La ministra espanyola de Justícia no dimiteix malgrat les polèmiques converses amb Villarejo

MÓN - ESPANYA

La ministra de justícia ha dit que els àudios que han aparegut havien estat manipulats 

Per: Redacció 

25.09.2018  10:06

La ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, no dimitirà. Delgado s’ha defensat pel que considera ‘un atac execrable’ i ha dit que els àudios que han aparegut amb el comissari José Manuel Villarejo han estat manipulats.



Malgrat les declaracions de Delgado, avui han aparegut a Moncloa.com nous enregistraments, en els quals l’ex-comissari pregunta a la ministra: ‘Saps qui és aquest?’, sobre l’actual ministre d’Interior espanyol, Grande-Marlaska. La resposta de Delgado és: ‘Un maricó’. A més, afirma que Grande-Marlaska és ‘maco’ i que s’assembla a George Clooney, però que és una ‘nena’.



En els àudios, Delgado també manifesta la seva preferència pels tribunals masculins. ‘A mi que em

La justícia nord-americana estreny el setge a Donald Trump

MÓN - AMÈRICA

Michael Cohen, ex-advocat del president, l'implica en pagaments irregulars de la campanya electoral.

Per: Redacció 

22.08.2018  09:34

Michael Cohen, home de confiança i advocat personal de Donald Trump, s’ha lliurat avui a les oficines de l’FBI a Nova York per a declarar-se culpable de finançar irregularment la campanya de l’actual president. A més, en la seva confessió ha implicat directament Trump en les seves actuacions delictives.



Cohen, sota jurament, ha admès que abans de les eleccions del 2016 va pagar pel silenci d’una actriu porno i una model de Playboy sobre les seves relacions sexuals amb Donald Trump. Segons l’advocat ho va fer ‘sota la direcció del candidat’. En aquest sentit, ha explicat que els pagaments tenien com a objectiu influir en el resultat de les eleccions i evitar que la imatge quedés empastifada per un afer d’infidelitats.



Així doncs, Cohen ha admès dos delictes contra les normes electorals, així com cinc càrrecs per frau fiscal i un de financer. La sentència pels vuit càrrecs pot ser de seixanta-cinc anys de presó, però

"Der Spiegel": "La Justícia espanyola, en entredit per la resolució d'Schleswig"

CAS 1-O







El Nacional
Barcelona. Dijous, 12 de juliol de 2018

El setmanari Der Spiegel, el més important d'Alemanya, ha assenyalat que la resolució del Tribunal d'Schleswig-Holstein sobre Carles Puigdemont ha deixat el poder judicial espanyol "en entredit", perquè ha estat denegada l'acusació de rebel·lió en la qual havia fonamentat la seva estratègia.






"El poder judicial espanyol ha quedat en entredit amb la sentència d'Schleswig. Volia portar diversos membres de la Generalitat de Catalunya cessada als tribunals per rebel·lió. En canvi, el màxim dirigent Puigdemont, que havia fugit, només pot ser acusat ara de malversació de fons. I això podria ser un procediment estrany. El exconsellers haurien de respondre per rebel·lió, però el seu cap no, quan és la cara visible del moviment independentista català", indica.






Der Spiegel recorda que quan a l'hivern el poder judicial belga va adoptar una posició similar a la d'ara a Alemanya, "el jutge d'instrucció Llarena va retirar per aquest motiu la petició de detenció".











Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/der-spiegel-poder-judicial-espanyol-en-entredit-resolucio-schleswig_287313_102.html 

La justícia alemanya declara ‘inadmissible’ el delicte de rebel·lió i desmunta la tesi de Llarena

PAÍS - PRINCIPAT

El tribunal proposa de lliurar-lo a Espanya per malversació, però manté el president en llibertat mentre no hagi resolt el recurs.

Per: Redacció 

12.07.2018  11:25

El tribunal de Slesvig-Holstein ha decidit d’acceptar la demanda del jutge Llarena contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però únicament per un delicte de malversació de fons públics. El fiscal haurà de sancionar ara el veredicte, però el president de la Generalitat restarà en llibertat a Alemanya perquè els seus advocats presentaran recurs contra la sentència.



El tribunal refusa de ple el possible delicte de rebel·lió que demanava el jutge Pablo Llarena i la fiscalia, delicte que considera ‘inadmissible’. Aquest fet significa un canvi judicial enorme en el judici als dirigents independentistes, car per primera vegada un tribunal europeu ha descartat de ple que el govern català hagi comès rebel·lió.



