PAÍS - PRINCIPAT
El revés de la justícia alemanya dóna força a una investidura després de la reforma de la llei de Presidència.
 |
| Puigdemont al parlament, en una imatge d'arxiu (fotografia: Albert Salamé). |
Per: Pere Cardús
17.04.2018 17:25
La investidura de Carles Puigdemont
(30 de gener) ajornada indefinidament pel president Roger Torrent, les
investidures suspeses de Jordi Sànchez (12 de març i 13 d’abril) i la
investidura intervinguda de Jordi Turull (22 de març) per
l’empresonament ordenat pel jutge Llarena. Són els quatre intents de la
majoria parlamentària independentista d’investir un president i formar
un govern d’acord amb el resultat de les eleccions imposades del 21 de
desembre. Ara es podria donar pas a una quarta candidatura, però guanya
força l’opció de recuperar el pla A: restaurar la presidència colpejada
pel 155. Demà es reuneixen a Berlín els diputats de Junts per Catalunya
amb Puigdemont per decidir precisament això: recuperar la candidatura de
Puigdemont i, si cal, apuntar un possible candidat nou en cas que
fallés aquesta opció.
Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de Presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista.
Els perills de la reforma
La reforma de la llei de Presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica. Hi ha dos inconvenients a aquesta fórmula: cal que la llei sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) intervinguda pel 155 i cal que es pugui fer la investidura abans que el Tribunal Constitucional espanyol no hagi suspès cautelarment la llei reformada. Per tant, el pla que hi ha damunt la taula de la reunió de demà és el de fer tots aquests passos tan de pressa com sigui possible.
Tot plegat és un trencaclosques complicat. El temps que hi ha per a fer aquesta operació és breu, però les veus més influents de Junts per Catalunya volen provar-ho. Si l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de Presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions. Aquest candidat a una quarta investidura seria considerat un president provisional fins que no es resolgués la reforma de la llei de Presidència. Una resolució que, si depèn de la suspensió cautelar del TC, pot haver d’esperar cinc mesos a partir de l’aprovació de la reforma. Aleshores, es procediria a investir Puigdemont si el context i la situació judicial del president ho permeten.
ERC no vol esperar
Per la seva banda, ERC reconeix que pertoca a JxCat de proposar el candidat. Però també demana que es faci una investidura de pressa i que no s’esperi a exhaurir el termini del 22 de maig. La portaveu del partit, Marta Vilalta, va defensar dilluns que la formació d’un govern i la reforma de la llei de Presidència havien de ser dos camins paral·lels. És a dir, que no cal esperar a tenir enllestida la reforma –que ara és al Consell de Garanties Estatutàries, a instància del PSC– per formar govern. D’aquesta manera, Esquerra s’inclina per deixar la investidura de Puigdemont per a més endavant i no arriscar-se a la convocatòria d’unes noves eleccions.
Demà sabrem si aquesta opció s’imposa finalment com a pla oficial de Junts per Catalunya. Després hi haurà el temps que dóna l’elaboració del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma de la llei de Presidència per acordar l’estratègia amb ERC i la CUP. Una vegada publicat el dictamen, que no és vinculant, el parlament podrà aprovar la reforma, i el nou pla de Junts per Catalunya haurà de jugar bé les cartes del temps i esquivar una batalla de filibusterisme més que previsible. En definitiva, la investidura de Puigdemont torna a ser damunt la taula amb la força que ha donat el revés judicial de la justícia alemanya.
Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de Presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista.
Els perills de la reforma
La reforma de la llei de Presidència, que s’ha d’aprovar per lectura única al parlament a principi de maig, permetrà de fer la investidura de Puigdemont per via telemàtica. Hi ha dos inconvenients a aquesta fórmula: cal que la llei sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) intervinguda pel 155 i cal que es pugui fer la investidura abans que el Tribunal Constitucional espanyol no hagi suspès cautelarment la llei reformada. Per tant, el pla que hi ha damunt la taula de la reunió de demà és el de fer tots aquests passos tan de pressa com sigui possible.
Tot plegat és un trencaclosques complicat. El temps que hi ha per a fer aquesta operació és breu, però les veus més influents de Junts per Catalunya volen provar-ho. Si l’estat espanyol i els grups unionistes aconsegueixen d’endarrerir l’aprovació de la llei de Presidència, o la seva publicació al DOGC, o que el TC la suspengui abans de la investidura, Junts per Catalunya proposarà un candidat alternatiu per evitar les eleccions. Aquest candidat a una quarta investidura seria considerat un president provisional fins que no es resolgués la reforma de la llei de Presidència. Una resolució que, si depèn de la suspensió cautelar del TC, pot haver d’esperar cinc mesos a partir de l’aprovació de la reforma. Aleshores, es procediria a investir Puigdemont si el context i la situació judicial del president ho permeten.
ERC no vol esperar
Per la seva banda, ERC reconeix que pertoca a JxCat de proposar el candidat. Però també demana que es faci una investidura de pressa i que no s’esperi a exhaurir el termini del 22 de maig. La portaveu del partit, Marta Vilalta, va defensar dilluns que la formació d’un govern i la reforma de la llei de Presidència havien de ser dos camins paral·lels. És a dir, que no cal esperar a tenir enllestida la reforma –que ara és al Consell de Garanties Estatutàries, a instància del PSC– per formar govern. D’aquesta manera, Esquerra s’inclina per deixar la investidura de Puigdemont per a més endavant i no arriscar-se a la convocatòria d’unes noves eleccions.
Demà sabrem si aquesta opció s’imposa finalment com a pla oficial de Junts per Catalunya. Després hi haurà el temps que dóna l’elaboració del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la reforma de la llei de Presidència per acordar l’estratègia amb ERC i la CUP. Una vegada publicat el dictamen, que no és vinculant, el parlament podrà aprovar la reforma, i el nou pla de Junts per Catalunya haurà de jugar bé les cartes del temps i esquivar una batalla de filibusterisme més que previsible. En definitiva, la investidura de Puigdemont torna a ser damunt la taula amb la força que ha donat el revés judicial de la justícia alemanya.
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada