Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’octubre del 2022

Liz Truss dimiteix com a primera ministra del Regne Unit

 

 

MÓN - EUROPA

 


El Partit Conservador obrirà un procés de selecció la setmana vinent per a decidir qui la relleva al càrrec 

 





Redacció

20.10.2022 - 14:37

Actualització: 20.10.2022 - 15:04

 

 

La primera ministra britànica, Liz Truss, ha anunciat que dimiteix com a primera ministra britànica després de tan sols quaranta-cinc dies al càrrec. Truss, però, no ha convocat eleccions i el Partit Conservador obrirà la setmana vinent un altre procés de selecció per a decidir qui la relleva. El cap de l’oposició, el laborista Keir Starmer, ha demanat eleccions. Els laboristes encapçalen els sondatges amb una majoria absoluta extraordinària.

 

En una compareixença, Truss ha reconegut que ja no té la confiança dels seus companys de partit per a endegar el seu programa de rebaixa en massa d’imposts, la proposta principal que la va dur al poder. “No puc dur a terme el programa pel

dijous, 29 de setembre del 2022

Suècia detecta una quarta fuita al gasoducte Nord Stream, que podria quedar inservible

 

 

Suècia, Dinamarca, Alemanya i la UE ho atribueix a un sabotatge i Rússia qualifica l'atac als gasoductes de "terrorisme internacional"

 

RedaccióActualitzat

 

 

La guarda costanera sueca ha detectat una nova fuita en el gasoducte Nord Stream. Segons informacions de la televisió pública alemanya ARD, Suècia va alertar d'una fuga que no es coneixia fins ara. D'aquesta manera ja són quatre les fugues als gasoductes del mar Bàltic que uneixen Rússia amb Alemanya.

 

Una patrulla de reconeixement sueca ha detectat la quarta, més petita que les altres, davant les seves costes i informa d'un vessament de 900 metres de diàmetre. Així, ja ha hi ha dues fugues per cada gasoducte submarí, el Nord Stream 1 i el Nord Stream 2. Totes se situen en aigües internacionals però dins les zones d'exclusió econòmica sueca i danesa. Les tres primeres es van detectar entre diumenge i dilluns de manera pràcticament simultània.


 

Els gasoductes podrien haver quedat inutilitzats

dimarts, 27 de setembre del 2022

L’atac a Puigdemont ressona a la premsa austríaca

 

 

El diari Kurier i el Der Standard han fet pública la situació que va viure Puigdemont quan anava a buscar l’avió per tornar a Brussel·les

 

 

 

Redacció 27/09/2022

 

 

 

El MHP Puigdemont intervenint a l'Europarlament

 



L’agressió al president a l’exili, Carles Puigdemont, a l’aeroport de Viena per part d’un espanyolista ha causat furor en la premsa d’Àustria. El diari Kurier i el Der Standard han fet pública la situació que va viure Puigdemont quan anava a buscar l’avió per tornar a Brussel·les, després de dur a terme una conferència a la Central European University. La premsa austríaca explica que el president va ser “colpejat i insultat a l’aeroport de Viena”, després de viatjar fins a Viena “des del seu exili per donar una conferència sobre la situació política a Catalunya”.

 

Puigdemont va fer pública l’agressió a través d’una piulada on denunciava: “Suposo que això molesta a determinats personatges. Als qui no volien que la universitat m’acollís, per exemple. I a l’individu que a l’aeroport m’ha colpejat l’espatlla cridant

Missió històrica de la NASA: la nau DART impacta contra un asteroide per intentar desviar-lo| VÍDEO

 

 

ESPAI EXTERIOR

 

 

 

La NASA ha dut a terme l'operació DART per desviar l'òrbita d'un asteroide: una passa endavant històrica 

 



Nura Portella
Foto: EFE - NASA
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 07:51
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 08:13
Temps de lectura: 2 minuts 
 
 
 
 
 

 
 
 

 

La NASA ha aconseguit dur a terme una missió que passarà a la història i que tindrà un gran impacte sobre la seguretat de la Terra quan el planeta estigui amenaçat per un element com un asteroide. La nit d'aquest dilluns, la NASA ha aconseguit que una nau, del tamany d'una nevera i que ha costat 330 milions de dòlars, s'hagi estavellat contra un asteroide amb la voluntat de desviar la seva trajectòria, el primer cop que s'aconsegueix quelcom així i un fet que suposa una nova eina per a poder defensar-se davant objectes espacials que suposin un potencial perill per la Terra. Concretament, els fets han tingut lloc a les 19:14 hora local de la Costa Est dels Estats Units, que aquí eren la 1:14 de la matinada, quan la nau, que ha rebut el nom de DART (dard en anglès) s'ha estavellat a una velocitat de 6,4 quilòmetres per segon contra l'asteroide Dimorphos, que es trobava a 11 milions de quilòmetres de la Terra. Amb tot, ara s'haurà d'esperar uns dies que es poden convertir en setmanes per veure si DART ha pogut alterar lleugerament l'òrbita de l'asteroide, després de l'impacte. 

 

Aquesta és una missió històrica, ja que per primer cop en la història s'ha intentat (i aparentment aconseguit) canviar la trajectòria d'un cos celeste per protegir el planeta. Aquest és un intent d'evitar que passi el mateix que fa 66 milions d'anys, quan un asteroide va provocar l'extinció dels dinosaures. Aquesta missió, a més, s'emmarca en un interès creixent del govern dels Estats Units i les seves forces armades davant les amenaces espacials en el que es coneix com a "defensa planetària". En paraules de la directora de la Divisió de Ciències Planetàries de l'organització, Lori Glaze, el món ha aconseguit obrir un nou capítol aquesta matinada: "Ens estem embarcant en una nova era per a la humanitat, una era en la

Dinamarca i Suècia declaren l'emergència energètica per fugues al gasoducte Nord Stream

 

 

EMERGÈNCIA ENERGÈTICA

 

 

S'ha prohibit la navegació en un radi de cinc milles al voltant de les zones de les fugues 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 10:17
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 10:54

 

 

 




La Direcció General d'Energia de Dinamarca ha declarat aquest dimarts l'emergència als sectors elèctric i gasístic després de detectar-se en les últimes hores tres fugues als gasoductes russos Nord Stream 1 i 2. "La ruptura de les canonades passa rares vegades, per això veiem motiu per augmentar el nivell d'emergència com a resultat dels fets ocorreguts l'últim dia. Volem assegurar la vigilància minuciosa de la infraestructura crítica per reforçar la seguretat de subministrament", consta en un comunicat. L'anunci suposa la pujada al nivell taronja, el segon més alt en una escala de cinc, la qual cosa implica que es comunicaran "mesures concretes" que les empreses dels sectors gasístic i elèctric han d'implementar "per augmentar la seguretat de, per exemple, plantes, edificis i instal·lacions".



Les autoritats daneses han informat inicialment d'una fuga al Nord Stream 2 en aigües daneses al Bàltic i, posteriorment, d'altres dues en el Nord Stream 1, una en aigües d'aquest país nòrdic i una altra en les de la veïna Suècia, a prop de l'illa de Bornholm. Ambdós gasoductes són fora de servei: fa setmanes que el Nord Stream 1 està detingut després d'al·legar Rússia una fuga d'oli a l'única estació compressora russa que encara operava; l'altre mai no va estar en funcionament, en suspendre Alemanya el procés d'aprovació poc abans de la intervenció militar russa en Ucraïna.

 

 


 

 

Prohibida la navegació i vols a prop de la zona

divendres, 23 de setembre del 2022

Rússia recluta soldats a les regions més pobres del país i entre minories ètniques

 

 

UCRAÏNA

 

 

El govern rus està mobilitzant homes de les regions més pobres del país 

 

Judit Pellicer
Foto: Anatily Maltsev / Efe
Barcelona. Divendres, 23 de setembre de 2022. 10:15
Actualitzat: Divendres, 23 de setembre de 2022. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts
 
 
 
 

 
 
 

La població russa no ha rebut amb els braços oberts la mesura del Kremlin de mobilitzar "parcialment" els ciutadans per fer front a les contínues derrotes que l'exèrcit regular està afrontant davant d'Ucraïna. Poc després que ho anunciés el president rus, Vladímir Putin, milers de ciutadans van sortir als carrers a protestar per la mesura. Almenys 1.311 persones han estat detingudes a 38 ciutats russes el dimecres després de saber la notícia de la mobilització. Només a Sant Petersburg se n'han comptabilitzat 524 i a Moscou 502, on les manifestacions han estat més multitudinàries. En aquest context, el Kremlin sembla haver volgut treure el focus de les grans ciutats a l'hora de reclutar reservistes. Segons informa El Mundo, el govern rus està reclutant reservistes a les zones més pobres, allunyades del front i amb un major nombre de població de minories ètniques. 

 

Lluny de les càmeres de les capitals, els més afectats per la mesura de mobilitzar els reservistes estan sent les comunitats de minories ètniques i les més pobres. "Se'ls estan emportant tots!", ha lamentat des de Buriatia l'activista Victoria Maladeava, de la Fundació Buriatia Lliure, qui recomana fugir a la veïna Mongòlia mentre sigui possible. En altres regions

dijous, 8 de setembre del 2022

Última hora : S’ha mort Elisabet II d’Anglaterra després d’un regnat de setanta anys

 

 

MÓN - EUROPA

 


La monarca i cap de la Commonwealth s’ha mort a Escòcia, i serà succeïda al tron pel príncep Carles de Gal·les 

 

 


 

 


Redacció 

08.09.2022 - 19:32

Actualització: 08.09.2022 - 19:37

 

 

Elisabet II, reina d’Anglaterra, s’ha mort aquesta tarda al castell de Balmoral (Escòcia) a noranta-sis anys. Cap d’estat del Regne Unit i catorze països més de la Commonwealth d’ençà de la seva coronació l’any 1953, Elisabet II és la monarca que ha tingut el regnat més longeu de la història del Regne Unit, amb setanta anys i dos-cents catorze dies, i el segon regnat més longeu de tota la història, una fita tan sols superada pels setanta-dos anys i cent deu dies de regnat de Lluís XIV. Elisabet II, que ha governat al costat de quinze primers ministres britànics al llarg del seu regnat, serà succeïda al tron pel príncep Carles de Gal·les, el seu fill gran.

 

Després de setmanes d’absència, Elisabet II va ser vista en públic aquest dilluns, quan va rebre Boris Johnson a Balmoral per acceptar-ne la dimissió com a primer ministre britànic. La monarca, que té problemes de mobilitat d’ençà de la tardor passada, es presentà a l’audiència amb un bastó, i mostrà algunes dificultats físiques. 

 

divendres, 15 de juliol del 2022

Brussel·les es planteja portar el corrupte Estat espanyol a la justícia europea

 

 

La Comissió Europea fa un pas més en el procés d’infracció contra Espanya per la permissivitat amb la corrupció

 

 

Redacció 15/07/2022

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, durant el discurs de l'estat de la Unió Europea, a Estrasburg el 15 de setembre del 2021

 



La Comissió Europea està farta d’encalçar Espanya perquè deixi d’encobrir la corrupció. Aquests darrers mesos, diferents organismes europeus han esbroncat l’Estat espanyol per no implementar les recomanacions fetes el 2019 per lluitar contra la corrupció.

 

Ara, la CE ha fet un pas més en el procés d’infracció contra Espanya per no transposar la directiva europea que protegeix els denunciants de corrupció. L’executiu comunitari ha anunciat

dijous, 7 de juliol del 2022

Boris Johnson anuncia la seva dimissió

 

 

REGNE UNIT

 

 

Més de 50 membres del Partit Conservador han presentat la seva dimissió 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 7 de juliol de 2022. 10:40
Actualitzat: Dijous, 7 de juliol de 2022. 10:50
Temps de lectura: 2 minuts  

 





El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha acceptat dimitir després de l'al·luvió de renúncies en el seu Executiu, durant una conversa amb el líder del grup de diputats conservadors sense cartera, renúncia així al lideratge del partit conservador, però es mantindrà en el lloc de primer ministre fins a la tardor segons ha confirmat la cadena britànica BBC. Johnson ha anunciat que compareixerà en les pròximes hores per anunciar la seva decisió, segons els mitjans britànics està previst que comparegui aquest dijous al migdia a les portes de Downing Street.

 


🔴 Boris Johnson, última hora: Anuncia la seva dimissió | DIRECTE

divendres, 17 de juny del 2022

La ministra d’Interior britànica aprova l’extradició de Julian Assange als Estats Units

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La defensa del fundador de WikiLeaks encara pot presentar un recurs contra la decisió de Priti Patel 

 

 


 

 

 

Redacció 

17.06.2022 - 11:32

Actualització: 17.06.2022 - 12:26


La ministra d’Interior britànica, Priti Patel, ha aprovat l’extradició del fundador de WikiLeaks, Julian Assange, als Estats Units. El cas de l’activista va arribar a mans de Patel el mes passat, quan el Tribunal Suprem va sentenciar que no hi havia impediments legals sobre les garanties i el tracte que rebria Assange per part de les autoritats nord-americanes. De totes maneres, la defensa encara té catorze dies per a presentar un recurs contra la decisió.

 

“En aquest cas, els tribunals del Regne Unit no han considerat que l’extradició del senyor Assange pugui ser opressiva, injusta o un abús. […] No han considerat que l’extradició sigui incompatible amb els drets humans, inclòs el dret d’un judici

dijous, 16 de juny del 2022

L’advocat general de la UE veu deslleialtat de Marchena per haver mantingut Junqueras a la presó

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Però Maciej Szpunar precisa que el Parlament Europeu no s'hi podia oposar perquè no tenia competència per fer-ho 

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

16.06.2022 - 13:07

 

 

L’advocat general del TJUE Maciej Szpunar ha recomanat al tribunal que desestimi el recurs amb què Oriol Junqueras vol fer valer el seu escó com a eurodiputat. És un entrebanc per a Junqueras, perquè Szpunar diu que el Parlament Europeu no va actuar pas malament quan va acceptar la decisió del Tribunal Suprem espanyol, d’acord amb la JEC, de retirar-li l’escó perquè havia estat condemnat. Però en el seu informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, hi ha un punt molt important a tenir en compte: diu textualment que “pot efectivament semblar que el comportament del Tribunal Suprem no compleix aquesta obligació” de cooperació lleial entre estats membres de la Unió. I ho diu per la manera que com el Suprem va donar compliment (o més aviat va incomplir) la sentència del TJUE que reconeixia la immunitat de Junqueras i va ordenar que li retiressin l’escó. Szpunar, això no obstant, diu que el Parlament Europeu no tenia la capacitat per oposar-s’hi, perquè no hi ha cap disposició en el dret de la Unió que li ho permeti. En resum, ho havia d’acatar. 

 

El Suprem va fer la seva peculiar interpretació de la sentència del desembre del 2019 del TJUE segons la qual Junqueras tenia immunitat d’ençà del moment que fou elegit eurodiputat, la primavera d’aquell any. El Suprem va condemnar Junqueras l’octubre del 2019, quan encara el TJUE no havia respost unes preguntes que mesos enrere

dilluns, 6 de juny del 2022

Manuel Valls se'n va per la porta de darrere de Twitter després del seu fracàs a França

 

 

FRANÇA

 

 

Valls ha quedat descartat en la primera volta de les legislatives franc

 

 

Nura Portella
Foto: Instagram @manuelvalls
Barcelona. Dilluns, 6 de juny de 2022. 08:33
Actualitzat: Dilluns, 6 de juny de 2022. 08:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Adieu Twitter". Amb aquest breu missatge i que no deixava cap espai per a la imaginació, Manuel Valls s'acomiadava dels seus seguidors a la xarxa social minuts abans d'esborrar-se el seu perfil. Ara, quan es busca l'usuari, @manuelvalls, la plataforma adverteix que el compte ja no existeix, perquè ha estat eliminat. Aquesta decisió de Valls es produeix la mateixa nit que es constatés el seu nou fracàs, ara a França, després d'haver quedat fora de l'Assemblea Nacional. L'ex-primer ministre francès s'havia presentat com a representant de la circumscripció dels francesos residents a l'Estat, Portugal, Andorra i Mònaco, però els resultats no li permeten passar a la segona volta, ja que ha quedat tercer. "La meva candidatura no ha convençut", ha lamentat minuts abans de desaparèixer de Twitter, tot reflexionant que "unes eleccions són un moment per a la veritat", ha reflexionat.

 

Admet la derrota 

dimecres, 25 de maig del 2022

Nou tràgic tiroteig als Estats Units: Almenys catorze nens de primària i un professor morts a Texas

 

 

El governador de l’Estat afirma que l’atacant era un jove de 18 anys que ha estat abatut per la policia

 

 

Agències 25/05/2022

 

 


 


Almenys catorze nens de primària i un professor han mort aquest dimarts en un tiroteig en una escola de Texas, segons publiquen diversos mitjans nord-americans. 

 

Els fets han tingut lloc a la localitat d’Uvalde, a uns 120 quilòmetres de la ciutat de San Antonil. 

 

Segons el governador de Texas, l’atacant ha estat un jove de 18 anys que hauria utilitzat una pistola i potser un rifle després d’aparcar el seu cotxe i d’entrar a l’escola. 

 

La policia l’hauria abatut.

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/societat/nou-tragic-tiroteig-als-estats-units-almenys-catorze-nens-de-primaria-i-un-professor-morts-a-texas/ 




divendres, 20 de maig del 2022

Putin talla el gas a Finlàndia i obrirà bases militars per l’amenaça de l’OTAN

 

 

MÓN

 

 

Rússia critica la intenció de Suècia i Finlàndia d'entrar a l'OTAN perquè augment la "tensió"

 

 

Vladimir Putin al Kremlin -/Kremlin/dpa/EP


 

 


dijous, 28 d’abril del 2022

El Parlament Europeu debatrà sobre el Catalangate en el pròxim ple

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Els eurodiputats independentistes de la cambra s'han vist afectats, segons les revelacions de Citizen Lab 

 

 


 

 

 

ACN

28.04.2022 - 12:42

 

 

El ple del Parlament Europeu debatrà sobre l’espionatge dels estats a eurodiputats amb Pegasus revelat per l’escàndol del Catalangate. Ha estat una proposta del grup dels Verds/ALE, d’on són membres Diana Riba i Jordi Solé d’ERC, que van ser espiats segons les revelacions del Citizen Lab. A més d’ells, també es va espiar els eurodiputats de Junts: Toni Comín abans d’agafar l’acta, Carles Puigdemont a través del seu entorn i Clara Ponsatí, per l’espionatge a un dels seus assistents.

 

El debat ‘L’ús de Pegasus per part dels estats membre de la UE contra individus, inclosos eurodiputats i la violació de drets fonamentals’ se celebrarà el 4 de maig a Estrasburg a partir de les tres de la tarda.

 

Després de les revelacions del Citizen Lab sobre el Catalangate, el Parlament Europeu va anunciar la setmana passada que posava disposició dels eurodiputats un servei per revisar si tenen instal·lat el sistema d’espionatge Pegasus en els

dimarts, 26 d’abril del 2022

Brussel·les rep els feixistes de V🤢x per escoltar les seves propostes xenòfobes

 

 

El vicepresident de la Comissió Europea es reuneix amb Garriga i Buxadé, que ploramiquegen pel que consideren “polítiques permissives amb la immigració il·legal”

 

 

Agències 26/04/2022

 

 

Roda de premsa de V🤢x al Parlament Europeu amb Ignacio Garriga i Jorge Buxadé Data de publicació: dimarts 26 d’abril del 2022, 11:10 Localització: Brussel·les Autor: Natàlia Segura

 

 


V🤢x ha tingut l’honor de portar el seu discurs xenòfob a la Comissió Europea. Els representants de la formació d’extrema dreta —el president del grup a Catalunya, Ignacio Garriga i l’eurodiputat Jorge Buxadé— s’han reunit amb el vicepresident de la CE Margaritis Schinas a Brussel·les per presentar la seva campanya ‘Barris Segurs’.

 

Bàsicament, des del partit d’ultradreta denuncien el que consideren “polítiques permissives amb la immigració il·legal” o la “manca de controls eficaços a les

dimarts, 12 d’abril del 2022

Gautier Sabrià: “Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta a Perpinyà no significa un augment del racisme

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

Entrevista al sociòleg Gautier Sabrià, que ens ajuda a entendre les arrels del Rassemblement National  

 


 

 


Per: Arnau Lleonart Fernàndez

11.04.2022  21:30

 

 

La ultradretana Marine Le Pen va confirmar diumenge que Catalunya Nord és un dels seus vivers de vots més importants. El 2020 va aconseguir que Perpinyà fos la ciutat més important on governen i la senten prou seva per a elegir-la per a tancar la campanya de la primera volta, amb un míting que recordava un concert d’una superestrella. Le Pen ha rebut el suport del 32,74% dels catalans i, darrere seu, a poca distància, el president-candidat Emmanuel Macron (20,54%) i l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon (19,20%). El sociòleg Gautier Sabrià ens ajuda a entendre les arrels del Rassemblement National a Catalunya Nord.