Sobre la malversació, els jutges han determinat que ‘hi ha prou proves per dir que Puigdemont era el responsable últim’ de les finances de la Generalitat. També creuen que el líder de Junts per Catalunya ‘va poder veure fàcilment que la celebració d’un referèndum costaria diners’. Segons els membres de

La justícia argentina admet la querella de la família de Gustau Muñoz contra l’estat espanyol

SOCIETAT - `POLICIA - JUSTÍCIA

Gustau Muñoz fou assassinat per la policia espanyola durant la Diada de 1978.

Per: Redacció 

12.06.2018  09:37

La justícia argentina ha admès a tràmit la querella de la família de Gustau Muñoz, qui fou assassinat per la policia espanyola durant la Diada de 1978. La querella és contra l’estat espanyol i l’ha redactat l’advocat del Casal Argentí de Barcelona a Buenos Aires, Alejandro Nato, qui argumenta que l’assassinat és un crim de lesa humanitat i, per tant, no prescriu, i n’acusa les autoritats polítiques espanyoles i els seus autors materials.



A més, s’exigeix que l’Audiència espanyola, que va arxivar el cas, lliuri a l’Argentina tota la documentació sobre el cas i també reclama que es localitzi i s’obligui a declarar a José Luís Varela, el policia que va matar Gustau Muñoz.



La sala 4 de la cambra federal de cassació penal s’ha fet càrrec del cas. La família i l’equip legal resten a l’espera que

La justícia belga ajorna la vista per extradir Comín, Serret i Puig

PROCÉS CATALÀ

La Fiscalia de Brussel·les demana més informació a Espanya.

Redacció | 18/04/2018 a les 09:35h

 

 

 

 

 

 

 

Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín, en una imatge d'arxiu | ACN

 

 

 

 

 

El jutge belga ha decidit aquest dimecres donar més temps per preparar el cas sobre les euroordres que reclamen l'extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Segons ha explicat l’advocat Paul Bekaert, de l’equip de la defensa, la fiscalia de Brussel·les ha demanat “informacions suplementàries” a Espanya i la defensa “vol temps” per preparar-se.

 

 

Així, a petició inicial del ministeri públic, les parts han acordat l’ajornament de la vista prevista sobre l’euroordre per al pròxim 16 de maig. Bekaert també ha dit que per ara la Fiscalia de Brussel·les no ha formulat les acusacions, ja que és a l’espera de rebre més informació sobre les peticions d’extradició per part de la justícia espanyola. L’advocat ha confirmat que el jutge instructor és el mateix que en l’anterior procediment judicial, a la tardor, però no ha volgut valorar si aquest fet és o no un “avantatge”.

 

 

 

Els consellers a l'exili Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig han arribat aquest dimecres a primera hora del matí als tribunals del Palais de Justice de Brussel·les per acudir a la cita amb la justícia sobre l'euroordre contra ells. La vista, prevista a les nou del matí davant del

El Suprem critica la justícia alemanya i insisteix en el relat de la violència

MÓN - ESPANYA

Afirma que hi hauria hagut una 'massacre' a Catalunya sense la presència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

Per: Redacció 

17.04.2018  15:33

El Tribunal Suprem espanyol ha emès una interlocutòria en què critica el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein per la decisió de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a Carles Puigdemont. A més, la sala segona del Suprem insisteix en el relat de la violència i afirma que hi hauria hagut una ‘massacre’ a Catalunya si no hagués estat per la presència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.



El Suprem ha aprofitat la resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez –en què li denega la llibertat novament– per a criticar la justícia alemanya. En aquest sentit, critica que el tribunal alemany comparés el procés d’independència amb les protestes a l’aeroport de Frankfurt per a descartar la violència i, en conseqüència, el delicte de rebel·lió. Concretament, diu que ‘no és raonable’.



Concretament, diu: ‘En el nostre cas no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport del Prat de Llobregat, i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho. El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, i

La Comissió Europea defensa l'actuació d'Alemanya amb Puigdemont

CAS 1-O







El Nacional
Foto: CE
Barcelona. Dimecres, 11 d'abril de 2018

La comissària europea de Justícia, Vera Jourová, ha considerat aquest dimecres que la Justícia alemanya va actuar "d'acord a les regles" en relació amb la petició d'extradició a Espanya del president Carles Puigdemont. "Hauria de mirar els detalls, però crec que en aquest cas específic Alemanya va actuar d'acord a les regles", ha dit Jourová en una roda de premsa, en referir-se a la decisió de l'audiència territorial de Schleswig-Holstein de desestimar el delicte de rebel·lió del que acusa Puigdemont la Justicia espanyola.






