASSARÀ DEMÀ?
Demà només hi haurà sessió del judici al matí, amb les declaracions dels darrers votants de l’1-O cridats a declarar per Jordi Pina. Entre els testimonis també hi haurà la declaració d’un ex-policia espanyol, Nemesio Fuentes, que es va arribar a encarar a ex-companys seus per la violència amb què actuaven el dia del referèndum. La setmana vinent, serà el torn dels testimonis demanats per la defensa de Jordi Cuixart.
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
- Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
- Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
- Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
- 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
- Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
- Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
- Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
- 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
- Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
- Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
- Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
- Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
- Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
- Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
- Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
- Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
- Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
- Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
- Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
- Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
- Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
- Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
- Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
- Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
- Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
- Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
- Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
- Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
- Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
- Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
- Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
- Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
- Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
- Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
- Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
- Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
- Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
- Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
- Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
- Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
- 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
- Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
- Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-marchena-bernaola-guardia-civil/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada