El sabotatge va tenir la circulació de l'AVE parada tot el matí de dijous
Declaracions dels govern català i espanyol arran del sabotatge de dijous a la línia de l'AVE donant-se mútuament les culpes.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha exigit al Ministeri de Foment que protegeixi millor la infraestructura, que tingui millors protocols per solucionar les avaries i que atengui molt millor els usuaris afectats quan hi hagi crisi.
L’AECI hauria ofert fins a 150.000 euros als
diputat disposats a avortar una compareixença de la secretaria d’Afers
Exteriors de la Generalitat al Senat del Paraguai
El dos 2 des setembre passat la
directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Francesca
Guardiola, va comparèixer a la comissió de Relacions Exteriors i
Assumptes Internacionals convidada pel senat de Paraguai per explicar la
situació política de Catalunya. Segons publica Marta Lasalas al blog d' El Nacional, les pressions de la diplomàcia espanyola per fer descarrilar aquesta compareixença haurien traspassat tots el límits ja que l’Agència
Espanyola de Cooperació Internacional hauria ofert a diputats disposats
a avortar la compareixença de Guardiola fins a 150.000 euros per a
finançar un projecte de la seva elecció.
El presidente de Perú, Ollanta Humala, i el ministre Margallo, foto ministeri d'Exteriors
Els antecedents de Fresno
Tot i que Lasalas destaca que el govern ha evitat confirmar aquesta
informació procedent de fonts parlamentaries, el cert és hi ha
precedents d’aquest procedir per part del govern espanyol. És el cas del
reconeixement de la Selecció Catalana d’Hoquei, un escàndol de grans
proporcions que demostra fins on és capaç d’arribar un estat, en aquell
moment governat pel PSOE i amb Rubalcaba de director d’operacions, per
impedir el reconeixement de l’hoquei català.
La Generalitat creu que el cargol poma detectat al Baix Empordà s'ha introduït intencionadament.
Agricultura entén que no existeix cap connexió que permeti associar la
presència del cargol amb una contaminació natural. El govern ho ha
denunciat als mossos.
Plaga de cargol poma al delta de l'Ebre
El cargol poma arriba a les comarques gironines. Han detectat un focus d'aquesta espècie invasora a la zona arrossera del Baix Empordà. Aquest dijous n'han trobat deu postes en una parcel·la del municipi de Palau-sator.
És el primer cop que la plaga arriba a les comarques gironines perquè, fins ara, només se n'havien detectat al delta de l'Ebre. Aquest mol·lusc procedent d'una extensa àrea de Sud-amèrica causa estralls en cultius de zones humides, sobretot als arrossars.
El decret dissol l'actual Parlament -escollit el 25 de novembre de 2012-, fixa la data dels nous comicis i estableix que la campanya començarà a les 00 hores de l'11 de setembre.
El text -que ha entrat en vigor després de ser publicat pel DOGC- va ser signat pel president català, Artur Mas, en un acte al Palau de la Generalitat a les 21.00 hores d'aquest dilluns.
El Secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea
de la Generalitat de Catalunya denuncia la “intercepció constant i
permanent” de la diplomàcia espanyola a l’acció exterior de al
Generalitat.
En una entrevista a RAC1, Roger Albinyana ha
assegurat que la diplomàcia espanyola exerceix una “intercepció constant
i permanent” de les relacions exteriors de la Generalitat.
Les
trucades i pressions per anular reunions, sobretot amb els organismes
internacionals, són constants, ha dit Albinyana que ha explicat que
l’estat espanyol té una xarxa molt extensa d’ambaixades i que la
Generalitat s’ha hagut d’empescar formes alternatives per contactar i
mantenir reunions amb ambaixadors, governants i legisladors d’arreu del
món i que ho ha fet amb èxit.
Rèplica contundent del conseller d'Economia al José Antonio Coto.
Q.Sallés (Parlament)
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell
"Les seves intervencions en provoquen coses a l'estòmac, coses com ara
nàusees, i l'únic que em provoquen és acabar amb tot això!". Aquesta ha
estat la rèplica, tranquila, del conseller d'Economia i Universitats,
Andreu Mas-Colell, al portaveu d'Economia del PP al Parlament, el
diputat José Antonio Coto, en la sessió de control al Govern celebrada
aquest matí.
Coto, habitual ariet del conseller a la cambra, ha aprofitat el seu torn
de preguntes per carregar contra la gestió de Mas-Colell i la
tresoreria de la Generalitat. El diputat popular ha pujat el to de la
seva intervenció fins el punt que el conseller ha tancat la
interpel·lació amb la resposta que ha estat ovacionada pels diputats de
CDC, UDC i ERC.
Bernat Ferrer , Palau de la Generalitat | Actualitzat el 20/07/2015 a les 14:20
El Govern compta, des d'avui, amb un Consell Assessor per a la Reforma
Horària, que s'ha presentat solemnement en un acte al Saló Sant Jordi
del Palau de la Generalitat a la una del migdia. Un horari que un dels
principals impulsors de la iniciativa, l'exmilitant socialistaFabian
Mohedano, no s'ha estat de criticar: "Ara hauríem d'estar dinant, que
és el que fan la resta de ciutadans del món." El president de la
Generalitat, Artur Mas, ha recalcat que aquest consell, a diferència
dels que s'han creat fins ara, "és la culminació d'un procés que ve des
de baix cap a dalt", i que les propostes que formuli de canvi d'horaris
"han de servir per viure millor".
Segons Mohedano, el país ha d'avançar cap a "uns horaris més humans i
més cívics", per exemple "evitant sopar a les 10 de la nit". I, deixant
de banda tot un seguit de decisions "macro" -situació de Catalunya en un
fus horari o un altre, per exemple"-, sí que ha apuntat que la
Generalitat té "sobirania plena" per decidir en diversos àmbits que
poden acabar propiciant el canvi global de rutines socials.
El govern de Rajoy va portar al TC la llei catalana d’acció exterior / EFE
Segons publica aquest dijous el 'Butlletí Oficial de l'Estat'
(BOE), el TC ha aixecat la suspensió dels articles del 29 al 33, en què
es regula la representació de la Generalitat a l'exterior i les
"delegacions del govern" a la UE i a l'exterior, així com les seves
"oficines sectorials".
En aquest sentit, també s'ha aixecat la suspensió dels articles que promouen "la màxima projecció exterior de Catalunya i la màxima promoció a l'exterior dels seus interessos" i el " posicionament de Catalunya davant la UE i la participació de la Generalitat a les institucions europees".
A més, deixen d'estar suspeses finalitats com "la promoció a l'exterior dels interessos del conjunt de Catalunya" o la " promoció internacional de la llengua i la cultura".
El TC també ha aixecat la suspensió sobre els articles que fan
referència a les funcions del Parlament, el Govern, l'administració, el
president de la Generalitat i altres institucions i les relacions del
Govern amb altres executius.
El govern català confirma que el Comissionat per la Transició Nacional
continuarà exercint les seves funcions malgrat el recurs del govern
espanyol.
La feina del Comissionat per la Transició Nacional restarà invariable
malgrat el recurs al Tribunal Constitucional espanyol que presentarà el
govern espanyol contra el decret de creació d'aquesta figura. És el que
ha afirmat la portaveu del govern, Neus Munté, després que el consell
de ministres espanyol prengués avui aquesta decisió.
El govern afirma
que el recurs es basa en fonaments partisdistes. Munté ha afirmat que
des del govern es continuarà treballant en tots els preparatius per a
les eleccions plebiscitàries del 27-S i en l'elaboració de les
estructures d'estat.
A més, Munté també ha denunciat que 'des del govern
espanyol s'està practicant un autèntic setge contra la democràcia'. 'El
que volen és impedir l'exercici de la democràcia i la llibertat
d'expressió i per aquí no passarem', ha reblat.
Tanca la porta a l’obtenció dels 1.800 MEUR que falten per quadrat el pressupost de la Generalitat de 2015
Chicago (EUA) (ACN).- La
Generalitat està treballant aquest 2015 amb un pressupost que fia més de
1.800 MEUR a la negociació amb l'Estat. Fins al moment, però,
l'executiu espanyol ha anat tancant portes a la possibilitat d'obtenir
aquests recursos. Els principals conceptes amb què es volien compensar
els 1.800 MEUR són la bestreta del fons de competitivitat, que ja ha
estat denegada; l'impost de dipòsits bancaris, que ha estat anul·lat pel
TC; i la disposició addicional tercera de l'Estatut, que es reclama
sense èxit des de fa nou anys. Amb tot, el conseller d'Economia, Andreu
Mas-Colell, ha dit en una entrevista a l'ACN que el Govern "continuarà
insistint" per obtenir aquests ingressos.
Cal preparar-nos per evitar l’asfixia premeditada del govern espanyol
A les portes de tancar el primer semestre del 2015, cada cop hi ha
menys esperances d'aconseguir els ingressos per poder quadrar el
pressupost dissenyat pel Govern. Un dels darrers revessos ha estat
l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional de l'impost català de
dipòsits bancaris, en considerar que "coincidia" amb l'estatal sobre la
mateixa matèria. A la pràctica, la resolució judicial suposarà que
suposarà que la Generalitat recaptarà 64 MEUR -en concepte de l'impost
estatal- en comptes dels 600 que es preveien amb l'impost català, que
preveia gravar els dipòsits entre el 0,3 i el 0,5%, mentre que l'impost
estatal és proper al 0%.
Espanya augmentarà l’asfixia econòmica a mesura que s’acosta el 27S
D'altra banda, el Ministeri d'Hisenda també ha denegat avançar el fons
de competitivitat, que es paga a dos anys vista. Paral·lelament, tot i
que fa nou anys que es reclama la disposició addicional tercera, però
Mas-Colell no es dóna per vençut: "Mai hi renunciarem i encara queden 6
mesos de l'any", ha assegurat en una entrevista a l'ACN concedida a
Chicago la setmana passada. Una altra de les possibilitats per
aconseguir més diners, també ja denegada, era la possibilitat
d'aconseguir que es fixés per a les autonomies un objectiu de dèficit
més relaxat que l'actual 0,7%.
El diari 'Expansión' avança el canvi legislatiu, que impediria
operacions com la de Spanair i préstecs com els concedits a Gas Gas o
Panrico sense el permís previ d'Hisenda.
ARA Barcelona |
ehhhhhhhhh , Andreu Mas-Colell.
Tots els crèdits, avals i garanties públiques que
vulguin concendir les comunitats autònomes hauran d'obtenir abans el
permís del ministeri d'Hisenda. El govern espanyol prepara un canvi
legislatiu per controlar encara més l'activitat creditícia de les
comunitats, segons avança aquest dilluns el diari 'Expansión'.
Els avals i garanties són habituals en la política industrial
autonòmica i, en el cas de Catalunya, la Generalitat té 2.700 milions en
avals als ens públics com Avançsa, que és el braç inversor que ha
abocat diners en grans operacions com la de Spanair, finalment fallida, o
l'Institut Català de Finances (ICF).
Però hi ha
d'altres exemples recents d'operacions on ha participat avança a
Catalunya com per exemple Gas Gas, que va rebre un préstec participatiu
per fusionar-se amb Ossa, o la mateixa Panrico, a qui la Generalitat va
donar un crèdit de 8 milions a través de l'Institut Català de Finances
(ICF). Amb aquest canvi normatiu que prepara Madrid, el Govern hauria de
tenir abans llum verda d'Hisenda per avalar aquests moviments.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es reunirà amb els grups
parlamentaris per la "gravetat" de la situació. Excepte les nòmines, el
problema "afectarà en tot".
ORIOL MARCH Barcelona |
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, en roda de premsa / ACN
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es reunirà
la setmana que ve amb els grups parlamentaris per informar-los de la
"gravetat" de la situació de tresoreria de la Generalitat i de les
gestions que està fent amb el ministeri d'Hisenda per solucionar-la.
Així ho ha anunciat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la
roda de premsa posterior al consell executiu. "Excepte nòmines,
afectarà de forma molt generalitzada. La situació és greu", ha apuntat
Homs, que ha qualificat com a "extrema" la problemàtica.
L'executiu dóna llum verda al pla d'acció exterior i seguirà endavant
tot i la 'covardia' de Rajoy de 'prohibir el que no li agrada'.
Dimarts12.05.201518:55
El govern aprovarà en les pròximes setmanes, en aquesta legislatura,
els decrets d'obertura de noves delegacions de la Generalitat a
l'exterior, entre les quals hi haurà el Vaticà i el Marroc, segons ha
pogut saber VilaWeb. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha
presentat avui el pla estratègic d'acció exterior 2015-2018,
que aposta per internacionalitzar Catalunya i reforçar les relacions
amb la UE i organismes internacionals.