La Justícia alemanya va descartar el passat 6 d'abril extradir el president català pel delicte de rebel·lió en considerar que no es compleix el requisit que hi hagués violència, entenent aquesta tal com ha estat fixada en la jurisprudència del Tribunal Suprem alemany.





En aquest sentit, la comissària ha subratllat que els experts del seu equip no "l'han alertat sobre cap aplicació errònia de l'euroordre" a Alemanya.
Jourová ha descartat també que la Comissió Europea (CE) estigui planejant ampliar la llista de delictes pels quals es pot cursar una euroordre, una negativa que ja havia expressat el passat mes de desembre després que Espanya considerés que

Última hora : La Justícia alemanya deixa en llibertat Carles Puigdemont i descarta delicte de rebel·lió

CAS 1-O







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 5 d'abril de 2018

La Justícia alemanya ha deixat finalment en llibertat el president Carles Puigdemont i ha descartat el delicte de rebel·lió. L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, al nord d'Alemanya, ha descartat el delicte de rebel·lió en la petició d'extradició a Espanya de l'expresident Carles Puigdemont i l'ha deixat en llibertat sota fiança de 75.000 euros mentre estudia si l'extradita a l'Estat.



En un comunicat, el jutge d'Schleswig-Holstein ha explicat que només tramitarà la petició pel delicte de malversació de fons, ja que considera que a Catalunya no hi va haver violència i que per tant no procedeix extraditar-lo per rebel·lió. És a dir, en cas que Puigdemont fos extradit per part de la justícia alemanya només podria ser jutjat a Espanya per malversació i no per rebel·lió.



Segons explica el tribunal, la sala primera Penal considera en principi que la imputació del delicte de rebel·lió és "inadmissible", però creu que sí que pot ser acceptat el de corrupció, com malversació de fons públics, de manera que el

JxCat, ERC i CUP demanen de crear una comissió d’investigació sobre els atemptats de l’agost

PAÍS - PRINCIPAT

Volen esclarir com es van preparar els atemptats i què els va motivar.

Per: Redacció 

09.03.2018  13:02

Els grups parlamentaris de JXCat i ERC i el subgrup de la CUP han entrat al registre del parlament la petició de crear una comissió d’investigació sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils dels dies 17 i 18 d’agost. Els objectius de la comissió serà esclarir com es van preparar els atemptats, què els va motivar i estudiar les diferents línies d’investigació dels cossos de seguretat i d’intel·ligència, ‘tant de l’estat com de l’àmbit internacional’.



La comissió també vol investigar els danys i conseqüències que els atemptats va tenir sobre les persones, les possibles responsabilitats i els mecanismes institucionals de resposta als atemptats. L’entorn socio-educatiu dels autors de l’atemptat, el context geopolític i ‘les lògiques de guerra global’ també seran objecte d’estudi.



El congrés espanyol va refusar la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats presentada per Ciutadans, que es va quedar sol defensant-la. El PP va dir que no tenia sentit depurar responsabilitats polítiques en aquest cas i el PSOE va dir que qüestionar la tasca dels cossos de seguretat era ‘irresponsable’. ERC i

El cap dels Mossos defensa Trapero i Forn davant Llarena i desmenteix la declaració de Pérez de los Cobos

PAÍS - PRINCIPAT

Ferran López assegura que la policia catalana va complir en tot moment els manaments judicials i que el coronel de la Guàrdia Civil sabia quin seria el desplegament de l'1-O.

Per: Redacció 

26.02.2018  16:02

El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Ferran López, ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena l’actuació dels Mossos durant el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de l’any passat. López ha defensat la versió del major, Josep Lluís Trapero, i ha reiterat que els Mossos havien complert l’ordre judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.



L’ordre de la jutgessa fou de retirar les urnes i tancar els col·legis, però sense ‘alterar la convivència ciutadana’.



López ha afirmat que l’encarregat del dispositiu policíac l de l’1-O –el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobis– sabia la planificació de la policia catalana per a aquella jornada. Així doncs, ha contradit la declaració que Pérez de los Cobos va fer al Suprem –que va servir de base per a mantenir Joaquim Forn empresonat–, segons la qual els Mossos no havien informat correctament la resta de cossos sobre el dispositiu que pensaven desplegar l’1-O i fins i tot havien vigilat els moviments de la policia espanyola el dia del referèndum per informar els concentrats que omplien els col·legis electorals per tal que es poguessin organitzar.



Segons fonts jurídiques, durant aquesta declaració de tres hores López ha

15 raons per les quals Ben Emmerson porta la presó dels Jordis i Junqueras a l'ONU

PRESOS POLÍTICS







Antoni Maria Piqué
Foto: Colombo Gazette
Barcelona. Dijous, 1 de febrer de 2018

El títol de Ben Emmerson és QC (Queens Counsel, Advocat de la Reina). És la forma de dir que és un advocat de rang molt elevat en el cursus honorum dels juristes britànics. Emmerson és una de les figures del despatx internacional Matrix Chambers, un grup d'advocats amb causa, per fer-ho curt, del que ell n'és un dels fundadors. Està especialitzat en les lleis europees de drets humans, dret internacional públic i dret penal internacional.




A l'àrea de Drets Humans d'aquest despatx hi treballen 78 advocats.



Al nou ambaixador d'Espanya a l'ONU, Jorge Moragas, se li ha girat feina. A l'ONU coneixen molt bé Emmerson. Té una carrera que no és broma. Va ser relator especial de l'ONU sobre terrorisme i drets humans entre el 2011 i el 2017. Té 25 anys d'experiència litigant davant dels tribunals internacionals, incloent el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i el de Ruanda.



Aquestes són quinze frases seleccionades de la presentació que ha fet aquest dijous, a

L'expresident del TC suspèn amb un zero l'examen del Tribunal d'Estrasburg

JUSTÍCIA







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 21 de gener de 2018

L'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos es va postular el 12 de gener passat per magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a proposta del govern espanyol. I, segons informa el mitjà especialitzat Confilegal, va rebre zero vots (dels deu en joc) de la Comissió de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. El motiu: no saber ni anglès ni francès parlat, un requisit imprescindible per formar part d'aquest tribunal.



Pérez de los Cobos va passar una entrevista oral el 12 de gener a París amb 10 components d'aquesta comissió, juntament amb els altres dos candidats del govern espanyol. Aquests són José Martín y Pérez de Nanclares, director de l'Assessoria Jurídica Internacional del Ministeri d'Exteriors, i María Elósegui, catedràtica de Filosofia del Dret a la Universitat de Saragossa. Van rebre set i cinc vots, respectivament.



Sempre segons Confilegal, quan va començar l'entrevista oral en anglès i francès, Pérez de los Cobos va respondre: "Poden preguntar-me en espanyol?". Fonts del seu entorn assenyalen que "es va sorprendre" perquè esperava que fos en

El Suprem retira la petició d’extradició de Puigdemont i els consellers perquè la justícia belga no li limiti les acusacions

PAÍS - PRINCIPAT

El dia 14 el jutge belga s'havia de pronunciar sobre la petició d'extradició.

Per: Redacció 

05.12.2017  11:13

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha acordat de retirar les ordres de detenció que la jutgessa de l’Audiència Carmen Lamela va emetre contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. 

I ha dit que es comuniqui aquesta decisió a la justícia belga, que

Oriol Junqueras al The Times: ‘Carles Puigdemont és l’únic president legítim de Catalunya’

PAÍS - PRINCIPAT

El vice-president destaca el contrast entre la justícia espanyola i la belga.

Per: Redacció 

17.11.2017  10:02

El vice-president Oriol Junqueras assegura en un article al The Times que el govern espanyol ha usurpat el poder a Catalunya, però avisa que els consellers empresonats i els que són a l’exili dedicaran tota la seva energia a defensar la democràcia, els drets polítics i civils i a guanyar la llibertat. ‘El govern espanyol ens vol de genolls, submisos, però ens trobarà dempeus’, defensa Junqueras en l’article titulat “Jo potser sóc a la presó, però els catalans seguirem la lluita” escrit des d’Estremera. ‘Els catalans som gent pacífica, valenta. Tenim els nostres fills al cap mentre patim el càstig per defensar la llibertat de Catalunya’, afegeix.



Lamenta que la comunicació amb el món exterior és molt limitada des d’Estremera, que no ha vist els seus fills i que només poden parlar minuts per telèfon cada setmana’.



‘Dedico el meu temps a reflexionar i, per sort, com a catòlic, a pregar’, explica el vice-president. Junqueras també defensa a l’article que Carles Puigdemont és ‘l’únic president legítim de Catalunya’ i destaca el contrast entre la justícia belga i l’espanyola coincidint amb el dia en què ell i els quatre consellers que són també a Brussel·les tornen davant del jutge. ‘No és una opinió, és un fet que la justícia espanyola no actua com les europees’, diu Junqueras.