 

Tot semblava indicar que Marine Le Pen guanyaria a Catalunya i no hi ha hagut sorpreses.
—Hem de tenir en compte que parlem d’un territori partit. A les eleccions de 2017 ja vam veure com la comarca del Rosselló votava majoritàriament Le Pen, però la zona més muntanyosa hi havia un vot cap a Mélenchon. Aquesta vegada, en aqueixa zona on havia guanyat Mélenchon hi ha uns quants pobles que han canviat i han votat Le Pen.

 

Què farà a la segona volta el 19,20% dels nord-catalans que han votat Mélenchon?

dilluns, 4 d’abril del 2022

Periodistes internacionals documenten la massacre russa de civils a Butxa

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals  

 





Per: Redacció

04.04.2022  14:32

 

 

La retirada de l’exèrcit rus de Butxa, una ciutat de poc més de 30.000 habitants a la rodalia de Kíiv, ha descobert una autèntica massacre de civils. Segons que ha informat la fiscal general ucraïnesa, Irina Venediktova, les tropes ucraïneses han trobat 410 cadàvers en les zones alliberades a la regió de Kíiv, entre les quals hi ha Butxa, però també Irpin i Hostomel.

 

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la invasió russa d’Ucraïna 

 

Ucraïna, la Unió Europea i els Estats Units han acusat Rússia de crims de guerra i genocidi, però el Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals. En les imatges publicades  les darreres hores es veuen cadàvers abandonats al carrer, alguns amb les mans lligades, i també una fossa comuna al costat d’una església.

 

 


 

 

 

“Estic profundament impactat per les imatges de civils assassinats a Butxa. És essencial que es faci una investigació independent que comporti que es retin comptes de manera efectiva”, ha dit el secretari general de l’ONU, António Guterres. Ara per ara,

dimecres, 23 de març del 2022

Rússia es desgasta mentre Ucraïna resisteix

 

 

UCRAÏNA

 

 

Des de l'inici de la invasió, les tropes russes han perdut armament i soldats, i ara també terreny 

 

 


 

 

 Judit Pellicer
Foto: Sedat Suna / Efe
Barcelona. Dimecres, 23 de març de 2022. 08:31
Actualitzat: Dimecres, 23 de març de 2022. 11:16
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

En el vint-i-vuitè dia de guerra a Ucraïna, les tropes russes es troben molt lluny de qualsevol ofensiva llampec que es pogués plantejar en un inici. Gairebé un mes després de començar la invasió, l'exèrcit rus ha perdut molt equipament i, sobretot, moltes vides. Fa uns dies el Pentàgon ja advertia que més de 7.000 soldats russos havien perdut la vida en el conflicte, fet que deixava sense capacitat d'acció a batallons sencers. Aquest dimecres, un oficial estatunidenc ha afirmat que el poder de combat rus ha caigut per sota 90% des de l'inici de què Vladímir Putin afirma que és una "operació militar especial", segons informa The Guardian. Aquest afebliment sembla haver motivat una reacció encara més violenta sobre els territoris on els russos tenen capacitat d'acció, per exemple, Mariúpol. 

 

Lees tropes russes es troben afectades per la resistència ucraïnesa a la invasió, però malgrat que s'hagin debilitat, no retrocedeix voluntàriament. L'ofensiva russa continua. La branca més visible d'aquesta ofensiva són els bombardejos sobre les ciutats, sent la més coneguda per això Mariúpol, però en les darreres 24 hores han començat a atacar per primera vegada Odessa i han continuat disparant projectils a Khàrkiv. On l'exèrcit rus està trobant més dificultats per continuar el seu pla d'invasió és en el pla de l'avenç sobre el terreny. Com ja és habitual, les tropes de

divendres, 18 de març del 2022

Europa expulsa diplomàtics russos per un escàndol d’espionatge

 

 

Bulgària els dona tres dies perquè surtin del país, mentre que els països bàltics també han fet fora una desena de treballadors de les ambaixades russes

 

 

Bulgària ha expulsat 10 diplomàtics russos acusats d'espionatge ( ContactPhoto )