Homs ha reconegut que no sap si
el govern espanyol impugnarà el pla, tot i que està emparat en un
article de la llei d'acció exterior que no està impugnat. En tot cas, ha
garantit que seguiran endavant tot i la 'covardia' Madrid de prohibir
en lloc de combatre-ho democràticament. 'Són tics d'una altra
naturalesa', ha dit.
En roda de premsa després de la reunió del
Consell Executiu, Homs ha concretat que aquesta legislatura s'aprovarà
l'obertura de noves delegacions de la Generalitat a l'exterior, després
de les ja anunciades a Roma i Viena. Homs no ha especificat quines ni
quantes, perquè 'els que descaradament van a rebentar-ho tot no tinguin
temps per no deixar ni créixer les coses'. 'He de preservar la pròpia
estratègia', ha dit.
El Tribunal Constitucional espanyol accepta a tràmit el recurs del govern de Rajoy · El govern català hi presentarà recurs.
El secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana, i el director general
de Relacions Exteriors, Iban Rabasa, amb els nous delegats a Roma i
Viena, Luca Bellizzi i Adam Casals (fotografia: ACN).
L'acció exterior de la Generalitat de Catalunya és una de les
obsessions del PP i del govern de Mariano Rajoy. L'ofensiva jurídica
contra la llei d'acció exterior de la Generalitat, aprovada fa poc, va
tenir resposta ahir del Tribunal Constitucional, que va acceptar a
tràmit el recurs que havia presentat l'executiu espanyol. I això
implica, automàticament, la suspensió de la llei durant un període màxim
de cinc mesos fins que no es resolgui el conflicte de competències
presentat per l'estat. Fonts de la Generalitat han dit a VilaWeb que
durant aquest temps l'acció exterior del govern no se'n ressentirà.
La
suspensió cautelar de la llei no afectarà la feina rutinària en afers
estrangers ni de la secretaria d'Exteriors de la Generalitat ni del
Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat, que mantindran
les reunions i activitats.
D'una altra banda, el govern
presentarà un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per mirar
d'aixecar la suspensió, tot adduint que la llei no és pas
inconstitucional.
El tribunal admet a tràmit el recurs del govern espanyol contra la llei.
Tribunal ¿Constitucional?
El Tribunal Constitucional ha suspès la Llei d'Acció Exterior
aprovada pel Parlament de Catalunya. En la reunió d'avui el TC ha admès a
tràmit el recurs que el govern espanyol va presentar contra la llei.
L'admissió a tràmit implica la suspensió automàtica de la norma per un
període mínim de cinc mesos, perquè l'executiu de Rajoy va incloure al
recurs la petició que s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució, que
deixa sense efecte qualsevol norma autonòmica que impugni l'Estat.
Aquesta decisió no suposa un posicionament de fons dels magistrats
respecte a la norma, de fet, el Tribunal Constitucional pot emetre
sentència abans que expirin els cinc mesos, i decidir si aixeca o manté
la suspensió.
“Alemanya ha fet estudis que busquen
solucions perquè si arriba el cas Catalunya no hagi de sortir de la UE”,
assegura el delegat a França i Suïssa de la Generalitat.
Pep Lloveras (Barcelona)Reproduït en temps real el: 10 febr. 2015
Martí Anglada
Sense titubejar, Martí Anglada ha
afirmat aquest vespre a Barcelona que si a les eleccions del 27 de
setembre s’imposen els partits independentistes amb més del 50% dels
vots “hi haurà segur una negociació amb Madrid i Brussel·les” per
acordar la secessió. “Encara que hagin de portar el govern espanyol
agafat de l’orella”, ha reblat el veterà periodista expert en
internacional i actualment delegat a França i Suïssa de la Generalitat.
“A Europa ho tenen clar. Saben que el problema existeix i es pregunten
fins on arribarem els catalans. Projecten escenaris a l’espera dels
comicis. Només depèn de nosaltres”, ha indicat Anglada.
En un acte organitzat per l’ANC a la sala Tradicionàrius de Gràcia,
plena amb gairebé 200 persones, presentat per Martí Estruch, Anglada ha
volgut subratllar que avui parlava a títol personal i no com a
representant del govern a l’exterior. Potser per això s’ha deixat anar i
ha ofert un discurs intens i sense embuts. Segons el periodista, cap
dels grans països europeus, encapçalats per Alemanya i França, “no posen
ni posaran pals a les rodes”al procés sobiranista. “No és que vulguin
la independència ni que l’empenyin, però no en són hostils”, ha
garantit, i ha comentat que el continent viu amb “estupefacció” la
inacció del govern espanyol.
Sort que la ciutadania és més intel•ligent i cada
dia venen menys diaris, però no aturen la seva campanya per fer
fracassar el procés majoritari cap a la independència
El fet que la caverna mediàtica espanyola, amb el diari El País
inclòs, carreguin contra el procés independentista és normal, és duen
als diners espanyols i la difícil situació en que es troben les empreses
editores els obliga encara més a ser fidels a Espanya, però això que
els dos diaris que reben més diners de la Generalitat de Catalunya com
són La Vanguardia i El Periódico treballin per carregar-se el procés
majoritari i democràtic cap a la independència i ho facin sense
arguments és un insult a la intel·ligència i a la ciutadania.
Tergiversacions al servei de l’unionisme
Les
dues editorials de les capçaleres del Grup Godó i el Grup Zeta són un
veritable “vomitori” contra els acords dels dos principals partits de
Catalunya i les grans entitats civils de la societat catalana, mai cap
país en processos semblants ha hagut de lluitar contra la demagògia i
les tergiversacions de la premsa del propi país.
La capçalera del Grup Godó tracta l’acord de clandestí i carrega
durament contra els partits que l’han signat i les entitats civils que
li donen suport, en una editorial que carrega contra la victòria de la
democràcia durament i com mai ho ha fet o farà contra el Govern Espanyol
en els seus continuats àtacs a Catalunya, a la seva economia i a la
seva cultura.
Cal tenir en compte a més que La Vanguardia és un
dels mitjans de comunicació principal receptor de
La Comissió de la Dignitat demana al ministre de
Defensa que retorni documentació del govern català interceptat pels
nazis a París
A la lluita pel retorn del
material confiscats a Salamanca, ara se li ha de sumar la reivindicació
per la recuperació de la documentació del govern català a l’exili. La
Comissió de la Dignitat ha enviat al ministre de Defensa, Pedro Morenés,
una carta exigint que l’Estat retorni a Catalunya papers de la
Generalitat republicana confiscats pels nazis a París i que ara es
troben a l’Arxiu Militar d’Àvila.
L'Arxiu Militar d'Àvila
En paraules de l’entitat, el gest seria “un acte de justícia
democràtica” que serviria per restablir “un acte de violència contra una
institució catalana". A més, també serviria d’homenatge al President
Companys quan enguany se celebren 75 anys de la seva mort.
D'altra
banda, la Comissió de la Dignitat justifica el seu clam dient que “la
restitució immediata de béns, obres d’art, o documents quan es té
coneixement que van ser requisats per la policia nazi” és un deure
general assumit escrupolosament per tots els països democràtics a
Europa.
El President del Moviment Nacionalista Texà (TNM), Daniel Miller,
hauria fet arribar una carta al president català, Artur Mas, en el que
se’l convida a obrir una missió diplomàtica en aquest estat
nord-americà.
En el comunicat que es pot trobar a al seva pàgina web, el TNM
explica que el govern català vol augmentar el nombre d’ambaixades arreu
del món, com a Àustria, Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia, i que
per aquest motiu Miller va felicitar Artur Mas per “donar a gent de tot
el món l’oportunitat de connectar amb la cultura de Catalunya i perquè
s’involucrin amb el seu desig d’autodeterminació i d’independència”.
Serà el pla de treball sobre 150 mesures per implantar les estructures d'Estat.
Lluís Bou
El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer (EFE)
El govern de la Generalitat presentarà en les pròximes setmanes el
calendari concret del procés. La presentació, que es podria fer abans de
la Setmana Santa, consistirà en un detallat pla de treball sobre 150 mesures que pensa adoptar i amb dates concretes.
Són les que serviran per tirar endavant les estructures d'Estat necessàries per a la independència.