‘Poc abans que ens deixessin sense llibertat, es va filtrar a la premsa espanyola i

La Justícia belga deixa en llibertat Puigdemont i els consellers, amb mesures cautelars

REPÚBLICA CATALANA







El Nacional
Foto: Efe | Vídeo: ACN
Barcelona. Diumenge, 5 de novembre de 2017

El Nacional
Foto: Efe | Vídeo: ACN
Barcelona. Diumenge, 5 de novembre de 2017







La Justícia belga ha decidit aquesta nit deixar en llibertat el president Carles Puigdemont i els consellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, amb només mesures cautelars. Aquestes són l'obligació de restar a Bèlgica, i el compromís de comparèixer davant del jutjat quan se'ls demani. No s'hi ha inclòs cap mesura de compareixença periòdica ni tampoc cap prohibició de parlar als mitjans de comunicació.

Els membres del Govern s'havien presentat aquest matí a les 9.15 a la policia belga, en una acció concertada amb la Justícia, i han passat a la Fiscalia de

El Col·legi d'Advocats de Terrassa veu "irregularitats flagrants" en els escorcolls

SOCIETAT

per Redacció 19/09/2017

El vicedegà Col·legi d'Advocats de Terrassa, Jaume Sales, ha assegurat que l'operatiu de la Guàrdia Civil contra el referédum, desplegat des de primera hora d'aquest dimarts a la seu d'Unipost a Terrassa, està cometent "irregularitats flagrants".

Sales, en una atenció als mitjans a les portes de l'empresa de missatgeria, ha

Luzón revoca el decret de Moix i ratifica els fiscals del 3%

Grinda i Bermejo segueixen en les causes del Vendrell i el TSJC, i el nou fiscal en cap nomena Grinda en el cas Agisa de Girona.

ERNESTO EKAIZER Madrid Actualitzada el 27/07/2017 12:39

Alejandro Luzón, en una imatge d'arxiu

El fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, revoca el decret del 18 d'abril passat firmat pel seu antecessor Manuel Moix, en el qual separava els fiscals Fernando Bermejo i José Grinda de la investigació de les comissions presumptament pagades a CDC i les seves fundacions a canvi d'adjudicacions d'obres.

Bermejo i Grinda, segons la resolució adoptada pel nou fiscal en cap, són responsables de la investigació del jutjat del Vendrell, a càrrec del jutge Josep Bosch Mitjavila i de la instrucció oberta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l'exconseller de Justícia i diputat al Parlament Germà Gordó; a més, Luzón ha nomenat Grinda en el cas Agisa, empresa d'aigües de Girona que fins ara portava el fiscal de Girona.

Fonts fidedignes asseguren a l'ARA que el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha expressat el seu acord amb el plantejament de Luzón, tot i que amb

Vinculan a ACS con el caso Púnica

MundoDeportivo.com





Actualizado a 17-07-2017 16:27

El presidente de ACS, Florentino Pérez, y la presidenta del consejo de administración de Fomento de Construcciones y Contratas, Esther Alcocer Koplowitz (2d), asisten a la presentación del Plan Extraordinario de Inversiones en Carreteras mediante colaboración público-privada, en Moncloa. (Juan Carlos Hidalgo - Juan Carlos Hidalgo / EFE)

La empresa ACS, que preside Florentino Pérez, se ha visto vinculada al caso Púnica que investiga varios escándalos de corrupción en la Comunidad de Madrid.



Según informa el diario El Mundo , un nuevo testigo declaró que el número tres del Gobierno de Cristina Cifuentes, Jaime González Taboada, amañó un contrato de 1,9 millones de euros para la conservación del Parque de

El govern tira pel dret en la contractació de 500 nous mossos

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

Les inscripcions per les places s'obriran dissabte 

Per: Redacció 

06.07.2017  13:59

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat que dissabte el govern obrirà les inscripcions per poder optar a les 500 places que es crearan al cos dels Mossos d’Esquadra. Jané ja ha signat la convocatòria i ha afirmat que no vulnera ‘l’ordenament estatal’. L’anunci s’ha fet durant l’acte de cloenda de l’escola d’estiu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Jordi Jané: "Aquest matí he signat la convocatòria de 500 nous @mossos, que demà sortirà al @DOGCdeldia" #ISPCdEstiu @ispccat @AnnabelMarcos pic.twitter.com/ni4vRRVoCr

— Interior (@interiorcat) 6 de juliol de 2017

D’aquesta manera, el govern es manté ferm en la seva determinació per a contractar 1.500 nou agents en els pròxims dos anys. Cal recordar que el ministeri d’Hisenda espanyol ha intentat impugnar les