MÓN - ESPANYA
Afirma que hi hauria hagut una 'massacre' a Catalunya sense la presència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.
Per: Redacció
17.04.2018 15:33
El Tribunal Suprem espanyol ha emès una interlocutòria
en què critica el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein per la decisió
de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a
Carles Puigdemont. A més, la sala segona del Suprem insisteix en el
relat de la violència i afirma que hi hauria hagut una ‘massacre’ a
Catalunya si no hagués estat per la presència de la policia espanyola i
la Guàrdia Civil.
El Suprem ha aprofitat la resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez –en què li denega la llibertat novament– per a criticar la justícia alemanya. En aquest sentit, critica que el tribunal alemany comparés el procés d’independència amb les protestes a l’aeroport de Frankfurt per a descartar la violència i, en conseqüència, el delicte de rebel·lió. Concretament, diu que ‘no és raonable’.
Concretament, diu: ‘En el nostre cas no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport del Prat de Llobregat, i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho. El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, i
d’oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d’un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se per força legítima de l’Estat que protegia uns suposats col·legis electorals’.
Segons el Suprem, no es tractava d’una rebel·lió ‘d’una gentada organitzada contra l’estat per prendre el centre de poder’. Així doncs, pel tribunal la rebel·lió no l’exercia la ciutadania, sinó els governants. Per últim , afegeix que si els fets que van produir-se a Catalunya haguessin succeït en un estat federat alemany no hi hauria una ‘sentència simbòlica’. També insisteix que en el cas que no es constatés suficientment la violència en aquest cas, la conducta dels encausats podria qualificar-se de sedició.
Llarena pot modificar l’euroordre?
El jutge instructor de la causa contra el procés d’independència, Pablo Llarena, no pot modificar l’euroordre que va emetre el 23 de març contra Puigdemont, en què li imputava delictes de rebel·lió i sedició. Alguns mitjans espanyols han difós que aquesta és una possibilitat, però l’euroordre del 23 de març no pot modificar-se, segons els advocats de Puigdemont.
El que sí que pot fer Llarena és retirar-la i emetre’n una altra en què acusi Puigdemont d’un delicte de sedició. No obstant això, seria la segona vegada que el jutge retiraria una euroordre després que ho fes amb l’emesa quan el president era a Bèlgica amb els consellers Comín, Ponsatí, Puig i Serret. A més, la retirada de l’euroordre restaria encara més crèdit a la justícia espanyola. En tot cas, Puigdemont no podrà ser jutjat per rebel·lió.
El Suprem ha aprofitat la resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez –en què li denega la llibertat novament– per a criticar la justícia alemanya. En aquest sentit, critica que el tribunal alemany comparés el procés d’independència amb les protestes a l’aeroport de Frankfurt per a descartar la violència i, en conseqüència, el delicte de rebel·lió. Concretament, diu que ‘no és raonable’.
Concretament, diu: ‘En el nostre cas no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport del Prat de Llobregat, i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho. El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, i
d’oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d’un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se per força legítima de l’Estat que protegia uns suposats col·legis electorals’.
Segons el Suprem, no es tractava d’una rebel·lió ‘d’una gentada organitzada contra l’estat per prendre el centre de poder’. Així doncs, pel tribunal la rebel·lió no l’exercia la ciutadania, sinó els governants. Per últim , afegeix que si els fets que van produir-se a Catalunya haguessin succeït en un estat federat alemany no hi hauria una ‘sentència simbòlica’. També insisteix que en el cas que no es constatés suficientment la violència en aquest cas, la conducta dels encausats podria qualificar-se de sedició.
Llarena pot modificar l’euroordre?
El jutge instructor de la causa contra el procés d’independència, Pablo Llarena, no pot modificar l’euroordre que va emetre el 23 de març contra Puigdemont, en què li imputava delictes de rebel·lió i sedició. Alguns mitjans espanyols han difós que aquesta és una possibilitat, però l’euroordre del 23 de març no pot modificar-se, segons els advocats de Puigdemont.
El que sí que pot fer Llarena és retirar-la i emetre’n una altra en què acusi Puigdemont d’un delicte de sedició. No obstant això, seria la segona vegada que el jutge retiraria una euroordre després que ho fes amb l’emesa quan el president era a Bèlgica amb els consellers Comín, Ponsatí, Puig i Serret. A més, la retirada de l’euroordre restaria encara més crèdit a la justícia espanyola. En tot cas, Puigdemont no podrà ser jutjat per rebel·lió.
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada